Full Parroquial 21-12-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 21 de desembre
DIUMENGE IV D’ADVENT (Mt 1,18-24)
- Som ja a les portes de NADAL, la festa que ens omple de joia i d’esperança, perquè celebrem l’inici de la nostra salvació. Cada NADAL que anem vivint al llarg de la nostra vida, ha de significar un pas endavant en la nostra maduresa cristiana.
Val la pena que ens preparem per viure aquesta festa en profunditat però no quedar-nos únicament a la superfície.
I una bona manera d’aconseguir-ho és acostar-nos a les tres persones de qui ens parla l’evangeli d’avui: Jesús, Maria i Josep, perquè són les persones, que més plenament i més de prop van viure aquest misteri de la nostra salvació.
- Comencem per MARIA. Allò que potser més destaca en ella és la seva disponibilitat: no ofereix cap resistència a la voluntat de Déu. Ella tenia els seus projectes. Però Déu irromp en la seva vida i ho trasbalsa tot. Llavors MARIA renuncia al seu propi futur i accepta el projecte de Déu.
És un bon exemple per a nosaltres, que tant ens costa de complir el parenostre, és a dir, d’acceptar que es faci la voluntat de Déu en la nostra vida.
Per això MARIA està tan vinculada a la nostra salvació: Jesús i Maria són inseparables.
- L’Evangeli també ens parla de JOSEP. Ell, no en podem dubtar, estimava molt MARIA: n’estava enamorat. Ja podem imaginar l’angoixa que va patir, quan va prendre la decisió de deixar-la. Això només ho poden entendre aquells que estimen.
Josep queda desconcertat davant la sorprenent situació de la seva promesa. Llavors cerca una sortida que no ofengui ni comprometi ningú.
Però Déu li diu que aquest no és el camí. El camí és comprometre’s. És assumir que Déu actua en la nostra vida, sovint de manera sorprenent.
L’Àngel, que parla en nom de Déu, li diu que també se’l necessita. I llavors, JOSEP accepta amb totes les conseqüències. Per això l’evangeli ens el defineix dient que “era un home bo”, “un home just” en altres versions.
De vegades, va bé preguntar-nos quin és el record que deixem quan ens n’hàgim anat d’aquest món. Es podria dir de nosaltres que érem unes bones persones?
- Finalment, l’evangeli també ens parla de Jesús, se’ns diu que té dos noms a la Bíblia, el nom defineix allò que és la persona.
Un dels noms és “JESÚS”, que en hebreu significa “Déu Salva”. Perquè això és el que realment ve a fer Jesús: salvar. No a condemnar.
“Condemnar” vol dir judicar, malpensar, criticar, enfonsar, entristir.
“Salvar” vol dir perdonar, comprendre, animar, donar la mà, portar alegria i esperança.
Què és el que fem nosaltres?
- Acabem recordant que l’altre nom que es dona al fill de MARIA és Emmanuel que significa “Déu-és-amb nosaltres”. No solament és Déu, sinó que és “amb nosaltres”.
L’evangeli de sant Mateu acaba amb les darreres paraules que Jesús diu a la terra, abans de l’Ascensió: “I jo estaré amb vosaltres, dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28,20).
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE IV D’ADVENT / Cicle A
Lectura primera Is 7,10-14
La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel
Lectura del llibre d’Isaïes
En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel». Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor». Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel».
Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 7c i 10b)
És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.
R. Ha d’entrar el Senyor, el rei de la glòria.
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos. R.
Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui venen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.
Lectura segona Rm 1,1-7
Jesucrist, del llinatge de David, Fill de Déu
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David, però per l’esperit que santifica va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d’entre els morts.
Per ell he rebut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.
Al·leluia Mt 1,23
La verge tindrà un fill,
i li posaran Emmanuel,
Déu-és-amb-nosaltres.
