Full Parroquial 5-6-2022
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE DE PENTECOSTA (Fets 2, 1-11 /Joan 20, 19-23).
1.- Jesús, abans d’ anar-se’n d’ aquest món, ens deixà un encàrrec : “Com el Pare m’ ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres” Jesús ens envia. A què ? Doncs a fer el mateix que Ell, a comunicar a tothom la Bona Nova : Que Déu ens estima i que nosaltres ens hem d’ estimar i hem de conviure en pau.
Pot semblar que això és una utopia, enmig d’ aquest món tan egoista, tan insolidari, tan violent. Però és evident que Jesús no ens envia a una missió impossible. Hem de creure en la força de l’ Esperit que tots portem dins.
Els apòstols són un exemple evident de l’ eficàcia d’ aquesta força. Aquells homes tan porucs, que estaven tancats al Cenacle per por dels jueus, de sobte surten al carrer i comencen a proclamar Jesús amb tota valentia.
Alguna cosa ha passar, alguna experiència han tingut que ha trasbalsat la seva vida. És cert. Han rebut la força de l’ Esperit : “Rebeu l’ Esperit Sant”, els ha dit Jesús i això els ha convertit en homes i dones nous, disposats a escampar pertot arreu, amb coratge, amb il·lusió, el missatge de Jesús.
2.- De vegades, parlant d’ una persona determinada, diem que té esperit de col·laboració. Altres vegades diem que té un esperit lluitador o de superació. O que té esperit de negociant o d’ aventurer.
L’ esperit d’ una persona és aquella força interior que els fa actuar d’ una manera determinada : és l’ estil amb què cada un enfoca la pròpia vida. I això té conseqüències. Perquè no viurà de la mateixa manera qui té l’ esperit de servei que aquell que és una persona egoista. Ni actuarà igual qui té esperit de lluitador que el qui s’ofega en un got d’ aigua.
Doncs bé. Un cristià, una cristiana, és aquell o aquella que es distingeix perquè té l’ esperit de Jesús. És aquell que viu amb l’ estil amb què ell, Jesús, va viure. És aquell o aquella que es deixa conduir per l’ Esperit Sant que portem dins. És aquest el nostre estil de viure ? Aquells que no ens coneixen, podrien adonar-se, pel nostre esil de viure, que som cristians ?
3.- Cadascú sap quina és la seva resposta, però potser avui, festa de la Pentecosta, pot ser un bon moment per a recordar que des del Baptisme, tots els creients portem dins aquest Esperit de Jesús que, per a molts –quina llàstima!- és un desconegut.
Hem de creure en l ‘eficàcia de l’ Esperit que portem dins. Cadascú de nosaltres ha de ser una petita llum que vagi il·luminant el seu entorn. No tenim res per a comunicar ?Cap Bona Notícia ? Si solament portéssim dins pessimisme i desencís, voldria dir que no som deixebles del Crist. El deixeble del Crist és enviat a comunicar pertot arreu la Bona Nova. La Bona Nova !
La festa de la Pentecosta és una crida a entrar més plenament en aquest món interior, per saber-hi descobrir la presència de l’ Esperit Sant.
4.- I la primera lectura d’ avui ens dóna pistes per a saber de quina manera hem de proclamar aquesta Bona Nova. Ens diu que, malgrat que allà hi havia gent que parlava llengües diferents, tots sentien parlar els apòstols en la seva pròpia llegua.
No es tracta de parlar un mateix idioma, que soni amb les mateixes paraules materials. Es tracta de parlar un llenguatge que arribi al cor, que et faci sentir que ets comprès i estimat.
En aquesta societat tan dividida, nosaltres hem de parlar el llenguatge de la comprensió, de l’ amor. Un llenguatge que tothom comprèn, perquè respecta les diferències però facilita la unió. Ho fem ?
Reflexionem-hi !
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
5 de juny DIUMENGE DE PENTECOSTA
Solemnitat
MISSA DEL DIA / Cicle C
Lectura primera Fets 2,1-11
Tots quedaren plens de l’Esperit Sant
i començaren a expressar-se
Lectura dels Fets dels Apòstols
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües».
Salm responsorial 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)
Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Que en són de variades, Senyor, les vostre obres,
la terra és plena de les vostres criatures.
R. Quan envieu el vostre alè, Senyor,
renoveu la vida sobre la terra.
O bé:
Al·leluia.
Si els retireu l’alè, expiren
i tornen a la pols d’on van sortir.
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.
Glòria al Senyor per sempre.
Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet,
que li sigui agradable aquest poema,
són per al Senyor aquests cants de goig. R.
Lectura segona Rm 8,8-17
Tots els qui viuen portats per l’Esperit de Déu
són els fills de Déu
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
Germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.
