Full Parroquial 19-11-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY (Mt 25,14-30)
- «Cridà els seus administradors i els confià els seus bens». Així comença aquesta paràbola, que és una reproducció de la nostra vida. Jo arribo a aquest món amb un gran tresor a les mans, que Déu m’ha confiat: la vida. La nostra vida aquí, a la terra, té un principi i un final. I entre aquests dos límits, jo escric la meva història personal. La meva, diferent de la dels altres, perquè no existeixen dues persones iguals. Aquest període podrà ser més llarg o més curt, però això és molt secundari: el que importa és el contingut que hi posi, la qualitat que tingui la meva vida.
Què n’opina, el Senyor de la meva vida? Em sento amb les mans buides o plenes?
- Hi ha persones que tenen complex d’inferioritat: creuen que no valen res o que valen molt poc. I aquesta visió pessimista d’ells mateixos té una incidència molt negativa en la seva vida. Però aquesta visió és falsa. ¿Com podem pensar que no valem res, si tots hem sortit de les mans de Déu i tots hem estat fets a la seva imatge i semblança? Seria absurd: Déu no fa disbarats.
Tots som rics. Per tant, el problema és un altre. La pregunta que ens hem de fer és: què en fem, de tots aquests «milions» —en paraules de l’evangeli— que Déu ens ha confiat. El Senyor se n’ha anat d’aquest món, però ens ha confiat moltes coses seves: la seva paraula, el seu amor, l’Eucaristia, els seus germans, la seva persona, la seva mare…, en fi, tot el seu Regne. Què en faig, de tot això? Ho faig fructificar? ¿Ha crescut en mi i en el meu entorn la fe, l’estimació, el coneixement de Jesús?
- Les persones no som iguals, perquè Déu no fa mai còpies, sinó éssers originals, únics. A tots Déu ens ha enriquit amb els seus dons. Tots n’hem rebut, però no en la mateixa proporció: uns més, altres menys. Tanmateix, això té molt poca importància. Si us heu fixat? Tant al que havia rebut cinc milions com al que n’havia rebut dos, l’amo els diu el mateix: «Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor». És a dir, la recompensa és la mateixa, perquè, per al Senyor, el que compta és el rendiment.
- «L’amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul». Així va respondre l’amo a aquell que havia enterrat els seus diners. No els va perdre, els conservava, però no els va fer rendir. Aquesta actitud no agrada al Senyor. Ell no ha vingut a fundar una comunitat de creients estàtica, com una espècie de museu sense vida. Al contrari: ell vol una comunitat que sigui energia, llevat que transforma la pasta. És a dir, vol homes i dones coratjosos que escampin esperança i estimació.
- I, finalment, aquest evangeli ens mostra una altra cosa molt significativa: que l’únic que no fa res és precisament aquell que té por del seu Senyor, que considera un amo molt exigent. Quina imatge tinc de Déu?
La por sempre esterilitza. Només donaré fruit si considero Déu com un Pare que m’estima. Que m’exigeix, perquè vol el meu bé, però que té comprensió, que m’ajuda sempre a aixecar-me i que vol que visquem amb el cor ple de pau i esperança. Si no vull esterilitzar la meva vida, haig de viure amb esperança.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Pr 31,10-13.19-20.30-31
Les seves mans treballen com vol
Lectura del llibre dels Proverbis
Que en té de valor una bona esposa! És molt més preuada que les perles. El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida el farà feliç, i no desgraciat. Es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents.
L’encant és aparença, la bellesa s’esvaeix; l’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball: que la seva obra l’elogiï davant de tot el poble.
Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1a)
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
R. Feliç tu, fidel del Senyor.
La teva esposa fruitarà com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R.
Lectura segona 1Te 5,1-6
El dia del Senyor no us podrà sorprendre com un lladre
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, no cal que us escrivim quan i en quins moments arribarà el Dia del Senyor: vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat, quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona que ha de tenir un fill, i no se n’escaparà ningú. Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.
Al·leluia Jo 15,4.5b
Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.
Qui està en mi dona molt de fruit.
