Originàriament constituïa l’església del monestir de Sant Josep dels frares Carmelites, fundat l’any 1588. A la façana, els escuts del Carme declaren la susdita procedència. Amb motiu dels fets de 1835 els frares hagueren d’abandonar-lo i els edificis conventuals foren destinats més tard a centres docents i benèfics (Col·legi Concepcionistes, Creu Roja, Beneficència municipal). L’església perdurà tancada fins al 1843, en què fou tornada al culte.
El 1868 esdevé parròquia amb la doble advocació de Sant Josep i Sant Joan. El 1898 hi fou afegida l’actual casa rectoral
