Full Parroquial 22-6-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XII durant l’any (Lc 9,11b-17) – “Santíssim Cos i Sang de Crist”
- L’evangeli d’avui situa l’acció de Jesús en un lloc despoblat. Impressiona veure com la gent el segueix malgrat les dificultats que suposen la set, la fam i el cansament.
I, per què el segueixen? Doncs perquè Jesús els instruïa i els curava. O sigui perquè trobaven resposta a dues necessitats seves molt urgents.
També nosaltres tenim aquestes mateixes necessitats. Viure és optar, prendre decisions. Però sovint no sabem per on tirar. La nostra vida és molt complexa i, de vegades, estem desconcertats. Estem a les fosques.
I també la vida és dura i ens produeix ferides, patim angoixes, sofrim decepcions, desànims, frustracions… Necessitem ser il·luminats i ser curats. Cada diumenge, a l’eucaristia, trobem aquest mateix Jesús, que pot donar resposta a les nostres necessitats.
- Valorem l’Eucaristia?
- És per a nosaltres, realment una trobada amb aquest Jesús, que il·lumina, que cura i que salva?
- Si no busco això, que venim a fer aquí?
- Hi ha una altra ensenyança que podem treure d’aquest evangeli.
Els deixebles detecten una necessitat, i l’única solució que se’ls acut és desentendre’s del problema. Volen que Jesús digui als seus seguidors que s’espavilin: “Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies”. I ja està. Pensem que ja hem complert.
Hem de reconèixer amb humilitat que sovint és també aquesta la nostra actitud, desentendre’ns de la necessitat dels altres.
Però la resposta de Jesús va en direcció contrària: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos” – els diu. És una manera de dir-nos que siguem solidaris amb ells.
I això també ens ho diu a nosaltres. Jesús, amb aquestes paraules, ens vol fer veure, que seguir-lo a Ell sempre suposa ser solidaris.
- Jesús sí que és solidari. Però fixem-nos en l’evangeli. La solidaritat de Jesús té unes mans, les dels deixebles.
Jesús va beneir els pans i els peixos, però no els va repartir directament, sinó que “els donava als deixebles perquè els servissin a la gent”.
- Ens sentim mans de Jesús?
- Què fem amb “el pa”, és a dir, amb les qualitats i els recursos que Ell ens posa a les mans?
- Som capaços de col·laborar amb Ell per ajudar als qui ens envolten?
Hi ha molta gent com nosaltres que sí que és capaç de fer-ho: joves que dediquen les seves vacances a prestar un servei desinteressat a persones marginades; pares i mares de família que, malgrat tenir un sou escàs, en donen una part per ajudar els més necessitats.
- És això el que dona esperança. És cert que en el nostre món hi ha moltes coses negatives: injustícies, violències, egoisme, marginacions, irresponsabilitats… És cert.
La llista es podria allargar, però la veritat és que hi ha persones que s’esforcen per ajudar als altres, i per això deixen darrere seu, unes petjades lluminoses, inesborrables, que s’assemblen a les de Jesús.
- Participar de l’Eucaristia no és solament un record de la vida de Jesús.
L’Eucaristia és solidaritat. I si no fóssim solidaris, la buidaríem de sentit.
Cada diumenge combreguem amb el Senyor. Això només és coherent en la mesura que anem posant la nostra vida al servei dels altres. En la mesura que, com Jesús, siguem aliment que, a través d’un AMOR generós, doni vida a qui ho necessita.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Diumenge després de la Santíssima Trinitat
SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST
Cicle C
Lectura primera Gn 14,18-20
Portà pa i vi
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes paraules: «Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus adversaris». I Abram li donà el delme de tot el botí.
Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)
Oracle del Senyor el meu Senyor:
«Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l’escambell dels teus peus».
R. «Ets sacerdot per sempre,
segons l’orde de Melquisedec».
Que el Senyor estengui lluny des de Sió
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics. R.
«Ja eres príncep el dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare,
abans de l’aurora jo t’he engendrat». R.
El Senyor no es desdiu del que jurà:
«Ets sacerdot per sempre,
segons l’orde de Melquisedec». R.
Lectura segona 1C 11,23-26
Cada vegada que en mengeu i en beveu,
anuncieu la mort del Senyor
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial». Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial». Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.
Al·leluia Jo 6,51
Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;
qui menja aquest pa, viurà per sempre.
