L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 11 de gener
BAPTISME DEL SENYOR (Mt 3,13-17) (Ac 10,34-38)
- Amb la festa d’avui, Baptisme del Senyor, es clou el cicle de NADAL. D’ara endavant, ja no parlarem de l’Infant Jesús, sinó de l’Home Jesús.
Sens dubte que, en aquests dies de NADAL, l’Infant Jesús des de la seva indigència i la seva promesa, ens ha ensenyat moltes coses. Però no ens podem quedar aquí. Betlem és solament l’inici de la nostra salvació. Cal seguir endavant.
- A la segona lectura Sant Pere resumeix la vida de Jesús dient: “Passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell”.
Aquest és el model que hem d’imitar: omplir la nostra vida de Déu i gastar-la fent el bé i alliberant del mal tota persona que es posi en contacte amb nosaltres. Això sí que és una vida plena!
Molts de nosaltres hem “escrit” ja bastants fulls del llibre de les nostres vides. Hi hem escrit, sens dubte, coses positives, però encara en podem escriure de millors.
A mesura que passen els anys, si ens deixem guiar per l’ESPERIT que portem dins, ens anirem omplint de l’amor de Déu i podem donar fruits cada cop millors: Podrem deixar rastre de la Bondat de Déu pertot arreu.
- Això no és cap utopia, sinó que és possible gràcies al BAPTISME que tots hem rebut. Avui és un bon moment per recordar-ho.
A través del BAPTISME naixem a una nova vida: quedem empeltats en Crist i comença a circular la saba vivificant del seu Esperit que ens converteix en un nou Jesús.
Per això, el Baptisme és un dels dies més importants de la nostra vida: és el dia en què ens convertim de veritat en fills i filles de Déu. En aquell moment, el Senyor, també va dir a cadascun de nosaltres: “Aquest és el meu fill, el meu estimat”.
Jesús no ve a destruir sinó a salvar. No és barruer, sinó delicat.
Quantes aplicacions té aquesta manera de fer, en la relació de parella o entre pares i fills o en qualsevol relació entre persones!
Si som capaços de viure així, llavors el Senyor també ens dirà a nosaltres allò que va dir Jesús:
“Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”.
Està content de nosaltres el Senyor?
L’Eucaristia és una bona ocasió per connectar amb la força de l’ESPERIT i per recordar que només serem creients de veritat en la mesura que ens hi deixem guiar interiorment.
Reflexionem-hi, ara que estem iniciant un nou any de la nostra vida.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Diumenge després del dia 6 de gener
BAPTISME DEL SENYOR / Cicle A
Festa
Lectura primera Is 42,1-4.6-7
Aquí teniu el meu servent en qui s’ha complagut la meva ànima
Lectura del llibre d’Isaïes
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.
Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca».
Salm responsorial 28,1-2.3ac-4.3b i 9b-10 (R.: 11b)
Doneu al Senyor fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i honor,
honoreu el Senyor, honoreu el seu nom,
adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
R. Que el Senyor beneeixi el seu poble
amb el do de la pau.
La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,
ve el Senyor sobre les aigües torrencials.
La veu del senyor és potent,
la veu del Senyor és majestuosa. R.
El Déu majestuós fa esclatar la tempesta
i al seu palau tot canta: Glòria!
El Senyor té el soli en les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre. R.
Lectura segona Fets 10,34-38
Déu va ungir Jesús amb l’Esperit Sant
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell».
Al·leluia Cf. Mc 1,11
El cel s’esquinçà, i es va sentir la veu del Pare:
«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo».
Evangeli Mt 3,13-17
Un cop batejat, Jesús veié que l’Esperit de Déu
venia cap a ell
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens a mi?». Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer».
Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
SORTIR DE L’AIGUA
Comentari a l’evangeli de la festivitat del Baptisme del Senyor
El diumenge desprès de l’Epifania del Senyor es llegeix sempre el relat del Baptisme de Jesús i enguany pertoca llegir el text de Mateu ( Mt 3,13-17).
