L’Homilia de Mn. Segimon
Dissabte, 1 de novembre
TOTS SANTS (Mt. 5,1-12a)
- De tant en tant, el Papa beatifica o canonitza alguna persona, però potser seria bo que tinguéssim ben clar que els sants no els fabrica Roma. L’únic que fa el Vaticà és publicar la santedat d’una persona, cosa que no exclou que altres, no proclamats, també ho puguin ser. I res més. Els sants no es fan a Roma.
I tampoc no es fan al cel, per més que al cel hi hagi sants. Els sants es fan a la terra: a casa, a la feina, al barri, a l’hospital, a l’escola… és a dir, allà on vivim la nostra vida de cada dia. Aquí i solament aquí, es fan els sants i santes. I tots som convidats a ser-ho. Tots sense excepció.
La carrera de sant comença per a tothom, el dia del seu bateig. Aquell nen o nena, ric o pobre, sa o malalt, llest o no, és acollit per l’Esperit de Déu, que és un Esperit Sant, que impulsa a caminar pels camins de l’Evangeli.
Realment és l’Esperit qui condueix la nostra vida?
- Jesús, a l’Evangeli que acabem d’escoltar, ens ha indicat quin és el camí per arribar a ser sant: el camí de les Benaurances. Potser, després d’haver-les sentit, podríem pensar que són pocs els que segueixen aquest camí. Però no és cert: la primera lectura ens ha parlat d’una gran multitud que ningú no hauria pogut comptar.
És veritat. Vivim rodejats de sants i santes, tot i que vivint, no som conscients. Són tots aquells que viuen sense l’ambició dels diners; els qui tenen el cor net, persones de qui te’n pots fiar; els qui són pacificadors i busquen la unió i la comprensió; els qui són sensibles a les necessitats dels altres i s’esforcen per millorar les coses.
- Ja sabem que la vida és dura. Però, si ens ho proposem, cada matí, amb l’ajut del Senyor, podem renovar l’esperança i començar el dia com a homes i dones nous, que no volen vegetar: sinó viure de veritat!
Això és ser sant: renovar cada dia, sense cansar-se mai, el nostre desig de fer present la bondat de Déu, malgrat les nostres febleses, convençuts que el Senyor ens ajudarà.
Demanem al nostre patró o patrona que ens ajudi a progressar en el camí de la santedat personal.
Segur que ho farà!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
1 de novembre
TOTS SANTS
Solemnitat
Lectura primera Ap 7,2-4.9-14
Vaig veure una multitud tan gran
que ningú no l’hauria poguda comptar.
Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races,
i de tots els pobles i llengües
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu». Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel.
Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell». I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén». Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests que van vestits de blanc, ¿qui són i d’on venen?». Jo li vaig respondre: «Senyor meu, vós ho sabeu». Ell em digué: «Aquests són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs».
Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)
És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.
R. Aquests són els qui venen
per veure-us de cara, Senyor.
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa,
que no confia en els déus falsos. R.
Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui venen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.
Lectura segona 1Jo 3,1-3
Veurem Déu tal com és
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.
Al·leluia Mt 11,28
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;
jo us faré reposar, diu el Senyor.
Evangeli Mt 5,1-12a
Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
UN JUTGE INSOBORNABLE
Comentari a la primera lectura del diumenge 30 durant l’any. C
El llibre del Siràcida fou redactat probablement als voltants de l’any 180 aC. No va arribar mai a formar part del cànon de l’Escriptura hebrea però sí va fer fortuna en la Bíblia cristiana. El seu autor Ben Sira es el representant del judaisme tradicional confrontat amb els nous corrents culturals que es presenten amb l’hel·lenisme. Ell tracta d’adaptar les categories de la cultura hel·lenista als valors de la tradició hebrea cosa que fa que llegeixi aquesta tradició amb una mirada nova.
Temàticament el llibre del Siràcida apareix com una barreja de proverbis, sentències, lloances, consideracions ètiques, litúrgiques, històriques així com nombroses exhortacions a seguir la saviesa i a viure en el temor de Déu. Tot fa pensar que el llibre és una recopilació de notes que Ben Sira va anar recollint al llarg de molts anys de reflexió.
El capítol 35 es pot dividir en tres parts. Una primera part (vv. 1-13) parla de les ofrenes; la segona (vv. 14-22) presenta Déu com un jutge just que defensa les vídues i els pobres; la tercera part (vv. 22-26) afirma que la justícia de Déu no trigarà i castigarà els opressors i els injustos. A la primera lectura d’aquest diumenge llegim uns versets de la segona i a tercera parts ( Sir 35,12-14. 16-19)
El tema del text que ens ocupa és un advertiment contra l’explotació dels pobres i indefensos que gaudeixen de l’amor i d’una protecció especial per part de Déu. El tema és un clàssic de la teologia d’Israel.
“No provis de subornar Déu amb els teus presents, que no els acceptarà” (v14) diu el text d’avui; és una referència bastant clara del verset del Deuteronomi que diu: “El Senyor, el vostre Déu, és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors. És el Déu gran, poderós i temible, que no fa distinció de persones ni es deixa subornar” (Dt 10,17). És un procediment habitual de Ben Sira de referir-se a un passatge de l’Escriptura sense citar explícitament el text.
Més endavant diu el text: “Escolta la pregària del qui pateix la injustícia. Ell no menysprea l’orfe que suplica ni la viuda que es desfoga plorant” (vv.16-17). Déu escolta el clam dels oprimits, dels pobres dels indefensos; és un tema recurrent a l’Antic Testament. El trobem en el llibre de l’Èxode en un text emblemàtic de la teologia bíblica: “He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo” (Ex 3,7-8). També en el llibre dels salms: “El Senyor escolta el pobre que l’invoca, i el salva de tots els perills (Sl 34,18).
Dins el col·lectiu dels pobres i oprimits sobresurten les viudes i els orfes. Són el model del pobre afligit que no té qui el defensi. La protecció de la viuda i l’orfe són tan importants que el mandat de la seva protecció apareix en dos dels còdexs legislatius de l’Antic Testament. “No maltractis cap viuda ni cap orfe: si els maltractes i clamen a mi, jo escoltaré el seu clam” diu el llibre de l’Èxode (22,21) i en el Deuteronomi està escrit: “Quan seguis el teu camp, si hi oblides una garba no hi tornis per recollir-la. Que sigui per a l’immigrant, l’orfe i la viuda. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis” (Dt 24,19).
Viudes i orfes estan relacionats amb el tema del judici. Darrere aquestes paraules hi ha la realitat d’uns judicis en que les viudes, orfes i pobres en general tenien poques possibilitat de sortir-ne airosos amb sentències que es pronunciessin a favor seu. Hi havia distinció de persones i es compraven els jutges amb favors. El Senyor és un jutge que es mou, ben al reves, amb criteris de justícia i en cas d’afavorir algú aquest sempre seran les viudes els orfes i els necessitats.
Diumenge 30 durant l’any 26 d’Octubre de 2025