L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge 18 de gener
Diumenge II de durant l’any (Jn 1,29-34)
- Estem començant l’any, un nou any de la nostra vida. I tot començament és sempre una invitació a canviar, a millorar. La rutina, el conformisme, mai no són signe de vida. La inèrcia, el deixar-se portar irreflexivament, no millora mai res. Mai.
El poeta Gerardo Diego va dir una cosa molt bonica sobre el riu: que aconsegueix “cantar sempre el mateix vers/però amb aigua sempre nova”, amb un esperit nou, més fresc, més transparent, més estimador. Com la primavera, que cada any es repeteix, però sempre és nova.
Tots nosaltres ens diem cristians. Per això m’he de sentir cridat, com diu Sant Pau a la segona lectura, a ser “apòstol de Jesucrist”.
Tots hem de voler deixar una empremta positiva darrere nostre. Tots hem d’intentar aconseguir que el nostre contacte millori i faci més felices les persones que ens envolten.
- Però el desig i la força per viure amb aquest estil, sols ens els pot donar el mateix Jesús. I ningú més. Cada diumenge a l’eucaristia, l’evangeli ens parla de Jesús. Segurament que de cap altra persona, n’hem sentit parlar tant. Segur que no.
Ser cristià no és tenir Jesús senzillament com un model que cal imitar. Això és molt superficial, molt poca cosa. Ser cristià és prendre consciència que Jesús s’uneix a mi, d’una manera tan fonda, que posa dintre meu quelcom d’ell mateix: el seu Esperit.
Ser cristià, és ser d’alguna manera, Jesús mateix. És a dir, un home o una dona, que viuen la seva pròpia vida, però guiats pel mateix Esperit de Jesús.
- Estem començant un any nou. No ofeguem l’Esperit que portem dins i que ens impulsa a renovar-nos, a superar la rutina, a ser millors, a ser els continuadors de Jesús.
Sant Pau ens diu que nosaltres som cridats a ser “consagrats” a Jesús, és a dir a ser “seus”, i a ser, com ell, llum i salvació per a tothom.
Joan Baptista ens ha presentat Jesús com “l’Anyell de Déu que pren damunt seu el pecat del món”. Tots som pecadors. Però pecadors salvats. Jesucrist ha destruït i seguirà destruint el mal que hi ha en nosaltres.
Ser sant no és ser perfecte, impecable. Això és impossible. Ser sant és esforçar-se per ser fidel, enmig de les nostres infidelitats. És tornar sempre a començar, confiant més en la força del Senyor que en la meva.
“Benaurats els qui no perden mai la il·lusió de tornar sempre a començar”
És una bona “consigna” per a l’any que comencem.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Is 49,3.5-6
T’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació
arribi d’un cap a l’altre de la terra
Lectura del llibre d’Isaïes
El Senyor em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu». El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel; m’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra».
Salm responsorial 39,2 i 4ab.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)
Tenia posada l’esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.
R. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R.
Per això us dic: «Aquí em teniu:
com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor». R.
Anuncio amb goig la salvació
davant el poble en dia de gran festa.
No puc deixar d’anunciar-la,
ho sabeu prou, Senyor. R.
Lectura segona 1C 1,1-3
Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare,
i de Jesucrist, el Senyor
Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells.
Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Al·leluia Jo 1,14a.12a
El qui és la Paraula es va fer home
i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.
A tots els qui l’han rebut,
els concedeix poder ser fills de Déu.
Evangeli Jo 1,29-34
Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant». Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
L’ANYELL QUE CAL MIRAR
Comentari a l’evangeli del diumenge 2on durant l’any. A
Poques vegades en les celebracions eucarístiques tenim l’oportunitat de llegir passatges de l’evangeli de Joan. En aquest diumenge segon durant l’any cicle A en tenim una oportunitat. El fragment escollit (Jn 1,29-34) narra el testimoniatge de Joan Baptista sobre la persona de Jesús. Aquest testimoniatge comença davant els sacerdots i levites enviats de Jerusalem i continua en el text que llegim avui separat per una indicació temporal “l’endemà” . Aquesta indicació marca per una banda una certa continuïtat – continua el testimoniatge – però per altra banda una separació. Aquest testimoniatge centrat en la persona de Jesús es torna universal, jo no interessen les circumstàncies històriques que queden relegades per l’interès teològic de l’evangelista.
