Full parroquial

Full Parroquial 3-7-2022

L’Homilia de Mn. Segimon

HOMILIA DE LA FESTA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Joan 16, 12 -15).

1.- Evangeli d’ avui comença amb unes paraules de Jesús molt il·luminadores : “Encara tinc moltes coses a dir-vos. Quan vindrà l’ Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la Veritat Sencera”.

Els evangelis no són una paraula fossilitzada, una paraula que, un cop s’ ha llegit una vegada, ja ens la sabem i ja no cal tornar-la a llegir perquè n’ hem extret tot el significat. Al contrari : Jesús ens vol dir que l’ Esperit Sant que portem dins ens va revelant a poc a poc, d’ una manera progressiva, el sentit profund de les paraules de Jesús. Mai no podrem dir que l’ he exhaurit : sempre serà paraula nova.

Recordo una mare separada que passava angúnies econòmiques i que deia que fins aleshores no havia descobert el sentit profund d’ aquella petició del Parenostre en què demanem al Senyor que ens doni el pa de cada dia. Ara la resava cada matí amb una nova esperança.

Potser nosaltres hem tingut també experiències semblants. Hi ha passatges evangèlics que hem escoltat moltes vegades i que ens relliscaven : ens sonaven a cosa coneguda. Però arriba un moment que, potser perquè hi ha hagut canvis importants en la nostra vida o tal vegada perquè hem sabut escoltar d’ una manera més receptiva. El cas és que aquelles paraules ens trasbalsen  i ens fan impacte. És l’ Esperit de Jesús que portem dins qui ens hi ha fet descobrir un sentit nou que fins aleshores no havíem copsat.

Hem de ser conscients que el Senyor té encara moltes coses a dir-nos. L’ Evangeli encara guarda secrets, secrets que ens poden il·luminar la vida i omplir-la d’ esperança.

2.- Hi ha també una altra ensenyança molt important que podem treure de l’ evangeli d’ aquest diumenge de la Santíssima Trinitat. Jesús, que sempre es presenta com a Fill de Déu, ens parla avui del Pare i de l’ Esperit Sant.

Vol que entenguem que ser cristià no és creure senzillament en Déu sinó creure en un Déu que és Pare i Mare : és a dir, que ens ha creat, que ens ha donat la vida i que és provident amb nosaltres perquè ens estima. En creure en un Déu que també és Fill, és a dir, que ha volgut experimentar el dolor, la injustícia i la mort, com nosaltres, perquè tinguéssim  la seguretat que ens comprèn. I en un Déu que és Esperit Sant, és a dir, una força d’ amor que habita en el nostre cor, que ens va descobrint progressivament el sentit de les paraules de Jesús i que ens va impulsant a assemblar-nos-hi cada cop més.

Aquest és el Déu en qui hem de creure, si volem ser cristians. Un Déu que no solament ens mana coses sinó que es posa a fer-les conjuntament amb nosaltres, perquè el portem dins.

3.- Si Jesús ens ho hagués revelat, nosaltres no hauríem descobert  mai que el nostre Déu no és un Déu solitari. I si Jesús ha volgut fer-nos-ho saber no és pas per satisfer la nostra curiositat intel·lectual sinó per una raó molt més seriosa : perquè entenguem com hem de viure.

Nosaltres som fets a imatge de Déu, però d’ un Déu trinitari. Per tant, la nostra vida només trobarà el sentit ple en la mesura que siguem capaços  de ser imatges d’ aquest Déu trinitari, enmig del món. És a dir : en la mesura que, com el nostre Pare del Cel, siguem capaços  d’ estimar tothom sense que ningú ens resulti indiferent, perquè tots som fills d’ aquest Déu provident, que es preocupa del creixement de tots, sense excloure ningú.

També hem de reflectir  la imatge de Jesús , el fill de Déu, el germà de tots, que ha vingut a servir i no pas a fer-se servir. I amb una preferència pels més necessitats. Sempre tenim a prop nostre persones que són més dèbils, com per exemple, els ancians, els malalts, els infants, els immigrants, els desprotegits. Són aquests els qui hem de cuidar més si volem ser com Jesús.

I finalment sent imatges d’ aquell Esperit que és portador de joia i d’ esperança. Però que, sobretot, ens impulsa a estimar.

Continuem ara la nostra Eucaristia, que és una trobada amb aquest Jesús que encara té moltes coses a dir-nos.

Reflexionem – hi !

Mn. Segimon García Ramiro.

   

LECTURES DE LA MISSA

3 de juliol DIUMENGE XIV DURANT L’ANY / Cicle C

Lectura primera Is 66,10-14c

Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar

Lectura del llibre d’Isaïes

Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet. Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos». La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.

Salm responsorial 65,1-3a.4-5.6-7a.16 i 20 (R.: 14)

Aclama Déu, tota la terra.

Canteu la glòria del seu nom,

canteu la seva fama gloriosa.

Digueu a Déu:

«Que en són, d’admirables, les vostres obres!»

R. Aclama Déu, tota la terra.

O bé:

Al·leluia.

«Tota la terra es prosterna davant vostre

i canta la glòria del vostre nom».

Veniu a contemplar les gestes de Déu.

Que n’és d’admirable el que fa amb els homes! R.

Convertí la mar en terra ferma,

passaren el riu a peu eixut.

Ell és la nostra alegria,

ell que sempre governa amb el seu poder. R.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;

us contaré el que ha fet per mi.

