Full Parroquial 19-2-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE VII DURANT L’ANY (Sl 102; Mt 5,38-48)
- Cal reconèixer que alguna de les paraules que ens ha dit Jesús en l’evangeli ens desconcerten: «Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra». «Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell». Són paraules tan radicals, que se’ns fa difícil acceptar-les. Però, evidentment, aquestes afirmacions no s’han de prendre al peu de la lletra. Són imatges d’estil oriental dites perquè ens quedi més ben gravat el missatge.
L’ensenyança bàsica que Jesús ens vol transmetre aquí és que no hem de respondre al mal amb el mal. Si jo rebo un cop, de la mena que sigui, un insult, un menyspreu, una injustícia…, jo no haig de respondre amb un altre cop, amb una paraula dura, amb una nova injustícia. Perquè llavors no trencarem mai l’espiral de la violència. Una societat que accepta la venjança com una actitud normal, es converteix en una societat marcada per la inseguretat i l’angoixa. L’experiència de cada dia ens diu que la destrucció de moltes famílies o la manca de pau en molts països —Palestina, per exemple—, neix precisament d’aplicar el principi: «Ull per ull, dent per dent».
- El camí ha de ser un altre. Jesús ens convida a modelar el nostre cor a imatge del Pare del cel, que, segons ens ha recordat el salm, «és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor». Quantes vegades certes paraules dures són fruit del nerviosisme i, passat aquest moment, el mateix que les ha pronunciat se’n penedeix! Si l’altre s’ha mantingut serè, la convivència es refà, sobretot si el que ha fet el mal és conscient que «les espines del cor només les poden treure unes mans que estimin». És a dir, si li fa sentir que li dol haver-li fet mal. Però si aquell que ha estat ofès es posa a la mateixa altura que l’altre i contesta amb la mateixa duresa, el mal potser ja serà irreparable. Per això Jesús ens convida a vèncer el mal amb el bé, perquè és l’única autèntica victòria sobre el mal: vènce’l a còpia de bé.
- I això també té importància per una altra raó. Nosaltres, sens dubte, fem moltes coses bones: ajudem persones necessitades, participem en campanyes contra la fam, estem en contra de les injustícies…, i moltes coses més. Tot això és molt necessari i molt positiu, però cal reconèixer que també ho fa molta gent que no és cristiana. Si sols estiméssim els qui ens estimen, si sols donéssim als qui ens ho poden agrair, encara que només sigui dient «gràcies», o si solament ajudéssim aquells que pateixen necessitat sense culpa, ¿com donaríem testimoni de Jesucrist, si aquestes coses ja les fan moltes persones que no són creients?
Donar testimoni —i Crist ens ha dit que hem de ser els seus testimonis— significa actuar de tal manera que xoqui, que causi impacte, que la gent es pregunti, sorpresa, què passa aquí? I això només es produirà en la mesura que siguem capaços d’obrar com Jesús, que va fer el bé i va estimar tothom, sense excloure ningú, ni aquells que el van matar.
- Ser deixeble de Crist exigeix, sobretot, evitar que la rancúnia i l’esperit de venjança s’apoderin del nostre cor. Fixem-nos en una cosa important: el mal que em fan els altres, per més gran que sigui, sempre queda a l’exterior de mi mateix, resta fora de mi, no entra dintre meu. Però si la meva resposta també fa mal, vol dir que el mal m’ha vençut a mi, que l’he deixat entrar dintre el meu cor, que m’he deixat dominar per ell, que jo he estat derrotat.
Això és el que Jesús ens diu que hem de saber evitar. No hem de tornar mai mal per mal, sinó vèncer el mal amb el bé. Obrar així no és pas signe de debilitat, sinó al contrari, mostra una gran fermesa interior. No tothom és capaç de fer-ho. Significa que som capaços d’actuar d’acord amb allò que som: fills de Déu. D’un Déu que té paciència perquè sap que, a la llarga, el bé és més fort que el mal. Que el bé sempre acaba guanyant. M’ho crec, això?
Doncs procurem viure d’acord amb això i deixarem darrere nostre un rastre inesborrable de la bondat de Déu.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
19 de febrer DIUMENGE VII DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Lv 19,1-2.17-18
Estima els altres com a tu mateix
Lectura del llibre del Levític
El Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant.
No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor».
Salm responsorial 102,1-2.3-4.8 i 10.12-13 (R.: 8a)
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable. R.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.
No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes. R.
Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’Orient és lluny de l’Occident.
Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels. R.
