Full parroquial

Full Parroquial 25-2-2024

L’Homilia de Mn. Segimon

DIUMENGE II DE QUARESMA (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18) (Rm 8,31b-34) (Mc 9-2,10)

 

 

  1. Cal reconèixer que això que hem escoltat a la primera lectura, que Déu demani a Abraham el sacrifici del seu fill, no ho entenem de cap manera.

Potser ho entenien millor els homes d’aquella època, ja que llavors, la majoria de les religions demanaven sacrificis humans. O potser, senzillament, aquesta narració no és pròpiament una història, sinó sols una paràbola didàctica. No ho sabem ben bé.

 

Però una cosa sí que sabem amb certesa: Si aquesta narració es troba a les Escriptures, és perquè Déu vol que nosaltres en traguem una ensenyança.

Vol que ens adonem que, en certs moments de la nostra vida, Ell ens demanarà coses difícils d’entendre i més difícils de complir. I que desitja que ens fiem d’Ell i que siguem fidels a la seva voluntat, perquè finalment, tot serà a fi de bé.

 

 

  1. Aquesta lectura ens hauria de fer reflexionar, ja que som en temps de Quaresma, que és un camí de conversió.

¿Què ens demana Déu a nosaltres, ara, perquè la nostra vida es pugui renovar: en l’àmbit personal, familiar, laboral, comunitari?

 

El seguiment de Jesús és per a persones esforçades, per als qui no es conformen amb “anar fent”. La conversió que ens suggereix les lectures d’avui, és una transformació de tota la persona. I cadascú sap quins aspectes seus cal “transfigurar” per arribar a ser més plenament evangèlics.

Potser el nostre egoisme, el nostre mal humor habitual, el nostre pessimisme i manca d’esperança, no estimar prou, la nostra mandra o covardia, conformar-se amb la mediocritat de vida.

Cadascú s’ho sap.

 

Sant Pau, a la segona lectura ens recorda que Déu, sí que ha sacrificat el seu propi Fill per nosaltres i no el va plànyer, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? ¿Quina altra prova necessitem per fiar-nos d’Ell?

 

A l’evangeli se’ns diu que, des del núvol, que és el símbol de Déu, surt una veu que, referint-se a Jesús diu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo”

¿Realment escoltem la veu de Jesús? ¿Quina és la veu que marca l’orientació de la nostra vida?

 

 

  1. També ens ha dit l’Evangeli que Jesús: “Es transfigurà davant d’ells”. Fins aquell moment, els deixebles sempre havien vist en Jesús un home semblant als altres. Avui descobreixen la riquesa interior de Jesús: veuen un Jesús nou i fascinant.

Jesús sempre ha estat així. El que passa és que els deixebles no se n’havien adonat perquè el miraven amb una mirada superficial, poc penetrant, massa humana. Ara, en contacte amb el núvol, que és el signe de presència de Déu, els ha afinat la vista i descobreixen en Jesús, una bellesa i una plenitud que ignoraven totalment.

 

Aquesta experiència també la podem fer nosaltres a un altre nivell. Déu ens ha posat al costat persones meravelloses. Però sovint la nostra mirada és curta i rutinària. No som capaços de descobrir el tresor que posseïm. Només ens n’adonem de veritat quan ja se n’han anat d’aquest món. Quina llàstima!

 

Com veig les persones que ens envolten? I, com ens veiem a nosaltres mateixos?

 

Com canviaria la nostra vida, si sabéssim veure’ns tots, amb la llum de Déu!

 

Reflexionem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle B

Lectura primera Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18

Sacrifici d’Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, ves-te’n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust».
Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li respongué: «Aquí em teniu». L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic». Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”».

Salm responsorial 115,10 i 15.16-17.18-19 (R.: 114,9)

Crec amb tot el cor, tot i que deia:

«Que en soc, de dissortat»,

al Senyor li doldria

la mort dels qui l’estimen.

R. Continuaré caminant entre els qui viuen

a la presència del Senyor.

Ah, Senyor, soc el vostre servent,

ho soc des del dia que vaig néixer.

Vós em trencàreu les cadenes.

Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,

invocant el vostre nom. R.

Compliré les meves prometences,

ho faré davant del poble,

als atris de la casa del Senyor,

al teu bell mig, Jerusalem. R.

Lectura segona Rm 8,31b-34

Déu no va plànyer el seu propi Fill

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?

Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

Vers abans de l’evangeli

Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:

Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.

