L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXI durant l’any (Lc 13,22-30)
- Algú – ens ha dit l’Evangeli – va fer a Jesús aquesta pregunta:
“Senyor, ¿són pocs els qui se salven?”
Però fixem-nos no dona una resposta directa. Vol que entenguem que l’important no és saber quants se salven, sinó saber que hem de fer per salvar-nos.
N’hi ha que són molt amants de les estadístiques, però al cel no s´hi entra per càlculs matemàtics. Allò que veritablement ens interessa és saber que jo estic fent el camí que porta a la salvació. Això és important.
Entrar per la porta “estreta” vol dir que només s’hi pot passar d’un a un, cadascú amb el seu propi cor i amb el seu comportament.
Tenim un cor i un historial apte per entrar per aquesta porta? Per què?
- El Senyor ofereix la seva salvació a tothom. “Vindrà gent d’Orient i d’Occident, del Nord i del Sud” – ens ha dit. Però ningú se salvarà per força ni per casualitat.
Només se salvaran aquells que de veritat vulguin salvar-se: aquells que apreciïn la salvació que ens ofereix Jesús i s’esforcin sincerament per seguir el camí que Ell va fer.
No n’hi ha prou de dir-se cristià, o si voleu, en “fer” de cristià.
El camí de la salvació no consisteix, per tant, en “fer” sinó en “ser-ho” de veritat.
- Però tot això que hem dit, no suposa de cap manera, que nosaltres hàgim de viure la vida amb el cor angoixat, amb por. No seria aquesta una actitud cristiana, pròpia d’un fill o filla, estimats de Déu.
Cert que hem d’intentar de viure la nostra vida amb gran sentit de responsabilitat, perquè la salvació és una cosa seriosa que ha costat molt cara a Jesús i amb això no s’hi pot jugar.
- I diguem, per acabar, que la persona humil és l’única capaç de complir allò que també ens demana Jesús a l’Evangeli: saber donar gratuïtament.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXI DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Is 66,18-21
De totes les nacions portaran els vostres germans
Lectura del llibre d’Isaïes
Això diu el Senyor: «Jo conec les obres dels homes i els seus pensaments. Jo mateix vindré a reunir la gent de totes les nacions i de totes les llengües. Tots vindran aquí i veuran la meva glòria, i faré un prodigi enmig d’ells. Després enviaré alguns dels supervivents a les altres nacions, a Tarsís, a Fut i a Lud, a Mòsoc i a Ros, a Túbal i a Javan, a les illes llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist mai la meva glòria, i anunciaran la meva glòria entre les nacions. I de totes les nacions portaran els vostres germans com una ofrena al Senyor. Els portaran a cavall, en carruatges, en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la muntanya santa de Jerusalem, diu el Senyor. Els presentaran tal com els israelites presenten en vasos purs la seva ofrena en el temple del Senyor, i jo fins en prendré alguns d’entre ells per fer-ne sacerdots o levites».
Salm responsorial 116 1.2 (R.: Mc 16,15)
Lloeu el Senyor, tots els pobles,
glorifiqueu-lo totes les nacions.
R. Aneu, anuncieu l’evangeli per tot el món.
O bé:
Al·leluia.
El seu amor per nosaltres és immens,
la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.
Lectura segona He 12,5-7.11-13
No desestimis la correcció que ve del Senyor
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, heu oblidat les paraules encoratjadores que l’Escriptura us adreça com a fills: «Fill meu, no desestimis la correcció que ve del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, perquè el Senyor repta aquells que estima, fa sofrir els fills que ell prefereix». És per a la nostra correcció, que sofrim: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha que el seu pare no corregeixi? La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa, però més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen en pau el fruit d’una vida honrada. Per això enfortiu les mans que es deixen anar i els genolls que es dobleguen, aplaneu el camí per on passa el vostre peu, perquè el qui va coix no es faci més mal, sinó que es posi bé.
Al·leluia Jo 14,6
Jo soc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor;
ningú no ve al Pare sinó per mi.
