Full Parroquial 5-1-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL (Jn 1, 1-18)
- Estem iniciant un nou any. L’any 2024 ja és una pàgina de la nostra història que no podem canviar. L’any 2025, en canvi, el tenim a les nostres mans. En som responsables. Com el volem viure?
La nostra vida és un camí a recórrer, un camí que mai no és recte: hi ha marrades a l’esquerra o a la dreta, hi ha avenços i retrocessos. Però cada any és un nou pas que va concretant i definint una direcció determinada. Cap on ens volem encaminar?
Val la pena que ens preguntem què és allò que nosaltres més desitjaríem aconseguir aquest any.
Les lectures d’avui ens fan alguns suggeriments que ens poden ajudar.
- Sant Pau ens ha dit que Déu “ens destinà a ser fills (i filles) seus, per Jesucrist”. És un bon objectiu per a l’any que comença: acollir aquest do i esforçar-nos per a viure de veritat com a fills i filles estimats de Déu.
- No es tracta pas de fer coses extraordinàries, sinó de viure la nostra vida normal de cada dia, però il·luminada a la llum de l’Evangeli.
Nosaltres sempre ens sentim “rics” perquè sabem valorar el que tenim: la vida, el sol, les muntanyes, els ocells, els germans sacerdots, la pròpia llar, els companys, l’amistat, la fe. Donem gràcies a Déu i en gaudim a fons, perquè sabem que és la millor manera d’agrair-li.
- És evident, també, que al llarg de l’any, ens relacionarem amb moltes persones: les de sempre, com la família, els amics i companys i també farem segurament noves coneixences. Què rebran de nosaltres? Els ajudarem a viure amb més joia i esperança? Els serà positiu el nostre contacte?
- No oblidem, però, que necessitem l’ajut del Senyor, per poder viure així. I Ell, com sempre, s’ofereix a acompanyar-nos i fer el camí de cada dia. Què volem fer per trobar-nos amb Ell?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL
Lectura primera Sir 24,1-2.8-12
La saviesa de Déu habita en el poble que ell ha escollit
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, dient:
«El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat”. M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat».
Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: Jo 1,14)
Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió, canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills.
R. El qui és la paraula es va fer carn
i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.
O bé:
Al·leluia.
Manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa, no es detura. R.
Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d’Israel els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions. R.
Lectura segona Ef 1,3-6.15-18
Déu ens ha destinat a ser fills seus per Jesucrist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dona entre els sants.
Al·leluia Cf. 1Tm 3,16
Glòria a vós, oh Crist, proclamat a tots els pobles;
glòria a vós, oh Crist, cregut en el món.
Evangeli Jo 1,1-18
El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle
Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
GUARDAR-HO EN EL COR
Comentari a l’evangeli de la festivitat de Santa Maria Mare de Déu.
En la festivitat de Santa Maria Mare de Déu es llegeix a l’evangeli el relat de Lluc que narra la visita dels pastors a Betlem, l’actitud reservada de Maria i la imposició del nom Jesús (Lc 2,16-21).
Els pastors es dirigiren de pressa a Betlem, com Maria anà de pressa a casa d’Elisabet (Lc 1,39). És un indicador de la bona disposició a acceptar i creure els respectius anuncis que han rebut, una receptivitat activa que els posa en moviment prioritzant la paraula rebuda per sobre les ocupacions habituals.
“Els pastors van veure el que el Senyor els havia fet saber”. Lluc té un interès especial en fer adonar que l’anunci a l’àngel es compleix. La Paraula de Senyor és una paraula eficaç; això consona amb el que trobem en el profeta Ezequiel quan diu: “Perquè jo, el Senyor, parlo i la paraula que dic es complirà sense esperar més” (Ez 12,25.28). D’aquesta manera, Lluc ens prepara per creure que l’adveniment del Regne que predicarà Jesús s’esdevindrà realment.
“Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors”. Aquests pastors són personatges que anticipen simbòlicament els primers predicadors cristians que anunciaran l’evangeli a les primeres comunitats cristianes. També s’hi poden veure els futurs creients que glorificaran Déu pel que han sentit i vist i que aniran apareixent al llarg de l’obra de Lluc ( 7,16;13,13; 17,15; 18,45; 19,37; Ac 21,20).
Aquesta extraversió dels pastors contrasta amb la interiorització de Maria que guardava tot això en el seu cor i ho meditava (v.19).Una expressió semblant la trobem en el relat de l’estada de Jesús al temple “La seva mare conservava tot això en el seu cor” (2,51). Els verbs guardar i conservar tradueixen respectivament dos verbs grecs “syneterein” (2,19) i “diaterein”. Aquests verbs els trobem en dos passatges de la versió dels LXX. El verb “syneterein” apareixen el llibre de Daniel quan desprès de dirigir-se a Nabucodonosor aquest guardava en el seu cor aquestes paraules (Dn 4,25). L’altre verb “diaterein” apareix quan Josep desprès dels somnis que havia tingut “anava rumiant tot això “ (Gn 37,11). En tots dos passatges es descriu la perplexitat interna d’una persona que intenta comprendre el significat profund del que li han explicat. Aquesta havia de ser indubtablement la situació anímica de Maria.
“Li van posar el nom de Jesús”. A primer cop d’ull sembla una informació sense massa importància i, a més, entra dins la lògica més elemental que un nen que neix tingui un nom. Però tenir un nom té la seva importància en el món bíblic (Is 9,5). Un Déu sense nom no podia anar enlloc, no tenia cap poder, per això Moisès demana a Déu quin és el seu nom (Ex 3,13-14). El llibre de Job parla de “gent desgraciada i sense nom” (Jb 30,8). Quedar-se sense nom és una gran desgràcia per això el llibre dels Proverbis diu: “El nom del malvat serà oblidat”.
El nom de Jesús vol dir “El Senyor salva” o “El Senyor és la meva salvació”. És un nom compost que prové de l’hebreu i està format per una “iot” forma abreujada o condensada del nom “Jahvé” que els jueus eviten escriure i pronunciar i una forma del verb “iasa” que vol dir salvar, ajudar”.
El més habitual és que fossin els pares qui posessin el nom al nounat. Aquí sí són els pares els qui posen el nom però , com molt bé especifica el text, ho fan seguit el mandat de l’àngel. En el cas de Jesús ell porta un nom que prové de Déu. El qui posava el nom exercia un domini sobre la persona o cosa a qui posava el nom. En aquest cas el domini s’ha d’entendre com una forma de protecció; donant el nom s’estableix una relació d’afecte, cura i sol·licitud envers la persona que rep el nom. Jesús te, doncs, garantida l’assistència i protecció divines que l’acompanyaran al llarg de la seva activitat alliberadora en el món.
El nom defineix el ser i el fer de la persona. “Pels seus fruits els coneixereu” (Mt 7,20). A l’Antic Testament hi ha una altre persona que porta el mateix nom que Jesús; Josué que va completar l’obra alliberadora iniciada per Moisès fent entrar a la terra promesa els israelites que havien sortit de l’opressió d’Egipte. Jesús serà el salvador, el gran alliberador de tota persona humana que s’apunti al seu projecte alliberador de construir i engegar del Regne de Déu.
Festivitat de Santa Maria Mare de Déu. 1 de Gener de 2025