L’Homilia de Mn. Segimon
JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN (Lc 23,35-43)
- La mort és el moment culminant de la vida d’una persona. És el moment de la veritat, en el qual cadascú es mostra tal com és i dona la seva autèntica talla.
L’evangeli d’avui ens mostra Jesús en aquest moment suprem. I val a dir que impressiona. Jesús ha passat tota la vida fent el bé, però, malgrat això ha estat condemnat injustament. I la major part dels seus amics l’han abandonat. Tenia molts motius per a protestar, queixar-se, estar amargat, ressentit amb tothom. I, això no obstant, les úniques paraules que diu, a aquell home crucificat al costat seu, són de perdó i de salvació: «T’ho dic amb tota veritat: avui seràs amb mi al paradís».
- És tot un exemple per a nosaltres. És veritat aquella dita: «Tal la vida, tal la mort». Jesús va viure sempre perdonant, estimant, servint, portant la salvació a tot arreu. La seva actitud a la creu és el coronament d’una vida gastada tota amb un objectiu molt clar: estimar-nos i salvar-nos.
A la llum d’aquest fet ens podem fer una pregunta: Quina orientació va prenent la meva vida? Si segueixo com fins ara, quina serà la meva autèntica talla, la que mostraré quan arribi el moment suprem? És un bon punt de reflexió per a tots nosaltres, ara que som a les acaballes de l’any litúrgic. No oblidem que «tal la vida, tal la mort».
- Avui, com sabeu, celebrem la festa de Jesucrist, Rei de tot el món. Val la pena que recordem què volem dir amb això: volem recordar i manifestar que els valors que proclama Jesús són els que desitgem viure nosaltres. Creiem fermament que, malgrat haver estat condemnat, Jesús té raó.
En la pregària eucarística de la festa d’avui escoltarem els valors que Jesús proclama com a constitutius del seu Regne: la pau, la veritat, la justícia, l’amor, el perdó. Cal recordar que les coses serien molt diferents, si tots acceptéssim aquests valors en les nostres relacions amb els altres. Imaginem-nos que fos així. De vegades va bé somiar una mica. Per exemple, com m’agradaria que fos la meva família? Sens dubte que ens agradaria que tots ens respectéssim i ens estiméssim. Que cadascú s’oblidés de buscar la seva pròpia felicitat per pensar solament en com fer la vida més agradable als altres. Sens dubte que això ens agradaria.
I, com m’agradaria que fos el món? Doncs, sense injustícies, ni guerres, ni violència. Que hi hagués aliment, habitatge, treball, cultura per a tothom. Que la llei suprema, que ho regís tot, fos el sentit del bé comú, de la solidaritat, i no pas de l’egoisme. I així podríem anar somiant i imaginant com serien totes les realitats humanes si acceptéssim de veritat els valors de Jesús. Només és un somni: cert. Un somni que serà plena realitat en l’altra vida, ja que per aconseguir-ho, Jesús ha mort a la creu. I el seu sacrifici no ha estat inútil.
- Però Jesús ha donat la vida perquè ja aquí, en aquest món, aquest somni comenci a ser una realitat. Aquest és el sentit de la festa d’avui: recordar-nos que Jesús ens crida a renovar-ho i millorar-ho tot. Hauríem de tenir l’obsessió de canviar les coses a millor, de manera que en arribar al terme de la nostra vida, hàgim pogut aportar la nostra goteta.
Nosaltres no ho podem resoldre tot, però sí que podem aportar aquesta goteta. I moltes gotetes formen un riu, i els rius omplen la mar. No ens desanimem. Fem el que està al nostre abast, sense perdre mai l’esperança. L’esperança no és un somni, sinó la força que aconsegueix que els somnis es facin realitat. Perquè Déu lluita al costat dels qui tenen esperança, dels qui confien en ell.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
27 de novembre DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle A
en la pau eterna del Regne de Déu
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
JERUSALEM CENTRE EL MÓN
Un petit oracle de la primera part del llibre del profeta Isaïes (Is 2,2-5) llegim a la primera lectura
d’aquest primer diumenge d’Advent. Protagonista del text és la ciutat de Jerusalem, el seu temple i
Sió la muntanya sobre la que s’edifica la ciutat i el temple.
El to positiu que té el text s’entén encara millor si es té en compte el que ha dit el profeta en el
capítol 1er del llibre. Isaïes ha vist la decadència moral d’un poble i d’una ciutat que no fan cas del
seu Déu i no escolten la seva veu i el seu ensenyament. El profeta es desfoga amb un clam típic del
llenguatge de les lamentacions. La ciutat de Déu en la qual residia el tribunal de justícia que havia de
defensar els drets de les vídues i els orfes, dels oprimits i desheretats està dirigida per uns
governants lladres i bandolers que es venen al millor postor.
