L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 9 de novembre
DIUMENGE XXXII durant l’any (Jn 2,13-22)
Dedicació de la basílica del Laterà
Avui celebrem l’aniversari de la consagració de la Basílica del LATERÀ, a ROMA fundada el segle IV.
És com un símbol de la unió de totes les comunitats cristianes amb ROMA: per això se celebra arreu del món cristià.
És una festa que ens ha d’ajudar a estimar i respectar els nostres temples.
I també estimar i respectar les persones, perquè són temples de l’Esperit Sant que tots portem dins.
- “Llavors es va fer un fuet de cordes, i els tragué a tots”.
Cal reconèixer que aquest evangeli ens deixa un xic sorpresos. És l’única vegada que veiem Jesús amb un fuet a les mans, amb una actitud, en certa manera, violenta.
No sembla que hagués tocat les persones. Però aquí hi ha una pregunta a fer-nos: Què ens vol dir Jesús? Què hi ha en el rerefons d’aquesta actitud desacostumada en Ell?
- “Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare”.
És la primera ensenyança que ens vol donar Jesús: el temple és una casa sagrada que hem de respectar.
I sobretot estimar, perquè és aquí on renovem la nostra fe i on ens reunim per pregar junts i sentir-nos germans. És aquí on escoltem la Paraula de Déu i recuperem la pau i el desig de seguir vivint amb esperança i estimant.
I també és el lloc on vivim importants esdeveniments de la nostra vida personal i familiar: bateig, primera comunió, confirmació, casament, consagració religiosa, ordenació sacerdotal, o per fer el darrer comiat a les persones que estimem.
- Valorem i estimem el Temple?
- Som conscients que aquí s’hi fa present la gràcia de Déu d’una manera especial?
- “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”.
Aquí hi ha una segona ensenyança més profunda, que els deixebles no van descobrir fins més tard: que Jesús morirà i ressuscitarà i que, amb això, començarà una nova relació entre Déu i els homes.
D’ara endavant, Déu no estarà tancat entre les quatre parets d’un temple material, sinó que estarà íntimament present en el cor de cadascú de nosaltres.
L’únic temple en sentit ple, és a dir, el lloc d’entendre’s amb Déu, és Jesús, no n’hi ha d’altre; no podem anar a Déu el Pare si no és per Jesús.
Però portem l’Esperit de Jesús des del Baptisme.
- Quina relació tenim amb l’Esperit?
- Ens sentim, de veritat temple de l’Esperit Sant?
- “El zel del vostre temple em consumia”.
Aquest zel de Jesús és la darrera ensenyança que volia destacar.
Durant les guerres i revolucions es destrueixen moltes esglésies, sap greu això, sobretot quan es tracta de temples antics i venerables on durant segles s’hi havia reunit cristians i cristianes per compartir l’Eucaristia.
Però no oblidem que els veritables temples de Déu són les persones. I que aquests temples siguin destruïts i maltractats sí que ens ha de doldre. I molt.
És per aquests temples de Déu que es consumeix, sobretot, el zel del Senyor, de Jesús: és per aquests temples que Ell arribarà a donar la vida.
- Quina sensibilitat tenim enfront dels sentiments, dels sofriments i maltractament de les persones?
- Ens deixen indiferents o ens consumeix un zel com el de Jesús?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
9 de novembre
DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DEL LATERÀ
Festa
Aquesta festa, si s’escau en diumenge, té preferència sobre el diumenge. Si no s’escau en diumenge, es llegeix només una lectura a més de l’evangeli: es pot triar com a primera lectura qualsevol de les dues lectures proposades.
Lectura primera Ez 47,1-2.8-9.12
Vaig veure que naixia aigua del lloc sant.
Tothom a qui arriba aquesta aigua se salva
Lectura del profeta Ezequiel
En aquells dies, l’àngel em va fer tornar a l’entrada del santuari, i vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a orient naixia, al costat dret, una font d’aigua, i s’escolava cap a l’orient, passant a l’esquerra de l’altar. Em va fer sortir per la porta del nord, em va conduir per fora fins a l’exterior de la porta que mira a l’orient, i vaig veure que l’aigua rajava del costat dret.
Llavors em digué: «Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixa a l’Arabà i desemboca a la mar Morta. Entra dins les aigües salades i les saneja. A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu, hi viurà tota mena d’animals que neden dintre l’aigua, i el peix serà molt abundant, perquè on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi l’aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota mena d’arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran fruits primerencs, perquè l’aigua que els rega neix del lloc sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un remei».
Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 5)
Déu ens és un castell de refugi,
una defensa ferma en hores de perill.
No temem res, quan se somou la terra,
quan les muntanyes s’enfonsen dins el mar.
R. Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.
Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.
Déu hi és al mig, es manté ferma,
Déu la defensa abans que apunti el dia. R.
El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.
Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.
