Full Parroquial 8-10-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY (Is 5,1-7; Fl 4,6-9; Mt 21,33-43)
- La segona lectura que hem escoltat comença amb unes paraules que expressen un anhel que tots tenim: «Germans, no us inquieteu per res». Què més voldríem nosaltres que mantenir la pau enmig dels maldecaps i de les preocupacions que la vida ens porta cada dia… Què més voldríem! Però, de fet, sovint ens manca aquesta pau: sempre hi ha coses que ens preocupen, ens angoixen i, de vegades, ens entren tan endins que ens fan mal. I, fins i tot, tenen el perill d’anar-nos destruint interiorment. ¿No us heu preguntat mai per què no tenim més pau interior? ¿És possible, aquesta pau?
- Sí que ho és. La segona lectura, com recordàvem abans, ens ha dit: «No us inquieteu per res». Seria absurd que la Paraula de Déu, que no enganya, ens demanés una cosa impossible de complir. Seria absurd. Per tant, sí que és possible, aquesta pau. I la mateixa lectura ens dona el mitjà per a assolir-la: «A cada ocasió, acudiu a la pregària i a la súplica». Perquè així —hi afegeix—: «La pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist».
És fonamental, això: si volem tenir pau interior, hem de pregar. Però no pas perquè la pregària ens elimini les dificultats. Al contrari. La pregària ens impulsarà a ficar-nos de ple en la vida: a preocupar-nos, com ens ha dit sant Pau, de «tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable…». I això comporta problemes, evidentment. Però aquesta consciència d’estar sempre en mans de Déu dona pau i serenor.
- La primera lectura ens ha parlat de tot el que fa el Senyor per la seva vinya: com la cava i la neteja de pedres, com hi planta els millors ceps. El profeta Isaïes, amb aquestes imatges, ens vol fer veure com estima i afalaga el Senyor la seva vinya. Doncs bé, la pregària ens fa sentir, no d’una manera teòrica, sinó vital, que la vinya estimada del Senyor soc jo: ell ens estima i es bolca en nosaltres. Si nosaltres, si tota la nostra vida és estimada així, què ens pot fer perdre la pau? Què?
- Això no obstant, cal afegir-hi que la pregària també ens fa descobrir un aspecte fosc de la nostra vida: les nostres infidelitats. Tant la primera lectura com l’evangeli ens mostren la gran decepció de Déu per la seva vinya i els vinyaters.
M’ho haig d’aplicar a mi. Déu m’ha donat la vida amb totes les seves immenses possibilitats. Déu m’ha donat la fe sense cap mèrit meu: una fe —quin misteri!— que no tenen altres persones, potser millors que jo. Déu m’ha omplert dels seus dons: tot allò de bo que hi ha en la meva vida és un do seu. Què n’he fet, de tot això? Hauria de ressonar en el meu cor allò que diu el Senyor a través del profeta Isaïes: «Què podia haver fet per tu que no ho hagi fet?». Déu ha «invertit» molt en nosaltres. Sobretot ens ha estimat molt. Confiava en nosaltres. Quins són els resultats? Seria una llàstima que només donéssim «raïms agres». Tots nosaltres hem recorregut ja una part de la nostra vida. ¿Quan pensem començar a donar els bons fruits que espera el Senyor?
- De vegades no som prou conscients de la mediocritat, de la buidor de la nostra vida. La pregària ens ho fa descobrir. Però aquest descobriment fet en clima de pregària no ens fa mal, no ens enfonsa. A aquell que prega, li dol haver obrat malament, és clar. Però no pas perquè tingui por de condemnar-se, sinó perquè comprèn que ha decebut Aquell que l’ha estimat més que ningú i a qui no ha donat la resposta d’amor que es mereixia.
Enteses així, les meves infidelitats no m’apartaran de Déu, sinó al contrari: m’hi acostaran. I ell em farà sentir que em perdona i m’impulsarà a recomençar de nou amb esperança. Perquè la tristesa cristiana no deprimeix mai, sinó que sempre és un estímul per a aixecar-se. I també un impuls a tractar els altres de la mateixa manera que Déu em tracta a mi: amb comprensió.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Is 5,1-7
La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel
Lectura del llibre d’Isaïes
Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dona raïms agres quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja.
La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.
Salm responsorial 79,9 i 12.13-14.15-16.19-20 (R.: Is 5,7a)
Un cep vau portar d’Egipte,
per plantar-lo, traguéreu els nadius.
Els seus brots van créixer fins al mar,
els seus plançons, fins al Gran Riu.
R. La vinya del Senyor és el poble d’Israel.
Com és que heu derrocat la seva tanca,
perquè l’esfulli qualsevol vianant?
Hi entren els senglars a devastar-la
i els animals salvatges hi pasturen. R.
