L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XIII durant l’any (Mt 16,13-19)
Sant Pere i Sant Pau
Avui celebrem la festa de Sant Pere i Sant Pau, dos homes molt diferents per la seva manera de ser.
Pere fou un senzill pescador, de poca cultura, mentre que Pau fou un rabí, una persona erudita. Però tenen una cosa en comú; tots dos van estimar Jesús i tots dos ho van testificar morint màrtirs a Roma.
Són un exemple de fidelitat per a nosaltres
- “I vosaltres, ¿qui dieu que soc?”
És una pregunta que fa Jesús als seus deixebles i que també ens fa a cadascun de nosaltres.
R/ Per a nosaltres i vosaltres, qui és Jesús?
Per a un creient, aquesta és la pregunta clau. Perquè ser cristià, com sabem, és creure en una “persona”: en Jesús.
Hem de saber, en qui creiem si volem que la nostra vida sigui madura.
És evident que nosaltres i vosaltres hem escoltat i hem llegit moltes coses de Jesús. Però això, tot i ser important, és insuficient.
La pregunta a fer-nos és si Jesús, per a nosaltres i vosaltres, és de veritat el cep a través del qual ens arriba la saba vivificant que regenera constantment els nostres pensaments, el nostre cor, la nostra forma d’actuar.
R/Quina influència té Jesús en la nostra vida?
Què ha fet canviar en nosaltres i vosaltres el fet de creure en Jesús?
- “Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església”.
“Església”, etimològicament significa “assemblea”, és a dir, un grup de persones que tenen quelcom en comú i que es reuneixen per festejar-ho i viure-ho.
Per tant, Jesús no ha vingut a cridar grups de persones disperses, creients individuals, sinó a construir una comunitat d’homes i dones que viuen i expressen la seva fe.
A vegades se sent dir: “jo crec, però no practico”. Evidentment, nosaltres i vosaltres no hem de condemnar ningú i cal reconèixer que hi ha persones d’aquestes que ens donen lliçons de generositat.
- Finalment, hem llegit: “les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir”.
Aquesta profecia, feta gairebé més de dos mil anys, s’està acomplint. L’Església, malgrat les dificultats, continua endavant. Amb certa freqüència l’Església és criticada. Algunes vegades amb tota la raó. L’Església amb tota humilitat cal reconèixer que té defectes.
Al costat d’homes i dones generosos, plens de bondat i coratge, n’hi trobem d’altres, que també es diuen cristians, i donen, no obstant això, una imatge molt negativa de l’Església.
Perquè l’Església no és una comunitat d’homes i dones perfectes, sinó de pecadors que intenten ser millors amb l’ajut del Senyor.
Quina mena de testimoni som dintre de l’Església: positiu o negatiu? No oblidem que els cristians neutres no existeixen.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA
29 de juny
SANTS PERE I PAU, APÒSTOLS
Solemnitat
MISSA DEL DIA
Lectura primera Fets 12,1-11
Ara veig que el Senyor m’ha alliberat de debò
de les mans d’Herodes
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, el rei Herodes detingué alguns de l’Església per fer-los mal. Feu matar amb l’espasa Jaume, el germà de Joan, i quan s’adonà que això era ben vist dels jueus, feu agafar també Pere. Eren els dies dels Àzims. El feu tancar a la presó i confià la seva guarda a quatre esquadres de soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble després de Pasqua. Mentre Pere era a la presó ben vigilat, la comunitat pregava Déu per ell sense parar.
Herodes ja anava a fer-lo comparèixer, però la nit abans, mentre Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdia davant la porta de la presó, tot d’una l’àngel del Senyor es presentà, i la cambra s’omplí de claror. L’àngel tocà Pere, el desvetllà i li digué: «De pressa, aixeca’t!» I les cadenes li caigueren de les mans. Li digué: «Cenyeix-te i posa’t les sandàlies». Pere ho va fer, i l’àngel va afegir: «Pren el mantell i segueix-me». Pere sortí a fora i el seguia, sense saber que això que l’àngel feia era de veritat; es pensava tenir una visió. Passaren la primera guàrdia, passaren la segona, i arribaren a la porta de ferro que dona a la ciutat. La porta s’obrí tota sola, i ells sortiren, anaren fins a la primera cantonada, i l’àngel el deixà. Llavors Pere, tornant en si, digué: «Ara veig que el Senyor ha enviat de debò el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot el que el poble dels jueus esperava contra mi».
Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
R. El Senyor m’ha escoltat, res no m’espanta.
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m’ha escoltat, res no m’espanta. R.
Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill. R.
Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.
Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia. R.
