Full Parroquial 19-10-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 19 d’octubre
DIUMENGE XXIX durant l’any (Lc 18,1-8)
- “Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre”. Així comença l’evangeli d’avui,
Jesús ens diu que la pregària ha de ser l’actitud habitual del creient: “hem de pregar sempre”. No es tracta, evidentment, d’estar sempre recitant fórmules, sinó de mantenir una constant relació amistosa amb el Senyor: de parlar amb Ell.
Les persones que fan pregària, evidentment, sofreixen i passen dificultats com els altres. Però viuen amb més pau i són més felices. I les persones felices, no ho oblidem, tenen més força per ser bones, per ser fidels a l’evangeli.
I també són més capaces d’irradiar la pau i l’esperança de Crist al seu entorn.
- Preguem sovint? Per què?
- “Aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia”, també hem escoltat a l’evangeli. Aquí hi ha una ensenyança per a nosaltres: la necessitat de perseverar. Són molts els qui demanen coses al Senyor, però són pocs els que perseveren si no veuen resultats immediats.
Jesús ens vol fer veure que aquesta actitud de no perseverar és manca de confiança. Sovint el Senyor es fa esperar, però això no vol dir que faci el sord, sinó que forma part de la seva pedagogia. Vol que palpem la nostra impotència perquè entenguem que tot és bondat: que sols no podem res.
- Tenim perseverança o abandonem de seguida?
Poca cosa obtindrem en aquest últim cas…
- “¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits?”.
La lliçó central de la paràbola és la certesa de ser escoltats: que tinguem la seguretat que una pregària sincera i humil sempre és atesa. Sempre. Hem de pregar sempre sense perdre mai l’esperança, ens ha dit.
No se’ns pot donar una major seguretat
- Preguem amb aquesta confiança?
- L’evangeli d’avui acaba amb un interrogant que fa pensar:
“Però quan el Fill de l’home vindrà, ¿creieu que trobarà fe a la terra?”.
Amb aquestes paraules Jesús ens vol transmetre la seva preocupació. Ell està disposat a donar la vida per fer present a la terra la seva BONA NOVA.
No ens en podem desentendre. No té sentit dir-se cristià i no sentir-se cristià a col·laborar en la difusió de la Bona Nova perquè arribi a tots els homes i dones del món.
No es tracta de fer sermons, sinó de donar testimoni amb la nostra pròpia vida. I sobretot, que sapiguem viure-ho amb la joia i l’esperança al cor. És l’única manera d’aconseguir que la nostra fe sigui atractiva.
Per tant, diguem-li sincerament al Senyor que, mentre que depengui de nosaltres, quan ell torni sí que “trobarà fe a la terra”, que ens hi comprometem.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Ex 17,8-13
Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel
Lectura del llibre de l’Èxode
En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d’Israel. Moisès digué a Josuè: «Recluta homes de guerra i demà al matí surt a combatre contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb la vara de Déu a la mà». Josuè complí les ordres de Moisès i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aharon i Hur pujaren dalt el turó. Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites. A la fi les mans ja li pesaven massa per poder mantenir-les alçades. Llavors li acostaren una pedra, s’hi assegué, i Aharon i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans. Així pogué mantenir les mans immòbils fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites i abaté els seus homes amb l’espasa.
Salm responsorial 120,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)
Alço els ulls a les muntanyes:
d’on em vindrà l’ajuda?
L’ajuda em vindrà del Senyor,
del Senyor que ha fet cel i terra.
R. L’ajuda em vindrà del Senyor,
que ha fet el cel i la terra.
O bé:
Al·leluia.
Que no deixi relliscar el teu peu,
ni s’adormi el qui et guarda.
El guardià d’Israel mai no s’adorm,
sempre vigila. R.
És el Senyor qui et guarda,
el Senyor t’empara al teu costat mateix.
De dia el sol no et farà mal,
ni la lluna de nit. R.
El Senyor et guarda en tota desgràcia,
et guarda la vida.
El Senyor guarda tots els teus passos
ara i per tots els segles. R.
Lectura segona 2Tm 3,14-4,2
Que l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l’han ensenyada; des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona.
Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t’adverteixo formalment que proclamis la paraula de l’evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.
Al·leluia He 4,12
La paraula de Déu és viva i actua,
i esclareix les intencions i els pensaments del cor.
Evangeli Lc 18,1-8
Déu farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi”. El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”».
