Full Parroquial 17-8-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XX durant l’any (Lc 12,49-53)
- L’evangeli d’avui és d’aquells que, en un primer moment, ens deixa desconcertats. Sempre diem que Jesús és benèvol i humil de cor, que vol la pau, que vol la unió, que vol que tots siguem germans i germanes.
I avui, Ell mateix ens assegura que ha vingut a calar foc i a portar la divisió. I amb quina força ho diu! Amb apassionament, diríem.
Com entenem nosaltres aquestes paraules de Jesús?
Quan les escoltem, sentim també néixer divisions dintre el nostre cor?
Com reaccionem?
- Evidentment, Jesús desitja que els homes siguem capaços de viure en pau, sentir-nos germans. Precisament per aconseguir tot això, Ell va donar la vida i ens va deixar el manament d’estimar-nos els uns als altres.
Però no confonguem les coses, hi pot haver unes paus i una unió falses, no volgudes per Jesús. Ell no vol una pau mandrosa, la pau dels que s’instal·len en la vida còmoda i la mediocritat. Jesús no vol una pau que sigui fruit de l’evasió de responsabilitats. I sols seria una pau i unió aparents, falses. Certament, no seria la pau i la unió que vol Jesús, l’única que és sòlida, ferma, autèntica, l’única capaç de construir un món solidari, el Regne de Déu.
Ens esforcem per construir aquesta pau? O preferim callar per evitar-nos complicacions?
- No és això el que vol Jesús. Ell ens ha dit, d’una manera molt gràfica que dins d’una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: “Tres contra dos, i dos contra tres”.
Vol que entenguem que construir la seva pau, és a dir, acceptar l’Evangeli, amb totes les seves conseqüències, té un preu.
Ser cristià és acceptar que el valor màxim de la vida, allò que està per damunt de tots és Jesús, el seu EVANGELI.
- Finalment, Jesús també ens ha dit que venia “a calar foc a la terra”. El foc, a la Bíblia, és un signe de Déu. És aquest foc, el que Jesús ve a propagar: EL FOC DE DÉU.
No és un foc, a la Bíblia és un dels signes de Déu. És aquest foc el que Jesús ve a propagar: el foc de Déu.
No és un foc destructor com aquell que crema boscos, sinó un foc purificador que neix de l’amor que ens té Déu.
A través de la PARAULA DE JESÚS i del SEU ESPERIT, es va destruint el mal que hi ha en nosaltres i es van purificant els nostres cors.
I un cor purificat, és un cor que estima. I és també l’únic capaç de viure i d’irradiar la pau de Jesús. La vertadera pau.
Preguntem-nos si deixem obrar el Senyor en el nostre cor: si ens deixem purificar pel seu foc. Com canviaríem!
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Jr 38,4-6.8-10
Ai, mare meva! M’has posat al món a mi,
que tinc contra meu tota la terra
Lectura del llibre de Jeremies
En aquells dies, alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies mori d’una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició». El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans». El rei era incapaç de negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi baixaren amb unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat en el fang. Llavors Abdemèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué: «Rei, senyor meu, no està bé això que aquests homes han fet amb el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam». Llavors el rei donà aquesta ordre a Abimèlec, el cusita: «Emporta’t tres homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no es mori».
Salm responsorial 39,2-3a.3bcd.4.18 (R.: 14)
Tenia posada l’esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi
ha escoltat el meu clam.
R. Senyor, no tardeu a defensar-me.
O bé:
Al·leluia.
M’ha tret fora del fang,
del llot on em moria,
ha posat els meus peus sobre la roca,
i m’hi sento segur. R.
Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu;
tots els qui ho han vist, se n’admiren,
i confien més en el Senyor. R.
Ara soc un pobre desvalgut,
però el Senyor pensa en mi.
Sou vós qui m’ajudeu i em deslliureu,
Déu meu, no trigueu més. R.
