Full Parroquial 15-2-2026
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 15 de febrer
Diumenge VI de durant l’any (Mt 5, 17-37)
- Els mitjans de comunicació tracten, de vegades, qüestions delicades com ara l’avortament, el dret a la vida, el matrimoni, la llibertat, l’amor… i moltes altres.
En aquests programes s’hi manifesten, naturalment, opinions diverses, sovint contraposades.
Els creients no ens podem donar per satisfets dient “tot ho fa”, sinó que la nostra norma de conducta ha de ser la voluntat de Déu expressada a l’evangeli: “Si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel”- ens ha dit Jesús. Són paraules serioses que ens han de fer reflexionar.
- Però fixem-nos que Jesús, a l’Evangeli, no s’acontenta de demanar-nos el simple “compliment” extern sinó que va a l’arrel de la nostra vida. Ell ens diu, per exemple, que no ens podem acontentar amb el “no mataràs” pres simplement al peu de la lletra. Perquè hi ha moltes maneres de “matar” els altres. Ho podem fer amb els nostres judicis, amb paraules feridores, amb actituds de menyspreu alimentant la rancúnia en el nostre cor.
Hem de ser conscients que podem “matar” l’altre, és a dir, enfonsar-lo, fer-li un mal irreparable, sense cap necessitat de recórrer al ganivet o a la pistola.
O sigui, Jesús ens demana, no tant una determinada manera d’actuar com una forma “de ser”, persones de cor net, d’intenció recta, que identifiquen la seva voluntat amb el desig de Déu.
- Però aquest camí de Jesús, no l’hem de fer amb l’esperit d’esclau complint-lo per força, per temor a un càstig, sinó com una resposta de fidelitat a aquest Jesús que ens salva i que ens crida a col·laborar amb Ell per anar transformant el món, fent-lo cada cop més semblant al projecte amorós de Déu.
Fent aquest camí de fidelitat, caminarem en la mateixa direcció que Jesús. Farem camí al costat d’Aquell que és la font de tota joia i de l’esperança autèntiques.
Els altres camins els hauríem de fer en solitari, no hi trobaríem Jesús. I no oblidem que lluny d’Ell, Sols hi ha buidor, tristesa i desencís.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE VI DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Sir 15,15-20
Déu no mana a ningú que faci el mal
Lectura del llibre de Jesús fill de Sira
Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.
Salm responsorial 118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b)
Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la llei del Senyor.
Feliços els homes que guarden el seu pacte
i busquen el Senyor amb tot el cor.
R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.
Heu donat els vostres preceptes
perquè siguin observats fidelment.
Tant de bo que els meus camins no es desviïn
de guardar els vostres decrets. R.
Feu aquesta gràcia al vostre servent:
que visqui pensant en la paraula que heu donat.
Obriu-me els ulls i podré contemplar
les meravelles de la vostra llei. R.
Mostreu-me el camí dels vostres decrets,
que el vull seguir fins al final.
Feu-me entendre la vostra llei,
que la vull guardar amb tot el cor. R.
Lectura segona 1C 2,6-10
Abans de tots els temps Déu ja tenia la saviesa enclosa en el seu pla,
perquè sigui la nostra glòria
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots els temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
Evangeli Mt 5,17-37
Ja sabeu què van dir els antics, però jo us dic
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.
Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri”. Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.
També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci”. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.
També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments”. I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor”. Doncs jo et dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
FER MÉS DEL QUE ESTÀ MANAT
Comentari a l’evangeli del 6é diumenge durant l’any. A
Desprès de la lectura de les Benaurances comencem a llegir el conegut sermó de la muntanya de l’evangeli de Mateu; un text llarg del que avui en llegirem la part inicial (Mt 5,17-37).
El text que ens ocupa comença dient: “No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud” (v.17). Recordem que l’evangeli de Mateu es va escriure a la ciutat d’Antioquia i en aquella ciutat hi havia una població jueva important. Aquesta població jueva no era un bloc monolític sinó que entre ells hi havia diversos grups i faccions. La comunitat cristiana d’Antioquia apareix en un primer moment com un d’aquests grups però aviat se’n va separar i va trencar amb les sinagogues que hi havia a la ciutat.
Al nucli jueu s’hi afegiren creients provinents del paganisme a qui poc els importava el compliment dels mandats de la Llei jueva. Cal sumar a tot això que amb la desaparició del Temple de Jerusalem, el seu culte i el seu sacerdoci, el valor de la Llei jueva va passar a ocupar el primer lloc. Ens trobem doncs que a la incipient comunitat de Mateu hi ha escribes i fariseus bons coneixedors de la Llei de Moisès, que en tenien una visió positiva i que es preguntaven que havien de fer amb l’Antic Testament; continuava tenint algun valor o algun sentit?
Jesús donarà resposta a totes aquestes preguntes. Ell no ha vingut a suprimir la Llei sinó a portar-la a la seva plenitud de sentit, al total desenvolupament del seu contingut. El que cal fer amb l’Escriptura és interpretar-la correctament de tal manera que es pugui descobrir que ella dona testimoni de Jesús.
L’expressió: “Doncs jo us dic” apareix en els sis exemples de comportament moral que s’exposen en el sermó i d’ells en llegim quatre aquest diumenge. Les paraules de Jesús no són una adversativa a la Llei sinó una ampliació, és anar més enllà del simple compliment. Als seguidors de Jesús se’ls demana un “plus” de justícia que sigui superior a la dels escribes i fariseus: “Si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus no entrareu pas al Regne del cel” (v.20). aquest ser més justos ha de portar cap a la perfecció: “Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial” (5,48).
Aquest anar més enllà del simple compliment del que està manat és un dels sentits que a l’Antic Testament té la paraula hebrea “hesed”. que molt sovint es tradueix per misericòrdia. Tenir “hesed” és tenir un amor que porta a fer i donar més del que està simplement manat. Quan Jesús diu: “Doncs jo us dic” demana als seus deixebles que tinguin ”hesed”.
Dels sis exemples de comportament moral que apareixen en el discurs el més controvertit és el que fa referència a la qüestió del divorci. En el text que presenta Mateu hi ha un rerefons androcèntric molt propi del temps en que s’escriu l’evangeli. Les famílies i els matrimonis estaven estructurats segons una mentalitat patriarcal en virtut de la qual en les relacions matrimonials predominaven el poder i els interessos del marit / pare / amo. Tot això està molt lluny del paper que la dona ha anat adquirint en la societat actual pel que fa als drets, dignitat, treball, economia. Les legislacions també són diferents. No es pot llegir el text des de la perspectiva de la situació que té la dona en la societat actual.
Hi ha una paraula que al nostre entendre és clau en el debat. El Deuteronomi diu que el marit dona un escrit de divorci per fer fora la dona (Dt 24,1). El verb hebreu “shala” vol dir, entre altres sentits, enviar lluny, llençar, despatxar, acomiadar, empènyer, fer fora. Un cop fora la dona, com hem dit, quedava del tot desprotegida, abocada sovint a la prostitució o esclavitud. Els abusos portats a terme amb l’aval d’aquesta llei eren incomptables.
Evidentment Jesús no pot estar d’acord amb el divorci en tant que aquest sigui un instrument opressiu per part d’una família basada en el poder patriarcal masclista. Per Jesús la família ha d’estar basada en estimar, compartir i respectar la dignitat de la persona sobretot la dona.
Diumenge 6é durant l’any. 15 de Febrer de 2026.