L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE VI DE PASQUA (Jn 15,9-17)
- Les paraules que ens diuen les persones amb qui ens relacionem tenen una gran influència en nosaltres.
Si hi reflexionem, ens adonarem que, al llarg de la nostra vida, hi ha hagut certes paraules que ens han fet mal i han tingut influència negativa en nosaltres. Però, quan ens han dit paraules d’amistat, ens han ajudat en gran manera a recuperar l’equilibri, la pau, l’esperança.
Tots ens hauríem d’esforçar per dir-nos sempre, sobretot els esposos, els pares i els fills, els membres d’una comunitat, paraules que facin bé, paraules portadores d’estimació i d’esperança. Mai paraules feridores.
Prenguem exemple de Jesús. Val la pena que deixem penetrar ben endins les paraules, que hem escoltat a l’evangeli d’avui, i que porten tota l’emoció del comiat: són el seu testament, ja que les va pronunciar poc abans de morir.
- Comença dient-nos “Jo us estimo com el Pare m’estima”. “Jo us estimo”. No hi ha paraula que ens ompli tant com aquesta: que algú ens digui sincerament que ens estima. Ens fa sentir homes i dones nous, més esperançats, amb més autoestima, amb més ganes de viure, amb més força per a lluitar.
A la vida tenim dificultats i no sempre les coses s’esdevenen tal com jo voldria. Enfront d’això, quin és el meu sentiment? Em sento, malgrat tot, estimat pel Senyor o em sento abandonat? El Senyor ens ha dit que ens considera els seus “amics”, amb qui vol mantenir unes relacions d’autèntica confiança i amistat.
- Jesús també ens ha dit: “Soc jo qui us ha escollit”. Això ho hem de tenir clar. No som nosaltres qui hem pres partit per Jesús: és Ell qui m’ha escollit i m’ha cridat. Què hi ha vist Jesús en mi?
Doncs res que suposi mèrit o algun mereixement de part meva. M’ha escollit perquè ha volgut, perquè m’ha estimat. I punt. No hi ha cap altra raó. Jo soc important als ulls del Senyor. M’ha escollit i m’ha estimat. En soc conscient d’això o em deixa indiferent?
- I, per a què m’ha escollit Jesús? Ell mateix ens ho diu: “Per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit”.
I donar fruit vol dir estimar com Ell ens ha estimat. Si Jesús s’ha fixat en nosaltres és perquè vol que fem créixer l’estimació al nostre entorn. És la tasca més positiva i més gran que es pot fer en aquesta terra: escampar estimació.
Si vols bé a una persona, estima-la! Això val, sobretot per a la parella i els fills. I també per a les persones grans o malaltes, ja que és en aquestes situacions quan més es ressent la soledat del cor.
I no oblidem una altra cosa; que l’estimació té una gran força evangelitzadora. Si ho recordem, allò que va fer créixer espectacularment el cristianisme, en mig del món romà que li era hostil – una situació semblant a la de la nostra societat actual – va ser la imatge que donaven: “MIREU COM S’ESTIMEN” – deien admirats.
Ens sentim cridats per Jesús a estimar?
Considerem difícil viure estimant? Recordem el que acaba de dir-nos Jesús: “El Pare Déu us concedirà tot allò que demanareu en nom meu”.
Doncs, què esperem?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle B
Lectura primera Fets 10,25-26.34-35.44-48
El do de l’Esperit Sant ha estat vessat fins i tot
sobre els qui no són jueus
Lectura dels Fets dels Apòstols
Així que Pere entrà, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. Pere el feu aixecar dient-li: «Posa’t dret, que jo soc home, igual que tu». Llavors Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui». Mentre Pere deia això, l’Esperit Sant vingué sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere s’estranyaren molt en veure que el do de l’Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sentien parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres?». Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 26)
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
R. El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
O bé:
Al·leluia.
El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria. R.
Lectura segona 1Jo 4,7-10
Déu és amor
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor.
Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.
Al·leluia Jo 14,23
Qui m’estima, farà cas de les meves paraules,
diu el Senyor;
el meu Pare l’estimarà, i vindrem a fer estada en ell.
