Full Parroquial 15-9-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY (Mc 8,27-35)
- A l’evangeli d’avui hem vist com Jesús s’interessa per saber que pensa d’Ell la gent. Queda clar que els seus contemporanis el tenen per un gran personatge.
Però Jesús vol anar a fons i fa una pregunta molt més directe als seus deixebles. Una pregunta que avui ens fa també a cadascun dels que som aquí: “I vosaltres, qui dieu que soc?”
Ser cristià és, fonamentalment, creure i estar en íntima comunicació amb una persona: amb Jesús. Qui és, per a mi, Jesús? Perquè Jesús, és Aquell que obre nous horitzons a la meva vida, fent-me descobrir que la donació generosa als altres és l’únic camí que porta joia i esperança. L’únic.
Preguntem-nos avui molt sincerament què és per a mi Jesús i quina influència té amb mi. Seria molt diferent la nostra vida, si nosaltres no creguéssim en Jesús? Per què?
- L’evangeli d’avui ens diu, també, que Pere va donar la seva pròpia resposta: “Vós sou el Messies”. És a dir, aquell que els profetes anunciaven com el qui havia de venir a salvar el món.
Però fixem-nos en una cosa. La resposta de Pere va ser exacta: “Vós sou el Messies”. És cert. Però es va equivocar del tot respecte a la manera com Crist ens salvaria.
Pere s’imaginava que Jesús seria un “triomfador”, en sentit humà: que les seves doctrines s’imposarien, perquè tindria un gran poder i tothom s’hauria de rendir davant d’ell.
Precisament perquè Pere creu això, Jesús el renya d’una forma molt dura, com potser no trobem en cap altre lloc de l’evangeli: Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes”
I llavors fa la gran revelació que deixa astorats als deixebles: Ell, ens ve a salvar, no pas amb poder, sinó vivint amb senzillesa com un home qualsevol i passant dificultats molt serioses.
- Aquest estil de Jesús, de fidelitat al Pare i d’entrega generosa als altres, és el que hem de saber imitar: Això és el que Ell ens vol dir quan afirma que, si volem seguir-lo, hem de renunciar-nos a nosaltres mateixos i prendre la nostra creu.
No significa això que hàgim de buscar patir per patir. Això seria absurd. Perquè el nostre distintiu, com a creients, no és patir, sinó estimar. Però, això sí, amb una estimació tan ferma que cap dificultat ens faci claudicar.
El que Jesús ens demana és que fonamentem la nostra vida en l’estimació sincera i generosa, sense deixar-nos vèncer per l’egoisme.
Aquest és el sentit de renunciar-se un mateix. És a dir, Jesús ens demana que traguem del nostre cor tot allò que és negatiu: egoisme, autosuficiència, desig de venjança, covardia, pessimisme, por.
Però no pas, per quedar-nos buits, sinó per poder-nos saturar més plenament de l’amor de Déu. Per tant, no és una renúncia que empobreixi, sinó l’elecció d’una cosa millor. És eliminar traves per poder estimar més plenament.
I no oblidem que l’estimació és la cosa més positiva que existeix perquè és portadora de vida: en nosaltres i en els altres.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Is 50,5-9a
He parat l’esquena als qui m’assotaven
Lectura del llibre d’Isaïes
El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut: per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?
Salm responsorial 114,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 9)
Estimo de tot cor el Senyor:
el Senyor ha escoltat la meva súplica,
ha escoltat el meu clam
així que l’invocava.
R. Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència del Senyor.
O bé:
Al·leluia.
M’envoltaven els llaços de la mort,
tenia davant meu els seus paranys,
i dintre meu l’angoixa i el neguit.
Vaig invocar el nom del Senyor:
«Ah, Senyor, salveu-me la vida». R.
El Senyor és just i benigne,
el nostre Déu sap compadir.
El Senyor salvaguarda els senzills,
jo era feble i m’ha salvat. R.
Ha alliberat de la mort la meva vida,
els meus ulls, de negar-se en el plor,
els meus peus, de donar un pas en fals.
Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència del Senyor. R.
Lectura segona Jm 2,14-18
Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta
Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tingués ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Ves-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demostra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.