El testimoniatge de Joan que adquireix en el text un relleu decisiu té l’objectiu de manifestar la identitat de Jesús. Joan dirà: “Mireu l’anyell de Déu el qui treu el pecat del món”. La imatge escollida aplicada a Jesús, un anyell, contrasta amb la simbologia imperial que en l’antiguitat acompanyava la reialesa i el poder: l’àguila imperial i el lleó. L’actuació de Jesús es distingirà per la humilitat, la senzillesa i el servei.
L’anyell esmentat en el text té una estreta relació amb l’anyell pasqual esmentat en el llibre de l’Èxode (Ex 12). La seva sang pintada en els dintells de les cases serveix per alliberar el poble d’Israel. Amb la seva sang, Jesús, anyell de Déu, durà a terme un alliberament del pecat.
Pecat en singular vol dir que no s’ha d’entendre com les transgressions morals particulars sinó com el trencament de les relacions entre Déu i la humanitat. Jesús, anyell de Déu, posa fi a la culpabilitat de la humanitat
Jesús anyell fa pensar en el Servent del Senyor que no obre la boca com els anyells portats a matar i que ha carregat damunt seu les culpes de tots nosaltres. El Servent farà justos els altres i intercedirà per les seves infidelitats. (Is 53,6-7).
Jesús és l’anyell que s’ha de mirar i això vol dir deixar de mirar els anyells que es mataven en el temple de Jerusalem i que eren sacrificats per obtenir la remissió dels pecats (Lv 4,20; 14,13).
“Ve desprès de mi un home que m’ha passat al davant perquè existia abans que jo”. Aquesta frase posada en boca de Joan Baptista ens porta al tema de la preexistència. D’on podia l’evangelista treure la idea de preexistència real d’un ésser humà abans del seu naixement o inclús abans de la creació del món? La preexistència no era una idea nova com si hagués caigut del cel. Dos postulats del judaisme podrien haver influït. En el judaisme es creia que la Torà, la Llei era preexistent i era present abans de la creació del món; també el Fill de l’Home, segons l’apocalíptica jueva, era un ésser celestial i preexistent.
Els deixebles de Joan Baptista creien que Joan era superior a Jesús perquè històricament va ser primer. L’evangelista corregeix aquesta visió posant en boca de Joan Baptista l’afirmació que Jesús és primer que Joan perquè existia abans que ell.
Amb tot, si les primeres comunitats cristianes van considerar Jesús Senyor i Messies, exaltat a la dreta de Déu (Ac 2,36; 5,31) i li va assignar la mateixa dignitat que Déu (Fl 2,6-11) és lògic que acabessin atribuint a Jesús la realitat de la preexistència.
La preexistència , per tant, expressa l’origen atípic del Jesús de l’evangeli de Joan que transcendeix qualsevol origen històric i que sembla difícilment comprensible per l’ésser humà.
A Joan Baptista li és concedit per mitjà d’una visió, a l’estil dels profetes de l’Antic Testament, descobrir la identitat de Jesús. El marc d’aquesta visió és la seva activitat baptismal. La capacitat de Joan per donar testimoni del davallament de l’Esperit sobre Jesús no recolza en les seves qualitats o capacitats personals sinó que és Déu que l’ha il·luminat amb la seva paraula. La credibilitat del testimoni de Joan es fonamenta en la visió que ha tingut. El punt central d’aquest testimoniatge és l’afirmació: Jesús és Fill de Déu.
Diumenge 2on durant l’any 18 de Gener de 2026