I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
DESPEDIR-SE DE L’AMIC
Comentari a la segona lectura del diumenge 29 durant l’any. C
La segona carta a Timoteu és un llibre del Nou Testament de començaments del segle II escrit no per Pau sinó per algun membre de les comunitats paulines que parla de la situació i vida de les primeres comunitats cristianes. Dins el conjunt del que es coneix com a Cartes Pastorals seria la primera que es va escriure i segurament l’autor de 2 Tm no és el mateix autor de 1 Tm i Tt. ; totes tres, però, són de la mateixa època.
Segons informa la mateixa carta ( 4,6-10) Pau anuncia la seva mort i crida el “seu fill”. És del tot lògic que Pau empresonat i veient propera la seva mort cridi el seu fill si tenim en compte les relacions de Pau amb Timoteu. Segons Ac 16,1 Timoteu neix a Listra, allà tingué l’ocasió d’escoltar la predicació de Pau, adonar-se de la força de l’evangeli que l’apòstol predicava i veure els miracles que feia. Quan en tornar del segon viatge l’any 50 arriba a Listra, Pau es troba allà amb un deixeble que es diu Timoteu fill d’una dona jueva creient i d’un pare gentil. Pau el circumcida i se l’emporta amb ell. Des d’aquest moment Timoteu es convertirà en deixeble inseparable de Pau i company de tots els seus viatges i treballs apostòlics. Les llargues caminades, els perills compartits i les dificultats dels predicadors ambulants faran que entre Pau i Timoteu es forgi una amistat humanament molt arrelada i que amb el temps anirà creixent més i més. A aquest fill i amic li envia amb aquesta carta les seves darreres instruccions i exhortacions.
Aquesta relació tan estreta és la que justifica el gènere literari usat per escriure 2Tm. Es tracta d’un gènere conegut com “discursos de comiat”. Les característiques que el defineixen són: 1) Un patriarca o persona important dins la comunitat en veure propera la seva mort reuneix els seus descendents per adreçar-los les darreres recomanacions; 2) Aquestes giren entorn a mantenir l’amor i la unitat del grup i practicar les obres de misericòrdia; 3) Sol haver-hi una referència al futur o els temps darrers. A l’Antic Testament el llibre del Deuteronomi es pot considerar com un discurs de comiat de Moisès (Dt 1,1-3; 31,1-2); altres discursos de comiat els trobem a Js 23 i el comiat de Samuel 1Sa 12. Pel que fa a Nou Testament ho són els discursos de comiat de Jesús que es troben a l’evangeli de Joan (Jn 14-17) i també es pot considerar discurs de comiat el parlament de Pau als preveres d’Efes on s’acomiada d’ells i els dona les darreres recomanacions (Ac 20,17-38). On més abundantment es troba aquest gènere literari és en la literatura apocalíptica jueva: Testament dels dotze patriarques, testaments d’Adam, Abraham, Isaac, Jacob, Moisès, Salomó, Job, Ascensió de Moisès.
Dues vegades apareix en el text l’expressió “hiera grammata” que vol dir lletres sagrades i que normalment es tradueix per Escriptura. Els jueus de parla grega feien servir aquesta expressió per designar els llibres sagrats. Els pares jueus estaven obligats a procurar que els seus fills fossin instruïts en la Llei tan bon punt arribessin a l’edat de 5 anys. “Tota l’Escriptura (pasa graphê) és inspirada per Déu”. Tant es pot entendre que cada passatge de l’Escriptura és inspirat per Déu com que tota l’Escriptura és inspirada per Déu. Pel context de la carta sembla que el senti més apropiat és el de considerar que tota l’Escriptura és inspirada per Déu. Evidentment quan aquí parlem d’Escriptura, les “hiera grammata” estem parlant de l’Antic Testament. Una cosa queda clara: l’origen diví de l’Escriptura. L’autoritat de l’Escriptura té les seves arrels en Déu que és la causa que existeixin aquests llibres normatius per la conducta dels éssers humans.
El que acabem de dir sobre l’Antic Testament no es pot dir igualment del Nou Testament. Aquest en el moment d’escriure’s 2 Tm està, per dir-ho d’alguna manera, en fase de construcció. El Nou Testament, tal com el tenim a les nostres Bíblies, experimentava un llarg procés d’elaboració complex i laboriós fins arribar a tenir un rang equivalent a l’Antic Testament pel que fa a ser considerat inspirat. Amb tot, en aquell moment possiblement circulaven col·leccions de dites, miracles i ensenyaments de Jesús així com les cartes de Pau als que se’ls atorgava una autoritat que els feia aptes per a l’ensenyament
Diumenge 29 durant l’any. 19 d’Octubre de 2025