Evangeli Mt 1,18-24
Jesús naixerà de Maria, l’esposa de Josep, fill de David
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PAU I ELS CRISTIANS DE ROMA
Comentari a la segona lectura del 4rt diumenge d’Advent. A
Pau va escriure la carta als Romans – de la que en llegirem els primers versets a la segona lectura d’aquest diumenge (Rm 1,1-7) – cap a finals del seu tercer viatge missioner. Poc abans de marxar de Corint cap a Jerusalem va escriure aquesta carta a l’Església de la ciutat de Roma per anunciar la seva imminent visita. Escriu la carta perquè ell es considera apòstol dels gentils i sent la necessitat de presentar-se a l’església de Roma que ell no ha fundat i que no coneix personalment. És una mena de carta de presentació on hi exposa la seva manera d’entendre l’evangeli.
A la carta no parla de cap problema específic de l’església romana. Es tracta, més aviat, d’una exposició de les seves reflexions missioneres entorn la possibilitat de salvació que, a partir de la bona nova de Jesús, ara s’ofereix a tots els homes i per tant també als pagans.
Pau manifesta el desig de predicar l’evangeli també a la ciutat de Roma (Rm 1,8.13.13; 15,20) tot i sabent que aquesta església hauria estat fundada per algú altre. En el segle I dC. a Roma hi havia entre 40 000 o 50 000 jueus provinents de comerciants, emigrants i presoners vinguts de Palestina i Síria. Fins i tot fills de famílies riques anaven a estudiar a la capital. Aquila i Priscila són cristians obligats per l’emperador Claudi a abandonar Roma l’any 49. El relat de Tàcit sobre la persecució neroniana desprès de l’incendi de Roma avala que els cristians eren ja nombrosos. Tot plegat fa evident que molt aviat a Roma hi hagués una comunitat cristiana i Pau no vol desaprofitar l’oportunitat de predicar-hi, per això els escriu una carta de la que en llegim els primers versets.
Pau incorpora en la seva salutació epistolar una confessió de fe cristiana antiga, l’estil i el vocabulari mostren que no és de collita paulina. Probablement es tracta d’una confessió de les comunitats cristianes hel·lenistes, molt possiblement l’antioquena, amb la que s’interpretava l’esdeveniment de la resurrecció com l’enaltiment de Jesús com sobirà messiànic, Senyor universal de tots els pobles i l’entenia com a compliment de l’esperança messiànica jueva sobre el descendent de David i legitimació la missió cap als gentils per sobre les barreres del judaisme.
Amb aquesta confessió de fe Pau vol fer veure que comparteix la mateixa fe que els seus destinataris a la vegada que anticipa i resumeix el que serà el contingut del seu evangeli. Al posar en la salutació una confessió de fe del cristianisme primitiu, Pau vol inspirar confiança en el caràcter tradicional del seu evangeli. Amb aquesta confessió cristiana antiga Pau espera captar l’aprovació de la comunitat cristiana de Roma a la que lloa i tracta amb molta deferència.
En la primera part de la fórmula s’afirma: “El seu Fill Jesucrist i Senyor nostre nascut del llinatge de David en la seva condició humana” El Fill s’ha encarnat en un home jueu concret, Jesús de Natzaret; en ell s’han acomplert les promeses de Déu que ha mostrat la fidelitat a les promeses fetes a l’Antic Testament. La segona part de la fórmula afirma: “A partir de la seva resurrecció d’entre els morts, constituït Fill poderós de Déu segons l’Esperit santificador” En parlar de salvació s’entén que s’amplia l’horitzó més enllà d’Israel i s’inaugura la possibilitat d’incorporació dels pagans al pla salvífic de Déu.
La segona part de la confessió podria fer pensar que Jesús no esdevé Déu fins al moment de la seva resurrecció. Cal tenir present que, en moment en que Pau escriu la carta als Romans, les afirmacions sobre Jesús estan en fase de construcció. Pau entén “constituït” no en el sentit de que Jesús es va convertir en Fill de Déu en el moment de la seva resurrecció sinó que Déu, en tant que Fill, li confereix des de la resurrecció la posició poder sobirà celestial. El judaisme no li era cap problema considerar que el Messies descendent de David era Fill de Déu. Pau fa adonar que la resurrecció revesteix d’un contingut nou a la condició de ser Fill, amb la resurrecció el Fill rep el poder santificador.
Diumenge 4rt d’Advent 21 de Desembre 2025