Full Parroquial 28-1-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE IV DURANT L’ANY (Mc 1,21-28)
- L’evangeli d’avui ens diu que Jesús ensenyava a la sinagoga. Ensenyar era la seva activitat més característica. Era tan pròpia d’ell, que tothom l’anomenava «Mestre».
Ara Jesucrist se n’ha anat, però hem de ser conscients que ell ens continua parlant. Ho fa de moltes maneres. Especialment, ho fa a través de l’Evangeli. L’Evangeli no és una paraula dissecada, que escoltem amb veneració, perquè ens recorda un fet molt important, però ja passat. De cap manera: nosaltres hem de creure fermament que l’evangeli de cada diumenge es converteix en una paraula viva i actual, que Jesús em dirigeix a mi personalment a través del seu Esperit, que tots portem dins. Per això, l’evangeli sempre és actual i personal: sempre va adreçat a mi, sempre intenta renovar-me. Val la pena que ens preguntem sincerament com l’acollim.
- Perquè ens podria passar que, més o menys conscientment, donéssim la mateixa resposta d’aquell posseït de la sinagoga: «Per què et fiques amb nosaltres?». És a dir, «Deixa’m tranquil: ja estic bé com estic. És la reacció característica del mal que tots portem dins: que no vol cedir. És evident que la Paraula de Jesús posa en evidència els nostres egoismes, les nostres covardies, les nostres mandres, les nostres mediocritats. Per això potser hi resistim. Però no hem de tenir por: deixem que la Paraula de Jesús ens entri ben endins, perquè ens farà bé. Sempre és una paraula alliberadora, que renova l’esperança, que asserena el cor, que ens estimula a estimar més. No ens farà mal.
- Però fixem-nos també que Jesucrist vol continuar ensenyant els homes i dones de la nostra època a través d’un altre canal: a través de cadascun de nosaltres. De fet, tant si ho pretenem com si no, nosaltres constantment estem «ensenyant»: cadascú de nosaltres és com un llibre obert davant d’aquells que ens envolten. És tota la nostra vida que «parla»: no sols la paraula, sinó la forma de tractar els altres, la selecció dels meus interessos, les meves reaccions davant els esdeveniments, la forma d’enfrontar-me amb les dificultats. Una bona reflexió podria ser preguntar-me què ensenyo, què poden aprendre els altres de mi. No oblidem que molta gent no coneix Jesús ni llegirà mai l’Evangeli. Però sí que ens veuen a nosaltres. Les persones que ens envolten, què aprenen de nosaltres? Nosaltres per a elles som Jesús. Som el seu evangeli. Què hi llegeixen?
- Finalment, també hem escoltat aquella pregunta que es feien els que veien com actuava Jesús: «Què vol dir tot això?». Ens podríem preguntar si la nostra manera de parlar, d’actuar, de viure, desperta també interrogants a la gent que ens coneix. Si no fos així, tal vegada podria significar que portem una vida mediocre sense gaire força evangelitzadora, que no produeix cap impacte al nostre entorn. I això no seria pas bo.
No sé si sabeu com es va convertir Edith Stein, aquella alemanya de raça jueva, que era molt intel·ligent, però no era creient. Un dia va rebre la notícia que havia mort el marit d’una amiga seva que era cristiana. La va anar a veure pensant trobar-se amb una persona enfonsada i destrossada, perquè sabia que estimava molt el seu marit. Però es va sorprendre de trobar una dona, trista sí, però serena i esperançada. Això li va produir un fort impacte i es va començar a preguntar quina era la força que feia la seva amiga capaç de superar, sense enfonsar-se, una situació tan dura. Després es va convertir i es va fer carmelita. Va morir en un camp d’extermini nazi. El Papa l’ha beatificada amb el nom de santa Teresa Beneta de la Creu. Però tot va començar amb el testimoni esperançat d’una amiga cristiana.
És un bon exemple per a nosaltres. Tots hem d’intentar viure tan identificats amb Jesús, que el nostre contacte no deixi indiferents els altres, sinó que els impulsi a anar més lluny i a ser millors, fins que arribin a trobar aquell que donarà sentit a la seva vida: Jesús. Un bon camí per a aconseguir-ho és esforçar-nos per actuar com ens diu Teresa de Calcuta: «Que ningú no s’acosti a vosaltres sense tornar-se’n millor i més feliç ». Ho aconseguim?
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE IV DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Dt 18,15-20
Faré que s’aixequi d’enmig teu un profeta
i li posaré als llavis les meves paraules
Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu.
Però si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”».
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.
R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors».
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres». R.
Lectura segona 1C 7,32-35
La dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.