Déu de l’univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta. R.
No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos vós la vida
perquè invoquem el vostre nom.
Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada
i serem salvats. R.
Lectura segona Fl 4,6-9
Practiqueu això i el Déu de la pau serà amb vosaltres
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
Al·leluia Jo 15,16
Soc jo qui us he escollit del món
per confiar-vos la missió
d’anar pertot arreu i donar fruit,
i el vostre fruit perdurarà.
Evangeli Mt 21,33-43
Passarà la vinya a uns altres
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?». Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema». Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
VINYATERS INFAMES
Comentari a l’evangeli del diumenge 27 durant l’any. A
La segona paràbola d’un grup de tres dedicades a la denuncia de la infidelitat d’Israel la llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 21,33-43). Sol ser coneguda com la paràbola dels vinyaters homicides. Les altres dues són la paràbola dels dos germans (21,28-32) i la del banquet de noces (22,1-14)
La paràbola comença parlant d’un home que va plantar una vinya. La imatge de la vinya era popular i coneguda en temps de Jesús. A l’Antic Testament apareix per simbolitzar l’esposa (Sl 128,3) o també la saviesa (Sir 24,17); en temps de Jesús un gran cep d’or lluïa dominant l’entrada del temple de Jerusalem. El més freqüent, com en el text de Mateu, és que sigui símbol del poble de Déu. El passatge de l’Antic Testament que més s’ajusta amb la nostra lectura és el cant d’amor a la vinya del llibre d’Isaïes ( Is 5,1-7).
La descripció detallada de l’agençament de la vinya subratlla l’interès sol·lícit de l’home que no escatima recursos per protegir-la i tenir-ne cura, símbol dels beneficis que Déu ha atorgat a Israel al llarg de la història.
L’ús de “servents” és una al·lusió a la història d’Israel. L’enviament de profetes no va ser un fet puntual sinó una constant de la història d’Israel; una situació que descriu molt bé el segon llibre de les Cròniques: “El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjà dels seus missatgers, perquè no volia fer desaparèixer el seu poble i el santuari on residia. Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s’arborà tant que ja no hi hagué remei” (2 Cr 36,15-16). Que la persecució i mort dels profetes ( 1Re 18,13; Ne 9,26; Jr 37,15-21) era un destí connatural dels profetes era un tema àmpliament admès: “Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats” dirà més endavant Mateu (23,37, també Lc 13,34).
El clímax narratiu arriba amb l’enviament del fill, indiscutible referència a Jesús. Enviar el fill és una imprudència incomprensible, narrativament parlant, perquè suposa confiar en uns vinyaters que han demostrat sobradament el seu comportament cruel i despietat envers els enviats de l’amo, malgrat tot, l’amo l’envia. Els vinyaters treuen el fill de la vinya per matar-lo semblantment com passarà amb Jesús que el van treure de Jerusalem per crucificar-lo ( Jn 19,17.20). Mort el fill, suposat hereu de la vinya, els vinyaters poden quedar-se amb la propietat. Això vol dir prescindir totalment de l’amo que, traduint la imatge a nivell teològic, vol dir prescindir totalment de Déu. Els grans sacerdots i fariseus volen ser els únics amos i senyors del Poble de Déu. Per treure el suc i el bruc del poble, a Déu no el necessiten per res.
La paràbola en els seus inicis acabava amb la mort del fill, però les primeres comunitats cristianes no els semblà bé aquest final tan negatiu i tràgic, per això s’hi afegí una reflexió. Igual que en la paràbola dels dos germans, hi ha una pregunta que fa que la paràbola no deixi indiferent i una resposta que esdevé una acusació de tal manera que les pròpies paraules dels sacerdots i fariseus es converteixen en una acusació.
A diferència del cant a la vinya d’Isaïes no és la vinya la que rep el càstig sinó els vinyaters, és a dir, els responsables d’Israel que perviu com una realitat històrica desprès de la mort de Jesús. La vinya serà donada a un altre poble que la faci fructificar. Aquí va bé recordar el text de Mateu que diu: “Vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a la taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el regne del cel” (Mt 8,11; semblant Lc 13,29).Donar fruit és una exigència evangèlica de primer ordre ( Mt 3,10; 7,19; 12,33; 13,8.22.23). Poble tradueix el terme grec “ethos”; aquí apareix en singular, en plural és la forma habitual de designar els pagans. Aquest poble és la comunitat de Jesús a la que s’ha encomanat la missió d’iniciar, realitzar i promoure la presència activa del Regne de Déu en el món. El poble responsable de la collita en el Regne de Déu ( la vinya) ja no serà ni l’Israel històric o religiós, ni tampoc els pobles del món pagà sinó la comunitat universal convocada en el nom de Jesús.
Diumenge 27 durant l’any. 8 d’Octubre de 2023