Full Parroquial 29-1-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE IV DURANT L’ANY (Mt 5,1-12a)
- Acabem d’escoltar, en l’evangeli, el programa de vida que Jesús proposa per a tots aquells que vulguin ser deixebles seus. No solament per a uns pocs escollits i privilegiats, sinó per a tots els qui vulguin ser cristians de veritat. És l’únic camí de salvació.
Aquest programa comença amb una paraula que es repeteix vuit vegades: «feliços». Jesús coneix el cor humà; sabia que té set de felicitat. Tots aspirem a ser feliços i cadascú orienta la seva vida per intentar d’aconseguir-ho. En què poso jo la meva felicitat? Realment me la dona?
- L’experiència ens diu que no ens la donen ni els bens materials —que, tirant llarg, donen benestar, però no felicitat—, ni tampoc les persones, perquè sovint ens deceben o, almenys, perquè no poden omplir plenament el nostre cor. La felicitat és una cosa interior que només podem trobar en Déu, que és la font de la joia, de la pau, de l’esperança, de l’Amor. I Jesús ens presenta el camí que ens permet d’arribar a ell. Comença advertint-nos que cal trencar els lligams amb tot allò que ens pren llibertat i ens pot desviar del camí. Per això ens ha dit: «Feliços els pobres», que, en sentit bíblic, són aquells que no posen la confiança en les coses humanes, sinó en Déu. Perquè la confiança en les coses humanes ens tanca en nosaltres mateixos, trenca la solidaritat i ens aparta de Déu. I per aquest camí no arribarem mai a ser feliços. Lluny del Senyor no serem mai feliços. Mai.
- Però cal reconèixer que aquesta ensenyança de Jesús se’ns fa difícil d’entendre, no sols perquè està en total desacord amb la societat en què vivim, sinó també perquè sovint contradiu la nostra experiència. Coneixem moltes persones que són pobres, que ploren, que passen dificultats…, i no veiem pas que siguin felices. Llavors, què passa aquí? Jesús, en aquest evangeli, no ens vol pas dir que pel sol fet de ser pobres o de sofrir, automàticament serem feliços. No ens vol dir això. Ens vol dir que, si creiem en ell, si li fem confiança, si acceptem plenament el seu missatge, llavors sí que serem feliços, passi el que passi en la nostra vida.
El camí de les benaurances és la situació en què es troben aquells que han decidit fiar-se de Jesús i s’esforcen per viure d’acord amb l’evangeli.
- Però en aquest evangeli hi ha també una segona invitació: a mirar el meu entorn per saber descobrir i ajudar aquells que passen dificultats, sovint pitjors que les meves. Això també porta felicitat. És clar que les benaurances no es comprenen a còpia de llegir llibres o d’escoltar sermons. Les benaurances s’entenen quan es viuen, quan es practiquen. Només si les vivim experimentarem l’alegria fonda que neix al cor quan som capaços de compartir allò que tenim i ens hem quedat més pobres; o quan hem estat portadors de pau; o quan ens esforcem per tenir un cor net; o quan ens hem arriscat per defensar un innocent, encara que ens hagi portat problemes. ¿Ens ho creiem tot això? Intentem practicar-ho en la vida de cada dia?
- Aquest és el camí que ens proposa Jesús. Un camí de plenitud que porta a sintonitzar amb l’Esperit Sant que habita en nosaltres. Llavors descobrim que ell és capaç d’unir en la nostra vida realitats tan contradictòries com són llàgrimes i joia, o pobresa i felicitat, o persecució i alegria. Només llavors ho veiem clar: quan hem sintonitzat amb l’Esperit Sant que portem dins.
Pensem tot això seriosament en el nostre cor.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
29 de gener DIUMENGE IV DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera So 2,3;3,12-13
Deixaré en el teu país un poble humil i pobre
Lectura del llibre del profeta Sofonies
Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor.
Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.
Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: Mt 5,3)
El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
R. Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.
El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters. R
El Senyor manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R
Lectura segona 1C 1,26-31
Déu ha escollit els qui el món té per febles
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l’Escriptura: «Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor».
Al·leluia Mt 5,12a
Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
Evangeli Mt 5,1-12a
Feliços els pobres en l’esperit
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
ELS HUMILS I ELS NETS DE COR
Comentari a l’evangeli del 4rt diumenge durant l’any. A
El text de les Benaurances de Mateu és un dels més coneguts i comentats de tota la Bíblia cristiana; el llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 5,1-12). Hem escollit sense cap motiu especial comentar-ne dues d’elles.
