Full Parroquial 1-2-2026
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 1 de febrer
Diumenge IV de durant l’any (Mt 5, 1-12)
- Acabem d’escoltar, a l’evangeli, el programa de vida que Jesús proposa per a tots aquells que vulguin ser deixebles seus. No solament per a uns pocs escollits i privilegiats, sinó per a tots els qui vulguin ser cristians i cristianes de veritat. És l’únic camí de salvació.
Aquest programa comença amb una paraula que es repeteix vuit vegades “FELIÇOS”. Jesús coneixia el cor humà; sabia que tenia set de felicitat. Tots aspirem a ser feliços, i cadascú orienta la seva vida per intentar d’aconseguir-ho.
- L’experiència ens diu que la felicitat no ens la donen ni els béns materials – que, tirant llarg, donen benestar però no felicitat – ni tampoc les persones, que sovint ens deceben o, almenys, perquè no poden omplir plenament el nostre cor.
La felicitat és una cosa interior que només podem trobar en Déu, que és la font de la joia, de la pau, de l’esperança, de l’Amor.
I Jesús ens presenta el camí que ens permet d’arribar a Ell.
- Però cal reconèixer que aquesta ensenyança de Jesús se’ns fa difícil d’entendre, no sols perquè està en total desacord amb la societat en què vivim, sinó també perquè sovint contradiu la nostra experiència.
Nosaltres coneixem moltes persones que són pobres, que ploren, que passen dificultats… i no veiem que siguin felices, llavors, què passa aquí?
Jesús, en aquest evangeli, no ens vol pas dir que pel sol fet de ser pobres o de sofrir, nosaltres automàticament serem feliços. No ens vol dir això.
Ens vol dir que si creiem en Ell, si li fem confiança, si acceptem plenament el seu missatge, llavors sí que serem feliços passi el que passi en la nostra vida, perquè sentirem que Déu és al costat nostre estimant-nos. I això ens farà trobar sentit a qualsevol situació.
- Però en aquest evangeli hi ha també una segona invitació a mirar al nostre entorn per a saber descobrir i ajudar aquells que passen dificultats, sovint pitjors que les nostres. Això també porta felicitat.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE IV DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera So 2,3;3,12-13
Deixaré en el teu país un poble humil i pobre
Lectura del llibre del profeta Sofonies
Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor.
Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.
Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: Mt 5,3)
El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
R. Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.
El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters. R
El Senyor manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R
Lectura segona 1C 1,26-31
Déu ha escollit els qui el món té per febles
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l’Escriptura: «Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor».
Al·leluia Mt 5,12a
Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
Evangeli Mt 5,1-12a
Feliços els pobres en l’esperit
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
ESCOLLIR ELS FEBLES
Comentari a la segona lectura al 4rt diumenge durant l’any. A
A la segona lectura d’aquest diumenge llegim un fragment ( 1 Cor 1,26-31) de la 1a carta de Pau als Corintis on l’apòstol segueix amb el tema iniciat en els versets anteriors (18-25) on contraposa la saviesa del món i la saviesa cristiana, la saviesa de la creu que és escàndol pels jueus i absurd pels pagans.
En el fragment que ens ocupa Pau es dirigeix als qui han rebut la crida ressaltant que entre ells no hi ha gaires savis, ni influents ni de bona família. Déu ha escollit els qui són febles. El tema de l’elecció dels qui són febles no és un invent de Pau, el trobem a l’Escriptura. En el llibre del Deuteronomi, Déu ha escollit Israel el poble més petit en comparació a altres pobles més nombrosos i més poderosos que no pas ell (Dt 7,7.17-24) i li recorda que la prosperitat aconseguida no ha estat per la seva força i vigor sinó pel do generós de Déu.
El gran rei David, personatge cabdal en la història d’Israel és escollit entre els seus germans. Ell és el més petit i quan Samuel va a casa de Jessé per ungir el nou rei d’Israel, David està fora de la casa pasturant el ramat però és ell el qui és ungit perquè Déu no es fixa en les aparences (1Sa 16,1-13).
També el Servent del Senyor que “era menyspreat, rebuig entre els homes …. que el menyspreàvem i el teníem per no res” (Is 53,3) el Senyor el crida per fer-lo llum de les nacions ( Is 49,1.6).
Pau en afirmar que els dèbils i febles corintis han estat escollits per confondre la saviesa dels savis i els forts d’aquest món s’està referint a un punt fonamental de la seva doctrina segons la qual la crida a la fe és el resultat de la bondat misericordiosa de Déu i no pas de les obres de l’ésser humà ja siguin les bones per naturalesa, ja siguin les que deriven del compliment de la Llei.
Els corintis han estat cridats a viure en Jesucrist que és saviesa, justificació, santificació i redempció.
La saviesa de que parla Pau no és un conjunt de coneixements sinó un determinat tipus de comportament. No és la saviesa humana d’aquest món que Déu ha convertit en insensata ( 1,20), és la saviesa que realitza la salvació, saviesa de Déu que és Jesús mateix, Ell és l’expressió suprema de la saviesa de Déu, Ell és el Logos saviesa absoluta, infinita i plena de Déu. Jesús és saviesa perquè revela qui és el Pare. En Jesús el creient adquireix el ple coneixement de Déu. L’acte suprem de la revelació és la mort de Jesús a la creu: “El Messies crucificat, escàndol pels jueus i insensatesa pels pagans és poder i saviesa de Déu per tots els qui són cridats” (1,23-24).
Jesús és també la nostra justificació, concepte important en la teologia de Pau. L’ésser humà és justificat pel fet d’haver cregut e Déu. Aquesta justificació no es la paga obtinguda pel comportament ajustat a les prescripcions de la Llei sinó que és un regal atorgat per gràcia a tot aquell qui creu.
Estretament lligada a la justificació el creient viu la santificació. Aquesta és obra de l’Esperit de Jesús que viu en el creient i realitza en ell una obra de transformació que el fa semblant a Jesús model a seguir gràcies a l’Esperit. Allà on hi ha presència de l’Esperit es realitza la transformació total de la vida del cristià. Ningú no pot aconseguir la santificació amb l’esforç personal si no és actuant sota l’impuls de l’Esperit.
El creient experimenta també la redempció. Entenem per redempció l’alliberament d’un captiu per mitjà del pagament d’un rescat. Pau presenta la mort de Jesús com un fet que redimeix la humanitat. Aquesta havia quedat captiva pel poder del pecat i aquest poder tenia esclavitzada tota la humanitat. La humanitat esclavitzada només podia ser alliberada per un contrapoder superior i aquest és el poder que té la mort de Jesús a la creu.
Diumenge 4rt durant l’any 1 de Febrer de 2026