Full Parroquial 14-9-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 14 de setembre
DIUMENGE XXIV durant l’any (Jn 3,13-17)
Exaltació de la Santa Creu
Avui celebrem la festa de l’exaltació de la SANTA CREU. És una festa molt antiga que orienta la nostra atenció a la Creu, com a punt de referència de la nostra fe i de la nostra esperança.
Agraïm al Senyor la salvació que ens ha portat a través de la Creu.
- “El Fill de l’home ha de ser enlairat perquè tots els qui creguin en Ell, tinguin vida eterna”.
Diu “enlairat” perquè així podrà ser objecte de les nostres mirades.
Aquest és el sentit de la festa d’avui: Contemplar la creu que és el mitjà a través del qual Jesucrist ens ha salvat.
Tots tenim creus a les nostres llars. Tots en veiem a les esglésies.
- Què sentim quan les mirem?
- Som conscients que no és signe de mort sinó de la vida eterna que ens ha vingut a portar Jesús?
També cadascú de nosaltres, a semblança de Jesús, hauríem de viure “enlairats” de tal manera, que tots aquells que ens mirin, se sentin salvats.
Serà així si vivim estimant generosament, com ho va fer Jesús.
- “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic”
La qualitat d’un amor es manifesta pel valor d’una cosa que no som capaços de donar a l’altre. Déu ha donat per a mi el màxim que podia donar: el seu Fill únic. Això ens ha de fer veure que l’Amor que Déu ens té, és autèntic.
Efectivament: Déu ens estima molt i des de sempre. Nosaltres som el fruit de l’amor de Déu. Si Ell no ens hagués estimat, nosaltres no existiríem. No existim per casualitat, existim perquè Ell ho ha volgut, perquè Ell ens ha estimat.
- Li agraïm?
- En què es nota?
- “Déu envià el seu Fill al món, no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a Ell”.
I aquesta salvació que ens porta Jesús, ja es comença a realitzar ara, durant la nostra permanència a la terra.
Ell, Jesús, ha de ser la LLUM que ens il·lumina, el MESTRE que ens ensenya, l’AMOR que ens salva, l’ESPERANÇA que ens impulsa a tirar endavant.
- De veritat és tot això. Jesús per a nosaltres?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
14 de setembre
EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU
Festa
Aquesta festa, si s’escau en diumenge, té preferència sobre el diumenge. Si no s’escau en diumenge, es llegeix només una lectura a més de l’evangeli: es pot triar com a primera lectura qualsevol de les dues lectures proposades.
Lectura primera Nm 21,4b-9
Els qui hauran estat picats,
si miren la serp de coure, salvaran la vida
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, tot fent camí, el poble acabà la paciència i malparlava contra Déu i contra Moisès. Deia: «Per què ens vau fer sortir d’Egipte, si hem de morir en aquest desert? No hi ha pa ni aigua, i ja estem fastiguejats d’aquest menjar tan miserable». Llavors el Senyor envià serps verinoses que els picaven, i molta gent moria. El poble anà a trobar Moisès i li digué: «Hem pecat malparlant contra el Senyor i contra tu. Prega el Senyor que ens tregui aquestes serps».
Moisès pregà pel poble, i el Senyor li digué: «Forja una imatge d’aquestes serps i posa-la en forma d’estendard. Els qui hauran estat picats, si la miren, salvaran la vida». Moisès va fer una serp de coure, la va posar en forma d’estendard, i tothom qui havia estat picat, si mirava la serp de coure, salvava la vida.
Salm responsorial 77,1-2.34-35.36-37.38 (R.: cf. 7b)
Escolta, poble, el meu ensenyament,
escolta les meves paraules.
Aprèn dels meus llavis aquests records,
t’aclarirà el sentit dels fets passats.
R. No oblideu les obres del Senyor.
Quan els feria, ells el buscaven,
es convertien i tornaven a Déu.
Es recordaven de Déu, la seva roca,
del Déu Altíssim, el seu redemptor. R.
Però no eren més que paraules,
mentida davant d’ell a flor de llavis;
els seus cors no eren sincers,
cors infidels a l’aliança. R.
Ell, tot amor entranyable,
els perdonava la culpa i la vida,
refrenava tothora el seu rigor,
s’aguantava per no ésser sever. R.
Lectura segona Fl 2,6-11
Jesucrist s’abaixà. Per això Déu l’ha exalçat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Al·leluia
Us adorem, oh Crist, i us beneïm,
perquè per la vostra creu heu redimit el món.
