Full Parroquial 22-5-2022
L’Homilia de Mn. Segimon
HOMILIA DEL 6è DIUMENGE DE PASQUA (Fets 15, 1-2. 22-29 / Apoc. 21, 10-14, 22-23 / Joan 14, 23-29).
Que no tremoli el nostre cor !
1.- Tant les dues lectures com el text evangèlic continuen descrivint el desenvolupament històric i la naturalesa profunda de l’ Església.
El text dels Fets dels Apòstols ens narra les primeres dificultats que van aparèixer, entre els deixebles, en l’ anunci de l’ Evangeli i la pràctica de la novetat cristiana. Els apòstols han de deliberar i de decidir. Però en l’ exercici de les seves responsabilitats apostòliques, l’ Esperit Sant els assisteix i els guia.
La lectura de l’ Apocalipsi ens descriu a la seva manera les meravelles de la nova humanitat edificada sobre el testimoniatge dels dotze apòstols i el sacrifici de Crist, l’ Anyell degollat i entronitzat al costat del tron de Déu. El text de Joan pertany als discursos de comiat i ens mostra els secrets interiors de l’ Església de Jesús.
Jesús se’n va però es queda amb nosaltres. L’ Esperit Sant ens ajuda a viure en la nova condició de fills de Déu. Les tres persones divines són en nosaltres i ens donen la capacitat de viure amb elles en la comunió de l’ amor i de la vida eterna.
2.- El missatge : La idea Central d’ aquestes celebracions eucarístiques del temps pasqual és presentar-nos, de diferents formes i amb accents diversos, la novetat de l’ Església que va naixent a poc a poc, a partir de la resurrecció de Jesús. Si l’ Església va néixer amb el temps també ha de néixer i créixer espiritualment en nosaltres cada dia de la vida. Es tracta de viure intensament la veritat de la fe a desgrat de les proves i dificultats. Des del Cel, Jesús ressuscitat compleix la seva promesa, que és la gran promesa de Déu, i ens dóna el do interior de l’ Esperit de Déu. Aquest Esperit és un principi de vida que, des de dins de nosaltres mateixos, ens fa capaços de viure de manera diferent, amb la confiança i l’ amor de veritables fill /es, construint a poc a poc un món nou, més semblant al dels Sants, que al món vell de les nostres passions i ambicions.
Suggeriments per a la vida : Tractem d’ aprofitar aquests diumenges de Pasqua per enfortir la nostra fe en la resurrecció de Jesús, esperança de la nostra pròpia resurrecció, de manera que sigui principi d’ una vida realment diferent. Podem enriquir també la nostra visió de l’ Església.
De vegades, en parlar-ne, ens quedem en les anècdotes més superficials i en el comentari dels diaris. L’ Església és sobretot aquest misteri del Déu amb nosaltres, de la nostra pròpia vida renovada interiorment i engrandida per la comunió amb Crist mort, ressuscitat, que ens comunica l’ Esperit Sant i ens obre l’ horitzó immens de Déu, fet font de vida per nosaltres. A partir d’ aquí, amb gratitud i obediència, assolirem el coratge per a viure sense pors de cap mena, la nostra condició de cristians /es i de membres practicants de l’ Església Catòlica, que és el Cos i la Família Santa de Jesús.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
22 de maig DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle C
Lectura primera Fets 15,1-2.22-29
L’Esperit Sant i nosaltres hem cregut
que no us havíem d’imposar cap altra càrrega
que aquestes indispensables
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.
Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Barsabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adeu-siau».
Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 4)
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i veuran tots els pobles la salvació.
R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
O bé:
Al·leluia.
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra. R.
Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.
Lectura segona Ap 21,10-14.22-23
M’ensenyà la ciutat santa que baixava del cel
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum.
Al·leluia Jo 14,23
Qui m’estima, farà cas de les meves paraules,
diu el Senyor;
el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.
Evangeli Jo 14,23-29
L’Esperit Sant us farà recordar tot el que jo us he dit
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
DECISIÓ CONSENSUADA
Llegint les primeres lectures d’aquests diumenges anteriors (Ac 13,14.43-52; 14,21b27) s’ha pogut comprovar l’existència d’un conflicte en les primeres comunitats cristianes consistent en que el jueus conversos exigien dels pagans que acceptaven la Bona Nova de Jesús el compliment de la llei mosaica amb totes les conseqüències.
