Full Parroquial 1-1-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
SANTA MARIA, MARE DE DÉU – ANY NOU
- Sempre que comencem un any sentim un impuls a mirar enrere, per veure com ha anat, i també a mirar endavant per intuir què ens pot aportar l’any nou. Segurament que, en aquest any que acaba, hi ha hagut de tot: èxits i fracassos, esperances i decepcions, seguretats que se’ns han esfondrat i nous horitzons que se’ns han obert. De tot.
Tot això ja queda enrere i forma part de la nostra història personal, irrepetible. Tot allò de bo que hem fet, ningú no ens ho podrà prendre. I d’allò no tan bo, demanem-ne perdó amb humilitat i deixem-ho en mans de Déu. La seva bondat salvadora és més poderosa que totes les nostres misèries. No ens deixem condicionar pel nostre passat negatiu i mirem endavant amb esperança.
- El Senyor, que coneix la nostra feblesa, ens regala encara un altre ajut: ens ha donat Maria perquè sigui el nostre punt de referència. En podríem destacar moltes coses, d’ella, però avui centrem-nos en una: la seva fidelitat al Senyor. Ella va ser la dona del «sí» a Déu. Cal reconèixer que, sovint, tenim por de donar el nostre «sí» a Déu. Maria no li va negar res del que li demanava. Absolutament res. Va ser la dona del «sí» incondicional a Déu. Precisament per això, la salvació ens ha arribat a través de Maria. I a ella mateixa, Déu la va fer «plena de gràcia». Això ens demostra que cap renúncia feta per Déu no porta a un empobriment.
- Però Déu no s’acontenta amb el fet que li diguem «sí» a ell: vol que també diguem «sí» als altres. Precisament avui se celebra a tot el món la Jornada de la Pau. Promoure la pau significa actuar de tal manera que les persones es diguin «sí» les unes a les altres. La pau és l’acceptació de cada persona com una germana. Quan parlem de pau hem d’evitar dos errors que sovint podem cometre. El primer és confondre la pau amb les paraules o declaracions solemnes. No dic que això sigui negatiu, ni tampoc que no sigui necessari fer-ho, però no és suficient, ni de bon tros.
Fixem-nos-hi: Jesús no considera feliços els qui proclamen la pau, sinó els qui la construeixen: «Feliços els qui posen pau; Déu els reconeixerà com a fills» (Mt 5,9). Cal que siguem de veritat constructors de pau.
- El segon error que podem cometre és creure que la pau és només assumpte dels qui tenen el poder polític o econòmic. És evident que ells tenen la seva responsabilitat, i ben grossa, per cert. Però la pau és cosa de tots, perquè l’arrel profunda de tota violència és la infravaloració de la persona humana. I en això tots hi podem caure.
Tota persona, pel simple fet de ser-ho, mereix un respecte; encara que pensi d’una manera diferent de la meva, perquè tots som fills de Déu. Qui no és capaç de tenir aquest respecte ja ha passat de la ratlla; i qui ha passat de la ratlla ja està instal·lat en l’àmbit de la violència, i tard o d’hora farà mal.
L’actitud fonamental del respecte a l’altre bàsicament s’aprèn a casa. Tots hauríem de fer examen de consciència per veure com es tracten marit i muller, pares i fills, i quin llenguatge emprem quan mirem el futbol o donem una opinió sobre qualsevol persona. Sovint parlem com si tinguéssim la veritat absoluta i menyspreem els contraris.
A casa hem de descobrir que els altres no són rivals que ens amenacen i que convé destrossar, sinó germans que cal respectar i amb qui hem de col·laborar per a fer un món nou, on el diàleg sigui l’únic instrument per a resoldre les diferències. Així serem veritables constructors de pau.
Comencem per dialogar sovint amb el Senyor, que a tots ens considera fills i filles, i la resta ja anirà venint.
Demanem-ho per intercessió de Maria.
Mn. Segimon García Ramiro
LECTURES DE LA MISSA
1 de gener de 2023 OCTAVA DE NADAL
SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU
Lectura primera Nm 6,22-27
Interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”. Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré».
Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.
R. Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra. R.
Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.
