L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 25 de gener
Diumenge III de durant l’any (Is 8,23b-9,3-1) (1Co 1,10-13.17) (Mt 4, 12-23)
- El missatge de les lectures d’aquest diumenge ens ha d’interpel·lar fortament.
La primera lectura ens parla d’un “poble que avançava a les fosques” i “ha vist una gran llum”. Avançar a les fosques és viure en la tristesa, el desànim, la divisió, l’enemistat, l’autosuficiència…
La llum, en canvi, és la joia, l’estimació, la germanor, la solidaritat, les ganes de viure…
Tots desitgem trobar aquesta llum. Sobretot en aquells moments de la nostra vida en què tenim la sensació d’estar dins d’un túnel. Com anhelem llavors, veure la llum!
Però aquesta llum existeix, no és una utopia, ni una idea abstracta, és una persona concreta: Jesús de Natzaret.
Jesús comença a predicar per Galilea i es manifesta com aquella “gran llum” anunciada pel profeta Isaïes. Ell es presenta com la llum del món, com la nostra llum.
La llum de Jesús és capaç d’il·luminar totes les situacions humanes de tots els temps. Però Ell sap que la seva estada a la terra és curta. Per això vol associar homes i dones a la seva missió. Necessita col·laboradors. I comença a formar el seu propi equip d’apòstols cridant quatre pescadors.
- Avui Jesús continua dient encara: “Veniu amb mi”. El cristià i cristiana són aquells que, com els apòstols, diuen “sí” a la crida de Jesús i es posen a caminar amb ell. Tampoc sap exactament que li espera, però es fia de Jesús i tira endavant.
Pensa en allò de “Machado”: “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”.
Creu que la seva missió se li anirà revelant de mica en mica, al ritme dels esdeveniments de cada dia i a través del contacte amb Jesús, el Mestre.
El Senyor ens crida a tots a donar sentit a la nostra vida, sigui quina sigui la nostra edat.
No oblidem que els autosuficients són persones “aïllants”, que bloquegen la connexió amb Jesús. I llavors sols poden irradiar una cosa: foscor. Perquè és l’únic que tenen.
Per això Jesús ens demana que ens convertim, que tinguem un cor net, senzill, estimador. Llavors veurem més clar el camí.
- I ja que hem viscut aquests dies la setmana de la pregària per la unió dels cristians, diguem per acabar que, de cara al futur, i en un món tan materialista, els cristians només podem seguir anunciant l’evangeli des d’una posició: des de la unitat.
Que durant aquesta eucaristia no ens manquin estones d’intimitat amb el SENYOR, font d’unitat i de llum per a tots els cristians i cristianes.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE III DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Is 8,23b-9,3
A Galilea dels pagans, el poble ha vist una gran llum
Lectura del llibre d’Isaïes
En temps passat, el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí, però a la fi dels temps enaltirà el camí del Mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans. El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian.
Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: 1a)
El Senyor m’il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida,
qui em pot esfereir?
R. El Senyor m’il·lumina i em salva.
Una cosa he demanat al Senyor,
i la desitjo amb tota l’ànima:
poder viure a la casa del Senyor
i vetllar pel seu temple. R.
N’estic cert, fruiré en la vida eterna
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor!
Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor! R.
Lectura segona 1C 1,10-13.17
Poseu-vos d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, us demano que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer. Perquè alguns de la casa de Cloa m’han parlat de les desavinences que hi ha entre vosaltres. Vull dir que cadascú de vosaltres afirma: «Jo soc partidari de Pau», «Doncs jo, d’Apol·ló», «Jo, de Quefes», «Jo, de Crist». Com és això? El Crist està dividit? És que Pau ha estat crucificat per vosaltres o heu estat batejats en el nom de Pau? Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a anunciar l’evangeli, i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi el seu valor.
Al·leluia Mt 4,23
Jesús predicava l’Evangeli del Regne,
i guaria en el poble tota malaltia.
