Full Parroquial 20-10-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY (Mc 10,35-45) – “DOMUND”
- Quan estudiem matemàtiques, tots sabem que un problema mal plantejat, no pot donar mai una solució correcta. Això també és vàlid per a la nostra vida: si en fem un mal plantejament, no obtindrem mai resultats satisfactoris. Mai.
I cal dir que, en la nostra època, on els mitjans de comunicació criden tan fort i, sovint tan desorientadors, fàcilment ens pot ajudar a error.
No obstant això, hi ha una llum que ens pot ajudar a fer un plantejament correcte a la nostra vida: aquesta llum és l’Evangeli, la Bona Notícia és Jesús.
Fixem-nos en el fragment d’avui. Ens parla d’aquella pretensió de Jaume i Joan, que ambicionen els primers llocs en el Regne de Jesús. “Seure a la dreta i a l’esquerra”, significa voler ocupar els llocs principals, els de més poder.
- Això ens ho confirma la mateixa experiència de cada dia. Pensem també que passa més a prop nostre, en moltes famílies, amb ocasió del repartiment d’una herència: quantes divisions i trencaments d’amistat es generen. L’ambició humana sempre és mala consellera.
Per això Jesús presenta un nou enfocament de la vida: “Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor”, “com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida”.
Sense el servei als altres, no hi ha grandesa humana, no hi ha creixement personal, no podem ser, evidentment, deixebles de Crist.
¿Som unes persones “lights”, buides, inconsistents, o unes persones, disponibles, plenament evangèliques?
- Aquesta Eucaristia pot ser un bon moment per a fer-nos una reflexió fonamental:
Qui mana a la nostra vida? Qui ens determina l’orientació? Val la pena que avui ens preguntem qui porta el timó de la nostra vida. Realment som nosaltres?
Preguntem-nos sincerament si la llum que orienta la nostra vida és l’evangeli de Jesús.
- Els qui han sabut orientar la seva vida en aquesta direcció, han estat els missioners, aquells homes i dones que ho han deixat tot, per fer-se disponibles a les persones més necessitades.
Va bé recordar-ho avui que celebrem el Diumenge de l’Evangelització dels pobles. Ells són presents a tot arreu i fan una tasca generosa, sovint ignorada, sols coneguda per Déu, però molt eficaç.
Ens n’adonem en el moment que hi ha situacions de violència en algun lloc de la terra: allà hi trobem els missioners que fan costat a les persones desemparades, sovint amb sacrifici de la pròpia vida.
Encara hi ha gent bona, homes i dones, que es prenen seriosament l’evangeli, i que com Jesús, són capaços de donar la vida per fer-lo conèixer.
Tinguem-los presents avui en la nostra pregària i no els neguem el nostre ajut econòmic.
I tinguem present una cosa: mentre hi hagi sensibilitat per les necessitats dels pobres, podem dir que el món, malgrat tot, està salvat. Mentre siguem capaços d’estimar sincerament, hi pot haver esperança.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Is 53,10-11
Quan haurà donat la vida per expiar les culpes,
veurà una descendència
Lectura del llibre d’Isaïes
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d’ells.
Salm responsorial 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 22)
La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.
Tenim posada l’esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós. R.
Lectura segona He 4,14-16
Acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’auxili que necessitem.
Al·leluia Mc 10,45
El Fill de l’home ha vingut a servir,
i a donar la seva vida com a preu de rescat
per tots els homes.
Evangeli Mc 10,35-45
El Fill de l’home ha vingut a donar la seva vida
com a preu de rescat per tots els homes
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?». Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
TRAVESSAR ELS CELS
Comentari a la segona lectura del diumenge 29 durant l’any. B
Seguim llegint a la segona lectura d’aquest diumenge un fragment de la carta als Hebreus (He 4,14-16). Tres versets que permeten dividir en tres parts el petit text. En el primer s’afirma que Jesús és el gran sacerdot; el segon verset parla de Jesús semblat a nosaltres pel fet d’haver estat temptat i en el tercer s’invita a acostar-se al tron de la gràcia per rebre’n els beneficis.
Comença el text dient “Mantinguem ferma la fe que professem”. Quan s’invita a mantenir ferma la fe és que existeix el perill de perdre-la. Efectivament els cristians hebreus lectors de la carta estan passant per un mal moment potser degut les persecucions de les que parla la mateixa carta en el capítol 10: “us convertireu en espectacle per la gent quan sofríeu oprobis i persecucions” (10,33). Una altra causa pot ser una certa desgana que fa que l’autor de la carta els digui que s’han tornat indolents (5,11; 6,12). Els cristians a qui es dirigeix la carta estan decebuts pel que els ofereix el cristianisme i troben a faltar la grandiositat del culte del temple de Jerusalem que ha estat destruït. Per què s’han acabat els sacrificis que durant tant de temps es van oferir a Déu?. L’autor de la carta vol donar resposta i animar a no defallir en la fe cristiana presentant la mort de Jesús a la creu com l’autèntic i definitiu sacrifici, el que realment val la pena.
Alguns estudiosos de les religions expliquen que el temple tenia el seu prototipus en el cel. La religió d’Israel no fou aliena a aquesta convicció i així en el llibre de l’Èxode, referint-se al tabernacle del desert diu: “el lloc on haig d’habitar i tots els seus objectes sagrats feu-los iguals al model que et mostraré” (Ex 25,9). I pel que fa al temple de Jerusalem, quan David entrega a Salomó els planells de l’edifici del temple assegura que totes aquestes coses li vingueren escrites de la mà del Senyor (1Cr 28,11).
Així quan el gran sacerdot, travessant el vel, entrava al sant dels sants, lloc santíssim del temple de Jerusalem el dia de l’expiació, entrava d’una manera simbòlica en el cel. El sant del sant era el lloc simbòlic de la presència de Déu enmig del poble. Jesús és comparat al gran sacerdot en el moment d’entrar en el sant dels sants, però Jesús no travessa ni entra en un cel simbòlic, ni es posa davant la presència simbòlica de Déu sinó que Jesús entra en el cel real i es posa davant la presència real de Déu.
Que hagués travessat els cels no fa de Jesús una persona aliena a la realitat humana. L’autor d’Hebreus ho expressa dient que Jesús fou capaç de compadir-se de les nostres febleses i entre les febleses humanes hi ha la de ser temptat. L’autor coneix la tradició evangèlica de les temptacions de Jesús que no es limiten a les temptacions del desert sinó que anaren acompanyant constantment el camí de Jesús ( Mc 1,53; 8,33; 15,29-32). En Jesús hi, però, una diferència: mai caigué en la temptació i, per tant, no pecà.
En el temple de Jerusalem, abans de la seva destrucció per Nabucodonosor hi havia en el sant dels sants l’arca de l’aliança. L’arca era considerada el tron de Déu. Un text d’Ezequiel resulta il·lustratiu: “La presència gloriosa del Senyor omplia el santuari … algú em parlava des del santuari i em deia: –Fill d’home, escolta. Aquest és el lloc on tinc el tron, l’escambell on poso els peus. Aquí habitaré per sempre enmig d’Israel” (43,4-7).
Quan el gran sacerdot entrava al sant dels sants s’acostava al tron de Déu. Jesús, en entrar als cels, també ha accedit al tron de Déu, al tron veritable i del que, tal com diu el text, en brollen la compassió, el favor i l’ajuda. El tron ja no és un moble de fusta; és quelcom incomparablement superior, és el tron de la gràcia. Jesús ha fet possible que a aquest tron tothom s’hi pugui acostar.
Diumenge 29 durant l’any. 20 d’Octubre de 2024