Lectura segona 2Tm 4,6-8.17-18
Ja tinc reservada la corona que m’he guanyat
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l’altar. Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m’he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació.
El Senyor m’assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l’evangeli i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de la gola del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
Al·leluia Mt 16,18
Tu ets Pere.
Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església
i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir.
Evangeli Mt 16,13-19
Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
L’ESGLÉSIA SOBRE UNA ROCA
Comentari a l’evangeli de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau
Llegim aquest diumenge les lectures que pertoquen a la festivitat de Sant Pere i Sant Pau. A l’evangeli es llegeix el conegut passatge de la confessió de Pere afirmant que Jesús és el Messies el Fill del Déu viu (Mt 16,13-19).
Val la pena fixar-se en el lloc on es produeix l’esdeveniment. Es tracta de la ciutat de Cesarea de Filip, una ciutat construïda pel tetrarca Filip que li va donar el nom de Cesarea en honor a Cèsar August. Allà hi havia una gran roca i al seu costat hi havia un temple dedicat al deu Pan i un altre esplèndid construït per Herodes amb marbre blanc dedicat a l’emperador August. També al peu de la roca hi havia una gran caverna que donava accés a un gran abisme de profunditat impressionant. Es pensava que aquest abisme portava cap a les portes d’entrada de l’infern (Hades pels grecs, sheol pels hebreus). Quan Jesús diu a Pere que ell és roca qualsevol que conegui el lloc no pot deixar de pensar en la immensa roca i quan parla de les portes de l’infern pensa en la gran caverna. El missatge és ben gràfic: Jesús edificarà l’Església sobre un fonament molt sòlid i els perills a que es veurà sotmesa no podran fer-li cap mal.
La paraula “ekklesia” juga en el text un paper de primer ordre. En els evangelis només apareix aquí i a Mt 18,17. És molt poc probable que Jesús usés aquest terme que es la forma corrent de designar la comunitat cristiana en les epístoles. Que la usés o no poc importa, el que compte és la voluntat de Jesús d’establir un grup permanent de seguidors que fos capaç de tirar endavant el seu projecte més enllà de la seva vida històrica.
La paraula “ekkesia” fora del món bíblic té connotacions polítiques. Té a veure amb l’assemblea cívica i política formalment convocada. Els ciutadans de les ciutats gregues juntament amb el consell de la ciutat expressaven la voluntat del poble. L’assemblea no era cultual sinó política social i cultural.
La paraula “ekklesia” és la que van fer servir els LXX traductors de l’Escriptura hebrea al grec. És la paraula que tradueix el terme hebreu “qal” que designa l’assemblea convocada o la congregació del poble de Déu. En l’Antic Testament té significats molt diversos, aquí ens hem de quedar en el sentit més genèric d’assemblea convocada. El que cal retenir, doncs, és que es tracta d’un grup de gent que ha esta convocada o reunida per alguna cosa.
Quan Jesús diu “ la meva església” es desmarca del sentit que pugui tenir en l’àmbit civil o profà. En aquesta òptica l’església sorgeix com una alternativa a l’assemblea controlada pel poder imperial. També es desmarca del sentit que podia estar relacionat amb les sinagogues jueves que en el moment en que s’escriuen els evangelis, desaparegut el temple de Jerusalem, tenen molta força.
Evidentment quan aquí es parla d’església no es parla de les formes de govern o les estructures de funcionament o les diferents maneres d’organitzar-se de l’església en el transcurs de la seva història. Aquestes massa vegades s’han distanciat del propòsit de Jesús consistent en crear un grup de seguidors que treballessin per la implantació del Regne de Déu.
Entre el grup o grups de seguidors Pere tindrà un paper important. A ell se li donen les claus del Regne i el poder de lligar o deslligar. Les claus són símbol de poder reial. Les claus tanquen però també obren i aquest és matís que caldria retenir. En el llibre dels Fets dels apòstols Pere apareix com un gran defensor de l’entrada dels pagans en la comunitat dels creients (Ac 10,34; 11,17; 15,7). Amb les claus del Regne ha de seguir obrint les portes als pagans que volen entrar a formar part de les comunitats d’Antioquia .
Lligar o deslligar era la capacitat que tenien els rabins pel que fa a la interpretació de la Llei. Pere no era rabí però el poder de lligar o deslligar que li atorga Jesús el converteix en l’intèrpret qualificat del seu ensenyament i el seu missatge. Pere s’anirà convertint en referent i fonament de tots els grups que al llarg de la història sintonitzaran amb el projecte de Jesús i portaran a terme la realització del Regne alliberador de Déu.
Festivitat de Sant Pere i Sant Pau 29 de Juny de 2025