L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE IV DE PASQUA (1Jn 3,1-2; Jn 10,11-18)
- Són moltes les imatges que intenten descriure qui és Jesús, el Ressuscitat. A l’evangeli d’avui se’ns presenta Ell mateix dient: “Jo soc el Bon Pastor”. És a dir, ens diu que és el nostre guia.
Més que mai avui, en aquesta societat massificada i teledirigida, necessitem un autèntic guia com Jesús, que ens conegui a fons i que obri nous horitzons a la nostra vida, tot respectant la nostra llibertat.
Però el Bon Pastor de l’evangeli no és de cap manera aquella figura bucòlica que ens presenten certes imatges i pintures. Jesús mateix ens dona el perfil autèntic.
Ens diu que té aquestes tres característiques:
- La primera, que coneix les seves ovelles i és conegut per elles. Davant d’Ell no som éssers anònims sinó que ens coneix a tots personalment, un a un, I això és molt important perquè Ell aprofita aquest coneixement per ajudar-nos.
Les nostres necessitats no són sempre les mateixes, sinó que van evolucionant d’acord amb les situacions que anem vivint. Hi ha moments que tenim necessitat d’obrir el cor per poder treure de dins allò que ens fa mal.
El que ens fa falta, llavors, és algú que ens escolti amb paciència i bondat. Altres vegades necessitem que se’ns digui una paraula d’esperança, perquè estem desanimats. O rebre una carícia per sentir-nos estimats i valorats, quan estem tristos i amb la moral baixa.
Ens ha de donar, doncs, esperança saber que Jesús és el Bon Pastor. Ell és l’únic que ens pot ajudar eficaçment perquè ens coneix a fons – Déu ens ha creat!- i vol el nostre bé més que ningú.
Sabem fer silenci interior perquè la seva veu se’ns faci audible?
Mai no ens penedirem d’haver-lo escoltat.
- La segona característica, és que el Bon Pastor, condueix les seves ovelles a bones pastures, que les alimenta. És a dir, ens porta per aquells camins on sap que trobarem la pau, l’esperança, la joia de viure, la força per estimar, per ser solidaris. O sigui, ens ajuda a trobar allò que dona sentit a la nostra vida.
Alegrem-nos de tenir un Pastor així i procurem treure’n conseqüències per la nostra vida. Aquest evangeli és una invitació a què cadascun de nosaltres sigui “bon pastor” per a les persones que Déu ens ha encomanat, segons la nostra situació en la vida: com a pares o fills, com educadors, catequistes o sacerdots, com a voluntaris o missioners.
Fem-nos molt sincerament algunes preguntes:
Ens esforcem per conèixer bé els qui tenim a prop? Ens interessem per ells?
Jesús vol que intentem de conèixer-los en profunditat per saber allò que els fa bé i allò que els fa mal, i així poder-los ajudar millor a créixer i a tirar endavant.
Estem disposats a donar-nos als altres, sobretot en els moments difícils, buscant el seu bé i no pas el nostre interès? Això suposa que la nostra actitud ha de ser de servei i no pas d’aprofitar-se dels altres.
- Recordem finalment la tercera característica del Bon Pastor: que Jesús vol construir un sol ramat i, per això, tendeix a unir les persones. Val la pena que ens preguntem avui molt sincerament si, amb la meva manera de parlar i d’actuar, uneixo o separo. És a dir, si col·laboro amb Jesús o si estic desfent la seva obra.
Depèn de si sabem escoltar, respectar, ser delicats, perdonar, donar el nostre temps i la nostra companyia… Breu: depèn de si ens movem per interessos personals o egoistes o si busquem fer feliços els qui tenim al costat.
A cada Eucaristia Jesús se’ns manifesta com el Bon Pastor: ens adreça la seva Paraula, que és llum que ens guia, i se’ns dona Ell mateix com aliment i com a força que ens manté units.
I després ens envia, perquè també nosaltres, cadascú des del seu lloc, ens comportem com a “bons pastors” amb el mateix estil que té Ell (Jesús). Ho fem?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle B
Lectura primera Fets 4,8-12
La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu sa davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos».
Salm responsorial 117,1 i 8-9.21-23.26 i 28cd i 29 (R.: 22)
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo!
Perdura eternament el seu amor.
Més val emparar-se en el Senyor,
que posar confiança en els homes.
Més val emparar-se en el Senyor,
que fiar-se dels poderosos.
R. La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
O bé:
Al·leluia.
