Full Parroquial 1-1-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
S
Homilia d’Any Nou
Santa Maria, Mare de Déu (Lc 2, 16-21)
- Sempre que comencem un any, sentim un impuls a mirar enrere, per veure com ha anat i també a mirar endavant per intuir què ens pot aportar l’any nou. Segurament que, en aquest any que acaba, hi ha hagut de tot: èxits i fracassos, esperances i decepcions, seguretats que se’ns han esfondrat i nous horitzons que se’ns han obert. De tot.
Tot això ja queda enrere i forma part de la nostra història personal, irrepetible.
Tot allò de bo que hem fet, ningú ens ho podrà prendre.
I d’allò no tan bo, demanem perdó amb humilitat i deixem-ho en mans de Déu. La seva bondat salvadora és més poderosa que totes les nostres misèries.
No ens deixem condicionar pel nostre passat negatiu i mirem endavant amb esperança.
- I el Senyor, que coneix la nostra feblesa, ens regala encara un altre ajut: ens ha donat Maria perquè sigui el nostre punt de referència.
D’ella en podríem destacar moltes coses, però avui centrem-nos en una: la seva fidelitat al Senyor. Ella va ser la dona del “Sí” a Déu.
Cal reconèixer que, sovint, tenim por de donar el nostre “Sí” a Déu.
No li va negar res del que li demanava. Absolutament res.
Ella va ser la dona del “Sí” incondicional a Déu. Precisament per això la salvació ens ha arribat a través de Maria. I, a ella mateixa, Déu la va fer “plena de gràcia”. Això ens demostra que cap renúncia feta per Déu, porta a un empobriment.
- Però Déu no s’acontenta que li diguem “Sí” a ell: vol també que diguem “Sí” als homes. Precisament avui se celebra a tot el món “la jornada de la pau”.
I promoure la pau significa actuar de tal manera que els homes es diguin “Sí” els uns als altres. La pau és l’acceptació de cada home com un germà.
I quan parlem de pau cal evitar dos errors que sovint podem cometre. El primer confondre la pau amb les paraules o declaracions solemnes. No dic que això sigui negatiu, ni tampoc que no sigui necessari fer-ho, però no és suficient, ni molt menys.
Fixem-nos: Jesús no considera feliços els qui proclamen la pau, sinó els qui la construeixen: “Feliços els qui posen pau, Déu els reconeixerà com a fills” (Mt 5,9). Cal que siguem de veritat “constructors de pau”.
- El segon error que podem cometre és creure que la pau és solament assumpte dels qui tenen poder polític o econòmic.
És evident que ells tenen la seva responsabilitat, i ben gran, per cert. Però la pau és cosa de tots, perquè l’arrel profunda de tota violència és la infravaloració de la persona humana. I en això tots hi podem caure.
Tota persona, pel simple fet de ser-ho, mereix un respecte. Encara que pensi de manera diferent de la meva, perquè tots som fills de Déu. Qui no és capaç de tenir aquest respecte, ja “ha passat la ratlla”. I qui “ha passat la ratlla”, ja està instal·lat en “l’àmbit de la violència”. I, “tard o d’hora” irremeiablement farà mal.
L’actitud fonamental de respecte a l’altre, bàsicament, s’aprèn a casa. Tots hauríem de fer examen de consciència per veure com es tracten marit i muller, i pares i fills, i quin llenguatge emprem quan mirem futbol o donem opinió sobre qualsevol persona. Sovint parlem com si fóssim la veritat absoluta menyspreant els contraris.
A casa hem de descobrir que els altres no són rivals que ens amenacen i convé destrossar, sinó germans que cal respectar i amb qui hem de col·laborar per fer un món nou, on el diàleg sigui l’únic instrument per resoldre les diferències. Així serem veritables constructors de pau.
Comencem per dialogar sovint amb el Senyor, que a tots ens considera fills i filles, i la resta ja anirà venint.
Demanem-ho per intercessió de Maria.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Dia 1 de gener
OCTAVA DE NADAL
SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU
Lectura primera Nm 6,22-27
Interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”. Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré».
Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.
R. Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra. R.
Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.
Lectura segona Ga 4,4-7
Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!». Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
Al·leluia He 1,1-2
Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes,
però ara ens ha parlat a nosaltres
en la persona del Fill.
Evangeli Lc 2,16-21
Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
GUARDAR-HO EN EL COR
Comentari a l’evangeli de la festivitat de Santa Maria Mare de Déu.
