L’Homilia de Mn. Segimon
DINOVÈ DIUMENGE DE “DURANT L’ ANY” (Lluc 12, 32-40). (7 d’ agost del 2022).
- A totes les persones que avui som aquí, Déu ens ha fet un gran do : LA VIDA. Li hem d’ agrair perquè la vida és el signe més clar que mostra l’ amor que Déu ens té. Si Ell no ens hagués estimat, nosaltres no existiríem. Som el fruit de l’ amor de Déu.
Però no tothom pren la mateix actitud enfront de la vida. N’ hi ha que “es deixen portar”. Viuen, senzillament, a remolc dels esdeveniments : s’ abandonen passivament. Però viure així no és viure de forma humana i , encara menys, cristiana.
L’ evangeli d’ avui ens suggereix una actitud molt diferent. Ens diu que hem d’ estar “sempre vetllant”. És a dir, cal estar atents, prenent el timó de la pròpia vida per a orientar-la de manera que no sigui estèril, sinó que sigui una vida que doni fruit. Tots nosaltres portem ja uns quants anys caminant per aquest món. Ha valgut la pena que jo hi vingués ? Quins fruits ha donat la meva vida ? Qui hi ha sortit guanyant ?
- Però hem de ser molt conscients que nosaltres , deixats a les nostres pròpies forces, només donaríem fruits dolents.
Perquè la nostra vida no sigui estèril, necessitem estar vitalment connectats al Senyor, el Cep Veritable, a través del qual ens arriba la saba vivificant.
Necessitem el seu ajut. I Ell està disposat a donar-nos-el. Per això, constantment, es fa present en la nostra vida.
El que passa és que nosaltres no som conscients del pas del Senyor. Ell ve disposat a vitalitzar-nos però nosaltres estem distrets i no l’ acollim. I llavors, la nostra vida s’ empobreix.
Per a evitar aquesta pèrdua, el Senyor que ens estima, ens fa una advertència ; que vindrà a l’ hora menys pensada. No ens vol pas dir que visquem psicològicament tensos i angoixats sinó atents a la vida, a la realitat que ens envolta, a les situacions de les persones que tenim a prop.
Vol que estiguem atents per a acollir-lo, perquè Ell, constantment, ens surt a l’ encontre. Per exemple, Ell ve a l’ Eucaristia de cada diumenge. Em preocupo de veritat per a acollir-lo ? . Suposa arribar d’ hora, fer silenci interior per escoltar la seva veu, participar en les pregàries i en els cants. Altrament… què hi vinc a fer aquí ?
El Senyor ve també a través de qualsevol persona que passa alguna necessitat. Perquè està sola, perquè està trista o té penúria econòmica. Estic atent a les necessitats de les persones que m’ envolten ? No oblidem que Ell (Déu) s’ identifica amb les persones que pateixen . Si no em preocupés dels altres, el Senyor passaria pel meu costat sense que jo me n’ adonés ! No valdrien per a nmi aquelles paraules seves : “Feliços si els trobava sempre vetllant”.
3.- Avui és un bon moment per a preguntar-nos en què gastem la vida. Nosaltres consumim moltes energies i esforços. Per a aconseguir què ? El Senyor ens ha dit a l’ Evangeli “Feu-vos bosses que no s’ envelleixin , aplegueu-vos al Cel un tresor que no s’ esgotarà”.
Qui estima, qui es dóna als altres, qui s’ esforça per a fer feliç als qui té a prop, acumula un tresor al cel, que ni els lladres poden robar ni les armes fer malbé.
Quina és la riquesa que més valoro, que més desitjo aplegar ? Realment val la pena ?
4.- I no tinguem por d’ empobrir-nos. Qui dóna al Senyor amb generositat, sempre hi surt guanyant. L’ evangeli diu que l’ amo farà seure a la taula els servents que trobo vetllant i “Ell mateix passarà a servir-los d’ un a un “.
És a dir, el Senyor donarà resposta a les necessitats personals de cada u. Mai no ens penedirem d’ haver esperat i acollit el Senyor. Perquè Ell és l’ únic que, malgrat tot, pot omplir de llum i d’ esperança la nostra vida.
I Ell és l’ únic que mai decep. Sempre compleix allò que promet. Avui mateix. Ara mateix, ens servirà personalment en aquesta Eucaristia.
Reflexionem-hi i disposem-nos a acollir-lo.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
14 d’ agost DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Jr 38,4-6.8-10
Ai, mare meva! M’has posat al món a mi,
que tinc contra meu tota la terra
Lectura del llibre de Jeremies
En aquells dies, alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies mori d’una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició». El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans». El rei era incapaç de negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi baixaren amb unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat en el fang. Llavors Abdemèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué: «Rei, senyor meu, no està bé això que aquests homes han fet amb el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam». Llavors el rei donà aquesta ordre a Abimèlec, el cusita: «Emporta’t tres homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no es mori».
Salm responsorial 39,2-3a.3bcd.4.18 (R.: 14)
Tenia posada l’esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi
ha escoltat el meu clam.