Evangeli Mt 25,14-30
El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment.
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc talents, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà. El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.
Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m’havíeu confiat cinc talents i n’he guanyats cinc més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: Senyor, m’havíeu confiat dos talents i n’he guanyats dos més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. L’amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
ACTUAR DE PRESSA
Comentari a l’evangeli del diumenge 33 durant l’any. A
Llegim a l’evangeli d’aquest diumenge la coneguda paràbola dels talents (Mt 25,14-30). La paraula “talent” fa referencia a una especial aptitud intel·lectual, a una capacitat natural o adquirida per a certes coses. En temps de Jesús, però, un talent era una mesura de pes i desprès passà a designar una classe de moneda. Un talent representa una quantitat important de diner, eren sis mil denaris i un denari era la paga d’un dia de treball.
El gest de l’amo de confiar els talents demostra una gran confiança envers els servents. Ho hauria pogut confiar a un administrador, com a la paràbola de l’administrador astut de Lluc (16,1), però ho confia als seus servents. L’amo se’n va, els deixa sols, no està permanentment vigilant què fan els servents amb els diners, no els dona instruccions sobre el que n’han de fer, no posa cap condició. També hi ha confiança dels servents envers l’amo perquè veuen que aquest reconeix en ells les capacitats per dur a terme els beneficis que l’amo espera. Se senten valorats i totes aquestes confiances contrasten amb la gran desconfiança que mostra el tercer servent, el que amaga els talents.
La paràbola planteja què ha de fer la comunitat cristiana amb aquest do que ha rebut que és l’evangeli mentre es manté en l’espera del retorn de Jesús, el seu Senyor. El tema del rendiment és important. Ja en l’Antic Testament Déu esperava d’Israel que donés bons fruits; ho expressa clarament el cant de la vinya que trobem al llibre del profeta Isaïes: “La vinya del Senyor de l’univers sou vosaltres, poble d’Israel. Vosaltres, gent de Judà, éreu la seva plantació predilecta. El Senyor n’esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries” (Is 5,7); i el profeta Osees diu: “ Sembreu-vos llavor de justícia, colliu fruits de bondat; …. Però vosaltres heu conreat injustícies, heu collit maldats, heu menjat fruits dolents” (10,12-13).
A l’evangeli de Mateu apareix sovint l’exigència del rendiment, de la productivitat: “Doneu els fruits que demana la conversió” (3,8); “Tot arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc” (7,19); “La llavor sembrada en terra bona dona fruit” (13,23); “El Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar” (21,43). La comunitat està cridada a rendir augmentant els béns que ha rebut. Es demana a la comunitat que sigui operativa.
Hi ha un detall que te la seva importància. Res hi sobra a l’Escriptura diuen els rabins. El text diu que els dos primers servents es van posar immediatament ( eutheôs) a treballar per fer rendibles els talents. Contrasta amb la passivitat del tercer servent. En els evangelis trobem exemples d’aquesta resposta instantània. Els deixebles cridats deixen immediatament les barque i les xarxes per seguir Jesús (Mt 4,20.22). Sense usar el mateix adverbi “eutheôs” trobem la rapidesa de Maria per anar a ajudar a Elisabet (Lc 1,39); els pastors deixen els ramats per anar de pressa a Betlem al lloc del naixement de Jesús (Lc 2,16); el cec Bartimeu s’aixeca d’una revolada per anar a Jesús (Mc 10,50); Zaqueu baixa de l’arbre per acollir Jesús (Lc 19,15).
Els dos primers servents no s’esperen per començar a treballar amb els talents, no fan reunions preparatòries, ni dissenys previs d’estratègies d’actuació, ni consultes sinodals, ni planificacions . En veure que el retorn de Jesús es fa esperar, la comunitat cristiana podria dir: “ això va per llarg, ja ens hi posarem, no ve d’uns quants dies, setmanes o mesos”. La paràbola desmunta aquest plantejament. La construcció del Regne no admet demora, és una tasca urgent.
Diumenge 33 durant l’any. 19 de Novembre de 2023.