Evangeli Jo 3,13-17
El Fill de l’home ha de ser enlairat
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell que n’ha baixat, el Fill de l’home. I així com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creguin en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA PREGUNTA DE NICODEM
Comentari a l’evangeli de la festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu.
Deixem aquest diumenge les lectures habituals del cicle C per llegir les que pertoquen a la festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu. A l’evangeli es llegeix un fragment del diàleg de Jesús amb Nicodem, un text (Jn 3,13-17) que recull l’evangeli de Joan.
Jesús ha afirmat que ningú no pot entrar en el Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. Tal afirmació provoca una pregunta de Nicodem: “Com és possible això?” (v 9). A la pregunta de Nicodem segueix un monòleg de Jesús on exposarà la seva revelació; uns versets d’aquest monòleg o petit discurs són els llegim a l’evangeli d’aquest diumenge.
El text de la nostra lectura comença dient: “Ningú no ha pujat mai al cel fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’Home” . Amb aquesta afirmació l’evangelista vol emfasitzar l’autoritat i la competència de Jesús per dir tot el què dirà. Quan diu que “ningú no ha pujat mai al cel” no s’ha de pensar en l’ascensió de Jesús que es produirà desprès de la seva resurrecció. La frase s’ha d’interpretar com una sentència intemporal.
A l’Antic Testament trobem expressions que tenen el mateix sentit que té aquí el fet de pujar al cel. Referint-se a la Llei, diu el llibre del Deuteronomi: “Qui serà capaç de pujar-hi per portar-nos-la, per fer-nos-la conèixer i la puguem complir?” Dt 30,12. Com a mestre de la Llei Nicodem sap molt bé que la Torà fou creada en el començament dels temps, que es mantingué en el cel i que desprès fou donada per Déu als homes. L’evangelista vol fer adonar que ara l’autoritat de la Torà ha esta substituïda per l’autoritat de Jesús.
Jesús nega tota pujada al cel en oposició als visionaris de la tradició apocalíptica que en virtut d’un viatge imaginari a les regions celestials pretenien portar d’allí els seus secrets. Així diu el llibre de Baruc: “ Qui ha pujat al cel? Qui s’ha apoderat d’ella ( la saviesa) per fer-la baixar del núvols? (Bar 3,29). De tot plegat es dedueix que ningú pot revelar les coses celestials amb una excepció el Fill de l’Home que ha baixat del cel.
Feta la introducció del monòleg de Jesús (vv. 13-21) on s’acredita, com hem dit, la competència de Jesús per parlar de les coses celestials, segueixen uns versets fonamentals pel que fa a la resposta a la pregunta de Nicodem: “Com és possible això?”.
L’evangelista es val de la comparació d’un episodi de l’Antic Testament amb la mort de Jesús. El passatge escollit és el de la serp aixecada amb un pal en el desert.
La història es troba a Num.21:4-9, i Nicodem la coneix de sobra. Els israelites van pecar en queixar-se a Déu per treure’ls d’Egipte i portar-los al desert. Déu els va castigar amb una plaga de serps ardents, que en va matar molts d’ells. Llavors, els israelites van confessar el seu pecat i van suplicar el favor de Déu. Aquest li va dir a Moisès que construís una serp de coure i que la pugés en un pal. Qui mirés la serp de coure seria salvat de les serps ardents i així s’escaparia de morir, per dir-ho d’alguna manera rebien nova vida, un naixent de nou.
Hi ha diversos paral·lels entre la història de Moisès i la de Jesús. En ambdues, éssers humans que pels seus pecats estan en perill de mort. Déu atorga salvació mitjançant la serp de bronze en la primera història, i la creu de Jesús en la segona. Similitud entre l’aixecament del pal on hi ha la serp i l’aixecament de la creu de Jesús. El determinant de la salvació és que el poble se salva mirant, aixecant el ulls cap a la serp o cap a la creu equivalent al fet de creure.
Les paraules de Jesús aporten llum a la pregunta de Nicodem. L’únic que és capaç de proporcionar un nou naixement i, en conseqüència una vida veritable és la incorporació a la creu i resurrecció de Jesús (en llenguatge joànic exaltació és a la vegada aixecament de la creu i resurrecció). Ningú amb les seves pròpies forces humanes pot aconseguir el nou naixement i la vida veritable, són totalment un do de Déu que arriba a través del do del seu Esperit.
Festivitat de l’Exaltació de la Santa Creu. 14 de Setembre de 2025