Al·leluia Mt 4,16
El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum,
una llum resplendeix
per als qui vivien al país tenebrós.
Evangeli Mc 1,21-28
Jesús ensenyava amb autoritat
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
A Cafarnaüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home». Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen». I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
VERITABLES I FALSOS PROFETES
Comentari a la primera lectura del 4rt diumenge durant l’any. B
En el llibre del Deuteronomi comptem amb un text primitiu (Dt 18,9-22), una llei per prohibir els diferents tipus d’endevinació practicats pels pobles cananeus (v 10-12a). Aquesta llei s’ha conservat en el text que tenim ara del Deuteronomi. D’aquesta llei en llegim un fragment a la primera lectura d’aquest diumenge (Dt 18,15-20). El redactor oposa la figura del “nabi” (paraula hebrea que traduïm per profeta) a la de qualsevol altre tipus d’endeví. El text estableix el criteri per distingir els veritables dels falsos profetes (v 9 14-15a; 21-22) Queda clar, per contrast, que la revelació divina no s’obté mitjançant unes tècniques ( descrites detalladament en els versets que precedeixen la nostra lectura), sinó que és pura gràcia de Déu. El fenomen profètic no és exclusiu d’Israel, però l’autor sagrat tracta de marcar les distàncies entre la profecia israelita i els moviments profètics cananeus, entre la veritable i la falsa profecia.
El conflicte entre els veritables i falsos profetes i la recerca de criteris per discernir qui són uns i qui són els altres ha estat una constant en la història d’Israel. A tall d’exemple només cal recordar l’episodi de l’afany del profeta Elies per desacreditar els profetes de Baal en el regne del nord en temps del rei Ajab (1Re 18,1-46).
En la profecia escrita sobresurten dos grans profetes que denuncien l’activitat dels falsos profetes, són Jeremies i Ezequiel. Val la pena fixar-se com s’apropa el que diuen amb el text del Deuteronomi.
Jeremies es queixa del mal comportament dels profetes “Només corren per fer el mal, només són valents per defensar causes injustes (23,10); profanadors del temple (23,11); és relliscós el seu camí ( 23,12); profetitzen en nom de Baal (23,13); encoratgen els malvats, cometen adulteri, viuen en la mentida (23,14); han profanat el país (23,15). El més greu de tot, però, és que “prediquen sense fonament, propaguen visions imaginàries sense que el Senyor els hagi parlat” (23,27), parlen “com si haguessin assistit al consell del Senyor” (23,28). El criteri d’autenticitat que marca el llibre del Deuteronomi és que el profeta parla en nom de Déu; “dirà tot el que jo li ordenaré” i si parla en nom de Déu allò que profetitza es compleix, si no es compleix és que el profeta no ha parlat en nom de Déu. Que el profeta ha de parlar en nom de Déu en això són coincidents el Deuteronomi i Jeremies.
El profeta Ezequiel va per les mateixes tresqueres i arremet contra els falsos profetes que parlen d’allò que Déu no els ha dit. “Digues als profetes que profetitzen segons el seu propi parer: Això diu el Senyor, Déu sobirà: Ai dels profetes necis! Diuen el que els ve de gust, sense haver tingut cap visió … Les vostres visions són falses, i les vostres prediccions, una mentida. Alguns asseguren: ‘Això ho diu el Senyor’, però el Senyor ni els ha enviat, ni els ha parlat i encara esperen que es compleixi la seva paraula!. Ara, doncs, escolteu què diu el Senyor, Déu sobirà: Per les vostres prediccions falses i les vostres visions mentideres, aquí em teniu contra vosaltres. … Faré pesar la meva mà contra els profetes que tenen visions falses i fan prediccions mentideres … Així sabran que jo sóc el Senyor, Déu sobirà” (Ez 13,1-9).
El text d’Ezequiel coincideix amb el que diu el Deuteronomi. El profeta no pot gosar dir paraules que Déu no li ha ordenat. Ezequiel es queixa dels falsos profetes que no paren de dir falsedats. Encara que pretenguin dir el que Déu els ha dit, ni els ha parlat Déu , ni els ha enviat. La seva profecia no pot ser vertadera. És més pretenen que les seves profecies es compleixin el qual seria indicatiu que provenen del Senyor.
Cal recordar que aquest text és rellevant pel que fa a la mort de Jesús. Els grans sacerdots, lletrats i notables apliquen fil per randa aquest text per condemnar Jesús. La lectura cristiana d’aquest text ha vist en Jesús el profeta anunciat i aquest mort per parlar en nom de Déu sense aportar el tipus d’acreditacions (Mc 8,18) que els grans sacerdots, lletrats i notables desitjarien.
Diumenge 4rt durant l’any. 28 de Gener de 2024