Full Parroquial 8-2-2026
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 1 de febrer
Diumenge IV de durant l’any (Mt 5, 1-12)
- Acabem d’escoltar, a l’evangeli, el programa de vida que Jesús proposa per a tots aquells que vulguin ser deixebles seus. No solament per a uns pocs escollits i privilegiats, sinó per a tots els qui vulguin ser cristians i cristianes de veritat. És l’únic camí de salvació.
Aquest programa comença amb una paraula que es repeteix vuit vegades “FELIÇOS”. Jesús coneixia el cor humà; sabia que tenia set de felicitat. Tots aspirem a ser feliços, i cadascú orienta la seva vida per intentar d’aconseguir-ho.
- L’experiència ens diu que la felicitat no ens la donen ni els béns materials – que, tirant llarg, donen benestar però no felicitat – ni tampoc les persones, que sovint ens deceben o, almenys, perquè no poden omplir plenament el nostre cor.
La felicitat és una cosa interior que només podem trobar en Déu, que és la font de la joia, de la pau, de l’esperança, de l’Amor.
I Jesús ens presenta el camí que ens permet d’arribar a Ell.
- Però cal reconèixer que aquesta ensenyança de Jesús se’ns fa difícil d’entendre, no sols perquè està en total desacord amb la societat en què vivim, sinó també perquè sovint contradiu la nostra experiència.
Nosaltres coneixem moltes persones que són pobres, que ploren, que passen dificultats… i no veiem que siguin felices, llavors, què passa aquí?
Jesús, en aquest evangeli, no ens vol pas dir que pel sol fet de ser pobres o de sofrir, nosaltres automàticament serem feliços. No ens vol dir això.
Ens vol dir que si creiem en Ell, si li fem confiança, si acceptem plenament el seu missatge, llavors sí que serem feliços passi el que passi en la nostra vida, perquè sentirem que Déu és al costat nostre estimant-nos. I això ens farà trobar sentit a qualsevol situació.
- Però en aquest evangeli hi ha també una segona invitació a mirar al nostre entorn per a saber descobrir i ajudar aquells que passen dificultats, sovint pitjors que les nostres. Això també porta felicitat.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Is 58,7-10
Esclatarà en la teva vida una llum com la del matí
Lectura del llibre d’Isaïes
Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens». Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dones el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia».
Salm responsorial 111,4-5.6-7.8a. i 9 (R.: 4a)
L’home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca.
Sortós l’home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.
R. L’home just és llum que apunta en la fosca.
O bé:
Al·leluia.
El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable.
Viu sense por de les males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor. R.
Té el cor incommovible, res no tem,
reparteix el que té, ho dona als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.
Lectura segona 1C 2,1-5
Us vaig anunciar el misteri de Crist clavat a la creu
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
Al·leluia Jo 8,12
Jo soc la llum del món, diu el Senyor;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida.
Evangeli Mt 5,13-16
Vosaltres sou la llum del món
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EL DEJUNI QUE BRILLA
Comentari a la primera lectura del 5é diumenge durant l’any. A
Durant molt de temps s’ha considerat que els 66 capítols que composen el llibre del profeta Isaïes eren la unificació en un sol volum de tres llibres de tres autors diferents: el Primer Isaïes (cc. 1-39), el Segons Isaïes (cc.40-5) i el Tercer Isaïes (cc. 56-66). En l’actualitat, però, la diferència entre un Segon Isaïes i un Tercer Isaïes entesa com dues tradicions literàries independents amb autors diferents no es pot sostenir. Les promeses de salvació anunciades pel Segon Isaïes no es varen complir en la mesura que el profeta les anunciava. La felicitat, prosperitat i reconstrucció del país desprès de l’exili no es produïren com es podria desitjar; no es van produir ni en la mesura ni en el temps esperat.
L’autor dels capítols 56-66 d’Isaïes cerca les raons i les causes que motivaren la situació i s’adona que els impediments de la salvació tenen la seva arrel en el mal comportament del poble del Senyor. Un poble que encara es dedica a la idolatria (57,3-10), practica un fals dejuni (58,3-5) i comet maldats de tota mena (59,2-8). La primera part dels capítols 56-66 és la juxtaposició de textos molt variats amb acusacions i exhortacions i en una segona part s’anuncia la salvació de Sió atorgant a la ciutat de Jerusalem un rol messiànic. D’aquest anomenat Tercer Isaïes en llegim un fragment (58,7-10) a la primera lectura d’aquest diumenge.
Les paraules que el profeta posa en boca del Senyor són la resposta a la pregunta que apareix en el verset 3 (anterior al text que ens ocupa) “Per què no ens mires quan dejunem? Per què no fas cas de les nostres súpliques?. La resposta té dos aspectes, per una part Déu es queixa de la qualitat dels dejunis: “Els dies del dejuni mireu pel vostre interès … Passeu el dejuni entre plets i baralles repartint malícia a cops de puny” I desprès segueix en positiu la proposta per part de Déu de practicar un nou estil de fer dejuni: alliberar els empresonats, deixar lliures els oprimits, trossejar jous de tota mena, compartir el pa amb els qui passen fam, acollir els pobres i vagabunds, vestir el qui va despullat. Als ulls de Déu és més acceptable i veritablement més difícil i costós dedicar energies a alleujar el sofriment dels altres que no pas dedicar esforços a la escenificació personal que implicava la pràctica del dejuni: inclinar el cap, ajeure’s a terra amb un sac i cubrir-se amb cendra.
I desprès vindrà el premi: “Brillarà com l’albada la teva llum, les teves ferides es clouran en un moment, tindrà per avantguarda la teva bondat i per rereguarda la glòria del Senyor”. La llum és una imatge d’una gran força simbòlica i teològica. El primer do de la creació és la llum, és la força que s’imposa sobre el caos, la desolació i la tenebra que dominen la terra (Gn 1,2). És el naixement d’una realitat nova. També el profeta anuncia l’adveniment d’una realitat nova en el seu llibre que al començament de la segona part diu: “Alça’t radiant Jerusalem , que arriba la teva llum, sobre teu clareja com l’alba a glòria del Senyor” (60,1). El dejuni que es converteix en alliberament pel famolenc, el vagabund i l’oprimit és l’anunci de l‘adveniment d’una realitat nova. La llum simbolitza el compliment de les aspiracions d’un poble.
L’al·lusió a la glòria del Senyor com a rereguarda recorda l’àngel del Senyor que caminava darrere la formació d’Israel i constituïa a la rereguarda la seva protecció (Ex 14,19-20). El qui de l’ajuda als altres en fa el seu dejuni rebrà sempre la protecció del Senyor.
Els versets que llegim avui són un exemple clar de l’assimilació per part de l’anomenat Tercer Isaïes de la vella ètica social, política i religiosa. Amb això l’autor del llibre vol demostrar que està en sintonia amb la tradició profètica.
Diumenge 5é durant l’any. 8 de Febrer de 2026