Evangeli Lc 9,11b-17
Tothom en menjà tant com volgué
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat». Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?». Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta». Els deixebles ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EL BANQUET DEL REGNE DE DÉU
Comentari a l’evangeli de la Festivitat del Cos i la Sang del Senyor. C
Llegim a l’evangeli d’aquest diumenge, festivitat del Cos i la Sang del Senyor, el relat de la multiplicació dels pans i els peixos en la versió que presenta l’evangeli de Lluc (Lc 9,9-17). És un relat que és present en tots quatre evangelis i en Marc i Mateu per partida doble (Mc 6,30-34; 8,1-10 Mt 14,13-21; 15,32-39; Jn 6,1-15). Les variants que s’observen amb la lectura dels diferents relats fan pensar en diferents tradicions que ens han fet arribar un episodi que té un eix vertebrador comú en tots ells. Pel que fa a la narració que ens ocupa, la de Lluc, es tracta d’un text que depèn de la primera versió de Marc (6,30-44) complementat amb elements propis de Lluc.
Amb tot, a més dels materials i tradicions que nodreixen el relat de Lluc, no es pot passar per alt el ressò del passatge del Segon llibre dels Reis (4,42-44) on un personatge anomenat Baal Xalixà ofereix al profeta Eliseu vint pans de civada. El profeta ordena repartir-los malgrat l’objecció de no poder alimentar cent persones amb cinc pans. El profeta insisteix que en mengin perquè diu el Senyor: menjaran i en sobrarà. La relació amb el passatge de l’Antic Testament mostra la personalitat profètica de Jesús.
Si ens fixem en la narració ens adonarem que el text comença dient: “Quan tornaren els apòstols”. D’on tornen? De la missió a que han estat enviats i que Lluc recull en el mateix capítol 9 en els versets 1-6. Els deixebles tornen i expliquen a Jesús els detalls de la seva missió. Entremig de la missió dels deixebles i el seu retorn trobem uns versets (7-9) que exposen les preocupacions d’Herodes. Narrativament sembla que aquests versets no encaixin però en ells hi ha una pregunta clau: “Aquest de qui sento explicar tals històries, qui diantre deu ser?”
Els materials de tradició que Lluc incorpora en el seu relat no contenen cap títol aplicat a Jesús, però tal com està redactat el text, el prodigi està explícitament relacionat amb la proclamació del Regne de Déu. La idea de l’abundància que apareix al final del relat i que és una de les característiques que defineixen la realitat del Regne de Déu unit al fet que Jesús parla del Regne de Déu als qui han anat darrere d’Ell defineixen Jesús com la gran manifestació de la Paraula, de l’activitat i de la presència creadora de Déu. És molt significatiu que el primer episodi que segueix a la pregunta d’Herodes sigui una de les actuacions de Jesús que el defineixen com més endavant farà Lluc en la segona part de la seva obra, el llibre dels Fets dels Apòstols com “l’home que Déu havia acreditat plenament davant vostre amb miracles, prodigis i altres fets significatius que va realitzar per mitjà d’Ell entre vosaltres com sabeu perfectament” (Ac 2,22). Ben segur que entre el poble hi havia coneixement dels grans banquets que organitzava el rei Herodes, desmesurats per la quantitat de menjar i la gran concurrència d’invitats (Mc 6,21). Lluc hi contraposa el Banquet del Regne de Déu on sobren dotze cistelles de menjar i els convidats superen els cinc mil.
És de suposar que Jesús va menjar diverses vegades amb els seus deixebles anticipant d’aquesta manera l’adveniment del Regne de Déu. Aquest és imaginat com un banquet (Lc 13,29; 14,15; 22,30) en consonància amb el banquet que Déu prepara per tots els pobles signe de l’establiment dels temps messiànics tal com diu el profeta Isaïes (25,6). Tant el menjar de la multiplicació dels pans com la institució de l’eucaristia tenen aquest to de presència del Regne de Déu que ha començat però que ha de venir del tot. Els verbs prengué, alçà (els ulls al cel) partí i donà que trobem tant en el relat de la multiplicació dels pans com la institució de l’eucaristia mostren la influencia de les litúrgies eucarístiques de les primeres comunitats cristianes.
Festivitat del Cos i la Sang del Senyor 22 de Juny de 2025.