Quan Pau i Bernabé, durant la seva missió als pagans, comencen a anunciar que per salvar-se no cal ni la circumcisió ni el compliment de la Llei de Moisès sinó tan sols l’acceptació de la persona i el missatge de Jesús el problema comença a agafar unes dimensions serioses i es complica i s’agreuja encara més quan uns fariseus vinguts de Jerusalem compareixen a Antioquia per insistir que per salvar-se cal la circumcisió i la pràctica de la llei de Moisès; tot això és el que expliquen els primers versets de la primera lectura d’aquest diumenge (Ac 15,1-2.22-29).
L’enrenou origina fortes discussions fins que Pau i Bernabé hauran d’anar a Jerusalem perquè es jutgi la qüestió i per rebre instruccions dels dirigents de la comunitat de Jerusalem. Allà hi troben una direcció compartida. Per una banda hi ha el col·lectiu dels apòstols representats per Pere i que gaudeixen de gran prestigi pel fet d’haver acompanyat Jesús pels camins de la terra d’Israel (Ac 1,22), per altra banda hi ha el consell dels ancians presidits per Jaume i que quan faltin els apòstols tindran el control total de la comunitat.
La lectura litúrgica omet et debat esdevingut a l’assemblea de Jerusalem (vv.3-21). El que més en sobresurt són les intervencions de Pere i Jaume. Pere a casa del centurió pagà Corneli s’ha adonat que l’Esperit Sant davallava sobre els pagans (Ac 10,44). La seva intervenció a l’assemblea està marcada per aquesta experiència que fa que refusi imposar als pagans el jou de la llei que ni els mateixos jueus són capaços de complir. El còdex Beza fa notar que Pere parla inspirat per l’Esperit Sant.
No és aquest el cas de Jaume de qui el còdex Beza no diu que parli inspirat per l’Esperit Sant. No és un dels fills del Zebedeu (Lc 5,10), presideix el consell d’ancians de l’església de Jerusalem. Malgrat la concessió que fa als pagans de no imposar la circumcisió, manté la validesa de la llei de Moisès desmarcant-se així del pensament de Pere.
Un cop exposats els punts de vista i jutjada la qüestió es passa a l’elaboració de la carta o document que resumeix les deliberacions fetes i el consens a que s’ha arribat donades les postures enfrontades. Aquest moment és el que fa referència la segona part de la nostra primera lectura d’avui (vv. 22-29). Els primers versets de la carta corresponen a la salutació, tal com pertoca la gènere epistolar. Tot seguit, abans d’allisada que vindrà, apòstols i preveres es desmarquen dels que anaren a Antioquia a inquietar aquella comunitat i prodiguen elogis a la tasca missionera de Bernabé i Pau.
La decisió que es pren a l’assemblea no és unànime. El text aporta pistes per adonar-se que s’ha arribat a un compromís entre les dues parts enfrontades. “L’Esperit Sant i nosaltres” es pot interpretar com la juxtaposició de dos grups contraposats. Per una banda, Pere ha parlat inspirat (tal com consta en el còdex Beza) per l’Esperit Sant deixant clar que exigir als pagans el compliment de la llei de Moisès és posar a prova Déu al imposar sobre els pagans un jou difícil de complir. Per altra banda, hi ha el posicionament de Jaume. Fent una concessió a les tesis de Pere, està d’acord en no importunar els pagans imposant la circumcisió però sí que han de complir les exigències fonamentals de la llei jueva, aquelles que els jueus havien d’observar sigui com sigui, inclús en les circumstàncies que feien impossible mantenir les altres; aquestes normes feien referència a la idolatria, a les relacions sexuals prohibides i el vessament de sang. La decisió d’imposar als pagans la condició que havien d’acatar la llei encara que fos en les mínimes condicions va en contra l’impuls de l’Esperit Sant que, tal com diu la segona carta als corintis: “la lletra mata, però l’Esperit dona vida” (3,6), és contrari a les imposicions de la llei. L’Esperit (2 Co3,17; Jn 8,32.36) és un Esperit de llibertat.
Diumenge 6é de Pasqua. 22 de Maig de 2022