Full Parroquial 8-9-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY (Mc 7,31-37)
- L’evangeli ens parla d’un sord que a penes sabia parlar.
És trist ser sord. Una persona que no hi sent viu més aïllada encara que un cec. Té molt poca comunicació amb les persones que l’envolten. Està molt desconnectada d’aquells que la rodegen. No sap de què parlen.
A l’escriptura, la sordesa sempre simbolitza la duresa de cor davant les crides i la gràcia de Déu.
Per això convé recordar que hi ha hagut un moment de la nostra vida en què cadascun de nosaltres ha mantingut l’oïda oberta a la crida de Déu. Si no hagués estat així, nosaltres avui no seríem cristians.
Ens podríem preguntar, però, si ens mantenim oberts a la crida de Déu, que ens va fent, o sí, amb el temps, ens hem anat tancant. Si fos així, m’aniria empobrint espiritualment…
- Fixem-nos en una cosa: els miracles, a l’evangeli, sempre tenen un sentit simbòlic, que va més enllà de la simple materialitat del fet que es narra. Són “signes”, que demostren que Jesús és el Salvador anunciat pels profetes.
Amb aquesta curació del sord-mut, se’ns vol indicar que Jesús és aquell que ve a destapar la nostra oïda interior i fer-nos així, capaços d’obrir-nos a la veritat de Déu.
Cal, sobretot durant l’eucaristia, que ens esforcem per posar-nos en contacte amb Jesús, perquè obri la nostra oïda interior i faci que la seva veritat ens penetri a fons i transformi els nostres cors. Ens hem d’esforçar per fer-ho!
- Una altra cosa que ens diu l’evangeli d’avui, és que aquell home, un cop curat, comença a parlar “perfectament”, perquè entenguem que quan una persona s’obre a la veritat de Jesús, millora de manera radical la seva manera de comunicar-se amb els altres. Les seves paraules ja no seran portadores de tristesa, ni de desunió o de foscor o de rancúnia, sinó portadores d’amistat, de joia, de pau, de llum…
- Finalment, la curació del sord-mut és també signe d’una altra realitat que ens toca molt de prop: ens fa veure que entre nosaltres hi ha poc diàleg. Almenys diàleg autèntic. Jesús vol, i Ell ho fa possible, que les persones siguem capaces de comunicar-nos amb sinceritat i cordialitat.
Si tenim poca comunicació, és potser, perquè ens manca el diàleg essencial: el que hi ha d’haver entre Déu i nosaltres. És a dir, perquè preguem poc. I, sense pregària, la nostra comunicació és pobra.
No enriqueix als altres perquè estem buits per dins.
- L’evangeli acaba amb aquelles paraules tan significatives que deia la gent parlant de Jesús: “Tot ho ha fet bé”. Tant de bo que en arribar al terme de la nostra vida, se’ns pogués fer a tots aquest elogi: “Tot ho ha fet bé”.
No es tracta pas de fer coses extraordinàries, sinó de fer bé les mil petites coses de cada dia. “Fer bé”, vol dir fer-les amb amor: fer-les perquè volem ser un nou Jesús, enmig del nostre món.
Hem de ser conscients que si ens obrim a Déu, també ens obrirem als altres i tot ho farem bé.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Is 35,4-7a
Les orelles dels sords s’obriran i la llengua del mut cridarà de goig
Lectura del llibre d’Isaïes
Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua.
Salm responsorial 145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)
El Senyor, que es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
R. Lloa el Senyor, ànima meva.
O bé:
Al·leluia.
El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor estima els justos,
el Senyor guarda els forasters. R.
Manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Lectura segona Jm 2,1-5
No sabeu que Déu ha escollit els pobres per fer-los hereus del Regne?
Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d’or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?
Al·leluia Mt 4,23
Jesús predicava la Bona Nova del Regne,
i guaria en el poble tota malaltia.
Evangeli Mc 7,31-37
Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
GUARICIÓ CREADORA
Comentari a l’evangeli del diumenge 23 durant l’any. B
Després de la guarició de la dona sirofenícia. llegim a l’evangeli d’aquest diumenge un fragment de l’evangeli de Marc on narra la guarició d’un home sord i mut (Mc 7,31-37). El text no aporta dades suficients per deduir si el sord-mut és pagà o jueu. En cas de ser pagà i en un temps que poca gent sabia llegir i escriure tota la informació entrava per l’oïda i es donava amb la veu, ser sord-mut era una gran desgràcia. En cas de ser jueu el sord-mut viu una contrarietat afegida: està impedit d’escoltar la lectura de l’Escriptura i de proclamar la lloança dirigida al Déu d’Israel.
