L’Homilia de Mn. Segimon
SETMANA III D’ADVENT (Lc 3,10-18) (Fl 4,4-7)
- Les lectures d’avui són una invitació a viure amb alegria. Anava a dir que això no és pas cap originalitat. Tota la publicitat, tots els espectacles, ens conviden a estar alegres, a estar contents.
Però tots sabem que aquesta mena d’alegria és molt superficial. Es tracta d’una pura evasió momentània de les nostres preocupacions, evasió que, de vegades, serà necessària, almenys per higiene mental.
L’alegria que ens parlen les lectures d’avui, sobretot Sant Pau, és d’una altra mena. És una alegria fonda que brolla de dins nostre i que no depèn de les situacions fluctuants de la nostra vida. Perquè es fonamenta en la certesa que portem dins el Senyor i que la meva vida, la nostra vida, és a les seves mans. Aquest és el fonament de la nostra alegria. No en tenim d’altre.
- Per això Sant Pau ens diu: “No us inquieteu per res”. I això no ho diu pas un home que ho ha tingut tot resolt en la seva vida, sinó un home empresonat amb tot el que això significava en aquella època. Sap, doncs, el que es diu.
I fixem-nos amb quina força ho afirma: “Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents”.
Ho remarca perquè entenguem que per un cristià és fonamental viure la nostra vida amb el cor esponjat, amb alegria. Perquè sempre tenim en nosaltres l’estimació del Senyor, que no fallarà mai. Els homes i les dones sí que fallem. Però Ell no. Mai.
- I això ens ha de fer reflexionar. Si la nostra fe no ens fa viure amb l’alegria al cor és que aquí falla alguna cosa.
Les lectures d’avui ens suggereixen algunes pistes de solució. Sant Pau ens ha dit: “A cada ocasió acudiu a la pregària”. La pregària ens permet d’arribar a aquesta zona tan profunda de nosaltres mateixos, on habita el Senyor, i de posar-nos en contacte amb Ell.
I Ell és la font d’on brolla la joia i també la finesa interior.
I, llavors, tal com diu la segona lectura: “La Pau de Déu que, sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist”.
Si Ell guarda els nostres cors i els nostres pensaments, no pot haver-hi tristesa, ni desesperança. De cap manera.
- Però recordem, finalment, que la pregària cristiana no pot ser mai una excusa per evadir-nos de les nostres responsabilitats. Al contrari, ens ha de portar a una sincera conversió de cor que determini un canvi d’actituds. Això és el que ens ha dit l’evangeli.
Fixem-nos: no ens demana canvi de lloc. Tampoc canvi de professió, però sí d’estil de vida.
Que sapiguem compartir el que tenim amb els altres: “Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té” – ens ha dit Joan Baptista. I també que no obrem injustícies: “No exigiu més del que està establert”. És a dir, que tinguem sensibilitat per les necessitats de les persones que ens envolten. I sempre amb cordialitat, amb serenor: “Que tothom us conegui com a gent de bon tracte”… ens ha dit Sant Pau,
És una bona predisposició per a viure el Nadal.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle C
Lectura primera So 3,14-18a
Per tu el Senyor s’ha transportat d’alegria
Lectura de la profecia de Sofonies
Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec».
Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 6)
El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m’espanto.
D’ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
R. Aclama’l ple de goig
perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat.
Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.
«Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és excels». R.
Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama’l ple de goig,
perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat. R
Lectura segona Fl 4,4-7
El Senyor és a prop
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Al·leluia Is 61,1
L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.
Evangeli Lc 3,10-18
Què hem de fer també nosaltres?
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns publicans que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?». Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?». Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada».
La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EL PODER DE DÉU
Comentari a l’evangeli de la festivitat de la Immaculada concepció de Maria.
El relat de l‘anunciació a Maria (Lc 1,26-38) el llegim .a l’evangeli de la festivitat de la Immaculada Concepció. de Maria. Es troba a la primera part de la doble obra de Lluc a la secció que recull els relats sobre la infància de Jesús.
Lluc utilitza amb molta freqüència un procediment literari molt emprat en el món hel·lenista del seu temps consistent en crear paral·lelismes. A tall d’exemple es pot comprovar en la segona part de la seva obra el paral·lelisme entre les persones de Pere i Joan. Plutarc i altres escriptors utilitzaren aquest procediment en les biografies d’homes il·lustres. Mitjançant la antítesis es buscava presentar el valor de cadascun dels herois comparant els seu mèrits respectius o també es cercava presentar l’excel·lència d’un dels personatges a base de ressaltar unes qualitats que l’altre no tenia. Lluc usarà aquest procediment per presentar dos grans personatges Joan Baptista i Jesús. Això li permetrà mostrar la continuïtat entre la persona i l’acció de Joan i la de Jesús, alhora emfasitzar la superioritat de Jesús respecte Joan. Aquest és la culminació de l’Antic Testament i Jesús és el començament d’una nova època per la humanitat en la qual Déu pren part directa i immediatament en la història no amb força i poder sinó d’una manera completament nova.
La nova força que Jesús desplegarà és la de Déu Creador, la que no li ha estat possible d’imprimir en la creació per les limitacions causades fins al moment per els homes i dones que no han acollit el projecte de Déu. Ell només pot desplegar la seva força creadora a través de persones que es prestin lliurement a dur a terme un projecte de societat que no es recolzi en els poders ancestrals del poder i la força bruta ni en els més sofisticats del diner i el saber. El relat de l’anunciació presenta la persona de Maria com una de les que amb el naixement de Jesús i la seva disponibilitat farà possible tirar endavant aquest projecte de Déu.
Zacaries pare de Joan, sacerdot, home profundament religiós, arrelat en les tradicions ancestrals d’Israel, rep l’anunci de l’àngel durant el servei en el temple de Jerusalem. Sense descendència i envellit es mostra incrèdul i no té fe en el missatge de l’àngel.
Maria rep el missatge a Galilea, regió paganitzada, a Natzaret de la que no en pot sortir res de bo ( Jn 1,46). Ella és imatge de la gent senzilla sense gaire tradició religiosa però fidel als valors profundament humans. Maria és declarada agraciada, afavorida gaudeix del favor i la benedicció de Déu. La fe en les paraules de l’àngel, tot i no veure-ho humanament possible (com podrà ser això si jo no conec varo), ella ofereix la seva col·laboració . El sí de Maria dinamitzat per l’Esperit Sant farà possible l’adveniment en el món de l’Home – Déu.
En l’embaràs de Maria i el naixement de Jesús intervé el poder de Déu per qui res és impossible (Lc 18,27). La omnipotència de Déu no vol dir que Déu sigui una mena de mag que va escampant pel món accions espectaculars encaminades a corregir els desgavells causats per la desídia i la maldat humanes.
El cant al poder de Déu que es troba al llibre de Nehemies diu: “Dones vida a totes les criatures” (Ne 9,6). El poder de Déu és fer brollar la vida d’allò on sembla que no hi ha cap possibilitat de que n’hi hagi ni de que en brolli. Elisabet, l’estèril quedarà prenyada (1,36) i Maria verge que no coneix varó infantarà el fill Jesús. Quan hom es sent atrapat entre l’espasa i la paret li sembla estar en una situació insostenible i sense sortida però cap situació està més enllà del poder de Déu i si hom està obert a la seva acció creadora. Déu sempre hi trobarà una sortida encara que no sigui la que nosaltres imaginem perquè per Déu res és impossible.
Festivitat de la Immaculada Concepció de Maria. 8 de Desembre de 2024