Full Parroquial 17-4-2022

“Sinodalitat, parròquia i temps quaresmal”

  • Que la nostra Parròquia de Sant Josep : que en aquests moments de continuada reorganització, sàpiga trobar el camí d’ un testimoniatge ferm i autèntic en el Mataró del segle XXI. Que sigui un referent i que es mostri sempre fidel a l’ Evangeli.

 

  • Que el model que ens representa Sant Josep, el nostre Patró del qual celebràvem fa uns dies la seva festa, ens sigui far i guia per a no perdre mai el nord d’ aquesta renovació i evolució. Que  el “caminar junts”, sigui una realitat i que siguin rebutjades les discòrdies internes i sapiguem trobar el camí de la unitat i del progrés que l’ Església tota, necessita.

 

  • Que la Quaresma d’ enguany sigui plenament viscuda, d’ acord amb les diferents formes d’ entendre una Església, que és plural. Que sapiguem actualitzar la pregària, els dejunis i les penitències tradicionals en la línia insinuada el passat Dimecres de Cendra, pel Papa Francesc. Sempre en el camí de preparació per la Pasqua.

 

  • Que el Sínode en el que estem immersos tingui autèntica transcendència en el futur immediat. Que sense perdre els orígens, la nostra Església sàpiga renovar-se i respondre fermament a tots els interrogants que la mateixa evolució de la vida ens va presentant. Que s’ impliqui en la realitat del món en què vivim. Que treballi pels necessitats, pels tristos i afligits, pels malalts, pels marginats i que s’ obri a l’ acolliment de tots i de tothom, en aquest món ple de recels, de desconfiances i d’ enfrontaments absurds.

 

EL CONSELL PASTORAL PARROQUIAL

LECTURES DE LA MISSA

DIUMENGE DE PAQUA

LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Solemnitat amb Octava

Vetlla Pasqual: Cicle A

Vetlla Pasqual: Cicle B

Vetlla Pasqual: Cicle C


MISSA DEL DIA

Lectura primera Fets 10,34a.37-43

Després d’haver ressuscitat d’entre els morts,

nosaltres hem menjat i hem begut amb ell

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».

Salm responsorial 117,1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)

Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,

perdura eternament el seu amor.

Que respongui la casa d’Israel:

perdura eternament el seu amor.

R. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,

alegrem-nos i celebrem-lo.

O bé:

Al·leluia.

La dreta del Senyor fa proeses,

la dreta del Senyor em glorifica.

No moriré, viuré encara,

per contar les proeses del Senyor. R.

La pedra que rebutjaven els constructors

ara corona l’edifici.

És el Senyor qui ho ha fet,

i els nostres ulls se’n meravellen. R.

Lectura segona Col 3,1-4

Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra.

Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

O bé:

Lectura segona 1C 5,6b-8

Celebrem Pasqua cada dia, vivint amb sinceritat i veritat

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, no sabeu que una engruna de llevat fa pujar tota la pasta? Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova. Vosaltres heu de ser com pans sense fermentar, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat.
Per això, celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat.

Al·leluia 1C 5,7b-8a

Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat:

celebrem en el Senyor la festa de Pasqua.

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d’entre els morts

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

LES COSES DE DALT I LES COSES DE BAIX.

La comunitat cristiana de Colosses, desprès d’un primer temps de prosperitat, ha entrat en un moment de crisi. La causa cal cercar-la en la forta influència ambiental de la filosofia. L’autor de la carta, un component de l’escola de Pau, escriu a la comunitat per fer front a aquesta situació. D’aquesta carta en llegim un petit fragment a la segona lectura d’aquest primer diumenge de pasqua, concretament els primers versets del capítol tercer (3,1-4). Aquests versets obren la part parenètica de la carta que pretén fonamentar la ètica o el comportament cristià.

El petit text es compon de dues parts; la primera afirma la convicció que el creient ha ressuscitat i aquesta resurrecció té com a conseqüència el cercar les coses de dalt perquè es considera que a dalt és on hi ha Jesús ressuscitat assegut a la dreta del Pare. La segona part (vv.3-4), seguint una forma de pensar molt pròpia de Pau, afirma que la realitat de la resurrecció comporta una nova vida però aquesta resta amagada i no es manifestarà del tot i plenament fins que es produeixi el retorn de Jesús i es manifesti la plenitud de vida que és ell.

L’autor de colossencs juga amb el repartiment mític de l’univers que el distribueix en dos mons diferents, el de dalt i el de baix. Aquest pensament o aquesta visió la podem trobar en Plató que feia distinció entre un món intel·ligible, el dels objectes immaterials, universals, de les idees; és un món etern, perfecte immutable i és l’autèntica realitat; contràriament existeix el món sensible, el món dels objectes materials, el món mutable,  dinàmic, sensible, subjecte a transformacions i a la corrupció, de fet entén el món sensible com una còpia del món intel·ligible.

Aquest repartiment mític de l’espai també es troba en els escrits bíblics. “El  Senyor guaita des del cel i observa els homes” dirà el salm 14,2. Expressions gairebé idèntiques les trobem en els salms 33,13; 53,3; 102,20. Aquests salms donen per segura l’existència de dos espais, el superior, a dalt, on habita Déu anomenat sempre el cel i l’inferior el de baix, on hi habiten els éssers humans anomenat sempre terra. “Alça’t cel amunt, Déu meu i omple la terra de la teva glòria” diu el salm 57,12 distingint clarament l’espai celestial del  terrenal. Corrobora aquesta visió el llibre del tercer Isaïes quan diu: “ El cel és el meu tron i la terra l’escambell dels meus peus” (66,1).

En el Nou Testament trobem passatges que parlen de la veu que ve del cel (Mt 3,17; Mc 1,11; Lc3,27; Jn 12,27)  que pressuposen aquest repartiment mític de l’espai, però potser el passatge més clar el trobem a Filipencs, en ell l’espai es reparteix en tres àmbits, cel, terra i sota terra (infern), una forma de distribuir l’espai present en moltes cultures arribant a penetrar en narracions i expressions actuals.

Encara que l’autor de colossencs no especifiqui en que consisteixen les coses de dalt es pot deduir que per contraposició són les contràries a la immoralitat, impuresa, passions, mals desigs, amor al diner que enumera en el verset 5 i ira, enfuriment, dolenteria, injúries, paraules deshonestes enumerades al v.8

Amb tot, una de les característiques típiques del repartiment mític de l’espai és que  l’espai superior és el lloc de residència de la divinitat (així ho hem vist en els salms) i això és propi de moltes religions, per això la manera d’afirmar que Jesús ressuscitat ha entrat en un món radicalment diferent al nostre espai terrenal és dir que seu a la dreta del Pare.

La fe i el baptisme han realitzat en el creient una relació íntima i total amb Jesús. L’autor de colossencs s’atreveix a considerar que aquest canvi és una resurrecció i perquè el creient ha ressuscitat és possible per ell una nova vida. La resurrecció no és una finalitat en si mateixa, sinó l’esdeveniment que fa possible l’accés a la nova vida que encara no s’ha manifestat plenament perquè bascula entre el “ja” i l’”encara no de tot”. La nova vida del cristià ressuscitat és incompatible amb la recerca de les coses mundanes perquè és idènticament la mateixa de Jesús ressuscitat que ha estat exaltat i enaltit a la dreta de Déu Pare.

Diumenge 1er de Pasqua. 17 d’Abril de 2022.

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.