Full Parroquial 16-4-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE II DE PASQUA (Ac 2,42-47; Jn 10,19-31)
1. L’evangeli que acabem d’escoltar ens parla d’un apòstol que no volia creure: Tomàs. Ell no era amb els seus companys quan se’ls va aparèixer Jesús i no va fer l’experiència de Jesús ressuscitat. La història es podria repetir en nosaltres. Jesús ressuscitat en la comunitat cristiana reunida cada diumenge, és a dir, en l’eucaristia. És aquí, de manera especial, on experimentem la seva llum, la seva pau i la seva amistat.
¿Som conscients que, si no hi assistim, ens perdem tot això? ¿Ens dol perdre’ns aquest contacte vivificant amb l’Esperit de Jesús ressuscitat? I, què vol dir creure que Crist ha ressuscitat? Significa estar convençuts que el seu Esperit és una força que segueix tenint una influència real i positiva en la nostra vida. Com ho fa? Les lectures d’avui ens ho recorden.
2. Diu l’evangeli que, estant les portes tancades per por dels jueus, «Jesús entrà, es posà al mig…». Jesús no necessita que les portes estiguin obertes per a poder entrar. Encara que jo tingui el cor tancat per la por, la decepció, la tristesa…, ell pot entrar-hi. Sovint, quan estem en situacions de foscor veiem brillar una llumeneta, una petita llum: és el Senyor. Facilitem-li el camí! El Senyor desitja entrar dins nostre; no vol quedar-se fora. Per què? Doncs perquè ens estima i ens vol treure les pors: ens vol donar pau i alegria. Dues vegades repeteix Jesús les mateixes paraules: «pau a vosaltres». És el gran do de Jesús ressuscitat: la pau al cor.
Tenim pau interior? No tenir-ne podria significar no haver descobert encara que Jesús ha ressuscitat i que continua vivint enmig nostre. Fixem-nos en què diu l’evangeli: «Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor». L’autèntica pau, l’alegria, la joia serena i inalterable al fons del cor, només ens la pot donar Jesús. La tristesa és signe de llunyania del Senyor.
3. Però Pasqua no és un final, un punt d’arribada, un «ja està»… Com que Jesús ens ha omplert dels seus dons, ara, a vegetar… No. La Pasqua és una ordre de marxa. És un posar-se dret i començar a caminar seguint el manament de Jesús: «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». La fe és un do per a fer fructificar i no pas per a guardar-lo enterrat. Hem de sentir-nos enviats de Jesús a escampar la seva Bona Nova, pertot arreu. Qui porta dins el dinamisme de l’Esperit de Jesús no es pot quedar quiet: se sent empès a escampar pertot arreu l’esperança que ens ha portat Jesús.
4. Tots nosaltres hem de ser homes i dones d’esperança. Això no significa negar la realitat del mal que descobrim al nostre entorn i en nosaltres mateixos. El mal hi és. Per això va ser necessari que ens salvés Jesús. Ser homes i dones d’esperança no és negar aquesta realitat, sinó estimar-ne una de millor i creure que, amb l’ajut de Déu, que no mancarà mai, i amb el nostre granet de sorra, ho podem anar millorant tot. Però no oblidem que només la joia contagiosa pot demostrar davant de tothom que nosaltres creiem sincerament això que diem: que Crist ha ressuscitat. Només així farem la fe atractiva als que n’estan allunyats. Això és el que aconseguia la primera comunitat cristiana, segons hem escoltat en la primera lectura: «Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats
Per què actualment no s’afegeix més gent, sobretot joves, a la comunitat cristiana? ¿No deu ser perquè no ens estimem prou i perquè no vivim la nostra fe de forma engrescadora, com aquells primers cristians que la vivien «amb senzillesa i alegria»? Aquí hi ha una bona reflexió a fer-nos cadascun de nosaltres.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE II DE PASQUA: OCTAVA DE PASQUA / Cicle A
Lectura primera Fets 2,42-47
Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els béns
Lectura dels Fets dels Apòstols
Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles.
Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen, per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú.
Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.
Salm responsorial 117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: 1)
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
R. Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
O bé:
Al·leluia.
Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor. R.
M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
Escolteu, crits de festa i de victòria
al campament dels justos. R.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo. R.
Lectura segona 1Pe 1,3-9
Ens ha fet néixer de nou i ens ha donat una esperança viva,
gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts
Lectura de la primera carta de sant Pere
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. L’esperança que us dona és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.
Al·leluia Jo 20,29
Diu el Senyor: Tomàs, perquè m’has vist has cregut?