La imatge emprada per Marc més que la d’un sord tartamut que sordeja i quequeja és la d’un individu representatiu de tot un grup de persones que s’ha fet sord al missatge de Jesús i que s’embulla en parlar-ne com una troca. Prèviament al passatge que llegim, Jesús s’ha adreçat a la gent dient-los: “Escolteu-me tots i enteneu-ho bé” (7,14). La manera com han escoltat el missatge de Jesús i n’han estat parlant no és la manera com Jesús volia que escoltessin i parlessin. Es compleix el que havia vaticinat el profeta Isaïes: “Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu. … Que els seus ulls no hi vegin, que les seves orelles no hi sentin, que el seu cor no comprengui. Que no es converteixin” (Is 6,9-10). Irònicament Isaïes ens parla d’un Israel insensible a la veu de Déu. Aquest Israel està representat en el grup dels dotze. Jesús al sentir-se rebutjat pels dirigents d’Israel, ha decidit crear un nou Israel, un grup de dotze líders, però aquests líders son sords i tartamuts. La mateixa crítica que els profetes feien a Israel, ara s’aplica als deixebles. El text descriu un recorregut molt llarg i segurament Marc ens ve a dir que Jesús ha dedicat molt de temps a fi de canviar la mentalitat dels dotze que procedents del judaisme puguin transmetre el seu missatge d’una manera intel·ligible i superar les resistències al missatge.
No s’ha de deixar per alt la menció dels qui porten el sord – mut davant Jesús. Solen passar desapercebudes aquestes figures que en els evangelis són les qui acompanyen cap a Jesús. Apareixen en altres moments de l’evangeli (2,3; 8,22; 9,17;10,13; 10,49). Qui són aquests personatges anònims?. Certament són els qui van comprendre Jesús i es preocupaven del mal paper que feien els seus líders; el van comprendre perquè no aspiraven a cap mena de poder, ni en volien saber res perquè s’havien situat al marge de la societat, alliberant-se del seu poder de seducció, i podien sintonitzar amb aquell que també s’havia automarginat.
Dins el grup de deixebles i també en les nostres comunitats hi ha persones que són clarividents, que són el contrapunt dels qui dins les comunitats, encara que ocupin llocs dirigents, són sorts i tartamuts. El poder i sobretot el poder religiós és molt perillós i crea addicció. En canvi el veritables seguidors de Jesús es mantenen en l’anonimat i, en adonar-se de les necessitats de les persones, ells que no són ni sords ni muts assumeixen el rol de portar els altres cap a Jesús.
La guarició és portada a terme mitjançant l’ús de pràctiques terapèutiques conegudes per les històries de miracles que circulaven en aquella època. El gest guaridor de Jesús es descrit amb gran detall i contrasta amb el miracle de la sirofenícia en que Jesús no fa absolutament res i només parla per anunciar una guarició que ja s’ha acomplert.
La medecina antiga atribuïa a la saliva un poder guaridor. No sempre ha tingut aquest valor positiu. Escopir a un altre es considerava una ofensa (Nm 12,14); el servent del Senyor és menyspreat rebent escopinades (Is 50,6); en la nostra cultura l’acció d’escopir és més aviat negativa. Però el gest de Jesús té un sentit peculiar. Per un jueu la saliva és alè condensat i l’alè té a veure amb l’Esperit. Amb aquest gest, Jesús transmet amb la seva saliva el seu alè/Esperit. Si tenim en compte la semblança del gest de Jesús amb el que fa en la guarició del cec de naixement narrat a l’evangeli de Joan (9,6): escopí a terra va fer fang amb la saliva i el va estendre sobre els ulls del cec veurem que Jesús assumeix el paper de Déu creador al principi del Gènesi (2,7) quan modelà l’home amb pols de la terra.
La guarició del sord – mut és la recreació d’una persona que recupera la seva integritat física i la seva dignitat personal. La guarició del sord – mut posa de manifest que el Regne de Déu es posa en marxa com una nova creació, per això el text diu “Tot ho ha fet bé” recordant el text de Gènesi (1,31) que diu: “Déu veié que tot el que havia fet era bo”
Diumenge 23 durant l’any. 8 de Setembre de 2024