L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE II DE PASQUA (Jn 20,19-31)
- Tots els evangelis d’aquests primers diumenges de Pasqua tenen el mateix objectiu: fer-nos descobrir que Jesús és vivent i que encara té influència real en la nostra vida.
Necessitem que se’ns recordi aquesta veritat tan fonamental perquè sovint tenim tendència a pensar en un Jesús llunyà que va viure, fa segles, allà a Palestina. Els creients hem de prendre consciència que tenir fe és molt més que recordar les paraules de Jesús o intentar d’imitar el que Ell va fer.
Fins i tot és molt més que creure que nosaltres ens podem relacionar amb Jesús, tal com ho van poder fer aquelles persones que el van tractar quan vivia aquí a la terra.
Tenir fe és molt més que tot això. És creure en una presència de Jesús molt més personal. És creure que, des del Baptisme, portem dins el seu mateix Esperit. Que d’alguna manera aquest Esperit forma part de nosaltres mateixos. Que l’Esperit de Jesús és, també, el meu Esperit, el que conduirà la meva vida, si jo no m’hi oposo.
- I, evidentment, si creiem que l’Esperit de Jesús, és present d’una manera tan íntima en nosaltres, això ha de tenir conseqüències pràctiques per a la nostra vida.
Jesús ens ha dit a l’evangeli: “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”.
¡Com canviaria el món si nosaltres fóssim capaços de prendre’ns seriosament aquest encàrrec de Jesús!
Per exemple seríem persones sensibles a les necessitats dels altres, convençuts que som de veritat “els braços, els ulls i el cor de Jesús” enmig del món.
Vivim en un món insolidari, que no estima, que és incapaç de portar esperança. Per això fan falta “nous Jesús” que malgrat les dificultats, siguin capaços de viure amb l’alegria serena al cor i el somriure als llavis, fent amable la convivència i fent visible per tot arreu la bondat de Déu.
Així hem de viure els qui tenim fe, si no és, per a nosaltres, una paraula buida.
- I viure així, té també repercussions positives per a nosaltres mateixos, perquè porta pau i ens impulsa a valorar el que tenim: la vida, el sol, els arbres, les muntanyes, l’amor de parella, els fills, els germans, els amics, la fe.
Ens impulsa a donar-ne gràcies a Déu i a gaudir-ne a fons. Si en som de rics i no sempre en tenim consciència. Ens ho creiem això? Si no fos així, també valdria per a mi el retret que feu Jesús a Tomàs: “No siguis incrèdul, sigues creient”
Ens ho hem de creure. Hem de creure que la força de Crist que portem dins, ens permet viure així. Per què llavors serem capaços de recomençar de nou cada dia, sense tenir moral de derrota, ben convençuts que circula dins nostre la saba vivificant de Jesús capaç de germinar nova vida després de cada “hivern” personal.
- I hem de creure que aquesta força de Jesús, sempre habita en nosaltres. Encara que jo m’entesti a tenir les portes tancades. Per a Ell (Jesús) no és obstacle: entra, tal com hem vist a l’Evangeli.
Ell és present en les meves alegries, però també en les meves soledats, en les meves foscors i en les meves pors. De vegades potser no sento la seva presència. Però hi és. I ens estima. I em comprèn, perquè Ell també va experimentar angoixa, foscor, por, soledat.
I em diu “no tinguis por”, que és el seu missatge pasqual. I m’ho pot dir perquè Ell ha guanyat. Ressuscitant, ha demostrat que ni el sofriment, ni la tristesa, ni l’odi, ni el mal, ni la mateixa mort, tenen la darrera paraula.
La darrera paraula la té, i la tindrà sempre, la força de Jesús ressuscitat, que és vida, és joia, és esperança i estimació.
En som conscients que tots portem dins aquesta força? No l’ofeguem!, No la frenem!
- I acabem recordant que la millor demostració que Jesús ha ressuscitat, som nosaltres, cadascun de nosaltres.
Que se’ns noti que la nostra fe és una font inesgotable de joia i esperança. Que se’ns noti que creiem en l’amor de Jesús que ens agermana i ens impulsa a viure fent el bé i estimant. Que se’ns noti!
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle C
Lectura primera Fets 5,12-16
Cada vegada se’ls afegien més homes i dones
que es convertien a la fe en el Senyor
Lectura dels Fets dels Apòstols
Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobraven la salut.
Salm responsorial 117,1-2.3-4.22-24.25-27a (R.: 1)
Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
R. Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
O bé:
Al·leluia.
Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor. R.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo. R.
