Full Parroquial 26-6-2022
L’Homilia de Mn. Segimon
HOMILIA DE LA FESTA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Joan 16, 12 -15).
1.- Evangeli d’ avui comença amb unes paraules de Jesús molt il·luminadores : “Encara tinc moltes coses a dir-vos. Quan vindrà l’ Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la Veritat Sencera”.
Els evangelis no són una paraula fossilitzada, una paraula que, un cop s’ ha llegit una vegada, ja ens la sabem i ja no cal tornar-la a llegir perquè n’ hem extret tot el significat. Al contrari : Jesús ens vol dir que l’ Esperit Sant que portem dins ens va revelant a poc a poc, d’ una manera progressiva, el sentit profund de les paraules de Jesús. Mai no podrem dir que l’ he exhaurit : sempre serà paraula nova.
Recordo una mare separada que passava angúnies econòmiques i que deia que fins aleshores no havia descobert el sentit profund d’ aquella petició del Parenostre en què demanem al Senyor que ens doni el pa de cada dia. Ara la resava cada matí amb una nova esperança.
Potser nosaltres hem tingut també experiències semblants. Hi ha passatges evangèlics que hem escoltat moltes vegades i que ens relliscaven : ens sonaven a cosa coneguda. Però arriba un moment que, potser perquè hi ha hagut canvis importants en la nostra vida o tal vegada perquè hem sabut escoltar d’ una manera més receptiva. El cas és que aquelles paraules ens trasbalsen i ens fan impacte. És l’ Esperit de Jesús que portem dins qui ens hi ha fet descobrir un sentit nou que fins aleshores no havíem copsat.
Hem de ser conscients que el Senyor té encara moltes coses a dir-nos. L’ Evangeli encara guarda secrets, secrets que ens poden il·luminar la vida i omplir-la d’ esperança.
2.- Hi ha també una altra ensenyança molt important que podem treure de l’ evangeli d’ aquest diumenge de la Santíssima Trinitat. Jesús, que sempre es presenta com a Fill de Déu, ens parla avui del Pare i de l’ Esperit Sant.
Vol que entenguem que ser cristià no és creure senzillament en Déu sinó creure en un Déu que és Pare i Mare : és a dir, que ens ha creat, que ens ha donat la vida i que és provident amb nosaltres perquè ens estima. En creure en un Déu que també és Fill, és a dir, que ha volgut experimentar el dolor, la injustícia i la mort, com nosaltres, perquè tinguéssim la seguretat que ens comprèn. I en un Déu que és Esperit Sant, és a dir, una força d’ amor que habita en el nostre cor, que ens va descobrint progressivament el sentit de les paraules de Jesús i que ens va impulsant a assemblar-nos-hi cada cop més.
Aquest és el Déu en qui hem de creure, si volem ser cristians. Un Déu que no solament ens mana coses sinó que es posa a fer-les conjuntament amb nosaltres, perquè el portem dins.
3.- Si Jesús ens ho hagués revelat, nosaltres no hauríem descobert mai que el nostre Déu no és un Déu solitari. I si Jesús ha volgut fer-nos-ho saber no és pas per satisfer la nostra curiositat intel·lectual sinó per una raó molt més seriosa : perquè entenguem com hem de viure.
Nosaltres som fets a imatge de Déu, però d’ un Déu trinitari. Per tant, la nostra vida només trobarà el sentit ple en la mesura que siguem capaços de ser imatges d’ aquest Déu trinitari, enmig del món. És a dir : en la mesura que, com el nostre Pare del Cel, siguem capaços d’ estimar tothom sense que ningú ens resulti indiferent, perquè tots som fills d’ aquest Déu provident, que es preocupa del creixement de tots, sense excloure ningú.
També hem de reflectir la imatge de Jesús , el fill de Déu, el germà de tots, que ha vingut a servir i no pas a fer-se servir. I amb una preferència pels més necessitats. Sempre tenim a prop nostre persones que són més dèbils, com per exemple, els ancians, els malalts, els infants, els immigrants, els desprotegits. Són aquests els qui hem de cuidar més si volem ser com Jesús.
I finalment sent imatges d’ aquell Esperit que és portador de joia i d’ esperança. Però que, sobretot, ens impulsa a estimar.
Continuem ara la nostra Eucaristia, que és una trobada amb aquest Jesús que encara té moltes coses a dir-nos.
Reflexionem – hi !
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
19 de juny DIUMENGE XIII DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera 1R 19,16b.19-21
Eliseu se’n tornà amb Elies, i era el seu ajudant
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquell temps, el Senyor digué a Elies: «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta». Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu». Elies li digué: «Ves, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?». Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se’ls van menjar. Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.
Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 5a)
Guardeu-me Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m’heu triat la possessió.
R. Senyor, heretat meva i calze meu.
O bé:
Al·leluia.
Beneït sigui el Senyor que em dona seny.
Fins a les nits m’amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor,
amb ell a la dreta, mai no cauré. R.
El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R.
M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al vostre costat, delícies per sempre. R.
Lectura segona Ga 5,1.13-18
Heu estat cridats a ser lliures
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Crist ens ha alliberat de l’esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l’esclavatge. Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix». Però si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos. Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei.
