Full Parroquial 22-2-2026
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge 22 de febrer
DIUMENGE I DE QUARESMA (Mt 4,1-11)
- El fet més important que celebrem els cristians és la Resurrecció de Jesús, perquè demostra que la mort no és invencible i que aquell que estima sempre acaba guanyant: qui estima no perd mai. Mai.
Per això, cada any volem celebrar la Resurrecció de Jesús, perquè és el fonament de la nostra fe i de la nostra esperança. Ens fa descobrir que viure d’acord amb l’evangeli té sentit: que val la pena de viure-hi.
- Déu ens ofereix a tots un camí de vida que, si el seguim, ens portarà a ser un nou Jesús: per tot arreu on passarem deixarem un rastre de la Bondat de Déu.
Nosaltres tenim bona voluntat i desitgem seguir aquest camí que el Senyor ens ofereix, perquè sabem que la nostra vida tindrà més sentit i que viurem amb més esperança. Però sovint ens deixem enganyar pel mal.
- L’objectiu de la Quaresma és ajudar-nos a descobrir quines són les nostres temptacions: cadascú és propens a tenir-ne unes de determinades. La temptació és un mal que se’ns presenta en forma de bé, com si fos quelcom que ens ajudarà a ser més feliços.
Fixem-nos en l’evangeli que hem escoltat.
La primera temptació, la de fer que “les pedres es tornin pans”, és la temptació que tots tenim de pensar que si som creients, Déu ens farà la vida fàcil.
Però ell mai no ens ha promès això. L’únic que ens ha dit és que, si li som fidels, guanyarem. I que malgrat les dificultats de la vida, sempre mantindrem la pau al cor. Així ens ho ha dit.
- La segona temptació, la que es refereix a “tirar-se daltabaix de la cornisa del temple per ser recollit pels àngels”, és la temptació de creure que el Regne de Déu progressa a base de fets espectaculars. Així ho creien els jueus.
- Finalment, la tercera temptació, la de “doblegar-se davant del mal” és la de permetre que certes coses es converteixin en “ídols” que ens dominin: el diner, el consumisme, voler quedar bé, aparentar.
- I fixem-nos per acabar, que Jesús contesta a cada temptació amb un passatge de l’Escriptura. Sabríem fer-ho nosaltres? Un bon propòsit per aquesta Quaresma podria ser llegir i meditar sovint la Paraula de Déu. Que ens penetri, no sols la intel·ligència, sinó que també ens amari el cor i transformi la nostra vida.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle A
Lectura primera Gn 2,7-9.3,1-7a
Creació i pecat dels primers pares
Lectura del llibre del Gènesi
El Senyor-Déu modelà l’home amb pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es convertí en un ésser animat. Llavors el Senyor-Déu plantà un jardí a Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil totes les varietats d’arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?». La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem». La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal». La dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d’adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se’ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s’adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se’n faldars.
Salm responsorial 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)
Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels meus pecats.
R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor,
perquè hem pecat.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el que és dolent als vostres ulls. R.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant. R.
Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança. R.
Lectura segona Rm 5,12-19
Com més abundava el pecat, més ha abundat també la gràcia
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar.
Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. És veritat: el do de Déu no es pot ni comparar amb tot allò que va venir per haver pecat un sol home: el judici d’un de sol tingué per desenllaç una condemna, mentre que el do de la gràcia fa justos els homes després de moltes caigudes.
Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d’ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist. Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.
Vers abans de l’evangeli Mt 4,4b
L’home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Evangeli Mt 4,1-11
Jesús dejuna durant quaranta dies i és temptat
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”».
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”».
Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores». Llavors li diu Jesús: «Ves-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”».
Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
HUMANITAT PECADORA
Comentari a la segona lectura del 1er diumenge de Quaresma. A
A la segona lectura d’aquest diumenge llegim uns versets del capítol 5é de la carta de Pau als Romans (Rm 5,12-19). El text forma part dels capítols que exposen el cor de la teologia de Pau.