Ah, Senyor, doneu-nos la victòria!
Ah, Senyor, feu que prosperem!
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu. Que ell ens il·lumini. R.
Lectura segona Ap 1,9-11a.12-13.17-19
Vaig estar mort, però ara visc per sempre més
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats». Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or.
En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo soc el primer i el darrer. Soc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després».
Al·leluia Jo 20,19-31
Diu el Senyor: Tomàs, perquè m’has vist has cregut?
Feliços els qui creuran sense haver vist.
Evangeli Jo 20,19-31
Vuit dies més tard, Jesús entrà
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
L’ESPERIT I LA PAU
Comentari a l’evangeli del diumenge segon de Pasqua.
La narració de les aparicions de Jesús als seus deixebles la llegim a l’evangeli d’aquest diumenge segon de Pasqua. És un relat (Jn 20,19-31) que es troba a l’evangeli de Joan. Diversos elements conformen el relat: Visió de Jesús ressuscitat, reconeixement per part dels deixebles i la seva alegria, l’enviament dels deixebles, el do de la Pau i de l’Esperit i la incredulitat de Tomàs i la seva posterior confessió de fe.
L’enviament dels deixebles és un element del relat que no es pot deixar passar per alt. L’enviament dels deixebles és un element rar en l’evangeli de Joan; només en el relat de la samaritana (4,38), desprès de rentar els peus als deixebles (13,20), en un dels discursos de comiat (15,27) i en la pregària de comiat: “jo també els he enviat al món” (17,18). En canvi en els sinòptics l’enviament apareix en el començament de l’activitat de Jesús (Mc 6, 7-13; Mt 10,1.5-15; Lc 9,1-6). Jesús és l’enviat del Pare i així ho proclama extensament l’evangeli de Joan ( 3, 31-34; 5, 30; 7, 17s 28s; 8, 16.28s.42; 12,44s; 16, 28). El Fill fa extensiva als deixebles la seva condició d’enviat. No n’hi ha prou amb la visió joiosa del Jesús ressuscitat, cal un segon pas i aquest és l’enviament. Quan Jesús s’apareix, les portes del lloc on estan resten tancades. Això és símbol d’una comunitat que, tenallada per la por, sense la Pau i l’Esperit resta tancada en ella mateixa.
La pau contraresta la por i juntament amb el dinamisme de l’Esperit faran que la comunitat que tenia tancades les portes s’obri de bat a bat. La pau i el do de l’Esperit són imprescindibles perquè la missió derivada de l’enviament pugui tirar endavant i la llum resplendeixi en la foscor (Jn1,5).
“Jo no us dono la pau que el món no dona” dirà Jesús en el comiat amb els seus deixebles (14,27). La pau de Jesús no és aquella pau que es limita a l’absència de guerres. No és la “pax augusta” de la propaganda imperial. La pau de Jesús s’ajusta més aviat amb la pau a que es refereix el terme hebreu “shalom”. És una pau que comporta benestar, felicitat, vida, prosperitat. És la pau que establirà el “Príncep de la pau” de qui parla el profeta Isaïes (9,5). És la pau dels temps messiànics en els que la intervenció de Déu ha de portar harmonia a la vida humana i al món.
En la predicació cristiana primitiva, el perdó dels pecats i el do de l’Esperit van de costat. Així es pot veure en la predicació de Pere desprès de rebre l’Esperit Sant (Ac 2,38). El primer efecte de la nova creació que Jesús va inaugurar amb el seu buf ha significat el renaixement de la persona i per tant el perdó.
Segons el profeta Ezequiel (36,25-27), l’efusió escatològica de l’Esperit purificarà Israel de les seves brutícies i dels seus ídols (Ez 36,25-27). Les paraules de Jesús estan inspirades en una formulació rabínica usada per transferir el poder. Son semblants a les que es troben a Mt 18,18 . Allà es parla de lligar i deslligar. La formulació positiva i negativa es deu a aquest estil semític que expressa la totalitat mitjançant una parella de contraris. «Perdonar/retenir» significa aquí la totalitat del poder misericordiós transmès pel Ressuscitat als deixebles. El gir en veu passiva que indica l’efecte obtingut implica que l’autor del perdó és Déu; l’ús del temps perfecte significa que el seu perdó és definitiu. Dient-ho d’una altra manera podríem expressar-ho així: en l’instant en què la comunitat perdona sense condicionants ni rituals, impulsada per la força creadora de l’Esperit, Déu mateix perdona.
Diumenge 2on de Pasqua. 27 d’Abril de 2025