Feliços els qui creuran sense haver vist.
Evangeli Jo 20,19-31
Vuit dies més tard, Jesús entrà
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas».
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
L’APÒSTOL PERE TAMBÉ ESCRIU
Comentari a la segona lectura del 2on diumenge de Pasqua. A
La primera carta de Pere és un dels escrits tardans del Nou Testament. Les comunitats cristianes s’havien anat consolidant però les proves que els cristians havien de patir de part dels pagans i dels jueus, posaven en perill la seva fe. Injúries, calúmnies, vexacions de tot gènere, debilitaven la fe de molts, que podien tornar a la vida dissoluta anterior a la seva conversió. Per això, la finalitat de l’epístola és exhortar els cristians a ser fidels a la seva fe. Per això els recorda la seva incomparable dignitat i l’immens favor que el Senyor els ha fet en cridar-los a la seva fe. Els exhorta que compleixin amb tota cura el deure d’un bon comportament amb tots els homes; que visquin piadosament. La situació difícil per la qual travessaven les comunitats cristianes de l’Àsia Menor, perseguides, calumniades, injuriades pels pagans i jueus motivà la confecció d’aquest escrit del que en llegim un petit fragment a la segona lectura d’aquest diumenge ( 1Pe 1,3-9)
Encara que l’escrit es presenta com una carta, aviat es va veure que es tracta d’un sermó o una homilia. Les referències al baptisme (alguns autors hi han vist quatre himnes baptismals) són tan freqüents que fan pensar en una exhortació baptismal feta pel bisbe davant tota l’assemblea present en la litúrgia baptismal, homilia especialment dirigida als qui a la nit de la vetlla pasqual havien rebut el baptisme. Això fa que sigui apropiat llegir aquest escrit durant el temps litúrgic pasqual. L’autor de 1 Pe amplia aquesta exhortació baptismal amb recomanacions adequades a la persecució i al comportament cristià de cada dia.
Res fa pensar en Pere excepte que l’escrit el presenta com el seu autor i sorprenentment hi ha moltes semblances amb els escrits de Pau i la seva escola que es poden explicar per la dependència de tradicions comunes. La introducció és gairebé idèntica a la de 2Co 1,3. Es mencionen els personatges de Silvà o Siles i Marc (1 Pe 5,12 i 13) coneguts col·laboradors de Pau (Silvà 1 Tes 1,1; Marc Col 4,10). Coincideix amb una interpretació de la mort de Jesús com una realitat salvífica (1,18s); parla de la participació en els sofriments de Crist (4,13); la fórmula tan abundantment usada per Pau també apareix a 1Pe (5,10.14).
La carta pressuposa una situació eclesial en la que la veneració de Pere i Pau màrtirs està ben arrelada. Vistes les referències de la carta als escrits de Pau, tant era que l’autor l’atribuís a Pau o Pere ja que tots dos gaudien de la mateixa autoritat com a màrtirs i com apòstols.
Si la carta fou escrita a Roma i tot fa pensar que fou així per l’al·lusió de Roma amb el nom encobert de Babilònia (5,13) cal deduir-ne l’afany de la primitiva comunitat romana que considerava Pere el seu apòstol i aquesta pretensió obrí el camí de la tradició que presenta Pere com el primer bisbe de Roma.
El text parla de l’alegria, una alegria que no quedarà minvada per la realitat de les persecucions. L’alegria en el sofriment pertany als temes clàssics de la predicació cristiana des dels començaments. Els sofriments a més der ser considerats bons, s’entenen com una necessitat en tant que són senyal de que la fi es propera i això indiscutiblement és motiu d’alegria. Les contrarietats són participació en els sofriments de Crist idea que té els seus paral·lels en el pensament de Pau.
L’alegria es promet als qui no han vist mai físicament Jesús. A diferència de Pere i els altres apòstols, aquests cristians de l’Àsia Menor no tingueren el privilegi de veure Jesús en persona. Quan es van convertir en cristians, l’existència històrica de Jesús feia temps que havia acabat. L’evangeli de Joan mostra que Jesús sabia que la majoria dels cristians no el veurien mai en carn, i així li va dir a Tomàs (que havia vist Jesús ressuscitat), “Perquè m’has vist, has cregut. Beneïts són aquells que no han vist, i han cregut” (Jn 20:29). A aquests cristians d’Àsia Menor no els faltarà l’alegria que Déu els donarà pel fet d’haver aconseguit la salvació.
Diumenge 2on de Pasqua. 16 d’Abril de 2023