Gràcies, perquè vós m’heu escoltat
i heu vingut a salvar-me.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen. R.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
Vós sou el meu Déu, us dono gràcies,
us exalço, Déu meu!
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo!
Perdura eternament el seu amor. R.
Lectura segona 1Jo 3,1-2
Veurem Déu tal com és
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.
Al·leluia Jo 10,14
Jo soc el bon pastor, diu el Senyor;
jo reconec les meves ovelles,
i elles em reconeixen a mi.
Evangeli Jo 10,11-18
El bon pastor dona la vida per les seves ovelles
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dona, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.
Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PEDRA ANGULAR
Comentari a la primera lectura del diumenge 4rt de Pasqua
La primera lectura d’aquest diumenge (Ac 4,8-12) recull el discurs de Pere davant els dirigents i notables d’Israel, després de la guarició d’un invàlid per part de Pere i Joan (Ac 3,1-10). A diferència dels altres dos discursos, Pere s’adreça aquesta vegada a les autoritats jueves. No es pot desaprofitar l’ocasió de dirigir-se a un auditori tan significatiu.
El Sanedrí es reunia en semicercle. Els que apareixien davant d’ells es posarien enmig d’aquest semicercle. Tot està dissenyat per intimidar els que han d’aparèixer davant del consell. Els membres del consell segurament s’asseien en seients elevats, però els que eren examinats estarien drets. Aquesta descripció s’ajusta amb el que diu el salm que Pere citarà desprès: “M’envoltaven i estrenyien el setge, invocant el Senyor les he vençudes. Quan m’envoltaven com un eixam i s’arboraven com foc d’argelagues” (Sl 118,11-12) Els membres del consell són rics i poderosos. Pere i Joan no tenen ni la cultura ni la riquesa dels qui els jutgen. Això fa que ressalti la valentia de Pere de parlar davant les autoritats religioses.
La pregunta del consell pretén esbrinar quina ha estat la qualitat de la força (divina o demoníaca) de que s’han servit per guarir l’home invàlid. Al consell els importa molt poc aquest home representant d’un sector del poble d’Israel que ha quedat prostrat i paralitzat víctima de les imposicions religioses de la llei judaica. Ells volen saber el nom que han invocat és a dir, la persona que els ha autoritzat a fer la guarició. És evident que l’esdeveniment els molesta perquè ha aparegut una autoritat incontrolada que té la gosadia de desafiar la seva inquestionable autoritat. El consell pressuposa que l’autoritat no és la dels propis apòstols sinó que ve d’algú altre. A l’evangeli Lluc ens presenta les autoritats interrogant a Jesús de manera semblant: “ Els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables i li preguntaren: –Digues-nos amb quina autoritat fas tot això. Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?” (Lc 20, 1-2). La pregunta dona la oportunitat a Pere de parlar de l’autoritat de Jesús i de retruc de la seva mort i resurrecció culpabilitzant de la mort les autoritats que l’estant escoltant.
La resposta de Pere comença amb una proclama de la mort i la resurrecció de Jesús que es complementa amb una cita del salm 118,22. “Aquesta és la pedra menyspreada per vosaltres els constructors que s’ha convertit en pedra angular”. El salm és un cant que expressa l’admiració d’aquell qui, amenaçat de mort, ha aconseguit la salvació. El qui estava abocat a l’àmbit de la mort s’assembla a una pedra que els constructors d’un edifici han desestimat però sorprenentment aquesta pedra ha passat a ocupar un lloc d’honor com a pedra angular.
L’expressió “pedra angular” segurament es referia a una pedra gran que unia la intersecció de dues parets i recolzava les dues. També es podria referir a la pedra clau que coronava un edifici. No obstant això, qualsevol que sigui el significat de la frase, el sentit aquí queda clar. Les autoritats religioses (els edificadors) van rebutjar Jesús, aquell que ha resultat ser el fonament en la construcció de les noves comunitats cristianes. Ells constructors del poble d’Israel l’únic que han sabut construir és un poble prostrat i inoperatiu simbolitzat per l’invàlid que ha estat alliberat per Pere i Joan.
El Senyor ha realitzat en Jesús un canvi espectacular: ell que havia estat depreciat (recordem les escenes de les burles) fins a morir en una creu ha experimentat novament la vida. Jesús serà la pedra on es recolzarà la construcció de les noves comunitats cristianes, comunitats alliberades i alliberadores
Diumenge 4rt de Pasqua. 21 d’Abril de 2024