PRENDRE DECISIONS

Comentari a l’evangeli del diumenge 23 durant l’any. C

És molt possible que els miracles de guarició i l’enfrontament amb els dirigents opressors despertessin entre les classes socials pobres i marginades un fervor envers Jesús que derivés en un seguiment entusiasta.

El fenomen de líders que arrosseguen multituds hi ha sigut sempre en la història, tant per part de líders religiosos, com polítics, com culturals. A l’evangeli d’avui (Lc 14,25-33) Jesús adverteix a les multituds que el segueixen que ser deixeble seu no és fàcil. Sorprèn que en els 8 versets que conformen la lectura d’avui aparegui tres vegades l’expressió: “no pot ser deixeble meu” (vv. 26.27.33). El text que llegim avui ve a continuació de la paràbola del gran banquet. Allà es diu que la casa s’omple amb gent de tota mena provinent dels camps i dels horts (14,23). Serà aquesta multitud la que ara segueix Jesús?.

Cal recordar que Jesús es dirigeix cap a Jerusalem (9,51) i intueix que el futur que allà l’espera no  és gens agradable. La gent, però, pensa que va cap a Jerusalem amb l’esperança de la instauració del Regne, però un regne tal com l’entenen ells, un regne victoriós i triomfant que els alliberi dels romans opressors i on esperen aconseguir poder, privilegis, honor i riqueses.

Atenent-nos al text que llegim avui, la primera exigència per seguir Jesús demana odiar (“misein”) el pare, la mare, l’esposa, el fills i filles, germans i germanes i fins la pròpia vida. Són paraules dures que costa de conciliar amb l’amor al pare exigit pel quart manament. Tal com està expressat en el text, pare, mare, esposa fills i germans formen el clan familiar. En les cultures orientals de l’antiguitat el clan era una estructura social de primer ordre. El clan és el que donava seguretat i protecció davant les contrarietats de la vida i a la vegada el clan assegurava una identitat i honorabilitat davant la societat. El que demana Jesús es renunciar a la seguretat i beneficis que dona el clan i al prestigi social i honorabilitat que ofereix. Jesús no incita a l’odi només val manifestar que la lleialtat cap a ell exigeix renunciar a les seguretats, beneficis i a l’honor i prestigi social que poden convertir-se en un impediment per seguir Jesús.

La segona exigència és carregar la creu. Estem fent camí cap a Jerusalem on la creu serà la realitat decisiva.  S’ha d’entendre en el mateix sentit que la primera exigència. La creu a més del terrible dolor físic era el màxim desprestigi social imaginable en aquella època; era la pèrdua de l’honor, de la dignitat humana i suposava haver anat a parar a l’estrat més ínfim de la societat. Jesús demana a qui vol ser deixeble seu que renunciï no tan sol als béns materials sinó als immaterials: l’honor, prestigi i consideració social.

Moltes vegades en la vida de cada dia prenem moltes decisions que no tenen massa transcendència. Les dues paràboles que apareixen en el text, la construcció d’una torre i la preparació d’una guerra indiquen que per ser seguidor de Jesús cal pensar-s’ho molt i bé. No es fa una torre ni es prepara una guerra cada dia, ens trobem amb exemples de situacions que requereixen sospesar bé els pros i els contres perquè són empreses d’una gran envergadura que depassen la simplicitat de la vida de cada dia.

L’home que vol fer una torre buscarà el consell d’experts constructors i el rei que vol fer una guerra segurament s’assessorarà dels seus consellers. En el seguiment a Jesús hi té un paper important l’ajuda de la comunitat que donarà clarividència i sosteniment davant la decisió important.

Ser deixeble de Jesús demana una reflexió, requereix entrar en un procés de maduració que pot ser llarg, tant llarg com tota una vida.

Diumenge 23 durant l’any. 7 de Setembre de 2025