L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XVI DURANT L’ANY (Ef 2,13-18) (Mc 6,30-34)
- Jesús, ho acabem d’escoltar a l’evangeli, diu als seus deixebles: “Veniu ara tots sols en un lloc despoblat i reposeu una mica”,
Jesús és molt humà i es preocupa pel descans dels deixebles, perquè sap que necessiten recuperar forces.
Ell (Jesús) els havia enviat de dos en dos a escampar la Bona Nova per aquells poblets. És el que recordàvem diumenge passat. Ara, un cop acabada la feina, es tornen a retrobar amb Jesús i cadascú explica el que ha fet. Fan, diríem en llenguatge actual una “revisió de vida” amb Jesús.
Qui no es revisa, torna a ensopegar de nou en les mateixes pedres.
I seria llàstima, perquè la vida només es viu una vegada i nosaltres necessitem créixer i progressar, i no pas quedar-nos estancats.
- Per tant, hem de saber revisar la nostra vida. Però no amb la nostra llum humana, que sovint porta tristesa i desànim, sinó amb la llum de Jesús, que sempre porta esperança, No oblidem, però, que aquesta revisió demana tenir l’esperit asserenat.
Pot ser bo, anar repassant la nostra vida al costat de Jesús. Per donar gràcies pels dons rebuts. Per parlar de tot allò que fem, d’allò que ens preocupa i de les esperances que portem al cor. Per demanar perdó quan les coses no han anat del tot bé. O per demanar llum i coratge quan estem a les fosques o sentim la nostra debilitat.
El contacte amb Jesús és vitalitzant. A prop seu aprenem a estimar la vida com un regal gratuït i meravellós. I quan ens sentim plens, millora també la nostra relació amb els altres.
No desaprofitem les ocasions que ens ofereix l’estiu per a relacionar-nos amb el Senyor! Llavors experimentarem la veritat d’aquelles paraules que ens ha dit Sant Pau a la segona lectura: que “Jesús és la nostra pau”. Ho és de veritat?
- Però l’estiu és també un bon moment per fomentar les amistats humanes, perquè l’amistat sempre enriqueix i apropa les persones.
Hi ha una dita popular que fa. “Val més tenir amics que tenir diners”. És ben cert. En un món tan insolidari com el nostre, és un autèntic regal de Déu, tenir amics vertaders de qui et pots fiar, que saps que no et fallaran mai.
Tots tenim necessitat de compartir amb algú les nostres angoixes i les nostres alegries. Perquè així, per llei psicològica, les angoixes es fan més suportables, i les alegries tenen un ressò més profund. No és el mateix guardar-m’ho tot per a mi tot sol, que poder compartir-ho amb un altre.
No oblidem que la inseguretat, que pateixen algunes persones, prové del fet de no tenir ningú amb qui obrir-se i confiar-se. És una situació molt trista i dura.
L’estiu és un bon moment per “recuperar” el temps perdut. Nosaltres, els creients, hem de ser homes i dones portadors d’amistat. Com Jesús, que apropava i agermanava les persones que tractava.
I precisament perquè Jesús és el nostre model i la font de l’autèntica amistat, hem de saber tenir, “sobretot amb Ell”, una comunicació íntima i profunda. La hi tenim!
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XVI DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Jr 23,1-6
Jo mateix recolliré totes les ovelles que em queden
i els donaré pastors
Lectura del llibre de Jeremies
Ai dels pastors que perden i dispersen les ovelles del meu ramat, diu l’oracle del Senyor. Per això el Senyor, Déu d’Israel, diu als pastors del meu poble: «Vosaltres heu dispersat les meves ovelles i les heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte. Doncs ara jo passaré comptes amb vosaltres per reclamar tot el mal que heu fet, diu l’oracle del Senyor. I totes les ovelles que em queden, jo mateix les recolliré de tots els països on les havia fet fugir, i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i s’hi multiplicaran. Els donaré pastors que les menin, i ningú no tornarà a fer-los por, ni a esfereir-les, ni en mancarà cap, diu l’oracle del Senyor.
Venen dies, diu l’oracle del Senyor, que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David, i serà un rei excel·lent que farà regnar en el país la justícia i el bé. En els seus dies Judà no sofrirà cap mal i Israel viurà segur. El seu nom serà: El-Senyor-és-el-nostre-bé».