Evangeli Jo 15,9-17
Ningú no té un amor més gran
que el qui dona la vida pels seus amics
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
A CASA DE CORNELI
El relat que explica la presencia i predicació de Pere a casa del centurió Corneli i la irrupció sorprenent de l’Esperit Sant sobre els qui escoltaven Pere el llegim avui a la primera lectura d’aquest diumenge. El passatge és llarg i la lectura litúrgica en fa una selecció ( Ac 10, 25-26.34-35.40-48).
El passatge mostra que el missatge de Jesús és una oferta de salvació universal no restringida només als jueus i que, en conseqüència, el do de l’Esperit és atorgat també als pagans representats per la casa de Corneli.
Tres protagonistes intervenen en els fets que descriu Lluc: Pere, el centurió Corneli i l’Esperit Sant.
L’estada de Pere és un pas decisiu per acceptar que la salvació s’adreça també als pagans. Tot i les paraules de Jesús de ser testimonis fins a l’extrem de la terra (Ac 1,8), és a dir, la terra dels pagans, Pere s’entossudeix en restablir l’Israel històric refent, amb l’elecció de Maties, el número de dotze apòstols equivalent a les dotze tribus d’Israel (Ac 1,15-26) perquè en el fons creu que Israel és el destinatari del missatge de Jesús.
L’estada a casa de Corneli ha tingut la seva preparació. Quan es troba a casa de Simó el pellaire, la casa d’un impur, Pere té una visió que li mostra tota mena d’animals impurs baixant del cel en una vela. La veu de Jesús li diu que en mengi i que no tingui per impur el que Déu ha fet pur (Ac 10,6-16) És una clara invitació a superar tabús sobre la puresa ritual i el prepara per entrar a cas d’un impur i per veure com l’Esperit Sant davalla sobre jueus i pagans. En el moment en que el discurs de Pere hauria d’exposar el missatge alliberador de Jesús a tota la humanitat, Pere posa sobre la taula el mandat de Jesús de predicar al poble ( s’entén el poble d’Israel) excloent així la predicació als pagans. En tot cas els pagans que s’avinguessin a formar part del poble d’Israel obtindrien la salvació; una limitació que l’Esperit desbarata irrompent i deturant el discurs de Pere.
La persona de Corneli i la ciutat de Cesarea no han estat escollits a l’atzar. Cesarea, ho diu en el nom, és la ciutat del Cèsar, residència de les autoritats paganes en contraposició a Jerusalem residència de les autoritats religioses. Corneli és un centurió romà del qui se’ns dona el nom de la cohort que comanda, Itàlica. Cesarea, Corneli, Itàlica noms llatins introduïts per emfasitzar el paganisme. La posició social de Corneli és la d’una persona benestant, potser Lluc hagi volgut contrarestar certs corrents que titllaven el cristianisme com una cosa de pobres i de baixa condició social (Tac Ann 15,44).
Lluc escriu a Teòfil i li fa veure que les autoritats religioses no han reconegut Jesús i sí ho han fet les autoritats paganes representades per Corneli.
L’Esperit es fa present i es dona sorprenentment a tots els presents. L’esperit es dona a qui vol, quan vol i on vol. L’Esperit s’ha fet present a Jerusalem ciutat religiosa del judaisme; ara ho fa a Cesarea la poderosa ciutat romana amarada de paganisme. És un díptic molt propi de l’estil narratiu de Lluc.
L’Esperit es dona imposant-se sobre el discurs doctrinal de Pere. L’Esperit no es deixa empresonar per determinades doctrines, ni dogmatismes.
El do de l’Esperit i el baptisme cristià sempre han anat de costat però això no vol dir que l’Esperit estigui supeditat i condicionat a la recepció del baptisme, aniria en contra de la seva llibertat que hem exposat suara. Lluc dona notícia d’uns samaritans que han rebut el baptisme sense haver rebut l’Esperit Sant (Ac 8,16). A casa de Corneli l’Esperit es dona als qui no han rebut el baptisme. La vinguda de l’Esperit a casa de Corneli ha esdevingut sense cap dubte una altra Pentecosta.
Diumenge 6é de Pasqua. 5 de Maig de 2024