Tots els qui viuen portats per l’Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!». Així l’Esperit s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.
Al·leluia
Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels
i enceneu-hi la flama del vostre amor.
Evangeli Jo 14,15-16.23b-26
L’Esperit Sant us farà entendre tot el que us he dit
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
COMUNITAT I ESPERIT
A l’evangeli de la diada de Pentecosta correspon, com és lògic, llegir un text que parli de l’Esperit Sant; s’han escollit per això uns versets del capítol 14 de l’evangeli de Joan (Jn 14,15-16.23b-26).
Jesús anuncia als deixebles que els enviarà l’Esperit Sant. Fixem-nos que la promesa va precedida d’un condicionant introduït per la partícula grega “ean”. “Si m’estimeu guardareu els meus manaments”. Estimar Jesús equival a l’acceptació de la seva persona, els seus ensenyaments i les seves obres i, sobretot, el que vindrà, la seva mort i resurrecció. L’acceptació de Jesús comporta guardar els seus manaments que es concreten en el fonamental manament de l’amor (13,34). L’acceptació i la guarda del manament de l’amor converteix el grup dels deixebles en una comunitat apte per ser receptora de l’Esperit. El poble de l’Antic Testament es constituí en una comunitat per l’acceptació i el compliment de la Torà, la Llei. Fracassada la monarquia, desaparegut el sacerdoci, el poble d’Israel travà la seva unitat i es constituí com a comunitat entorn la Llei (Dt 26,16-19; Jr 31,33). Ara els seguidors de Jesús es constitueixen en comunitat cristiana, en nou poble de Déu per l’acceptació de la persona de Jesús i el compliment del manament de l’amor. Acceptant Jesús, estimant-lo, acceptant els altres i estimant-los es compleix el condicionant previ al do de l’Esperit.
En això el grup de Jesús es contraposa al mon ( la lectura litúrgica es limita a pocs versets del passatge que parla de l’Esperit). El món no pot rebre l’Esperit que bufa on vol, quan vol i sobre qui vol però mai sobre el qui es tanca al seu dinamisme. L’Esperit pot ser rebutjat. La no acceptació de Jesús i l’incompliment de l’estimar impedeixen reconèixer-lo, rebre’l i, en conseqüència, beneficiar-se’n-
L’Esperit Sant és el “Parakletos” només es fa servir cinc vegades al Nou Testament, quatre vegades en aquest Evangeli per referir-se a l’Esperit (14:16; 26; 15:26; 16:7) i una vegada en 1 Juan 2:1 per referir-se a Jesús. Un “parakletos” és sempre la persona a qui es crida quan algú està en perill, dubte, angoixa, o sense saber que fer”; s’ha traduït com a Defensor, Conseller, Consolador, i Intercessor. Pot significar un advocat que lluita a favor teu o un testimoni que testifica pel teu bé. Pot referir-se a una persona que dona consol, consell, o força en un moment de necessitat. Els diversos significats, en comptes d’anul·lar-se un a l’altre, es complementen. Si l’Esperit intervé en situacions complicades i difícils, és comprensible que Jesús asseguri la seva presència quan els deixebles perseguits compareguin davant els tribunals (Lc 12,12).
Jesús es refereix a l’Esperit Sant com “l’altre parakletos” i és que Jesús és també un “parakletos”. Així ho diu la 1a. carta de Joan: “Si algú peca tenim prop del Pare un defensor Jesucrist que és just” (1Jn 2,1). Entre Jesús i l’Esperit no hi ha contradicció. L’Esperit actua en continuïtat a l’acció i ensenyament de Jesús. En certa manera, és una única actuació que es desplega en dos moments; el moment de l’Esperit és el que s’esdevé després del Jesús històric. No hi ha res d’original ni nou, no hi ha cap revelació a afegir. Tot el que farà l’esperit és present, d’alguna forma, en l’actuació de Jesús.
“L’Esperit … us farà recordar tot el que jo us dit i us ho farà entendre” (v.26). L’articulació de la comunitat joànica té el seu fonament en el do de l’Esperit que és rebut d’una manera igual per tots els seus membres. No hi ha càrrecs o tasques específiques en la comunitat dedicades a la instrucció. Tots tenen el coneixement i tots coneixen la veritat (1Jn 2,20 ) i els qui han rebut l’Esperit del Fill no necessiten que ningú els instrueixi ( 1 Jn 2,27), ens diu la 1a carta de Joan. La figura del deixeble només compleix la funció històrica d’haver estat testimoni privilegiat de Jesús i, per tant, és l’aval de la tradició que porta fins Jesús. Amb el do de l’Esperit la instrucció i la protecció en la comunitat joànica estan assegurades.
Diumenge de Pentecosta. 5 de Juny de 2022