L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 7 de desembre
DIUMENGE II D’ADVENT (Mt 3,1-12)
- Som en temps d’ADVENT que és un temps d’esperança. Nosaltres necessitem esperança. Podem viure mancats de moltes coses, però no sense esperança.
Sense esperança la vida és trista, buida, sense sentit.
- Tenir esperança no és negar la realitat, sinó creure que hi ha una realitat millor i que amb l’ajut del Senyor, podem anar-nos-hi acostant.
És saber assumir, confiant en el Senyor, els reptes de la vida, els reptes de la vida personal, familiar i col·lectiva, ben convençuts que el pitjor fracàs és “no fer res per por de fracassar”.
Tenir esperança és creure que Déu m’estima, malgrat les meves infidelitats, i que mai no em deixarà sol, que sempre em donarà una nova oportunitat.
Tenir esperança és creure tot això i esforçar-se per viure-hi d’acord. Necessitem l’esperança. I la necessita el nostre món que n’està tan mancat.
- L’evangeli d’avui ens mostra on podem trobar-la: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”, hem escoltat.
Ell vol entrar dins nostre, per omplir-nos de la seva força i de la seva estimació, que és allò que ens dona esperança.
Per això Joan BAPTISTA ens ha dit: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”.
“Convertir-se”, etimològicament, significa: “canvi radical de direcció”. No un canvi superficial de direcció, sinó una reorientació de la nostra vida.
- I una darrera qüestió important. No n’hi ha prou que nosaltres vulguem convertir-nos personalment, no n’hi ha prou de treure els obstacles que impedeixen que el Senyor entri a dins nostre.
Aquelles paraules del profeta Isaïes: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”, són també una invitació a ajudar les persones que ens envolten a acostar-se cap a Crist, l’única esperança veritable.
- L’Evangeli d’avui acaba amb aquelles paraules de Joan Baptista “el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga”.
Demanem al Senyor, que la nostra vida doni fruit, que sigui bon “blat” i no pas “palla buida”, sense pes, que sols serveixi per a ser cremada.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE II D’ADVENT / Cicle A
Lectura primera Is 11,1-10
Farà justícia als desvalguts
Lectura del llibre d’Isaïes
Aquell dia, la soca de Jesè tallada traurà un rebrot, naixerà un plançó de les seves arrels. L’Esperit del Senyor hi reposarà: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor, i tindrà les delícies a reverenciar el Senyor. No judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país. Un reny de la seva boca abatrà el violent, una alenada dels seus llavis matarà l’injust. S’armarà de justícia la cintura, se cenyirà de lleialtat. El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà; es faran amigues l’óssa i la vaca, les seves cries jauran plegades i el lleó menjarà farratge com els bous; les criatures jugaran sobre el cau de l’escurçó, els nens ficaran la mà dins l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la meva muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor haurà omplert el país com l’aigua que cobreix la conca del mar. Aquell dia, els estrangers vindran a consultar el rebrot de Jesè que s’alçarà dret com a bandera dels pobles, i el lloc on residirà serà ple de glòria.
Salm responsorial 71,1-2.7-8.12-13.17 (R.: 7)
Déu meu, doneu al rei el vostre dret,
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
R. Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S’apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort. R.
Que es perpetuï el seu nom,
i duri com el sol.
Que les famílies del país, per beneir-se,
es valguin del seu nom;
que se’n valguin tots els pobles de la terra
per augurar-se la felicitat. R.
Lectura segona Rm 15,4-9
Crist salva tots els homes
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança. Que Déu, que us encoratja i us conforta, us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist, perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.
Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu. Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als patriarques, però si els altres pobles glorifiquen Déu, és per pura bondat. Ho diu l’Escriptura: «Us lloaré entre les nacions, cantaré al vostre nom».
Al·leluia Lc 3,4-6
Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí;
tothom veurà la salvació de Déu.