Evangeli Mc 9,2-10

Aquest és el meu Fill, l’estimat

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

MOISÈS I ELIES AMB JESÚS

Comentari a l’evangeli del 2on diumenge de Quaresma. B

A l’evangeli del segon diumenge de Quaresma es llegeix el relat de la transfiguració de Jesús. Enguany pertoca llegir el text de Marc (Mc 9,2-10). Poc abans del relat de la transfiguració, Marc ha explicat la guarició del cec de Betsaida (8,22-26) i posteriorment narrarà la guarició del noi posseït per un esperit maligne que la poca fe dels deixebles no aconseguirà alliberar (9,14-29). Dos relats símbol de la ceguesa i la poca fe dels deixebles. Davant aquesta ceguesa i poca fe Jesús els vol enfortir manifestant-se, transfigurat, amb una relació única amb Déu, el Pare i portador d’un missatge que sobrepassa el contingut de la Llei de la paraula profètica. Jesús intenta aclarir als seus deixebles més recalcitrants com entén la seva funció messiànica.

Jesús i els tres deixebles escollits, Pere, Jaume i Joan pugen a una muntanya alta. La muntanya és símbol de l’esforç ascètic, allunya de la mundanitat i dels obstacles que es poden interposar per adonar-se de l’autèntica persona de Jesús feta visible en la transfiguració. Marc estableix una contraposició entre la muntanya on es produeix la transfiguració i la muntanya de Sió on hi ha el temple de Jerusalem lloc per excel·lència de la presència de Déu. La manifestació divina té lloc no a Jerusalem on pertocaria sinó en una muntanya sense nom. La muntanya apropa a Déu per això es converteix en l’escenari ideal de la transfiguració de Jesús. El relat està ple d’elements propis de la manifestació divina: la muntanya com a lloc de la manifestació divina (Ex 19,20; 1 Re 19,9-18), el núvol com a símbol de la presència de Déu i la veu de Déu que parla des del núvol  (Ex 24,16), el vestit blanc recorda el vestit blanc de l’ancià (Déu) del llibre de Daniel (7,9).

A la tríada dels tres deixebles s’hi juxtaposa la tríada que formen Jesús, Moisès i Elies. Consagrats per la tradició oral i escrita Moisès i Elies són dos personatges molt significatius dins la història i les tradicions religioses d’Israel.  El rabinisme  els tingué en gran consideració. Tenen també un pes important en la literatura apocalíptica, tant és així que algun dels seus llibres porten en el títol el seu nom: “Testament de Moisès”  i “Apocalipsi de Elies”.

En el pla de lectura de la sinagoga que llegia un fragment de la Torà, la Llei i un fragment de la Haftarà (profetes) es llegien uns textos que establien la connexió entre Moisès i Elies units en el combat contra la idolatria. Moisès s’encarà als constructors del vedell d’or (Ex 32 ) i Elies combaté contra els profetes de Baal ( 1 Re 18,20-40). Tots dos tenen una experiència de trobament amb Déu dalt d’una muntanya (Ex 19,20; 24,12; 34,4-7; 1 Re 19,9-18).  També tenen en comú que cap dels dos va morir. El segon llibre dels Reis narra que Elies fou endut al cel (2 Re 2,1-12) i tot i que el Deuteronomi dona notícia de la mort i enterrament de Moisès (34,5-6) alguns rabins mantenen que tampoc va morir.

D’Elies cal dir també que era el profeta esperat que havia de venir abans de l’adveniment del Messies. Així ho preveia la profecia de Malaquies: “Abans que arribi el dia del Senyor, dia gran i temible, jo us enviaré el profeta Elies” (Ml 3,23).

El més important però és que Moisès i Elies representen la Llei i el profetes, tot el que en temps de Jesús es reconeixia com a  l’Antic Testament, com a Escriptura. Moisès representant de la Llei i Elies del profetisme.  Marc no explicita el tema de la conversa com ho farà Lluc però la proximitat dels anuncis de la passió (8,31-33 i 9,30-32) fa suposar que aquest sigui el tema.

El relat de la transfiguració vol mostrar que Jesús és l’únic intèrpret del Pare. Des d’ara ja no serà la veu de la profecia representada per Elies, ni les complicades interpretacions rabíniques de la Llei representada per Moisès el que caldrà escoltar. Ara serà la veu de Jesús que s’imposa a qualsevol veu que la vulgui substituir.

Diumenge 2on de Quaresma. 25 de Febrer de 2024

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.
.