En la festivitat de Santa Maria Mare de Déu es llegeix a l’evangeli el relat de Lluc que narra la visita dels pastors a Betlem, l’actitud reservada de Maria i la imposició del nom Jesús (Lc 2,16-21).
Els pastors es dirigiren de pressa a Betlem, com Maria anà de pressa a casa d’Elisabet (Lc 1,39). És un indicador de la bona disposició a acceptar i creure els respectius anuncis que han rebut, una receptivitat activa que els posa en moviment prioritzant la paraula rebuda per sobre les ocupacions habituals.
“Els pastors van veure el que el Senyor els havia fet saber”. Lluc té un interès especial en fer adonar que l’anunci a l’àngel es compleix. La Paraula de Senyor és una paraula eficaç; això consona amb el que trobem en el profeta Ezequiel quan diu: “Perquè jo, el Senyor, parlo i la paraula que dic es complirà sense esperar més” (Ez 12,25.28). D’aquesta manera, Lluc ens prepara per creure que l’adveniment del Regne que predicarà Jesús s’esdevindrà realment.
“Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors”. Aquests pastors són personatges que anticipen simbòlicament els primers predicadors cristians que anunciaran l’evangeli a les primeres comunitats cristianes. També s’hi poden veure els futurs creients que glorificaran Déu pel que han sentit i vist i que aniran apareixent al llarg de l’obra de Lluc ( 7,16;13,13; 17,15; 18,45; 19,37; Ac 21,20).
Aquesta extraversió dels pastors contrasta amb la interiorització de Maria que guardava tot això en el seu cor i ho meditava (v.19).Una expressió semblant la trobem en el relat de l’estada de Jesús al temple “La seva mare conservava tot això en el seu cor” (2,51). Els verbs guardar i conservar tradueixen respectivament dos verbs grecs “syneterein” (2,19) i “diaterein”. Aquests verbs els trobem en dos passatges de la versió dels LXX. El verb “syneterein” apareixen el llibre de Daniel quan desprès de dirigir-se a Nabucodonosor aquest guardava en el seu cor aquestes paraules (Dn 4,25). L’altre verb “diaterein” apareix quan Josep desprès dels somnis que havia tingut “anava rumiant tot això “ (Gn 37,11). En tots dos passatges es descriu la perplexitat interna d’una persona que intenta comprendre el significat profund del que li han explicat. Aquesta havia de ser indubtablement la situació anímica de Maria.
“Li van posar el nom de Jesús”. A primer cop d’ull sembla una informació sense massa importància i, a més, entra dins la lògica més elemental que un nen que neix tingui un nom. Però tenir un nom té la seva importància en el món bíblic (Is 9,5). Un Déu sense nom no podia anar enlloc, no tenia cap poder, per això Moisès demana a Déu quin és el seu nom (Ex 3,13-14). El llibre de Job parla de “gent desgraciada i sense nom” (Jb 30,8). Quedar-se sense nom és una gran desgràcia per això el llibre dels Proverbis diu: “El nom del malvat serà oblidat”.
El nom de Jesús vol dir “El Senyor salva” o “El Senyor és la meva salvació”. És un nom compost que prové de l’hebreu i està format per una “iot” forma abreujada o condensada del nom “Jahvé” que els jueus eviten escriure i pronunciar i una forma del verb “iasa” que vol dir salvar, ajudar”.
El més habitual és que fossin els pares qui posessin el nom al nounat. Aquí sí són els pares els qui posen el nom però , com molt bé especifica el text, ho fan seguit el mandat de l’àngel. En el cas de Jesús ell porta un nom que prové de Déu. El qui posava el nom exercia un domini sobre la persona o cosa a qui posava el nom. En aquest cas el domini s’ha d’entendre com una forma de protecció; donant el nom s’estableix una relació d’afecte, cura i sol·licitud envers la persona que rep el nom. Jesús te, doncs, garantida l’assistència i protecció divines que l’acompanyaran al llarg de la seva activitat alliberadora en el món.
El nom defineix el ser i el fer de la persona. “Pels seus fruits els coneixereu” (Mt 7,20). A l’Antic Testament hi ha una altre persona que porta el mateix nom que Jesús; Josué que va completar l’obra alliberadora iniciada per Moisès fent entrar a la terra promesa els israelites que havien sortit de l’opressió d’Egipte. Jesús serà el salvador, el gran alliberador de tota persona humana que s’apunti al seu projecte alliberador de construir i engegar del Regne de Déu.
Festivitat de Santa Maria Mare de Déu. 1 de Gener de 2025