R. Senyor, no tardeu a defensar-me.
O bé:
Al·leluia.
M’ha tret fora del fang,
del llot on em moria,
ha posat els meus peus sobre la roca,
i m’hi sento segur. R.
Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu;
tots els qui ho han vist, se n’admiren,
i confien més en el Senyor. R.
Ara soc un pobre desvalgut,
però el Senyor pensa en mi.
Sou vós qui m’ajudeu i em deslliureu,
Déu meu, no trigueu més. R.
Lectura segona He 12,1-4
Sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer
en la prova que ens ha estat proposada
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s’assegué a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.
Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.
Evangeli Lc 12,49-57
No he vingut a portar la pau, sinó la divisió
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra».
Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja”. I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor”. I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EL PERILL DE L’AMBICIÓ
A l’evangeli d’aquest diumenge es llegeix el text de Lluc (Lc 12,13,21) on Jesús adverteix del perill que suposa l’avarícia i acumular riqueses. Aquesta advertiment va precedit en el text per la intervenció d’un home demanant que Jesús intervingui en un afer d’herència i segueix la paràbola de l’home ric que recolzat per una gran fortuna es disposa a viure bé sense saber que la vida se li acabarà d’immediat.
Tenint en compte la legislació hebrea, l’herència d’una persona era un tot. El més avantatjós era que l’herència es mantingués unida donat que el fraccionament de les propietats restava productivitat sobretot en l’agricultura. L’hereu gestionava les necessitats de la vida en comú dels germans i germanes. Però la separació de béns es podia presentar en qualsevol moment. Llavors el fill gran rebia el doble que la resta de germans però havia d’assegurar el manteniment de la resta de la família. Vist així es fa comprensible la pregunta de l’home. Es pressuposa que el pare va morir i el fill gran es nega a repartir l’herència. El germà que es sent perjudicat cerca en Jesús un mediador que dirimeixi l’afer extrajudicialment costum habitual en aquells temps. Tot i que la reglamentació sobre l’herència estava regulada en el llibre del Deuteronomi (21,15-17) i del Nombres (27,1-11; 36, 7-9) era normal que es presentés al cas a un rabí o un expert en la llei perquè a la vida sempre es donen caos no previstos per la llei; per això l’home acudeix a Jesús.
Jesús es nega a acceptar el paper de mediador. El perquè ens el dona l’advertiment del verset 15. “Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus béns”. Jesús intueix que l’home no actua mogut per la necessitat d’uns béns que li assegurin la subsistència, sinó que exigeix l’herència per utilitzar-la en el seu propi interès. La demanda de l’home està alimentada per l’ambició de la riquesa i no per la necessitat bàsica de subsistència humana i per això Jesús no vol entrar en el seu joc perquè s’adona que l’arrel de les desavinences entre els dos germans és l’ambició de l’un i l’altre.
Per reblar l’advertiment, Lluc introdueix la paràbola de l’home ric. L’home parla només amb ell mateix i només cal repassar els verbs i pronoms en primera persona. Els seus pensaments giren entorn ell mateix i les seves propietats. Ni Déu ni els altres compten per res, els ha fet desaparèixer del seu pensament. En això s’assembla a aquells rics de Samaria que estirats en els seus divans, no senten cap pena pel desastre de les tribus de Josep ( Am 6,3-7). La seva ambició no té mesura: tirarà a terra els graners, en construirà de nous per guardar tot el seu gra. Ha oblidat que, tal com diu el Siràcida “Béns i mals, vida i mort, pobresa i riquesa, tot ve del Senyor” (11,14) i que tal com ensenya, en el llibre de Qohèlet, la saviesa ancestral d’Israel “menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu. Perquè, ¿qui pot menjar i qui pot fruir si això no li arriba de Déu? Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls”; recollir i emmagatzemar serveix de ben poca cosa: “Tot això també és en va i afany inútil” (2,24-25).
Déu li diu a l’home ric: Neci. És una expressió dura i contundent sobretot si es té en compte la càrrega negativa que el terme té en la literatura bíblica, sobretot en els llibres sapiencials on el neci hi té molt mala premsa. Generalment es contraposa a la figura del savi, el neci és arrogant , insolidari i passa olímpicament de Déu. Aquest judici negatiu el trobem en el sal 14: “ Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.» Són corromputs, el seu obrar és detestable, no n’hi ha cap que faci el bé”; l’home ric no fa cap afirmació explícita sobre la inexistència de Déu, però viure sense tenir-lo en compte és com negar-lo. Apilonar ingents fortunes amb l’únic objectiu de passar-ho bé a la vida és el súmmum de la insensatesa, sobretot si es té en compte la responsabilitat que exigeix la vida i s’oblida que la mort ho pot estroncar tot en qualsevol moment. L’avar és un impiu, un neci que només vol acaparar sense cap temor de Déu que es el principi de la saviesa (Pr 1,7; 9,10).
Diumenge 18 durant l’any. 31 de Juliol de 2022