A tot arreu ha fet cessar els combats. R.
Lectura segona 1C 3,9b-13.16-17
Sou temple de Déu
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, vosaltres sou un edifici construït per Déu. Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i d’altres continuen construint. Que cadascú miri bé com construeix. De fonament, ningú no en pot posar cap altre que el que està posat: Jesucrist.
No sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.
Al·leluia 2Cr 7,16
Diu el Senyor:
He escollit aquest temple i l’he consagrat
perquè porti per sempre el meu nom.
Evangeli Jo 2,13-22
Ell es referia al santuari del seu cos
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Quan s’acostava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i vedells, a fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí, no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia».
Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos.
Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA LLEI PER DAMUNT DE TOT
Comentari a la primera lectura del diumenge 32 durant l’any. C
Amb la finalitat de donar cohesió al seu regnat format per diversos pobles, Antíoc IV Epífanes es va proposar establir una religió sincretista de caràcter hel·lenista. Evidentment això impactà en el poble d’Israel perquè el propòsit d’Antíoc implicava suprimir la circumcisió, abolir el dissabte i les festes típiques de la religiositat d’Israel, suprimir el culte del temple de Jerusalem i substituir-lo per un culte pagà.
Com és lògic això xocà amb la religiositat i les tradicions del poble jueu que volgué mantenir-se fidel a les prescripcions de la Llei del Senyor. Contra les intencions dels governants selèucides d’obligar als jueus a abandonar les seves tradicions i abjurar de la Llei del Senyor sorgí la insurrecció jueva iniciada per Judes Macabeu l’any 167 aC. D’aquesta insurrecció en parlen els llibres dels Macabeus que no formen part de les escriptures jueves però sí són admesos pel cànon catòlic.
Els llibres del Macabeus mostren aquesta hostilitat contra els reialmes hel·lenistes. Del segon d’aquests llibres en llegim aquest diumenge un fragment a la primera lectura (2Ma 7,1-2.9-14). El segon llibre dels Macabeus és un escrit posterior a l’any 124 aC. Va exercir molta influència en els cercles fariseus i fou dirigit als jueus d’Alexandria. És un relat típic de literatura popular que pel seu dramatisme edifica els seus lectors. No és un relat històric en el sentit modern del terme malgrat que faci algunes aportacions de tipus històric i tingui com a marc referencial un fet històric: la persecució contra els jueus d’Antíoc IV Epífanes.
Tot el capítol setè del segon llibre dels Macabeus està dedicat a descriure el martiri de set germans instats a renegar de la seva religió i acompanyats de les paraules encoratjadores de la mare. Les intervencions dels germans van presentant progressivament el pensament teològic sobre el martiri, la resurrecció, la vida futura i el càstig dels malvats perseguidors del poble d’Israel.
El relat està nodrit de simbolismes. La mare i els fills representen Israel fràgil, innocent i indefens; la família representa la unitat que ha de mantenir el poble; el set representa plenitud i abundància (1Sa 2,5; Rt 4,15; Jr 15,9).
El text de la lectura dona molta importància al compliment de la Llei (vv. 1.2.9.11). A què es deu aquesta insistència?. Cal tenir present que l’hel·lenisme propiciat per Antíoc IV tenia en gran estima la saviesa. Els contraris a la difusió de l’hel·lenisme defensaven a ultrança el valor de la Torà, la Llei. La confrontació es resolt quan es considera que “Només hi ha saviesa quan es compleix la Llei (Sir 19,20).
Per primera vegada a l’Antic Testament es parla de resurrecció individual. La filosofia grega havia desenvolupat el tema de la immortalitat però sense incloure-hi la resurrecció del cos. La mentalitat semita no concep la vida sense el cos, per tant la resurrecció, el pas a la vida eterna inclou la immortalitat de l’ànima i la resurrecció del cos.
La resurrecció no és una finalitat en si mateixa sinó que és l’esdeveniment que dona pas a la vida eterna, la vida autèntica que és negada als perseguidors i opressors d’Israel. Aquí no es parla de la resurrecció dels impius a fi que siguin castigats. Ho farà l’apocalíptica jueva i el llibre de Daniel que diu: “Molts del qui dormien en la pols de la terra es desvetllaran els uns per la vida eterna, els altres per l’opobi, per la reprovació eterna (Dn 12,2).
La realitat de la resurrecció pretén resoldre el problema de la retribució. Segons la teologia d’Israel complir els decrets i prescripcions de la Torà dona vida (Dt 30,15s), però que passa amb els justos que amb el martiri perden la vida per complir les prescripcions de la Llei?. Llavors comença a forjar-se la doctrina segons la qual el premi al compliment de la Llei queda postergat en una altra vida i l’esdeveniment imprescindible que facilita el pas a aquesta altra vida és la resurrecció.
Diumenge 32 durant l’any. 9 de Novembre de 2025