Evangeli Mt 3,1-12
Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». És d’ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
MATEU I L’ANTIC TESTAMENT
Comentari a l’evangeli del 2on diumenge d’Advent. A
Desprès dels dos capítols dedicats a la infància de Jesús, l’evangeli de Mateu presenta la persona de Joan Baptista i comença amb un enunciat general i tot seguit amb una cita del profeta Segon Isaïes (40,3). Desprès segueix amb la descripció de qui és Joan Baptista i la seva activitat de predicar i batejar; és el que llegim en l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 3,1-12).
La presència de la cita del profeta Segon Isaïes ens permet preguntar-nos l’ús que Mateu i les primeres comunitats cristianes feien de l’Antic Testament. L’evangeli de Mateu es va escriure a la ciutat d’Antioquia i en aquella ciutat hi havia una població jueva molt important, tant que gaudien d’una certa autonomia respecte la resta de la població. Aquesta població jueva no era un bloc monolític sinó que entre ells hi havia diversos grups i faccions. La comunitat cristiana d’Antioquia apareix en un primer moment com un d’aquests grups, però aviat es separen de la resta de grups jueus. La comunitat cristiana de Mateu sorgeix doncs de la diversitat jueva antioquena. En el seu evangeli s’hi nota una considerable tensió entre el grup de Jesús i els altres grups de la comunitat sinagogal. Les tensions hi són ben evidents.
El nou grup pensava que els altres jueus havien de fet abandonat l’Aliança amb Déu ja que rebutjaven el Messies enviat; llavors ells consideraven que eren el veritable Israel i si ho eren no necessitaven una nova Escriptura, ja n’hi havia prou amb la que tenien, tan sols calia interpretar-la correctament de tal manera que es descobrís que ella donava ple testimoni de Jesús, ell era el veritable Messies, el Crist. Per tant, el que nosaltres anomenem Antic Testament era l’única Bíblia cristiana. Poc a poc, no obstant, en el si dels diversos grups o esglésies cristianes aniran sorgint escrits interns per ser usats per les comunitats en la seva predicació, proclamació i difusió del missatge de Jesús.
Quin era l’accés que Mateu tenia als textos de l’Antic Testament? La comunitat cristiana dissident del judaisme no tenia accés a la biblioteca que hi havia a la sinagoga. La comunitat cristiana no disposaria de tota una Escriptura sencera, malgrat tot, tindria al seu abast un rotlle del profeta Isaïes que gaudia d’un gran prestigi per Mateu i per les comunitats cristianes primerenques molt per damunt de la resta de profetes. L’evangelista tot i poder contrastar les seves cites amb un exemplar del text profètic usaria fonts cristianes o citaria de memòria fet habitual en el seu temps.
Com hem dit Mateu cita un passatge del Segon Isaïes. L’evangelista cita només el primer verset, però, com era costum entre rabins i escribes, n’hi havia prou amb les primeres paraules d’un text perquè els oients i lectors recordessin el passatge sencer. Mateu està interessat en el contingut de tot el passatge que acaba dient que es mostrarà la glòria del Senyor i tota carn la veurà (Is 40,5).
El passatge d’Isaïes fa referència al retorn dels exiliats de Babilònia i és el Senyor el qui els va al davant. El profeta, seguint els costums orientals recorda que en apropar-se la visita de reis o personatges importants calia prèviament preparar els sovint malmesos camins per on havien de passar. Un herald o emissari anunciava prèviament l’arribada del personatge important. Joan Baptista és el precursor que anuncia l’imminent arribada de Jesús i amb ell l’adveniment del Regne dels cels. Amb Jesús es mostrarà la gloria del Senyor.
La profecia feta pel Segon Isaïes es compleix amb Joan Baptista i amb l’arriba de Jesús proclamant la instauració del Regne de Déu. El valor de l’Antic Testament rau en que preveia el que havia de succeir en Joan Baptista i Jesús.
Diumenge 2on d’Advent. 7 de Desembre de 2025