Full Parroquial 18-8-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XX DURANT L’ANY (Jn 6,51-58)
- En aquesta època d’estiu, els incendis dels boscos solen ser de trista actualitat. És dolorós veure com, en poques hores queda destruïda tanta riquesa, que és patrimoni de tots, perquè la vegetació és absolutament necessària per a l’equilibri ecològic.
Val la pena que, com a persones responsables i com a creients, ens preguntem si els nostres hàbits i els que inculquem als fills amb relació a l’ús del foc i el fet de fumar, poden suposar algun risc. Cal ser previnguts perquè ens hi juguem molt.
Però avui no volia ser pessimista, sinó parlar d’un fet relacionat amb els incendis, però que porta esperança.
Dic això perquè, passejant per les nostres muntanyes, tots podem comprovar com torna a renéixer la vida en els boscos que fa un temps s’havien cremat. El color verd, el signe de la vida, es va imposant sobre el negre, signe de mort.
Quina força té la vida! La mort no té la darrera paraula: la vida sempre acaba guanyant.
- Però, com sabem, tota vida per mantenir-se i desenvolupar-se necessita ser alimentada. I l’aliment de la vida de l’esperit ens arriba, sobretot, a través de l’eucaristia.
Jesús ens ha dit a l’evangeli: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna”. Tot l’evangeli de Sant Joan està centrat en aquest missatge: Jesús va venir per donar-nos Vida.
No només per ensenyar-nos veritats sobre Déu. No només per a donar-nos normes sobre el nostre comportament.
Ell ha vingut per donar-nos molt més que tot això: ha vingut per donar-nos Vida. I no qualsevol sinó la Vida eterna de Déu: “Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja d’aquest pa, viurà per sempre”.
Això és el que venim a buscar cada diumenge a l’Eucaristia: omplir-nos de la vida de Déu, connectar amb Jesús, el Cep a través del qual ens arriba la saba vivificant, que ens transforma i ens fa capaços de viure, ja ara, com a persones “ressuscitades”.
- Una persona ressuscitada és aquella que sap valorar el que té: la vida, el sol, el mar, la muntanya, l’amor de parella, els fills, la fe… En dona gràcies i en gaudeix a fons.
És aquella que, malgrat les dificultats, viu sempre amb l’alegria al cor i el somriure als llavis, fent amable la convivència i el rostre de Déu.
Una persona ressuscitada és aquella que és sensible a les necessitats dels altres i que sap estimar i compartir, perquè sap que és, de veritat, els braços els ulls i el cor de Jesús enmig dels homes.
És aquella que, sentint-se “sarment”, torna a començar cada dia sense tenir mai moral de derrota, convençuda que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús, capaç de fer germinar nova vida després de cada “hivern” de l’esperit.
- Viure així, com a ressuscitat, no és cap utopia: és la salvació que ens ha vingut a portar Jesús i que s’actualitza a cada Eucaristia quan la rebem amb fe: “Qui menja la meva carn i veu la meva sang, està en mi i jo en ell”.
Ens ho creiem això? Hem de viure com un nou Jesús, com persones “ressuscitades”.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XX DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Pr 9,1-6
Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins
Lectura del llibre dels Proverbis
La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes. Prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que dominen la ciutat: «Que vinguin els illetrats». I als qui no tenen enteniment, ella els diu: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement».
Salm responsorial 33,2-3.10-11.12-13.14-15 (R.: 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
R. Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor.
Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res.
Els rics s’empobriran, passaran fam,
però als qui busquen el Senyor
no els faltarà cap bé. R.
Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré com heu de venerar el Senyor.
Qui és l’home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar? R.
Guarda’t la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decanta’t del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la. R.
Lectura segona Ef 5,15-20
Mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d’aquells que no fan cas de res: més aviat mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l’Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.
Al·leluia Jo 6,57
Qui menja la meva carn i beu la meva sang
està en mi i jo en ell, diu el Senyor.
Evangeli Jo 6,51-58
La meva carn és un veritable menjar
i la meva sang és una veritable beguda
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
I AQUEST, D’ON VE?
