L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 30 de novembre
DIUMENGE I D’ADVENT (Mt 24,37-44)
- Avui primer diumenge d’Advent, comencem l’any litúrgic: Comencem un nou any cristià. Com serà aquest any per a nosaltres?
No ho sabem. En la vida sempre anem de sorpresa en sorpresa. Moltes de les coses que hem viscut, ni les havíem somniat abans que ens passessin. No sabem exactament que ens aportarà aquest any que comencem.
Però una cosa sí que sabem amb tota certesa, que passi el que passi, podem comptar sempre amb l’ajut i l’estimació del Senyor. Això sí que és absolutament cert. La llàstima és que massa sovint oblidem aquesta realitat tan esperançadora.
Per això Jesús a l’evangeli d’avui, ens ha dit: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor”.
“Vetllar” significa “està atent”. Hem d’estar atents per poder acollir aquest SENYOR que ve a salvar-nos. Perquè Ell se’ns fa present, no sols al terme de la nostra vida, sinó ja ara, cada dia, a cada instant.
El SENYOR se’ns acosta per omplir-nos dels seus dons, la pau interior, la joia íntima, l’esperança a prova de decepcions, la capacitat d’estimar generosament, la fortalesa per superar situacions difícils.
Seria llàstima que, per estar distrets, no acollíssim el Senyor i ens quedéssim amb el cor buit, i trist.
- Aquest és el sentit de l’Advent, estar atents per a saber descobrir Déu present en la nostra vida i renovar el nostre esforç per viure d’acord amb aquesta esperança.
L’Advent ha de ser un temps de renovació de la nostra esperança, de tornar a començar: “Benaurats aquells que no perden mai la il·lusió de tornar sempre a començar”.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle A
Lectura primera Is 2,1-5
El Senyor reuneix totes les nacions
en la pau eterna del Regne de Déu
Lectura del llibre d’Isaïes
Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós, sobre Judà i Jerusalem.
Als darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor al cim de les muntanyes i per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, hi aniran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes; perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, l’oracle del Senyor».
Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.
Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor.
Salm responsorial 121,1-2.4-5.6-7.8-9 (R.: 1)
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
R. Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l’aliança d’Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.
Augureu la pau a Jerusalem:
Que visquin segurs els qui t’estimen,
que sigui inviolable la pau dels teus murs,
la quietud dels teus merlets. R.
Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir:
«Que hi hagi pau dintre teu».
Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitjo la felicitat. R.
Lectura segona Rm 13,11-14a
Tenim la salvació a prop nostre
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos. Avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l’armadura del combat a plena llum. Comportem-nos dignament com a ple dia. Fora l’abús de menjar i beure, fora els plaers i les impureses, fora les renyines i les enveges. Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.
Al·leluia Salm 84,8
Senyor, feu-nos veure el vostre amor
i doneu-nos la vostra salvació.
Evangeli Mt 24,37-44
Vetlleu i estigueu a punt
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fora pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fora presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
SEGUR QUE VINDRÀ
Comentari a l’evangeli del primer diumenge d’Advent.
Tornem en aquest primer diumenge d’Advent a la lectura de l’evangeli de Mateu i que anirem seguint – amb algunes excepcions – durant tot l’any litúrgic. Com és habitual en el primer diumenge d’Advent el text que es llegeix a l’evangeli posa la mirada en el temps darrers. La lectura escollida és un fragment del discurs escatològic de l’evangeli de Mateu (Mt 24,37-44) que parla dels dies de Noé (vv. 37-39), del qui serà pres i del qui serà deixat (vv. 40-42) i de l’amo que no sap quan vindrà el lladre (vv. 43-44).
Sorprèn la insistència amb que s’afirma la vinguda del Fill de l’Home, tres vegades en un fragment curt de text (vv.39b.42.44). Es pot explicar perquè Mateu vol fer veure que la vinguda del Fill de l’Home serà una realitat i això ho deia perquè hi havia qui pensava que això no havia de passar mai.
Aquest pensament és vell perquè el trobem plasmat en textos de l’Escriptura. El salm 10 diu: “Perquè l’impiu menysprea Déu i pensa en el seu cor: “Ell no passa comptes” (Sl 10,13). Això respon a la impressió que Déu ha abandonat el seu poble, s’ha proposat no intervenir, per això trobem que el profeta Ezequiel diu: “El Senyor no ens veu, el Senyor ha abandonat el seu país” (Ez 8,12) i també: “La culpa d’Israel i Judà és enorme; el país és xop de sang i la ciutat s’ha omplert de perversió. Ells diuen: El Senyor ha abandonat el país, el Senyor ja no veu res” (Ez 9,9). Els habitants del temps de Noè pensaven quelcom semblant, menjaven i bevien en un clima de corrupció, violència i perversió totalment despreocupats per la moralitat del seu comportament. També Sofonies diu: “El Senyor no fa res, ni en bé ni en mal” (So 1,12).
Mateu vol emfasitzar també el factor sorpresa. Davant els qui viuen una quotidianitat despreocupada i en alguns casos pervertida, la vinguda del Fill de l’Home es produirà d’una manera inesperada de tal manera que no hi haurà temps de reaccionar ni de fer res per capgirar el sentit del futur que els espera.
La vinguda, tal com diu el text, serà la del Fill de l’home. Quatre vegades apareix aquesta expressió en el nostre text. Els evangelis apliquen moltes vegades aquest títol a Jesús que prové de l’expressió hebrea “ben adam” que pròpiament caldria traduir per “fill d’adam” i que designa que un individu és membre de la raça humana. Vol posar de manifest la precarietat de l’ésser humà i la seva petitesa davant de Déu. Quan en el llibre d’Ezequiel el Senyor crida al profeta dient-li “Fill d’Home” ( 2,1.3.5.8; 3,1.3.4.10.12.25 ) vol mostrar la distància entre Déu i el profeta i la seva condició mortal.
En els evangelis Jesús es presenta com el Fill de l’Home en tres situacions: 1) Quan porta a terme una missió en el moment present (Mc 2,10; Mt 8,20; Mc 11,9); 2) Quan és subjecte d’un destí d’humiliació i fracàs però que serà rehabilitat per una intervenció de Déu. En aquest grup hi ha els anuncis de la passió (17,22-23; 20,18-19); 3) El grup de sentències que anuncien el paper del Fill de l’Home en un context de judici escatològic; és el cas del nostre text.
No s’ha de passar per alt la relació del Fill de l’Home amb el text de Daniel 7, en aquest llibre es presenta sobre els núvols del cel un personatge com un Full d’Home que avança cap el tribunal de Déu representat per un ancià amb barba i cabells blancs. Ell intervé perquè sigui atorgada la reialesa als sant de l’Altíssim.
En la literatura apocalíptica posterior al llibre de Daniel Enoc és un ésser misteriós que està a l’espera per intervenir a la fi dels temps, llavors s’asseurà en un tron de glòria com a jutge universal i salvador i venjarà els justos que viuran al seu costat desprès de la resurrecció.
Fill de l’Home tal com apareix en el nostre test té, per tant, una connotació de salvador i jutge universal que apareix a la fi dels temps i és un anunci de la seva exaltació messiànica.
Diumenge 1er d’Advent 30 de Novembre de 2025