El fragment que llegim el podem dividir en dues unitats. La primera (vv. 13-15) narra el trobament de Jesús i Joan i el diàleg entre tots dos. La segona part (vv.16-17) s’ocupa del que succeeix desprès del baptisme: obertura del cel, vinguda de l’Esperit, veu del Pare. El ritual del baptisme pròpiament dit Mateu no el descriu.
En la primera part sobresurt la resposta de Jesús a les paraules de Joan que s’oposa a batejar Jesús; aquest li diu: “Convé que complim així tota justícia” És una expressió estranya però prou important perquè són les primeres paraules de Jesús dites en l’evangeli de Mateu.
El verb “complir” va més enllà d’una simple obediència. És quelcom més que fer i comportar-se segons la voluntat de Déu. En l’evangeli de Mateu el verb “complir” el trobem usat per introduir una cita bíblica ( 1,22; 2,15; 4,14; 8,17; 12,17; 13,,25; 21,4; 26,54.56; 27,9) i serveix per indicar que el que s’esdevé en Jesús respon al pla de Déu expressat en les Escriptures i que ara arriba a la seva plena realització. El verb expressa la idea de quelcom que està ple fins al límit; això implica que aquest pla de Déu en Jesús és portat a la seva plenitud i totalitat.
La justícia no s’ha d’entendre aquí tal com ho fa el pensament grec que l’entén com un ideal amb el qual es poden mesurar les actuacions humanes. En el pensament bíblic la justícia es refereix a l’actuació de la persona que és fidel als lligams i compromisos contrets.
La justícia és per excel·lència pròpia de Déu perquè Ell actua amb fidelitat als compromisos de l’aliança. La justícia de Déu té una vessant alliberadora: “El Senyor fa justícia als oprimits” (Sl 146,7). Si Jesús diu que cal complir tota justícia vol dir que cal portar a terme la justícia alliberadora de Déu que comença a ser realitat a partir del baptisme de Jesús. Les primers paraules de Jesús anuncien el que serà el gran tema de l’evangeli de Mateu: la manifestació de la voluntat salvífica de Déu per tots els pobles.
Pel que fa a la segona part val la pena tenir en compte dos fets: la sortida de Jesús de l’aigua i la veu de Déu que ve del cel. “Jesús va pujar de l’aigua” Pujar de l’aigua indica que el baptisme ha sigut un bany d’immersió. El batejat és submergit a l’aigua fins que aquesta el cobreix totalment, desprès en surt. El simbolisme del ritus es val del simbolisme de l’aigua que a la vegada mata però també vivifica. Quan el batejat és submergit a l’aigua es vol dir que mor en ell el passat i en sortir es vol dir que neix a una nova vida o una nova situació en virtut del poder vivificador de l’aigua. Jesús en ser batejat deixa el que ha estat en ell la seva infància i en sortir de l’aigua es manifesta com una persona nova: el Messies d’Israel ple de la força de l’Esperit i avalat per la veu del Pare.
Aquesta veu del Pare juga en el relat un paper de primer ordre. La narració està inspirada en els relats d’entronització de l’antic orient. Les fórmules d’expressar el vassallatge eren la unció o la proclamació de les paraules d’adopció. El rei era adoptat per la divinitat quan aquesta proclamava solemnement: “Tu ets el meu fill” El jove rei obtenia el tron no del seu predecessor sinó de Déu que l’adoptava com a fill el dia de l’ascens al tron. L’escena, doncs, mostra al proclamació solemne i oficial de Jesús com a Messies d’Israel.
La veu que ve del cel parla per tothom. Mateu no diu com Marc: “Tu ets el meu Fill” sinó “Aquest és el meu Fill”. La revelació de la identitat de Jesús no te lloc davant la elit política, social i religiosa Es dirigeix a tothom qui vulgui escoltar-lo. És una revelació messiànica oberta a tots els creients.
Festivitat del Baptisme del Senyor 11 de Gener de 2026