Full Parroquial 21-9-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 21 de setembre
DIUMENGE XXV durant l’any (Lc 16,1-13)
- Jesús al final de l’Evangeli que acabem d’escoltar, ens ha dit aquestes paraules: “Ningú no pot servir a dos amos”. És una afirmació molt assenyalada que ens ha de fer reflexionar.
Nosaltres, per tenir pau, per viure amb esperança, per ser cristians de debò, necessitem unitat interior. Qui té el cor i els pensaments dividits, no progressa, no viu feliç.
La gran pregunta que ens planteja l’evangeli d’avui és: Quina orientació pren la nostra vida?
- Jesús completa la seva pregunta amb aquestes paraules: “No podem ser servidors de Déu i de les riqueses”. Són dues coses incompatibles.
Alguns orienten totes les seves energies, tot el seu temps, totes les seves qualitats a guanyar diners o, “com diuen” a gaudir de la vida. Encara que aquesta actitud porti sempre a una buidor de cor, a una vida estèril que no produeix autèntica felicitat.
Però, llavors, la pregunta que ens podem fer és si són coherents: utilitzen tots els seus recursos per aconseguir l’objectiu que consideren prioritari en la seva vida.
- Nosaltres, en canvi, diem que volem ser fidels al Senyor que ens crida a estimar-lo i a estimar als altres, i que ens crida, també, a anar construint un món més d’acord amb el seu pla.
Volem això perquè estem segurs que aquesta orientació de la vida és l’única que té sentit, que omple el cor i que ens porta cap a Déu, que és font de l’autèntica felicitat. N’estem plenament convençuts d’això.
No som coherents. Diem que volem ser “servidors de Déu”, però de fet, en la pràctica, som més aviat “servidors de les riqueses”. Potser per això no acabem de trobar la pau interior: “tenim el cor dividit”.
- Recordem, per acabar, aquella frase enigmàtica que ens diu Jesús: “Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva”.
Si dediquem el nostre temps, les nostres energies, els nostres recursos econòmics, als qui ho necessiten, llavors “Déu ens rebrà eternament a casa seva”. Altrament, quedaríem fora.
A la llum de la Paraula de Déu que hem escoltat, tal vegada, fora bo que sabéssim buscar algun moment de serenor, de silenci interior, perquè llavors se sent amb més claredat la veu de Jesús, i li preguntéssim que opina de la nostra coherència.
I escoltem la seva resposta sense por. Les seves paraules no són mai portadores de tristesa, ni de desànim, sinó de Pau i Esperança.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXV DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Am 8,4-7
Contra els qui «compren amb diners gent necessitada»
Lectura de la profecia d’Amós
Escolteu això, vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: «Quan haurà passat la festa de la lluna nova per poder vendre queviures! Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners! Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre».
El Senyor ho jura per la glòria de Jacob: «No oblidaré mai tot això que fan».
Salm responsorial 112,1-2.4-6.7-8 (R.: 1a i 7b)
Servents del Senyor, lloeu-lo,
lloeu el nom del Senyor.
Sigui beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.
R. Lloeu el Senyor, que treu el pobre de la cendra.
O bé:
Al·leluia.
Des de la sortida fins a la posta del sol
lloeu el nom del Senyor.
El Senyor és excels als ulls de tots els pobles,
la seva glòria s’eleva més enllà del cel. R.
Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,
i des d’allí s’inclina
per veure el cel i la terra. R.
Lectura segona 1Tm 2,1-8
Feu pregàries per tots els homes a Déu, que vol que tots se salvin
Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és també un de sol, l’home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes. El testimoniatge sobre tot això ha estat fet públic al temps apropiat, i jo n’he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Això que dic és veritat, no menteixo. Desitjo que els homes preguin pertot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.
Al·leluia 2C 8,9
Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
perquè la seva pobresa us enriquís.
Evangeli Lc 16,1-13
No podeu servir Déu i les riqueses
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dona’m comptes de la teva administració: d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns”. L’administrador va pensar: “Què podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració”.
I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli”. Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta”. A un altre li digué: “I tu, quant deus?” Li contestà: “Cent sacs de blat”. Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”».