Beneït sigui Déu:

No ha refusat la meva súplica,

ni m’ha negat el seu amor. R.

Lectura segona Ga 6,14-18

Jo porto en el meu cos les marques distintives de nostre Senyor Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu. A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús. Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

Al·leluia Col 3,16a

Que la paraula de Crist, en tota la seva riquesa,

tingui estada entre vosaltres.

Evangeli Lc 10,1-12.17-20

La pau que li desitgeu reposarà en ell

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre.

Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble». Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel».

 

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

UNA MISSIÓ AMB ÈXIT.

Desprès d’enviar els Dotze a una missió per anunciar el Regne de Déu (9,1-6.10), Lluc construeix un altre relat en el que explica l’enviament de Setanta deixebles més amb l’encàrrec, també,  de d’anunciar la proximitat del Regne de Déu. Aquest relat, que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Lc 10,1-12.17-20), no té paral·lel ni en l’evangeli de Marc ni en el de Mateu i per això es considera una creació pròpia de Lluc. De fet respon al seu estil de crear doblets en la seva obra. El relat cal  llegir-lo tenint molt en compte el primer, el de l’enviament dels Dotze.

La primera diferència és el nombre dels  enviats. Aquí són Setanta ( en alguns còdexs i manuscrits són 72). El nombre 12 porta a pensar en les 12 tribus d’Israel i és per això que la missió dels Dotze té un abast limitat al territori d’Israel. La missió dels Setanta té un abast universal. Cal tenir present que en capítol 10 del llibre del Gènesi apareix la llista de les setanta nacions descendents de Moisès (10,2-31).

“Els envià de dos en dos”. El nombre dos es pot interpretar com el nombre necessari a fi que un testimoni sigui vàlid (Dt 19,15; Nm 35,30); alguns comentaristes diuen que dos aporta l’ajuda mútua en cas que es presentin dificultats en un món en que era perillós viatjar. Dos és també símbol de comunitat, ningú pot anar per lliure en la tasca de l’evangelització. En la segona part de l’obra de Lluc trobem sovint parelles de predicadors: Pere i Joan (Ac 3,1; 8,4), Pau i Bernabé (Ac 13,1), Pau i Siles (Ac 15,40), Bernabé i Marc ( Ac 15,40), Judes i Siles (Ac 15,32).

“La collita és abundant i els segadors són pocs”. Es preveu que el Regne de Déu que s’apropa donarà molt de fruit (Lc 8,8). Cal que aquest fruit no es perdi i per això cal molta gent que el reculli, el guardi i el reparteixi en benefici de tothom. Restringir el sentit de la falta de segadors a la manca de capellans o religiosos és empobrir el sentit de les paraules de Jesús. “Us envio com anyells enmig de llops”. Aquestes paraules pronostiquen les dificultats que tindran les comunitats quan en proclamar el Regne de Déu com un altre món possible, es trobaran amb els poders i les ideologies d’aquest món contràries al projecte de Jesús que impediran amb tots els mitjans legals i il·legals que el món alternatiu proposat per Jesús prosperi.

Comparada amb la missió dels Dotze, la missió dels Setanta ha esta un èxit total. Dos detalls que criden l’atenció ho avalen. Els Setanta van tornar plens d’alegria (v.17). Això no es diu dels Dotze. La tornada dels Dotze és molt freda (9,10). En segon lloc l’activitat dels Dotze i dels Setanta és diferents. Dels primers es diu que anunciaven la Bona Nova curant per tot arreu.  Dels Setanta es diu que els dimonis es sotmetien al nom de Jesús. Per dimoni cal entendre aquella força, aquell poder contrari al Regne de Déu, al projecte de Jesús i que domina la persona totalment  impedint que aquesta pensi, actuï i decideixi per ella mateixa (Lc 8,27.29). Expulsar dimonis equival a alliberar la persona perquè recuperi la seva personalitat i dignitat i es desempallegui dels valors d’una societat opressora i alienant. Això és el han fet el Setanta enviats i que és causa de la seva alegria.

L’expressió: “Veia Satanàs que queia del cel com un llamp” té un regust apocalíptic que té el seu referent en el mite els àngels caiguts present en la literatura extra bíblica (VidAd(lat) 16)i que amb tota seguretat els oients coneixien. Si les temptacions són un exemple de la lluita de Jesús contra l’adversari, el diable, que vol fer fracassar el seu projecte, aquí es constata que la lluita continua però se’n preveu el seu final. Els missioners han guanyat una batalla a l’adversari.

El llenguatge apocalíptic lliga amb el to de judici que té el conjunt del text que llegim. Ha arribat l’hora de difondre la Bona Notícia del Regne de Déu i de l’acceptació resolutiva del seu missatge. La referència a Sodoma (Gn 19,1-29), en aquest sentit, és molt clara. Sovint el nom d’aquesta població s’associa en perversions de tipus sexual però el seu pecat consistí en rebutjar els hostes que havien estat acollits per Lot. La predicació del Regne no pot deixar indiferent  i cal prendre posicionament en favor o en contra, cal acollir-lo o no.

Diumenge 14 durant l’any 3 de Juliol de 2022.

AVISOS

  • El diumenge 26 de juny, a les 7 de la tarda i a la Capella dels Germans Maristes de Valldemia hi ha la Pregària de Taizé corresponent al mes de juny. No cal dir que és un acte obert a tothom qui vulgui assistir-hi
 
.