Evangeli Lc 13,22-30
Vindrà gent d’orient i d’occident i s’asseuran a la taula en el Regne de Déu
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, són pocs els qui se salven?». Ell contestà: «Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran.
Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, de fora estant començareu a trucar i direu: “Senyor obriu-nos”. Ell us respondrà: “No sé d’on sou”. Llavors començareu a dir-li: “Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers”. Ell us respondrà: “No sé d’on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal”.
Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents quan veureu Abraham, Isahac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
HERÈNCIES I RIQUESES
Comentari a l’evangeli del diumenge 18 durant l’any. C
L’evangeli d’aquest diumenge (Lc 12,13-21) està compost per un apotegma seguit d’una paràbola que el complementa. Un apotegma és un relat breu, enginyós amb contingut moral alliçonador. Lluc els ajunta incorporant-los en el seu evangeli. El propòsit de tot plegat és una advertència sobre la possessió de la riquesa.
El text que llegim comença explicant que una veu anònima sorgida d’entre la gent demana a Jesús que intervingui en el repartiment d’una herència. És possible que en alguna comunitat cristiana s’hagués produït un conflicte sobre el repartiment d’una herència, fet inspirador del relat de Lluc.
L’home es dirigeix a Jesús dient-li mestre, reconeixent-li així una autoritat que voldria que Jesús la posés al servei dels seus interessos. No era estrany que s’acudís als experts en la Llei (escribes, rabins) per dirimir en qüestions que impliquessin una interpretació de la Llei acurada.
Jesús es nega a intervenir per diversos motius. Refusa a comportar-se com els mestres de la Llei que estaven molt satisfets quan feien d’àrbitres en determinades qüestions.
El temps de fer de jutge com ho fou Moisès (Ex 2,14) o el de repartidor de la terra com ho fou Josué (Jos 13,6) s’ha acabat, ha passat a la història. Ara el que s’ha de fer és la predicació del Regne de Déu, aquesta ha de ser la preocupació més important.
Segurament Jesús veu que l’home que vol repartir l’herència no juga net, les seves intencions no són bones. El que vol en definitiva és un pronunciament que afavoreixi els seus interessos en detriment dels interessos de l’altre germà. Ell no ha tingut present per res el salm que diu: “Senyor, heretat meva i calze meu, tu m’has triat la possessió; la part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meva heretat” (Sl 16,5-6).
D’aquí que Jesús faci un pronunciament sobre l’avarícia, una dita que unirà l’apotegma amb la paràbola que vindrà tot seguit: “Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus béns” (v 15).
La paràbola de l’home ric és la mostra de l’individualisme portat al màxim exponent. Aquest egoisme queda reflectit en l’ús reiterat de les diverses formes del possessiu ”meu”: la meva collita, els meus graners, el meu gra, els meus béns. En el seu pensament els altres no hi tenen lloc.
L’obsessió per acumular riqueses oblidant Déu és quelcom freqüent en la literatura profètica i sapiencial.
L’home ric s’endinsa en un monòleg interior. És un recurs literari que Lluc usa diverses vegades quan determinats personatges han de prendre decisions importants. Ho veiem en el fill pròdig (15,17-19), en l’administrador infidel (16,3-4), en el jutge que no tenia temor de Déu (18,4-5). En el monòleg s’hi descobreixen tres coses: l’absència total de Déu en els plantejaments de l’home ric, no és capaç d’agrair a Déu els béns obtinguts; no és capaç de veure quina és l’autèntica finalitat dels béns materials, per ell només serveixen per gaudir i divertir-se; no hi entra per enlloc la possibilitat del compartir, per ell els altres no existeixen.
És important veure en tot el text que llegim la rellevància del fet de repartir. L’home de l’herència no s’entén amb el seu germà a l’hora de repartir. L’home ric, com hem dit, el fet de repartir no te cabuda en els seus plans. Jesús no vol ser repartidor perquè vol que sigui la comunitat cristiana la que sigui capaç d’aprendre a repartir (Lc 9,13).
Igual que el mannà (Ex 16,4) només hem de guardar el que ens cal per viure, la resta s’ha de compartir.
Diumenge18 durant l’any. 3 d’Agost de 2025