I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: «Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum.
I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva.
L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA RIQUESA INJUSTA
Comentari a l’evangeli del diumenge 25 durant l’any. C
El capítol 16 de l’Evangeli de Lluc conté dues paràboles, la del administrador astut i la del home ric i el pobre Llàtzer que tracten de les possessions materials, però entre totes dues s’hi insereixen dues dites de Jesús que es desvien de la temàtica de les dues paràboles: sentències sobre la Llei (vv. 16-17) i un ensenyament sobre el divorci (v. 18). A l’evangeli d’aquest diumenge llegim la paràbola de l’administrador astut i les dites de Jesús que interpreten la paràbola (Lc 16,1-13).
La paràbola recull determinades pràctiques de l’època en el camp econòmic i administratiu. L’home ric era probablement un terratinent que residia en un altre indret i, al no poder gestionar personalment els seus negocis, havia encarregat a un administrador la gestió dels seus negocis. Aquest administrador solia ser un servent o un esclau capacitat, un home de la confiança de l’amo competent i qualificat. Tenia poders per executar transaccions, arrendar terres, concedir crèdits avalats per una futura collita, liquidar deutes i contractes i portar la comptabilitat. Era una pràctica corrent que l’administrador pogués fer préstecs amb les propietats de l’amo i rebia una comissió; aquesta comissió amb el seu corresponent rebut s’adjuntava als documents oficials que estipulaven la quantitat dels préstec. Moltes vegades en els documents només constava la quantitat del deute, és a dir, la quantitat prestada, més els interessos, més la comissió. Aquesta pràctica era habitual a l’Antic Orient.
Per què lloa l’amo el seu administrador?. És possible que l’amo no conegués la quantia de la comissió però si coneixia el costum. L’amo elogia l’estratègia del seu administrador que per congraciar-se amb els deutors elimina del deute total la quantitat corresponent a la seva comissió que, per altra part, res no impedeix suposar que fos desorbitada.
Les quantitats del deute són expressament exagerades. 100 mesures d’oli era la producció de 150 oliveres i 100 mesures de blat era el producte d’unes 40 hectàrees. Aquestes exageracions responen a un recurs narratiu destinat a causar sorpresa en els oients i lectors a fi de despertar l’atenció que havia de derivar en un canvi de comportament. Aquests procediments són molt típics de les paràboles.
Què pretén la paràbola?. Evidentment que no és una aprovació de les irregularitats atribuïdes a l’administrador. Més aviat es tracta de lloar l’habilitat de l’administrador que en una situació difícil sap aprofitar en benefici propi les irregularitats comeses. L’administrador astut es converteix en un exemple pels seguidors de Jesús, no per la manca d’escrúpols en l’administració dels bens d’un altre sinó per l’encert en la seva planificació. En veure’s en una situació compromesa sap sortir-se’n renunciant al que és seu (la comissió del préstec). En el capítol 14 Jesús demanava calcular bé les condicions pel seu seguiment; aquí l’administrador calcula bé el seu futur renunciant a unes possessions materials que podrien ser seves.
És important l’expressió que apareix a la nostra lectura: “mamonas adikias”; les traduccions que es proposen són moltes: diner de maldat, diner d’iniquitat, diner adquirit sense escrúpols però potser la més encertada és “diner de la injustícia”, és a dir, aquell diner que s’ha adquirit a base d’acumular injustícies. Un bon exemple d’aquestes males pràctiques el trobem a la primera lectura d’avui on el profeta Amós diu: “Vendrem amb mesures més petites i pesarem les peces de plata amb pesos més grossos, farem trampa amb les balances … amb aquests diners comprarem esclaus o bé adquirirem un pobre per un parell de sandàlies” (Am 8, 5b-6).
Fixem-nos que aquí no es demana la renúncia a la riquesa com a resultat d’una actitud d’austeritat i simplicitat exemplars. La riquesa que aquí es demana renunciar és la riquesa que porta un complement: “injusta”. La conseqüència és molt clara: ningú pot enriquir-se a costa de la misèria dels altres.
Diumenge 25 durant l’any. 21 de Setembre de 2025.