L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE V DE QUARESMA (Jn 11,1-45)
Escoltem un dels episodis més impressionants de tot l’Evangeli: la resurrecció de Llàtzer. Veurem com Jesús retorna Llàtzer a la vida: el torna als braços dels qui l’estimaven. I aquesta acció poderosa i salvadora de Jesús és un anunci del que significa creure en ell: que la mort no tindrà mai la darrera paraula en nosaltres, que guanyarà la vida.
1. Com que aquest evangeli és tan impressionant, jo em limitaré a fer ressaltar breument alguns aspectes que a mi més m’impacten.
Diu l’evangeli que Jesús «es commogué profundament i es contorbà». Aquí es mostra la seva gran sensibilitat: davant el dolor de les dues germanes, diu que fins i tot «se li negaren els ulls». ¿Som conscients de com n’és, de sensible, el Senyor als nostres sentiments, als nostres sofriments? Quan estem immersos en el dolor, sabem compartir-ho amb ell? I jo, tinc també sensibilitat pels sofriments i per les angoixes de les persones que m’envolten?
2. Marta i Maria envien un avís a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt. Amb aquestes paraules ens ensenyen una forma molt confiada i delicada de pregar. No demanen a Jesús que curi el seu germà; es limiten a presentar-li la situació en què es troba. Estan convençuts que Jesús farà el millor que pugui fer. ¿Presentem al Senyor amb humilitat la nostra situació, acceptant amb confiança la seva resposta, perquè creiem que és la millor? O exigeixo que faci el que jo vull?
3. Llàtzer feia ja quatre dies que era mort, però diu l’evangeli que Jesús: «Cridà fort: Llàtzer, vine a fora. I el mort sortí». Quina força té la paraula de Jesús! És la mateixa paraula que un dia calmà la tempesta: «Calla! Estigues quieta!»; la que curà el leprós; la que féu caminar el paralític i que ara ressuscita Llàtzer. Hauríem de ser més conscients que a cada eucaristia nosaltres també escoltem aquesta paraula de Jesús. Sabem acollir-la? ¿Deixem que ens entri ben endins perquè ens vagi curant i ressuscitant?
4. Finalment, hem escoltat en l’evangeli aquesta afirmació de Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida». I ens diu que tot seguit pregunta a Marta: «¿Ho creus, això?». Aquesta pregunta també ens la fa avui a cadascun de nosaltres. ¿Crec que Jesús té força per a ressuscitar-me de les meves tristeses i desesperacions, de les meves angoixes i pors, i, fins i tot, quan he caigut en l’abisme del meu pecat? Tant de bo que aquesta Eucaristia ens ajudi a saber recórrer a Jesús quan tenim la sensació d’estar com morts. I tant de bo que sapiguem respondre, com Marta: «Sí, Senyor, jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu». Llavors, no sols ressuscitarem, sinó que sabrem ser, com un altre Crist, portadors de vida i resurrecció al nostre entorn.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle A
Lectura primera Ez 37,12-14
Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida
Lectura de la profecia d’Ezequiel
Això diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo soc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert». Diu el Senyor Déu.
Salm responsorial 129,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 7)
Des de l’abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.
R. Són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.
Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R.
Confio en la paraula del Senyor.
La meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí. R.
Que esperin el matí els sentinelles!
Israel espera el Senyor,
perquè són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes. R.
Lectura segona Rm 8,8-11
L’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús
d’entre els morts, habita en vosaltres
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
Vers abans de l’evangeli Jo 11,25a-26
Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor;
els qui creuen en mi, no moriran mai més.
Evangeli Jo 11,1-45
Jo soc la resurrecció i la vida
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt». Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat». Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea».
Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara hi torneu?». Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la claror». Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo». Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M’alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi». Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell». Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu». Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?». Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món».