Per situar-nos en el text que es ocupa val la pena tenir en compte un dels postulats fonamentals de la seva teologia: Tots els éssers humans són pecadors perquè tots necessiten un únic Salvador i Redemptor Jesucrist. Per demostrar aquesta universalitat del pecat necessitada de salvació, Pau es valdrà de la comparació entre Adam i Crist.
El text que ens ocupa comença dient: “Per obra d’un sol home va entrar el pecat en el món, i amb el pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes ja que tots han pecat” (v.12). El rerefons d’aquesta afirmació és la doctrina jueva sobre Adam que trobem en l’apocalíptica. L’autor del 4rt llibre d’Esdres veu en el pecat d’Adam l’origen del sofriment que comporta la mort i que té el seu origen en el pecat: “Ai Adam què has fet! Quan vares pecar la teva caiguda no et va afectar només a tu sinó també a nosaltres, la teva descendència” (7,11).
Pau parla de pecat, no de pecats. Per Pau el pecat és com una força espiritual, demoníaca; té un paper molt actiu, fa sentir el seu imperi (5,21), esclavitza i demana obediència (6,16-17), paga amb el sou de la mort (6,23), enganya i mata (7,11.13). Tot això mostra que Pau personifica el pecat retratant-lo com una força poderosa que s’enfronta a Crist i que porta desastre i mort sobre tota la humanitat.
Pel que fa a la mort, Pau la personifica igual que el pecat. En un principi l’ésser humà no estava destinat a la mort però la transgressió ha capgirat els plans inicials i si bé la mort espiritual ( la separació entre Déu i l’ésser humà) és la que més preocupa a Pau, la mort física ha estat introduïda en la història humana com a conseqüència del pecat.
El verset 13 pot portar una certa dificultat comprensiva; el que Pau diu vol ser la resposta a uns jueus intransigents que no estan d’acord en que el pecat fos present en el món abans de la proclamació de la Llei en el Sinaí. No estan d’acord amb el “tots van pecar”, segons ells com que no hi havia Llei abans de Moisès no podia existir el pecat en el temps entre Adam i Moisès perquè el pecat només és possible només quan una persona trenca voluntàriament la Llei; perquè hi hagi pecat hi ha d’haver una desobediència voluntària d’una llei establerta. Per tant, en absència de la Llei no podia haver-hi pecat. El cert és, però, que entre Adam i Moisès moltes persones van pecar, només cal repassar l’Escriptura: Caín matà Abel (Gn 4,1-16), abans del diluvi la terra es va corrompre davant de Déu i era plena de violències (Gn 6,11-12), la perversió de Sodoma i Gomorra (Gn 19). El pecat estava en el món abans que la Llei.
Al desgavell provocat pel pecat i la mort intervé l’acció de Crist amb el do gratuït de l’amor de Déu. A Adam prototipus d’una humanitat caiguda que inclou tant jueus com pagans, Pau contraposa la persona de Crist. Si Adam era capdavanter de l’antiga humanitat, Crist és l’home nou, el primer d’una nova humanitat.
En la comparació entre Adam i Crist Pau es val d’un recurs literari usat pels rabins conegut com “qal va homer” (de menys a més) segons aquest principi si s’admet una primera proposició amb molta més raó cal admetre la segona. Pau vol ressaltar que no i ha punt de comparació entre els mals introduïts per Adam amb la seva desobediència pecaminosa i els dons que ha introduït Crist amb la seva obediència fins a la mort. Qualitativament i quantitativament l’obra de Crist és superior a la d’Adam. Si el pecat va ser abundant molt més abundant ha estat la gràcia que no tan sols destruirà la mort sinó que ens atorgarà la vida. En Jesús , Fill de Déu, és Déu mateix qui està actuant per contrarestar i superar els efectes negatius del pecat.
Diumenge 1er de Quaresma. 22 de Febrer de 2026