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
Lectura segona Ef 2,13-18
Ell és la nostra pau. De dos pobles, n’ha fet un de sol
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, vosaltres abans éreu lluny de les promeses, però ara la sang del Crist us ha apropat. Ell és la nostra pau. De dos pobles n’ha fet un de sol, ja que ell ha destruït la barrera que els separava i els mantenia enemics, abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat una nova humanitat centrada en ell. Per la seva mort a la creu ha fet morir l’enemistat i, units en un sol cos, els ha reconciliat tots dos amb Déu. Per això ha vingut a portar-nos la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. Per ell uns i altres tenim entrada al Pare, guiats per un sol Esperit.
Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.
Evangeli Mc 6,30-34
Eren com les ovelles sense pastor
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica». Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni per menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
REIS, PASTORS I LA FEINA MAL FETA
Comentari a la primera lectura del diumenge 16é durant l’any. B
Per situar el text corresponent als primers versets del capítol 23 del llibre de Jeremies que llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (Jr 23,1-6), pot ser interessant recordar els cinc darrers reis de Judà abans de la caiguda de Jerusalem l’any 586 aC., aquests foren Josies, Joacaz que el text de Jeremies anomena Xal.lum , Joiaquim, Jeconies i Sedecies. Dels cinc tres són objectiu de les crítiques del profeta que en el llibre de Jeremies estan col·locades immediatament abans del text que ens ocupa. De fet la nostra lectura acaba amb la promesa d’un rebrot de la casa de David. El que vol dir el profeta és: tots aquests reis ho han fet fatal i han sigut els causants de les desgràcies que, fomentant l’apostasia i la idolatria han caigut sobre la casa de Judà. El càstig de Déu no s’ha fet esperar i ha sigut en forma d’una invasió estrangera i la deportació fora de la terra promesa, la terra d’Israel. Malgrat tot, no tot està perdut. La promesa d’un descendent de David obre l’esperança a uns temps nous de pau i de prosperitat.
Els reis mencionats en el capítol 22 són els pastors que “malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat” (v.1). Pasturar vol dir dedicació, treball ingrat i arriscat. Sense pastor, les ovelles tendeixen a anar pel seu compte i sovint es dispersen; estan indefenses davant els depredadors per això necessiten els pastors que les defensin i les condueixin a llocs on hi ha aigua i bones pastures. Aquesta cura que els pastors tenen amb les seves ovelles fa que els pastors s’hagin convertit en imatge dels líders religiosos i polítics: reis, sacerdots i profetes. Ho veiem a 2 Sa 5,2t text particularment rellevant pel que fa a presentar David com a rei pastor: “Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu (es refereix a David) dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.” També Sl 78,71; Is 44,28; Jr 2,8.
Altres profetes es valdran de la imatge dels pastors per criticar els dirigents del poble. Això ho farà Ezequiel (34) i la imatge arribarà fins al Nou Testament a l’evangeli de Joan (10).
La crítica al rei Jeconies acaba dient: “Inscriviu aquest home com un estèril, com un que ha fracassat en la vida, perquè no ha estat capaç de donar un descendent que s’assegués al tron de David i governés encara a Judà.» (22,30). Doncs bé, desprès d’aquestes paraules i de la denúncia dels pastors ineptes el profeta, a fi de consolar els seus patriotes, projecta una era futura en que sorgirà un rebrot de David que pasturarà defensant el país, el dret i la justícia.
És important que sigui un rebrot de David. Tot i algunes accions reprovables -feu matar Uries per aconseguir Betsabé (2Sa 11), ordenà un cens en contra la voluntat de Déu (2 Sa 24,1-15), tot i que d’entrada l’havia perdonat va estar implicat en la mort del seu fill rebel Absalom (2Sa 18,1-18) – David fou el rei ideal perquè l’Esperit del Senyor s’havia apoderat d’ell ( 1Sa 16,13).
Per entendre bé la promesa d’un descendent de David cal tenir en compte el doble nivell en que es mou la profecia. Un nivell històric fa referència a la restauració que s’esdevingué desprès de l’exili; en aquest cas els pastors seran Zorobabel, Josué, Esdres, Nehemies que col·laboraran directament en la repatriació i restauració de la vida de la nació. Però hi ha un segon nivell que es mou en el pla teològic. Aquest ofereix una perspectiva més àmplia del messianisme. Segons aquesta perspectiva, el messies és un ésser celestial que actua segons els dictats de Déu i té com a missió primordial alliberar els justos i executar el judici contra els poders opressors del poble de Déu.
Aquest tipus de messianisme entès en el sentit més ampli, menys terrenal i més celestial serà el que s’anirà imposant en la història del poble d’Israel.
Diumenge 16é durant l’any. 21 de Juliol de 2024