Al·leluia Ga 6,14
Déu me’n guard de gloriar-me en res
que no sigui la creu del Senyor.
En ella, és com si el món fos crucificat per a mi
i jo per al món.
Evangeli Mc 8,27-35
Vós sou el Messies. El Fill de l’home ha de patir molt
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que soc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li respon: «Vós sou el Messies». Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes». Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EVITAR EL TRIOMFALISME.
Comentari a l’evangeli del diumenge 24 durant l’any. B
Llegim a l’evangeli d’aquest diumenge un fragment de l’evangeli de Marc (Mc 8,27-35) en el que s’hi poden distingir tres parts: la proclamació del messianisme de Jesús feta per Pere; l’anunci de la passió, mort i resurrecció de Jesús i dues dites sobre el comportament que han de tenir els qui vulguin ser seguidors de Jesús. Amb la confessió de Pere i l’anunci de la passió, Marc confereix un enfocament nou a la seva obra i dona la clau de lectura que permet descobrir el seu plantejament teològic i respon a les preguntes que es plantegen a la primera part del seu evangeli.
Pere, dient que Jesús és el Messies, dona la resposta en representació dels dotze a la pregunta que es planteja al llarg de la primera part de l’evangeli (1,14-8,26) i que es podria resumir: “Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?” (4,41). Jesús no rep mai per part dels homes durant la primera part de l’evangeli el títol de Messies o Fill de Déu. En el món jueu es veia el Messies un triomfador que amb gran poder destruiria els romans, els enemics del poble, i establiria un regnat de pau i prosperitat. Aquesta era una idea triomfalista i el títol de Messies es podia prestar a confusió. Jesús aplica immediatament el correctiu amb l’anunci de la seva passió, mort i resurrecció.
Jesús prohibeix severament que diguin a ningú que ell és el Messies. Sembla una contradicció perquè el lògic seria que tothom s’assabentés que ell era el Messies esperat d’Israel. Una explicació seria que Jesús preveu futurs conflictes amb les autoritats de Jerusalem i per això amaga la seva identitat. En realitat el que Jesús vol evitar és un messianisme mal entès, un messianisme triomfalista on no hi té cabuda el patiment i la mort. Dins les expectatives messiàniques de l’època era inconcebible la mort del Messies.
Marc escriu per la seva comunitat. Ell escriu el seu evangeli uns quaranta anys desprès de la mort de Jesús, les comunitats cristianes han anat creixent però han perdut l’estil humil i senzill dels primers temps; alguns testimonis que convisqueren amb Jesús han mort i han començat les persecucions que han fet trontollar algunes de les conviccions fonamentals de la comunitat cristiana entre elles el seguiment de Jesús crucificat. Agrada més un Jesús que fa miracles i demostra poder sobre els esperits impurs que un Jesús que mor crucificat.
La comunitat de Marc vivia en el perill de desfigurar la imatge de Jesús perquè no havia entès bé quin era el nucli radical de la seva persona.
Marc estava convençut que l ‘arrel última del mal que amenaçava la comunitat – i probablement sense que ella se’n dones compte – estava en una interpretació triomfalista de la persona de Jesús, una interpretació que podia sentir-se recolzada pel poder de fer miracles de Jesús.
Desprès de l’anunci de la passió i la mort sorgeix la reacció de Pere que posa de manifest fins a quin punt els deixebles de Jesús són incapaços d’entendre i acceptar el que Jesús acaba de revelar sobre la seva persona i el seu destí per això desprès de la reacció dels deixebles segueix una instrucció que es dirigeix no tan sols als deixebles sinó a la gent en general. El seguiment a Jesús no ha de ser només una comprensió intel·lectual del seu missatge sinó que implica una determinada manera de viure que comporta l’acceptació de la creu: “si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix que prengui la seva creu i que em segueixi”. Només amb l’acceptació de la creu es pot evitar caure en la temptació d’una Església triomfalista que estaria molt lluny del projecte de Jesús que abans de la resurrecció passa pel sofriment i per la mort.
Diumenge 24 durant l’any. 15 de Setembre de 2024