Lectura segona He 12,1-4
Sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer
en la prova que ens ha estat proposada
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s’assegué a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.
Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.
Evangeli Lc 12,49-57
No he vingut a portar la pau, sinó la divisió
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l’hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra».
Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: “Ja ve la pluja”. I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor”. I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
HERÈNCIES I RIQUESES
Comentari a l’evangeli del diumenge 18 durant l’any. C
L’evangeli d’aquest diumenge (Lc 12,13-21) està compost per un apotegma seguit d’una paràbola que el complementa. Un apotegma és un relat breu, enginyós amb contingut moral alliçonador. Lluc els ajunta incorporant-los en el seu evangeli. El propòsit de tot plegat és una advertència sobre la possessió de la riquesa.
El text que llegim comença explicant que una veu anònima sorgida d’entre la gent demana a Jesús que intervingui en el repartiment d’una herència. És possible que en alguna comunitat cristiana s’hagués produït un conflicte sobre el repartiment d’una herència, fet inspirador del relat de Lluc.
L’home es dirigeix a Jesús dient-li mestre, reconeixent-li així una autoritat que voldria que Jesús la posés al servei dels seus interessos. No era estrany que s’acudís als experts en la Llei (escribes, rabins) per dirimir en qüestions que impliquessin una interpretació de la Llei acurada.
Jesús es nega a intervenir per diversos motius. Refusa a comportar-se com els mestres de la Llei que estaven molt satisfets quan feien d’àrbitres en determinades qüestions.
El temps de fer de jutge com ho fou Moisès (Ex 2,14) o el de repartidor de la terra com ho fou Josué (Jos 13,6) s’ha acabat, ha passat a la història. Ara el que s’ha de fer és la predicació del Regne de Déu, aquesta ha de ser la preocupació més important.
Segurament Jesús veu que l’home que vol repartir l’herència no juga net, les seves intencions no són bones. El que vol en definitiva és un pronunciament que afavoreixi els seus interessos en detriment dels interessos de l’altre germà. Ell no ha tingut present per res el salm que diu: “Senyor, heretat meva i calze meu, tu m’has triat la possessió; la part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meva heretat” (Sl 16,5-6).
D’aquí que Jesús faci un pronunciament sobre l’avarícia, una dita que unirà l’apotegma amb la paràbola que vindrà tot seguit: “Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus béns” (v 15).
La paràbola de l’home ric és la mostra de l’individualisme portat al màxim exponent. Aquest egoisme queda reflectit en l’ús reiterat de les diverses formes del possessiu ”meu”: la meva collita, els meus graners, el meu gra, els meus béns. En el seu pensament els altres no hi tenen lloc.
L’obsessió per acumular riqueses oblidant Déu és quelcom freqüent en la literatura profètica i sapiencial.
L’home ric s’endinsa en un monòleg interior. És un recurs literari que Lluc usa diverses vegades quan determinats personatges han de prendre decisions importants. Ho veiem en el fill pròdig (15,17-19), en l’administrador infidel (16,3-4), en el jutge que no tenia temor de Déu (18,4-5). En el monòleg s’hi descobreixen tres coses: l’absència total de Déu en els plantejaments de l’home ric, no és capaç d’agrair a Déu els béns obtinguts; no és capaç de veure quina és l’autèntica finalitat dels béns materials, per ell només serveixen per gaudir i divertir-se; no hi entra per enlloc la possibilitat del compartir, per ell els altres no existeixen.
És important veure en tot el text que llegim la rellevància del fet de repartir. L’home de l’herència no s’entén amb el seu germà a l’hora de repartir. L’home ric, com hem dit, el fet de repartir no te cabuda en els seus plans. Jesús no vol ser repartidor perquè vol que sigui la comunitat cristiana la que sigui capaç d’aprendre a repartir (Lc 9,13).
Igual que el mannà (Ex 16,4) només hem de guardar el que ens cal per viure, la resta s’ha de compartir.
Diumenge18 durant l’any. 3 d’Agost de 2025