Exposada aquesta situació és quan entre en escena el nostre text. És l’anunci que Jerusalem serà
purificada. Recuperarà el seu antic esplendor, el de quan era argent de bona llei (1,22). Jerusalem
esdevindrà un referent no tan sols pels israelites sinó per totes les nacions.
El text pertany a una col·lecció que fou inserida en el llibre d’Isaïes en una època desconeguda i
que va des de 2,1 fins a 4,6. Desprès de les dures paraules del capítol 1er. Arriba l’alleujament d’un
oracle de salvació. El profeta s’inspira en les peregrinacions que es feien a Jerusalem per donar
culte al Senyor, el que passa és que els pelegrins no són només els components del poble d’Israel
sinó que s’amplia a totes les nacions. Pel seu to universalista, a semblança del tercer Isaïes (Is 60),
el text podria ser obra d’un profeta posterior a l’exili que va inserir aquest oracle a fi de donar ànims
a un poble desanimat per la catàstrofe que suposà l’exili. Aquest oracle d’Isaïes és gairebé idèntic al
text de Miquees 4,1-4, tant que alguns autors consideren primitiu el text de Miquees.
En temps passats Israel va caminar pel desert cap a la muntanya del Sinaí per rebre el do de la Llei,
la paraula del Senyor, la Torà. Ara són tots els pobles de la terra que caminen cap a la muntanya de
Sió, on hi ha Jerusalem i el temple, a la recerca la la “torà” i la “dabar”. “Torà” és la Llei però el seu
significat és ensenyament, instrucció, doctrina. “Dabar” és la paraula profètica que interpreta i
explana el sentit de la “torà”. “Dabar” i “torà”, abans de la incorporació dels Escrits conformaven la
totalitat de l’Escriptura jueva. El llibre del Deuteronomi ( 28,1-14) assegura la prosperitat a aquells
que compleixin la Llei, és a dir, visquin segons l’ensenyament del Senyor. Ara, quan tots els pobles
de la terra acceptin l’ensenyament i la paraula profètica experimentaran el poder de transformació
que ensenyament i paraula tenen perquè són capaços de portar la pau i la justícia en un món
dominat per guerres i injustícies. La imatge de la transformació de les armes en instruments
agrícoles és d’una gran bellesa i té un gran atractiu, tant és així que en l’oficina central de les
Nacions Unides hi apareix aquest text d’Isaïes 2,4. La pau serà una característica fonamental dels
futurs temps messiànics.
Jerusalem és la ciutat predilecte del Senyor, Ell l’ha escollit per habitar eternament en el seu temple
fent-ne així símbol de la seva presència (Dt 12,5; 1Re 11,13; Sl 132,13). Cor de les grans
peregrinacions en les grans festes. Baluard de la religiositat d’Israel. Lloc on hi ha establert el tron de
la dinastia de David (Sl 132,15-18). En el nostre text Jerusalem apareix com un ideal de lideratge
espiritual. En el moment de la peregrinació definitiva, Jerusalem es convertirà en capdavantera i
referent per tots els pobles. Homes i dones que no formen part del poble d’Israel escoltaran
l’ensenyament i la paraula del Senyor i viuran en la seva presència. El Senyor oferirà els seus dons
a tots els pobles trencant així les barreres nacionalistes.
Jerusalem és la antítesis de Babel (Gn 11,1-9); allà els pobles de la terra volien arribar al cel però tot
acabà amb la dispersió i la confusió de llengües. Aquí els pobles pugen a la muntanya de la
presència divina. El seu ensenyament i paraula serà un únic llenguatge que els reunirà en un sol
poble capaç de caminar / comportar-se segons la llum il·luminadora de Déu.
Diumenge 1er d’Advent 27 de Novembre de 2022.
AVISOS
· Aquest diumenge celebrem el Dia de l’ Església Diocesana, la Diada de Germanor. El nostre bisbat fa una crida per “viure i expressar, amb obres, la fraternitat en el si de les diòcesis i també en el conjunt de la societat”.
A tal efecte, al Full Dominical hi trobareu un opuscle titulat “La nostra Església” que ofereix una informació detallada dels recursos humans i materials de l’ església diocesana i de com han estat empleats en aquests darrer any. També veureu unes fotocòpies grans que estan posades a les cartelleres.
Se’ns demana, doncs, de nou, la nostra col·laboració econòmica dipositant els nostres donatius als sobres que trobarem al final de l’ església, tal com fem habitualment.