Al·leluia 1S 3,9; Jo 6,68b
Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta;
vós teniu paraules de vida eterna.
Evangeli Lc 9,51-62
Resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem.
Us seguiré pertot arreu on anireu
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?». Però Jesús es girà i els renyà. I se n’anaren a un altre poblet.
Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap».
A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi». Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu ves a anunciar el Regne de Déu».
Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adeu als de casa meva». Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al Regne de Déu».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
TRASPÀS DE PODERS
Si s’hagués de cercar l’equivalent bíblic al petit ritual que es produeix quan en un canvi de govern el ministre sortint entrega la cartera al ministre que entra haurien d’anar a parar al relat on el profeta Elies fa el traspàs dels seus dons profètics al seu successor el profeta Eliseu. Aquest relat el llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (1Re 19,16b.19-21).
Elies va dur a terme la seva activitat durant els regnats d’Acab i Ahazià, és a dir, als voltants dels anys 874-852 aC. en el Regne del Nord. Fou un profeta itinerant, no té cap vinculació a un santuari concret. Algunes coses de la seva vida i personalitat fan pensar en Moisès: fugida al desert, refugi en un país estranger, senyals i prodigis, estada a l’Horeb (Sinaí) on té lloc la manifestació de Déu. Les similituds no són casuals, hi ha una intenció per part del narrador de fer veure que així com Moisès fou el fundador de la religió del Déu d’Israel, Elies en serà el gran defensor en temps de perill.
La política dels reis Omrí i Acab va provocar la difusió de la religió cananea. Els israelites s’acostumaren a donar culte al Senyor, Déu d’Israel i a Baal fins al punt d’esdevenir un perill seriós per la religiositat d’Israel. La tasca principal del profeta Elies va consistir en defensar el culte del Déu d’Israel en tota la seva puresa a fi que es reconegués que el Senyor, Déu d’Israel és l’únic Déu i no n’hi ha cap altre. Les narracions sobre Elies es troben a 1Re 17-19.2 i 2Re 1. Elies fou una personalitat extraordinària, amb una gran influència sobre el poble i va salvar la religió d’Israel en un moment crític.
Evidentment una tasca així havia de tenir la seva continuïtat; el continuador de la tasca d’Elies és el profeta Eliseu fill de Xafat. Eliseu significa “Déu ha vingut a ajudar” Les seves narracions es troben a 2 Re 2; 3.4-27; 4,1-8.15; 9,1-10; 13,14-21. La seva tasca profètica tingué lloc durant els regnats dels reis Jehoram, Jehú, Joahaz i el Jehoaix (aprox. 853 – 787 aC.) i es caracteritza per la gran quantitat de miracles que d’ell s’expliquen. Era d’una família rica, així ho demostra el fet de disposar de dotze parelles de bous
El text que llegim comença amb l’ordre de Déu a Elies d’ungir Eliseu. És ben curiós que el text no diu que Elies ungeixi Eliseu, tot el que fa és tirar-li a sobre el mantell de profeta. Dit mantell estava fet de pell i cobert de pèl probablement de pell de cabra amb els cabells girats cap a fora. Era la vestimenta distintiva del profeta (2 Re 1,8). Tirar el mantell sobre algú equivalia a una investidura o iniciació. El gest és el més semblant al que pot ser el ritual de la unció. De fet, si ens fixem en els textos que parlen de la unció sacerdotal d’Aaron veurem com el ritual de la unció va inseparablement associat a la imposició de les vestidures sacerdotals (Ex 28,41; 40,13 Lv 8,6-13).
La unció o investidura – ja hem vist que en el nostre text són equivalents – té unes connotacions que val la pena senyalar. Déu ordena Elies que ungeixi Eliseu. També la unció de Samuel parteix de la iniciativa de Déu (1 Sa 9,16) i també la de David (1 Sa 16,1). L’activitat profètica no parteix de cap iniciativa humana. És Déu qui crida i envia; així ho veiem en els grans profetes (Is 6,8; Jr 1,5; Ez 2,3; Am 7,15).
Els textos que parlen d’unció sovint uneixen aquesta amb la consagració Ex 28,41; 29,7; 29,7; 30,25; 40,9-10), és a dir, amb la separació d’aquest món. La tasca profètica demana una dedicació total, per això Eliseu renunciarà a la seva posició econòmica benestant abandonant terres i bous.
La unció sempre és per alguna cosa, sempre té una finalitat, s’ungeix per ser rei ( 1Sa 16,1) o per ser sacerdot (Ex 28,41; 40,13). Eliseu és ungit – investit per continuar l’obra i la missió d’Elies. La unció comporta també el fet de rebre en possessió l’Esperit del Senyor (1 Sa 16,13; Is 61,1). La unció – investidura es converteix en el símbol d’estar dotat d’una força especial de Déu necessària per dur a terme la responsabilitat d’una tasca important. Quan Elies pugi cap al cel en el carro de foc, Eliseu rebrà d’Elies el seu mantell simbolitzant que rep d’ell l’esperit profètic, l’Esperit de Déu que a partir del moment acompanyarà Eliseu.
Diumenge 13 durant l’any. 26 de Juny de 2022