Full parroquial

Full Parroquial 14-7-2024

L’Homilia de Mn. Segimon

DIUMENGE XV DURANT L’ANY (Ef 1,3-14) (Mc 6,7-13)

 

 

  1. Aquests dies d’estiu potser més fàcilment tenim l’oportunitat de fer alguna passejada enmig del bosc. És una experiència vivificant. Allà hi ha un silenci que convida a la reflexió i a la pregària o a la conversa assossegada.

Cert que allà també s`hi sent una certa remor: la dels ocells i els insectes, la del vent que mou les fulles, la de l’aigua de la font.

Una altra de les coses que ens ofereix el bosc és l’aire pur, amarat d’olors estimulants, que s’hi respira i tan diferent de la pol·lució de les ciutats.

 

 

  1. Bé. He dit això perquè penso que és una bona imatge per expressar allò que ens demana Jesús a l’evangeli que hem escoltat.

Jesús envia els deixebles, i també a nosaltres, a escampar per tot arreu la Bona Nova. Per això ens ha cridat a ser deixebles seus: perquè fóssim els seus missatgers.

No es tracta de fer coses extraordinàries, sinó de ser persones senzilles però plenes de vitalitat interior, que escampen per a tot arreu el perfum de la Bona Nova de Jesús.

Podríem dir, amb imatges bíbliques, que són “sal” que donen sabor a la vida i també són “llum” que il·luminen el camí.

 

 

  1. Tant de bo. Perquè llavors, tal com passava amb els deixebles de l’evangeli, també traurem “mals esperits”- pessimismes, pors, desànims- i retornarem la salut- força i ganes de viure als “malalts”.

És a dir, per allà on passem, deixarem un rastre positiu. Les coses i les persones canviaran i milloraran: els farem bé. Es notarà que som portadors de la llum, de l’esperança, de la fraternitat de Jesús.

Estarem connectats amb el Cep d’on ens arriba la saba vivificant.

Ens sentirem més a prop del Senyor i experimentarem la veritat d’allò que ens ha dit Sant Pau a la segona lectura, que: “la riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres”.

 

 

  1. L’estiu és un bon moment per a fer noves coneixences, per aprofundir amb més sinceritat les nostres relacions personals.

Val la pena que sapiguem acostar-nos als altres amb senzillesa, amb un somriure amable, lluny de l’amargor o de l’autosuficiència, que sempre separen i fan perdre les ganes de viure.

Tant de bo que mai ningú no s’hagi de penedir d’haver-nos conegut i tractat. Que la nostra amistat els ajudi a acostar-se al Senyor, que és la font d’on brolla la pau, la joia, l’esperança, la força d’estimar.

Això sí que és de veritat, viure l’estiu amb plenitud.

 

 

Reflexionem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

DIUMENGE XV DURANT L’ANY / Cicle B

Lectura primera Am 7,12-15

Ves a profetitzar al meu poble

Lectura de la profecia d’Amós

En aquells dies, Amasies, sacerdot de Betel, digué a Amós: «Vident, ves-te’n d’aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Betel, guarda’t de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de l’estat». Amós li respongué: «Jo no soc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo soc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “Ves a profetitzar a Israel, el meu poble”».

Salm responsorial 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 8)

Jo escolto què diu el Senyor:

Déu anuncia la pau al seu poble.

El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,

i la seva glòria habitarà al nostre país.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor,

i doneu-nos la vostra salvació.

La fidelitat i l’amor es trobaran,

s’abraçaran la bondat i la pau;

La fidelitat germinarà de la terra,

i la bondat mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,

i la nostra terra donarà el seu fruit.

La bondat anirà al seu davant,

i la pau li seguirà les petjades. R.

Lectura segona Ef 1,3-14

Déu ens elegí en Crist abans de crear el món

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.

En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l’anunci de la veritat, la bona nova de la vostra salvació, i després d’escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l’Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa.

