L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 23 de novembre
DIUMENGE XXXIV durant l’any (Lc 23,35-43)
Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món
- La mort és el moment culminant de la vida d’una persona. És el moment de la veritat, en el qual cada u es mostra tal com és i dona la seva autèntica talla.
L’Evangeli d’avui ens mostra a Jesús en aquest camí i moment suprem. I val a dir que impressiona.
Jesús ha passat tota la vida fent el bé. Però, malgrat això, ha estat condemnat injustament. I la major part dels seus amics l’han abandonat.
Tenia molts motius per a protestar, per queixar-se, per estar amargat, ressentit amb tothom.
No obstant això, les úniques paraules que diu, a aquell home crucificat al costat seu, són de perdó i de salvació: “T’ho dic amb tota veritat: avui seràs amb mi al paradís”.
- És tot un exemple per a nosaltres. És ben veritat aquella dita: “Tal la vida, tal la mort”.
Jesús va viure sempre perdonant, estimant, servint, portant la salvació a tot arreu. La seva actitud a la creu és el coronament d’una vida gastada, tota amb un objectiu ben clar: estimar-nos i salvar-nos.
A la llum d’aquest fet ens podem fer una pregunta: Quina orientació va prenent la nostra vida?
És un bon punt de reflexió per a tots nosaltres, ara que som a les acaballes de l’any litúrgic. No oblidem que“tal la vida, tal la mort”.
- Avui, com sabeu, celebrem la festa de Jesucrist Rei de tot el món. Val la pena que recordem que volem dir amb això.
Volem manifestar que els valors que proclama Jesús, són els que desitgem viure nosaltres. Creiem fermament que, malgrat haver estat condemnat, Jesús té raó.
A la pregària Eucarística de la festa d’avui, escoltarem els valors que Jesús proclama com a constitutius del seu Regne: la pau, la veritat, la justícia, l’amor.
Cal recordar que les coses serien molt diferents, si tots acceptéssim aquests valors en les nostres relacions amb els altres.
Imaginem-nos que fos així. Per exemple:
Com m’agradaria que fossin les nostres famílies?
Sens dubte que ens agradaria com fer la vida més agradable als altres.
I com ens agradaria que fos la natura? Doncs l’aire pur, l’aigua dels rius clara i transparent, sense pol·lució, Els arbres, les muntanyes, els camps, tot verd, ple de vida.
I, com ens agradaria que fos el món? Doncs, sense injustícies, ni guerres, ni violències. Que hi hagués aliments, habitatge, treball, cultura per a tots.
Que la llei suprema, que ho regís tot, fos el sentit del bé comú, de la solidaritat i no pas l’egoisme.
- Però Jesús ha donat la vida perquè, ja aquí, en aquest món, comenci a ser una realitat aquest somni. Aquest és el sentit de la festa d’avui: recordar-nos, que Jesús, ens crida a renovar-ho i millorar-ho tot.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Diumenge XXXIV de durant l’any
SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,
REI DE TOT EL MÓN
Cicle C
Lectura primera 2S 5,1-3
Ungiren David rei d’Israel
Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies, les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren: «Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d’Israel quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà”». Així, quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei d’Israel.
Salm responsorial 121,1-2.4-5 (R.: 1)
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
R. Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l’aliança d’Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia.
Els tribunals del palau de David. R.
Lectura segona Col 1,12-20
Ens traspassà al Regne del seu Fill estimat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne del seu Fill estimat, en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres pecats.
Ell és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
Al·leluia Mc 11,10
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Beneït el Regne del nostre pare David,
que està a punt d’arribar.
Evangeli Lc 23,35-43
Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix». Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».
Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
REI DE TOTES LES TRIBUS
Comentari a la primera lectura de la Festivitat de Crist Rei. C
La primera lectura d’avui, festivitat de Crist Rei narra la unció de David com a rei de les tribus del nord aconseguint d’aquesta manera ser rei de totes les tribus d’Israel.
En el moment que la federació de tribus no fou suficient per contenir l’amenaça que representaven els filisteus sorgí la necessitat de crear una monarquia amb autoritat unificada sobre totes les tribus. Un primer rei fou Saül que regnà sobre les tribus del nord i a la mort d’aquest el rei fou David que, com veiem en el text d’avui (2Re 5,1-3), es convertí en rei de totes les tribus. Els israelites volien un rei tal com tenien les nacions veïnes, però el model monàrquic que desitjaven no era un gran regne com ho eren Egipte, Assíria o Babilònia sinó un model monàrquic que s’organitzava entorn una ciutat més o menys gran amb un territori afegit al seu voltant. Tenien un rei i un exèrcit format per homes del propi territori i uns quants mercenaris
L’ascens de David al tron representà la unitat de tot el territori i un enfortiment militar amb el qual superaven el risc d’una ocupació militar permanent per part dels filisteus que en cas d’haver-se produït hauria comportat l’extinció del poble. La monarquia, doncs, enforteix la unitat del poble i del seu territori i aconsegueix la conquesta total de Palestina. La promesa de posseir la terra és definitivament aconseguida.
Amb David la monarquia adquireix un tret sacral. Déu no deixa de ser el rei del poble i exerceix la seva protecció a través del seu representant, David i els seus descendents. La monarquia d’Israel serà semblant a la dels pobles veïns que divinitzaven els seus reis. Amb el temps s’enfortí la convicció que el Senyor estaria sempre a favor d’Israel sempre que hi hagués un rei que fos descendent de David (1Re 9,5).
El model monàrquic a diferència del model tribal aportà, com hem dit, la convicció d’unitat nacional i enfortí la consciència de poble i també la convicció de ser un poble escollit que gaudeix d’una relació especial amb Déu beneficiant-se de la seva acció salvadora.
Tal com diu el text, les tribus estan representades pels seus ancians. Ells són una institució cabdal en la història del poble d’Israel. Apareixen amb Moisès rebent l’esperit de profecia (Nm 11,16-17). Veiem com els afers locals es deixen a mans dels ancians (“zeqenim” en hebreu); aquests constitueixen una mena de consell municipal molt sovint amb competències judicials (Dt 21,1-9.19; 22,15-19; 25,5-10; Js 20,4). El llibre de Daniel en la història de Susanna informa que els ancians exerceixen paper de jutges ( Dn 13,5). Els trobem al costat del profeta Jeremies (19,1) i en algunes ocasions, com és el cas del text que ens ocupa, actuen com ambaixadors (2Re 19,2; Is 37,2).
Representen la Tradició en tant que aquesta expresa la voluntat de Déu i són garantia de continuïtat de la vida del poble, són els seus representants i defensen els seus interessos. Van sobreviure a la ruIna de les institucions reials. Els trobem a la captivitat de Babilònia ( Ez 8,1; 14,1; 20,1-3) i en la comunitat del retorn (Esd 18,8-14).
La institució com a tal arribarà als temps del Nou Testament; formaran part del Sanedrí d’Israel (Mt 26,3). En els primers temps del cristianisme els trobem presidint l’Església de Jerusalem (Ac 15,6) i els veiem dirigint la comunitat cristiana d’Efes (Ac 20,17). Algunes de les primeres comunitats adoptaren el model col·legiat de direcció que tenien els ancians del judaisme per usar-lo en la direcció de la comunitat ( 1 Tm 5,17; Jm 5,14).
Festivitat de Crist Rei 23 de Novembre de 2025