Lectura segona Ga 4,4-7
Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!». Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
Al·leluia He 1,1-2
Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes,
però ara ens ha parlat a nosaltres
en la persona del Fill.
Evangeli Lc 2,16-21
Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA PLENITUD DELS TEMPS
Comentari a la segona lectura. Festivitat Santa Maria.
El designi de Déu d’enviar el seu Fill a fi de salvar els qui estaven sota el domini de la Llei i fer-los fills seus és el tema que trobem en un text de la carta als Gàlates (Gl 4,4-7) i que llegim a la segona lectura de la festivitat de Santa Maria.
La lectura comença dient: “Quan va arribar a la plenitud del temps” La paraula “pleroma” es refereix a quelcom que està ple, pot voler dir també integritat, totalitat, consumació. Alguns comentaristes han volgut veure que Jesús va venir durant la Pax Romana, un període de pau relativa provocat pel fet que els romans havien conquerit la major part del món conegut i havien construït les vies romanes facilitaven molt els desplaçaments i en conseqüència facilitar la difusió de l’Evangeli. Davant d’això sorgeix la pregunta: per què Déu no va esperar l’època d’internet en que la difusió dels missatges és més ràpida i més extensa?
La paraula “pleroma” té un sentit més teològic que històric. L’expressió és d’origen apocalíptic. Aquesta literatura és molt afeccionada a comptar temps, èpoques i períodes. A l’Apocalipsi siríac de Baruc després de descriure un temps dividit en dotze etapes diu que “s’esdevindrà que després de complir-se el que ha de succeir en etapes, començarà a manifestar-se el Messies” (2 Bar 29,3) i en el mateix llibre diu: “Desprès que hagin vingut els signes que se’t van dir anteriorment, quan les nacions siguin turbades i arribi el temps del meu messies” (2 Bar 72,2).
Els còmputs de l’apocalíptica tenen generalment un sentit marcadament messiànic. En aquest sentit el terme interessa a Pau. Déu és senyor de la història i té un projecte, té un designi que és el d’enviar el seu propi Fill a fi d’alliberar els qui viuen sota la Llei. En aquest sentit és il·lustratiu el text d’Efesis: “Ens ha fet conèixer el seu designi secret, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps: ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra” (Ef 1,9-10). Plenitud del temps voldrà dir també que ha arribat el moment del compliment de les profecies. La paraula profètica no queda mai sense complir-se.
Crida l’atenció l’expressió que apareix en el text “nascut de dona” sense cap referència al naixement virginal de Jesús. Desconeixia Pau la tradició que explicava el naixement de Jesús d’una mare verge?, la coneixia però deliberadament no vol parlar d’ella?, dona per coneguda aquesta tradició per les seves comunitats i considera que no ve al cas parlar-ne? La qüestió resta oberta.
En el nostre text l’expressió “nascut de dona” apareix al costat de “nascut sota la llei” cosa que posa de manifest que Pau està pensant en la precarietat de l’existència de Jesús que assumeix una existència humana per salvar-nos. Ho diu ben clar la carta als Filipencs “Es va fer no res: prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu”. “Nascut de dona” emfasitza la condició humana de Jesús enunciat fonamental, pel que hem vist en el text de Filipencs, de la teologia de Pau.
Déu envià el seu fill perquè nosaltres que vivíem sota la Llei rebéssim la condició de fills. Aquest petit fragment insisteix en la filiació. Rebem la condició de fills per adopció. La “huiothesia”, la adopció, era un terme tècnic en el dret romà per referir-se a un acte que tenia efectes jurídics i socials i mitjançant el quan una persona adquiria els mateixos drets i tenia les mateixes obligacions que un fill legítim que ho fos per naixement o per també per adopció. Així com a Roma un fill adoptat volia dir que havia estat rescatat d’una vida desgraciada, dir que Déu ens ha fet fills vol dir que ens ha rescatat de la desgràcia de viure sota el domini de la Llei.
Si en el dret romà hi havia algun document que acreditava la condició d’adoptat, aquí no hi ha cap document, només hi l’experiència d’haver rebut l’Esperit Sant que permet que ens adrecem a Déu amb l’entranyable paraula que usava Jesús: Abbà.
Festivitat de Santa Maria. Cap d’Any. 1 de Gener de 2023