Full Parroquial 28-12-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 28 de desembre
SAGRADA FAMÍLIA (Col 3,12-21) (Mt 2,13-15.19-23)
- No sé si sabreu que “casar-se” etimològicament significa “fer casa nova”, és a dir, construir una llar pròpia. Això és el que fan amb il·lusió totes les parelles que es casen: crear la pròpia família.
El fet que de cada matrimoni en neixi una família nova significa que Déu se la pren molt seriosament, ja que ha instituït un sagrament exclusiu per a formar-la.
També ens ho fa veure, comprovar que Déu ha volgut que el seu propi Fill, vingués al món i passes la seva infància, en el si d’una FAMÍLIA: la de MARIA i JOSEP.
- La família ha tingut moltes realitzacions concretes, al llarg dels temps. Cada cultura i també cada època, modelen una forma diferent de vida familiar. No n’hi ha cap de perfecta. Per això la missió dels creients és la d’anar omplint d’esperit evangèlic la família de cada època concreta.
Adonem-nos, també, que la família, és la caixa de ressonància dels grans problemes de la societat: qüestió home-dona, relació entre generacions, grau de llibertat, enfocament de la vida, vivència de la fe.
També és al si de la família on els fills aprenen les actituds bàsiques que estructuraran la seva personalitat.
- Sobretot, és a la família, on fem l’aprenentatge de l’estimació sincera.
Quan un infant arriba al món, no ha fet res per merèixer l’estimació dels seus pares. Absolutament res. Al contrari, només els crea molèsties: els pren llibertat, han d’estar per ell quan plora, l’han de rentar, alimentar, portar al pediatre…
Però, malgrat tot, els pares l’estimen tant que, si l’infant morís, res no els podria consolar.
- I és, també, l’exemple que ens dona la Sagrada Família.
Us heu fixat quina família va escollir Déu per al seu Fill?
És una família senzilla que ha de lluitar cada dia per guanyar-se el pa, que ha de vetllar per protegir la vida del Fill i que no veu clar el seu futur. Ho hem escoltat a l’evangeli d’avui que ens mostra com Josep i Maria van haver d’emigrar per protegir la vida de JESÚS.
És una família com les altres, que ni és rica, ni és important per cap concepte.
Millor dit, sí que tenia un distintiu: que tots s’estimaven amb un amor profund i generós. Això és perquè Déu, que és AMOR, sols es troba bé enmig d’aquells que s’estimen.
- Val la pena que avui, festa de la SAGRADA FAMÍLIA, ens preguntem molt sincerament, quin clima regna a la nostra llar. Què aprenem a casa? Ens estimem de veritat?
I no oblidem una cosa important: que l’amor té una prova decisiva que li dona autenticitat. Aquesta prova és el bon humor. On hi ha mal humor, l’amor flaqueja.
Fora bo, que avui, i de tant en tant, rellegíssim els consells que ens ha donat Sant Pau a la segona lectura: “que tinguem sentiments de compassió, bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència”.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Diumenge dins l’Octava de Nadal
SAGRADA FAMÍLIA: JESÚS, MARIA I JOSEP / Cicle A
Festa
Se celebra el dia 30 de desembre quan Nadal s’escau en diumenge
Lectura primera Sir 3,2-6.12-14
Qui venera el Senyor honora els pares
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
En els fills, el Senyor fa l’elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.
Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.
Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1)
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
R. Feliços els fidels del Senyor,
que viuen seguint els seus camins.
La teva esposa fruitarà com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R.
Lectura segona Col 3,12-21
Vida familiar en el Senyor
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.
Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.
Al·leluia Col 3,16a
Que la paraula de Crist, en tota la seva riquesa,
tingui estada entre vosaltres.
Evangeli Mt 2,13-15.19-23
Pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo». Josep es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s’hi quedà fins que Herodes va morir. S’havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d’Egipte el meu fill».
Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s’aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i ves-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo». Ell, doncs, es llevà, prengué el nen amb la seva mare i tornà al país d’Israel. Però quan sentí dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d’Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure al poble de Natzaret. Així es complí allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PAU I ELS CRISTIANS DE ROMA
Comentari a la segona lectura del 4rt diumenge d’Advent. A
Pau va escriure la carta als Romans – de la que en llegirem els primers versets a la segona lectura d’aquest diumenge (Rm 1,1-7) – cap a finals del seu tercer viatge missioner. Poc abans de marxar de Corint cap a Jerusalem va escriure aquesta carta a l’Església de la ciutat de Roma per anunciar la seva imminent visita. Escriu la carta perquè ell es considera apòstol dels gentils i sent la necessitat de presentar-se a l’església de Roma que ell no ha fundat i que no coneix personalment. És una mena de carta de presentació on hi exposa la seva manera d’entendre l’evangeli.
A la carta no parla de cap problema específic de l’església romana. Es tracta, més aviat, d’una exposició de les seves reflexions missioneres entorn la possibilitat de salvació que, a partir de la bona nova de Jesús, ara s’ofereix a tots els homes i per tant també als pagans.
Pau manifesta el desig de predicar l’evangeli també a la ciutat de Roma (Rm 1,8.13.13; 15,20) tot i sabent que aquesta església hauria estat fundada per algú altre. En el segle I dC. a Roma hi havia entre 40 000 o 50 000 jueus provinents de comerciants, emigrants i presoners vinguts de Palestina i Síria. Fins i tot fills de famílies riques anaven a estudiar a la capital. Aquila i Priscila són cristians obligats per l’emperador Claudi a abandonar Roma l’any 49. El relat de Tàcit sobre la persecució neroniana desprès de l’incendi de Roma avala que els cristians eren ja nombrosos. Tot plegat fa evident que molt aviat a Roma hi hagués una comunitat cristiana i Pau no vol desaprofitar l’oportunitat de predicar-hi, per això els escriu una carta de la que en llegim els primers versets.
Pau incorpora en la seva salutació epistolar una confessió de fe cristiana antiga, l’estil i el vocabulari mostren que no és de collita paulina. Probablement es tracta d’una confessió de les comunitats cristianes hel·lenistes, molt possiblement l’antioquena, amb la que s’interpretava l’esdeveniment de la resurrecció com l’enaltiment de Jesús com sobirà messiànic, Senyor universal de tots els pobles i l’entenia com a compliment de l’esperança messiànica jueva sobre el descendent de David i legitimació la missió cap als gentils per sobre les barreres del judaisme.
Amb aquesta confessió de fe Pau vol fer veure que comparteix la mateixa fe que els seus destinataris a la vegada que anticipa i resumeix el que serà el contingut del seu evangeli. Al posar en la salutació una confessió de fe del cristianisme primitiu, Pau vol inspirar confiança en el caràcter tradicional del seu evangeli. Amb aquesta confessió cristiana antiga Pau espera captar l’aprovació de la comunitat cristiana de Roma a la que lloa i tracta amb molta deferència.
En la primera part de la fórmula s’afirma: “El seu Fill Jesucrist i Senyor nostre nascut del llinatge de David en la seva condició humana” El Fill s’ha encarnat en un home jueu concret, Jesús de Natzaret; en ell s’han acomplert les promeses de Déu que ha mostrat la fidelitat a les promeses fetes a l’Antic Testament. La segona part de la fórmula afirma: “A partir de la seva resurrecció d’entre els morts, constituït Fill poderós de Déu segons l’Esperit santificador” En parlar de salvació s’entén que s’amplia l’horitzó més enllà d’Israel i s’inaugura la possibilitat d’incorporació dels pagans al pla salvífic de Déu.
La segona part de la confessió podria fer pensar que Jesús no esdevé Déu fins al moment de la seva resurrecció. Cal tenir present que, en moment en que Pau escriu la carta als Romans, les afirmacions sobre Jesús estan en fase de construcció. Pau entén “constituït” no en el sentit de que Jesús es va convertir en Fill de Déu en el moment de la seva resurrecció sinó que Déu, en tant que Fill, li confereix des de la resurrecció la posició poder sobirà celestial. El judaisme no li era cap problema considerar que el Messies descendent de David era Fill de Déu. Pau fa adonar que la resurrecció revesteix d’un contingut nou a la condició de ser Fill, amb la resurrecció el Fill rep el poder santificador.
Diumenge 4rt d’Advent 21 de Desembre 2025