Full Parroquial 29-9-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY (Mc 9,38-43.45.47-48)
- Aquest evangeli d’avui, ens dona unes pistes de referència que ens poden ajudar a orientar les nostres relacions amb els altres.
Comencem dient que la formació de les persones és lenta: no s’aconsegueix en un dia. Fa falta temps i un contacte continuat amb el Senyor. Dic això, perquè precisament Joan, el deixeble predilecte de Jesús, diu unes paraules que mostren que no ha entès encara gran cosa del seu missatge.
Li sap greu, diu, que un “que no és dels qui venen amb nosaltres” alliberin del mal, en nom de Jesús”. Li dol que un faci el bé pel simple fet de no ser dels seus. Podríem dir que, a Joan, li ha entrat el complexa de grup”.
Però això també ens podria passar a nosaltres. Sobretot en el camp de les ideologies polítiques, però també en tots els altres grups on ens movem.
- Enfront d’aquesta actitud la resposta és clara: “Deixeu-lo fer”. És a dir, no li impediu de fer el bé. Perquè l’esperit bufa allà on vol i nosaltres no som ningú per impedir-ho. Moltes persones que no són de “la nostra corda” són també capaces de fer sincerament el bé, d’obrar amb rectitud.
- També ens ha dit Jesús, que tothom que doni un vas d’aigua, en nom seu, no quedarà sense recompensa.
El vas d’aigua és el signe d’un servei molt petit. La nostra vida està feta de gestos petits, de detalls menuts. I tots tenen la seva importància. Jesús vol que entenguem que el valor d’una acció es mesura solament per la càrrega de l’amor amb què es fa.
Un gran sacrifici fet només per ser ben vist, per orgull, o de mala gana, no val per a res. En canvi, donar un vas d’aigua per amor del Senyor, és un fet positiu davant d’Ell.
Sabem tenir delicadeses amb els altres? Sempre és al nostre abast donar les gràcies, saber escoltar, saber fer una carícia quan l’altre està trist, fer companyia quan se sent sol, donar un cop de mà, etc.
- Finalment, hem vist que Jesús parla amb un llenguatge molt dur contra l’escàndol: tirar al mar, tallar-se la mà o el peu, treure’s l’ull. Aquestes paraules de Jesús són molt dures. Poques vegades parla així a l’evangeli.
El qui mereix aquesta pena és aquell que allunya als altres de Jesús. Es compren que sigui així, perquè allunyar algú de Jesús és causar-li el dany major, un dany definitiu, irreparable. És desfer l’obra de Crist que ha vingut a portar la salvació a tots els homes i dones.
Qui s’esforça per ser fidel a l’evangeli, viu amb esperança i experimenta dintre del seu cor una pau i una alegria serena que res ni ningú li podrà prendre.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Nm 11,25-29
Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble
tingués el do de profecia
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l’Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Esperit es posà damunt d’ells entraren en estat d’exaltació profètica i no paraven.
En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació profètica. Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho». Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!»
Salm responsorial 18,8.10.12-13.14 (R.: 9a)
És perfecta la llei del Senyor,
i l’ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.
R. Els preceptes del Senyor omplen el cor de goig.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims. R.
El vostre servent està prompte
a guardar-los amatent;
però, qui s’adona de les pròpies errades?
Disculpeu el que em passa inadvertit. R.
Preserveu-me, Senyor, de l’orgull,
que no s’apoderi de mi;
així seré irreprensible,
i net d’una gran culpa. R.
Lectura segona Jm 5,1-6
Les vostres riqueses s’han podrit
Lectura de la carta de sant Jaume
Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resistit.
Al·leluia Jo 17,17ba
La vostra paraula és veritat, Senyor:
consagreu-nos en la veritat.
Evangeli Mc 9,38-43.45.47-48
Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.
Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres». Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
MILLLOR ELS DE FORA QUE ELS DE DINS
Comentari a l’evangeli del diumenge 26 durant l’any.B
Dos temes presenta el text de l’evangeli de Marc (Mc 9,38-43.45.48-48) que llegim aquest diumenge: l’actuació en nom de Jesús més enllà de les fronteres del grup o de la comunitat i el perill d’escandalitzar els més petits.
El primer tema que es presenta és d’una gran actualitat perquè planteja el valor que té l’actuar en nom de Jesús fora dels límits visibles de l’Església. Què passa quan l’acció alliberadora de Jesús s’esdevé fora del grup institucionalment format i ben definides les seves condicions de pertinença? Què passa quan un que no és deixeble actua en nom de Jesús?
El cas que et text evangèlic planteja és el d’un exorcista que sense ser membre del grup de Jesús es val del seu nom per expulsar dimonis. L’existència d’exorcistes jueus i no jueus, segurament ambulants, seria un fenomen freqüent en el segle I, l’època en que s’escriu l’evangeli de Marc. Només cal tenir present el cas de Pau quan està a Efes i es troba amb uns exorcistes que conjuraven els esperits malignes invocant el nom d’aquell Jesús que Pau predicava (Ac 19,13) ). Els deixebles interpreten el fet com una invasió de competències però no recorden que no fa gaire, desprès de la transfiguració, en l’episodi de la guarició d’un noi posseït d’un esperit maligne (9,14-29) ells no han sigut capaços de treure del noi l’esperit sord i mut i sí que ho ha aconseguit el que pels dotze és un pringat.
La reacció més primària dels dotze és la desqualificació, la de marcar territori, la de preservar privilegis, la de no posar en perill el seu poder. Sorprenentment per ells la resposta de Jesús no és la que esperaven: “No li ho impediu”. Vol dir que no l’aturin, no el frenin, no li posin impediments i pals a les rodes. Jesús fa adonar de la contradicció que representaria actuar en nom de Jesús i desprès tot seguit parlar malament d’ell. És possible l’acció alliberadora de la persona humana en consonància amb el projecte alliberador de Jesús encara que aquest es faci fora de la institució. Quants voluntaris que no van a missa ni estan confirmats fan una tasca alliberadora en col·lectius de persones greument desfavorides pels poders opressors de la societat?. La gent que allibera vol alliberar i no els preocupa si pertanyen a un grup o un altre, l’important per ells és alliberar en sintonia amb el projecte de Jesús.
Els deixebles han argumentat l’impediment amb el fet de que l’exorcista no pertany al grup dels dotze. Quan no hi ha arguments l’únic que es pot esgrimir és la pertinença al grup. Jesús contraresta l’argument dels deixebles amb el seu argument: “Qui no està contra nosaltres està amb nosaltres”. Amb tot, l’expressió indica que d’alguna manera o altra caldrà prendre partit en favor o en contra de Jesús.
Donar un vas d’aigua fresca tenia el seu mèrit en un temps en que no hi havia neveres ni glaçons. El gest és ben típic de l’hospitalitat oriental que és acollidora, que comparteix, que es fa servidora i que posa en evidència l’actitud excloent dels deixebles.
Qui vulgui salvar la vida la perdrà. Marc juga amb dos conceptes de vida: la vida biològica i la vida veritable, també dita la vida eterna. La vida biològica es caracteritza pel fet de donar valor a la salut, el benestar, la riquesa, el prestigi social. L’altra vida és la fonamentada en els valors del Regne de Déu que posa la mirada en la dignitat de la persona, la seva felicitat, el seu creixement interior. Si el gra de blat no mor…. És necessari que mori una perquè creixi l’altra.
Perdre la vida no és un acte masoquista d’autodestrucció sinó que és l’entrega generosa de la persona que es desviu (mai millor dit) pel servei als altres i ho fa amb la mirada posada en Jesús com a referent que, talment com el Servent del Senyor, va perdre la vida perquè molts per ell visquessin.
Diumenge 26 durant l’any. 29 de Setembre de 2024.