Lectura segona 1C 3,16-23
Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s’enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància. L’Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys». I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s’aguanten més que el fum». Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.
Al·leluia 1Jo 2,5
Els qui fan cas de la paraula de Jesucrist
han arribat de debò a estimar Déu perfectament.
Evangeli Mt 5,38-48
Estima els enemics
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent”. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.
Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
COM A TU MATEIX
Comentari a la primera lectura del diumenge 7é durant l’any. A
El tercer llibre del Pentateuc s’anomena llibre del Levític pel títol que li va donar la traducció grega dels LXX:“leveitikon”. Tot i que el llibre només parla del levites una sola vega (25,32-34), el títol es justifica perquè parla dels sacerdots que formaven un clan de la tribu de Levi i de tasques i funcions que en algun moment de la història d’Israel foren competència dels levites. La bíblia hebrea l’anomena “Wayyiqra” (i cridà) que és la primera paraula de la frase amb que comença el text hebreu: “Va cridar el Senyor a Moisès”.
El llibre el podem dividir en les següents seccions: 1) Lleis sobre els sacrificis (cc.1-7); 2) Disposicions sobre la investidura dels sacerdots (cc.8-10); 3) Lleis sobre les purificacions rituals (cc. 11-16) 4) Lleis sobre la santedat. Aquesta part és coneguda com a “Codi de la santedat” anomenat així per la freqüent repetició: “Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant” Són les paraules amb que comença la primera lectura d’avui que recull un fragment d’aquest codi (Lv 19,1-2.17-18 ). El llibre acaba amb un apèndix on s’hi tracta el compliment dels vots i qüestions sobre el delme (c.27).
La lectura comença amb una proclamació solemne de la santedat de Déu que esdevé exigència de la santedat que també ha de tenir el poble. La santedat de Déu té a veure amb que Déu és una realitat radicalment diferent a qualsevol altra realitat existent. No pot ser confós ni barrejat amb res ni amb ningú. No és fàcil acostar-s’hi i viu en un àmbit on Israel només hi pot penetrar si compleix determinats requisits. Vist així, imitar la santedat de Déu podria comportar desentendre’s de la realitat del món. Tot el contrari, imitar la santedat de Déu implicarà entre altres prescripcions que el capítol 19 va detallant, comprometre’s a fons en l’amor als altres.
El tema estrella que apareix en el text és l’amor als altres formulat amb l’expressió que s’ha fet clàssica: “Estima als altres com a tu mateix”. Qui són aquests altres? En el text figuren amb diversos noms: el germà (“akj”), els fills del teu poble (“bene ameka”)i els termes hebreus “amit” i “rea” que es poden traduir per parent, amic, veí company, persona propera. Tot i la pluralitat de traduccions i matisos l’àmbit d’actuació i realització d’aquest amor sembla quedar limitat en l’entorn més immediat i proper de la persona. El verset 33 del mateix capítol introdueix un terme que amplia horitzons i fronteres “ger” l’estranger. Aquest també s’ha d’estimar com a tu mateix (és la mateixa construcció que apareix a la nostra lectura) i ha de ser tractat exactament igual que un que hagi nascut en el teu poble. L’estranger té els mateixos drets i la mateixa dignitat com a persona que qualsevol israelita. Quan Jesús explica al mestre de la llei qui són aquests altres a qui cal estimar (Lc 10,25-37) posa l’exemple del samarità que pels jueus era considerat un estranger.
“Estima l’altre coma tu mateix resumeix en positiu el tracte envers els altres que en els vv. 17-18 ha anat descrivint en negatiu sobretot a través de tres comportaments: l’odi, la venjança i el rancor.
En contra de l’odi s’hi contraposa la correcció del germà a fi de no fer-se responsable del seu pecat. Això vol dir que la víctima que no s’atreveix a denunciar una agressió o una injustícia carrega amb la culpa del mal. Per què? Si hom sofreix per culpa d’una ofensa i no corregeix el proïsme, el més probable és que acabi odiant-lo i fàcilment caigui en el rancor i el desig de venjança. El seu silenci farà que el mal quedi enquistat i entri en un estancament del que serà difícil sortir-se’n. Davant el mal sofert, callar no és bo, el millor és la denúncia, la correcció fraterna, el perdó; és la millor manera que les coses no vagin a mal borràs. Quan Jesús mor a la creu perdonant, talla d’arrel un dinamisme del mal que pot resultar imparable.
Diumenge 7 durant l’any. 19 de Febrer de 2023