“Feliços els humils, ells posseiran la terra”. Posseir o heretar la terra és un tema que té forta presència a l’Antic Testament. A Abraham Déu li promet la possessió del país (Gn 15,7.18-21). Tota l’aventura de l’Èxode acaba amb la possessió del país ( Dt 1,8). Al llarg del temps la possessió de la terra deixa de ser una realitat material i, per dir-ho d’alguna manera, s’espiritualitza. “Senyor heretat meva” dirà el salm 16,5. No és estrany, doncs, que la possessió de la terra es converteixi en un premi pels justos; així ho diu el salm 37 que sembla ser el que inspira aquesta Benaurança: “Els humils posseiran la terra, fruiran d’una gran pau” (37,11), “Els justos posseiran la terra, l’habitaran per sempre més” (37,29).
En el Nou Testament la possessió de la terra es converteix en heretar el Regne de Déu. “Rebeu en herència el Regne” dirà el rei en el capítol 25 del mateix evangeli de Mateu i la carta de Jaume dirà “Has escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne” (2,5). Es repeteix sovint en el Nou Testament l’afirmació que els injustos no posseiran el Regne ( 1 Co 6,9; 15,50; Gl 5,21; Ef 5,5). La idealització arriba quan l’herència s’identifica amb la vida eterna. “Sou en esperança hereus de la vida eterna” dirà la carta de Titus (3,7), per això Jesús dirà als qui ho han deixat tot que posseiran la vida eterna (19,29) i un home ( o un escriba) pregunta a Jesús: què haig de fer per posseir la vida eterna? (Mc 10,17; Mt 19,29; Lc 10,25; 18,18) . La descripció més especulativa la trobem a la primera carta de Pere: “Una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible reservada dalt del cel per vosaltres” (1Pe 1,3-5). Quan als humils se’ls promet posseir la terra no se’ls promet, doncs, una propietat material sinó l’autèntica vida, la vida eterna.
Feliços els humils. Humils tradueix el terme grec “praus” que a la vegada tradueix el terme hebreu “anawim” que la en versió dels LXX és el terme que s’usa per designar els pobres. Amb això es veu com la benaurança és un desdoblament de la primera. Pobre és un terme que en teologia bíblica expressa la total disponibilitat a Déu que va unida a la modèstia, la benignitat, la compassió, la paciència activa. Amb tot, la millor descripció de l’humil és Jesús mateix que entra a Jerusalem muntat en una somera i es presenta benèvol i humil de cor (Mt 21,5; 11,29).
“Feliços els nets de cor, ells veuran Déu”. Entre el lectors de l’evangeli de Mateu n’hi havia molts provinents del judaisme entesos en la Llei, la Torà que coneixien molt bé les prescripcions rituals que s’havien de complir per aconseguir la puresa ritual. El que s’esdevingué és que en les files sobretot del fariseisme la puresa es quedà simplement en un puresa ritual i exterior. El mateix Mateu critica durament aquest comportament i retreu als fariseus que no purifiquin el seu interior (Mt 23,25-28).
La Benaurança transforma la puresa ritual en la puresa i netedat de cor. Segons l’antropologia bíblica, el cor és el centre de l’ésser humà pel que fa a l’obertura a Déu, lloc de les decisions, del pensament, del comportament i orientació moral. La netedat de cor serà equivalent a l’absència de pecat. La puresa de cor posarà l’ésser humà en condicions de poder veure Déu.
El poble d’Israel tenia el convenciment que veure Déu era morir (Ex 3,6;19,21). Per això, quan als nets de cor se’ls promet veure Déu vol dir que gaudiran d’un privilegi especialíssim. En els palau reials de l’antiguitat només uns pocs privilegiats podien estar prop del rei i veure-li la cara. El creient israelita volia experimentar la proximitat de Déu quan anava al temple de Jerusalem, la condició el cor pur. “Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se en el seu temple sant? El qui té el cor sincer i les mans sense culpa” (Sl 24,3-4). El nets de cor podran satisfer el desig de veure Déu que voldrà dir entrar en la seva intimitat, formar part dels seus preferits, gaudir del do de la vida.
Diumenge 4rt durant l’any. 29 de Gener de 2023.