Al·leluia Cf. Ef 1,17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist

il·lumini els ulls del nostre cor

perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mc 6,7-13

Jesús comença d’enviar els dotze

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells». Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

L’INCÒMODE AMÓS

Comentari a la primera lectura del diumenge 15 durant l’any B

El llibre del profeta Amós és el més antic dels libres profètics. Entre els qui  coneguin els textos  d’Amós, la imatge més comuna del mateix és la del profeta de la justícia, del defensor dels pobres i oprimits. És famós el passatge on s’encara amb les dones de Samaria comparant-les amb les vaques de Basan (4,1-3).  A causa del seu enfrontament amb el sacerdot del santuari de Betel (Am 7, 10-17), és igualment un exemple del conflicte típic que va oposar a els profetes i els sacerdots funcionaris del rei, fins al punt que aquesta escena, d’una força extraordinària, exposa, en un quadre simbòlic, algunes característiques del ministeri profètic. És el text que llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (Am 7,12-15).

Tot comença amb una visió seguida d’una amenaça contra Israel i el seu rei: “Devastaré els recintes sagrats dels descendents d’Isaac, derrocaré els santuaris d’Israel i m’alçaré amb l’espasa contra la dinastia de Jeroboam” (7,9). L’episodi és una mica més ampli del que recull la lectura litúrgica. Es pot repartir en les següents fases: 1) vv. 10-11. El sacerdot Amassià envia un avís al rei assabentant-lo de les paraules del profeta; 2) vv. 12-13. Paraules del sacerdot dirigides al profeta comminant-lo a abandonar la missió; 3) vv. 14-15. Resposta del profeta; 4) vv.16-17 ( ja fora la de  la lectura litúrgica). Ampliació del mandat de predicar a Israel i vaticini de l’exili i la deportació dels habitants del regne del nord.

Amós explica que el Senyor li va dir: “Ves a profetitzar al meu poble d’Israel”. Tot i que aquesta ordre és clàssica dels relats de vocació profètica, no es pot considerar que la crida d’Amós es pugui incloure dins aquest gènere literari. És més adient considerar aquest relat com la contraposició entre dues concepcions de la profecia.

Amassià considera que Amós és un vulgar vident que exerceix la professió per guanyar-se la vida. La paraula “vident” (“chozeh” en hebreu) té un to despectiu i és diferent de la paraula “nabí” que és la que pròpiament defineix el profeta bíblic.

La resposta d’Amós pot ser llegida de dues maneres. Textualment diu: “No profeta jo i no fill de profeta sinó que pastor i recollidor de figues de sicòmor”. Si es tradueix en passat: “jo no era”, s’entén que Amós no era profeta i adquireix la condició de “nabí”, profeta en moment en que Déu el crida i l’envia a profetitzar a Israel. Si es tradueix en present: “jo no soc” significa que Amós es situa fora del col·lectiu de profetes o de grups de profetes professionals. Ell ha estat cridat a profetitzar i a portar la paraula a Israel de part de Déu però sense identificar-se amb els profetes professionals. Ell actua amb una total llibertat i independència. Si profetitza no és per gust, ni per professió, ni per necessitat material sinó que ho fat com a resposta a la crida imperiosa de Déu que l’ha enviat a profetitzar a la casa d’Israel.

La reacció d’Amassià és la típica del funcionari fidel al seu amo, el rei. Ell actua coma curós guardià d’un territori on el rei és l’amo i per tant controla tot el que s’hi fa. Amassià no pot tolerar que hi hagi una intromissió que qüestioni l’actuació reial. Podia haver fet matar el profeta però l’exilia perquè faci la feina en un altre costat.

La rivalitat d’Amassià i Amós ens porta a considerar les tensions entre profecia i reialesa. Potser millor dit: entre profecia i poder. Sempre hi han sigut, hi són i hi seran. Un exemple clar a l’Antic Testament  és l’encarament del profeta Natan amb el rei David quan el profeta li retreu haver fer matar Uries (2Sa 12,1-15). La paraula profètica és incòmoda, no agrada el que diu per això el poder cercarà les mil i una maneres de silenciar-la.

Diumenge 15 durant l’any . 14 de Juliol de 2024.

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.
.