Comentari a l’evangeli del diumenge 19 durant l’any. B
A l’evangeli d’aquest diumenge llegim un fragment del passatge de l’evangeli de Joan generalment conegut com “El discurs del pa de vida”. Tot el discurs està recollit entre els versets 22- 59 del capítol 6é; els que es llegeixen aquest diumenge son 41 – 52.
El text que ens ocupa comença dient que els jueus es posaren a murmurar contra Jesús perquè havia dit: «Jo soc el pa que ha baixat del cel», El verb “murmuraven (egonguzon)” és la mateixa paraula que s’utilitza en la versió dels Setanta (Antic Testament Grec) per parlar dels israelites que van protestar sobre l’aparent fallada de Déu en no proveir d’aliment per ells al desert (Èx 15:24; 16:2, 7-17; Nm 11: 1). Tenint en compte la menció de manà en aquest passatge (v. 31), el paral·lel entre els que van protestar del manà i els que protesten del pa de vida no pot ser una pura casualitat. Els crítics de Jesús manifesten la mateixa manca de fe que els crítics de Moisès (i de Déu) fa tants segles.
El problema pels jueus no deixa de ser important: es tracta dels orígens de Jesús. Si Jesús és el pa baixat del cel, si Jesús és el fill de l’Home que un dia vindrà sobre els núvols del cel, com és possible que tingui una família coneguda a Natzaret? Fixem-nos en el paral·lelisme amb els evangelis sinòptics: Mc 6,3 “¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?”, Mt 13,55 “¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes?”, Lc 4,22 “I deien: ¿No és el fill de Josep, aquest?”. Jesús és a Galilea a la ciutat de Cafarnaüm, la seva llar d’adult. La gent que el coneix no pot deixar d’estranyar-se quan diu que ell és el pa de vida que ha baixat del cel. Coneixen el seu pare, la seva mare i els seus germans, com pot dir coses com aquestes?.
L’objecció dels jueus es mou en el nivell purament humà i Jesús no respon mai al nivell humà sinó que ho fa a nivell teològic. Aquest procediment el trobem també a la primera part del discurs llegida el passat diumenge (6,24-35).
Les paraules recollides en els verset 44-46 són la resposta a la pregunta dels jueus sobre l’origen de Jesús. Ha sigut enviat per Déu (v.44) i ve de Déu (v.46) per això afirma que ha baixat del cel. Si els jueus decideixen desistir de les seves murmuracions amb les que exterioritzen la seva negativa a creure i es deixen guiar per Déu aquest els atraurà cap a Jesús. Les fonts rabíniques utilitzen l’expressió “atraure” per descriure els més alts nivells del comportament humà. Atraure cap a la Torà, la Llei significa comportar-se segons el que Déu vol: estimar els altres (Pirque Aboth 1,12). Per Joan, en canvi, l’atracció no és cap a la Torà, sinó cap a Jesús.
Al dir que Jesús no pot ser conegut sense l’acció provinent de Déu, Jesús fa saber que és de condició divina, Déu que està en l’origen i en el terme de la seva missió està també en l’origen de l’acollida que els creients prestaran a Jesús.
El text de Joan introdueix una cita del profeta Isaïes (54,13) per fer veure quin és el sentit d’aquesta atracció del Pare cap a Jesús. No és una atracció que vagi en contra de la llibertat humana. “Jo instruiré tots els teus fills” diu el text d’Isaïes. Per tant atraure equival a una instrucció, un ensenyament encaminats a descobrir qui és realment Jesús. El creient haurà d’escoltar el Pare i aprendre i és necessari que l’escolta al Pare vagi acompanyada d’una actitud d’obediència. Complement de les paraules del profeta Isaïes és el text de Jeremies que diu : “T’estimo amb un amor etern; per això t’atrec i et soc fidel”. En elles l’atracció és un acte que mostra l’amor entranyable de Déu.
Diumenge 19 durant l’any. 11 d’Agost de 2024