Havent dit això se n’anà a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida». Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s’aixecava així i se n’anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on era Jesús i, en veure’l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort». Quan Jesús veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada, es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà:
«On l’heu posat?». Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava». Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa». Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort». Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?». Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat». Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora». I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
L’ESPERIT HABITA EN VOSALTRES
Comentari a la segona lectura del 5é diumenge de Quaresma. A
El capítol vuitè de la carta de Pau als romans és un dels més rellevants de tot el Nou Testament, d’ell en llegim un fragment (Rm 8,8-11) a la segona lectura d’aquest diumenge.
El capítol vuitè comença responent a la pregunta plantejada al final del capítol anterior: “Que en sóc, de dissortat! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort? Déu, a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre! .Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home feble com sóc, serveixo alhora la llei del pecat” (Rm 7,24-25). Crist ha rescatat l’ésser humà de l’esclavitud i ha fet possible que visqui segons l’Esperit. Aquesta resposta amb que comença el capítol serveix d’introducció a un més ampli tractament del tema que Pau exposa fent veure com l’existència cristiana està dominada per l’Esperit i no per la carn. Tot aquest capítol, doncs, té un to més positiu si es compara amb l’anterior perquè descriu la condició feliç de l’ ésser humà justificat que viu sota l’acció de l’Esperit convençut que arribarà a aconseguir la glòria futura que l’espera.
Tot el passatge va jugant amb dues contraposicions: vida – mort i Esperit – carn. Carn no s’ha d’entendre dualísticament en Pau com si es tractés d’un cos material que es contraposa a l’ànima o a l’esperit, carn s’ha d’entendre com tot l’ésser humà sencer en tant que aquest és dèbil i vulnerable de tal manera que tancat en sí mateix confia més en les seves pròpies forces que no pas en Déu. Carn és tot el que es contraposa a la llei de Déu, que ens posa en contra de Déu i de retruc en contra els altres; la carn cerca egoistament la pròpia vida però a la fi acaba perdent-la, per això la carn porta a la mort. Per Pau l’ésser humà es manifesta en la forma d’actuar; les obres de la carn les descriu Pau detalladament a la carta als gàlates: “Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions il·legítimes, impuresa, llibertinatge, idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, borratxeres, orgies i coses semblants (Gl 5,19-21) i en el mateix capítol cinquè de Gàlates es descriuen les obres que són resultat de la possessió de l’Esperit: “En canvi, els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix (Gl 5,22s). L’Esperit és qui obre l’interior de la persona humana cap a Déu i fa complir la seva voluntat, neutralitza l’atractiu de la carn i fa que la persona es preocupi pels altres.
Pau proposa una ètica cristiana diferent de l’ètica jueva basada en el compliment de la llei i defuig un estil de vida pagana. Tinguem present que Pau escriu en un temps que moltes pràctiques de la vida pagada estaven dominades pel que ell considera la carn.
L’Esperit habita en vosaltres. El verb habitar apareix tres vegades en el nostre text. En el llenguatge col·loquial habitar vol dir fer us d’una vivenda que pot tenir moltes modalitats. Per entendre el que Pau vol dir aquí ens poden ajudar alguns passatges de l’Antic Testament. El llibre dels Nombres diu que Déu es feia present per mitjà d’un “núvol que cobria de dia el tabernacle i de nit apareixia com la resplendor d’un foc” (9,16). L’Esperit habita penetrant tota la persona, no com el qui viu en una casa ocupant només una habitació. És una presència envoltant intensa i penetrant. El salm 68,17 parla de la muntanya que el Senyor s’ha escollit per residir-hi. El senyor hi habitarà per sempre més. L’Esperit habita en el creient no com que qui està una temporada en un pis de lloguer. El seu habitar és estable. I el profeta Isaïes diu: “Jo visc a les altures en un lloc sant, però estic entre els qui se senten desfets i enfonsats” (57,15). L’estada de l’Esperit en el creient no és passiva és activa i operant, hi habita per reportar-li un benefici. Atenent-nos a les paraules de Jesús (Jn 14,23), l’estada de l’Esperit en el creient, igual que la del Pare i la de Jesús, és una estada plena d’estimació, amor que es rep i amor empès a ser donat.
Diumenge 5è de Quaresma. 26 de Març de 2023.