Evangeli Mt 4,12-23
Anà a viure a Cafarnaüm,
perquè s’havia de complir allò que anunciava Isaïes
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós». Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».
Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA HUMIL GALILEA
Comentari a l’evangeli del 3er diumenge durant l’any. A
Llegim a l’evangeli d’aquest diumenge un fragment de l’evangeli de Mateu que narra els començaments de l’activitat de Jesús predicador i la crida dels primers deixebles (Mt 4,12-23).
L’evangelista informa que Jesús deixa Natzaret i es retira a Galilea a la població de Cafarnaüm especificant que aquesta es troba en els territoris de les tribus de Zabuló i Neftalí. Aquests noms recorden el repartiment de terres durant el mandat de Josué (Js 19). Jesús actua dins la terra promesa per Déu a Israel. És un recordatori de la sobirania de Déu. Ell és amo i senyor de la terra i no els Herodes i els romans que l’havien conquerit amb la força i la violència.
Jesús hauria pogut instal·lar-se en algun dels centres urbans de Galilea: Tiberias i Sèforis, però escull Cafarnaüm, un petit poble pesquer i de pagès situat a la ribera nord-oest del mar de Galilea. Vol viure amb els governats no al costat dels qui governen.
Importància té en el text la cita del profeta Isaïes, en ella es diu: “El poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum”. Zabuló i Neftalí van sofrir en temps passats les agressions imperials d’Assíria. Quan Mateu escriu el seu evangeli les tropes romanes han envaït i ocupat Galilea (67 aC.) Aquesta situació representa per Zabuló i Neftalí la mort i la desgràcia simbolitzades per la tenebra de que parla el profeta Isaïes. Aquesta tenebra significa les accions polítiques, socials, econòmiques i religioses que són contràries als plans de Déu. La tenebra és el rebuig a la crida de Déu a canviar la societat.
La llum, en canvi, és una imatge de vida i poder salvífic de Déu que emergeixen per rescatar el poble de la tenebra. Llum és tot el contrari de l’opressió política, la misèria, la fam o l’aflicció. La vinguda de Jesús apaivagarà aquest panorama. La seva activitat i predicació serà la llum que resplendirà enmig de la situació de desgràcia.
El cor de la predicació de Jesús és l’anunci de l’adveniment del Regne Déu. “El Regne del cel és a prop”. Les paraules causaran un gran impacte. Els pagesos i pescadors de Galilea l´únic regne que coneixen és el regne d’Herodes controlat pel poderosíssim imperi romà. Com pot parlar Jesús d’un regne que no sigui aquest?. Com pot dir que el regne de Déu es farà present?. On es pot veure?. On es pot trobar?. Com és que Jesús està tan segur del que diu?
Jesús tracta de convèncer els galileus que l’arribada del Regne de Déu no és una intervenció terrible i espectacular. Déu no arribarà com un jutge terrible acompanyat d’unes esfereïdores senyals còsmiques tal com descriu l’apocalíptica de l’època. Déu vindrà com un pare. L’acció de Déu no és una intervenció terrible sinó una força alliberadora, humil, senzilla però eficaç.
Jesús vol una societat més saludable, crear una convivència més justa i solidària, una comunitat de perdó als qui estan ofegats pels deutes als romans, als Herodes i al Temple, una societat capaç d’acollir als maltractats per qualsevol de les adversitats que comporta la vida.
El projecte de Jesús en tant que instauració del Regne de Déu comportarà la crida dels seus deixebles. Els crida de dos en dos, les parelles són símbol de les petites comunitats alternatives que crearan petites estructures de solidaritat capaces de contrarestar la força dels imperis i reialmes humans anticipant d’aquesta manera l’establiment total i absolut del Regne de Déu que s’imposarà sobre qualsevol mal que afecti la humanitat.
Diumenge 3er durant l’any. 25 de Gener de 2025