Full Parroquial 25-12-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
25 de desembre
NADAL (Lluc 2,1-14) i Epifania
- L’Evangeli ens parla d’un fet senzill i quotidià: el naixement d’un infant.
L’arribada al món d’un infant sempre porta alegria i també desvetlla interrogants: com serà aquest nen o aquesta nena quan sigui gran? Què farà en la vida? Quines petjades deixarà darrere seu?
Tota vida humana guarda un misteri que, amb el temps, es va revelant. Però el naixement de Jesús, a Betlem, amaga un misteri molt més profund que afectarà la humanitat sencera. És el que anuncien els àngels als pastors i a tots nosaltres: “Us ha nascut un salvador”.
La gent d’aquella època ho ignorava: sols veia en Jesús un infant com els altres.
Ho expressa molt bé Sant Joan, al principi del seu evangeli: “Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes… però el món no l’ha reconegut” (Jn 1,9-10).
Quina llàstima! No sabien pas el que perdien.
- Fixem-nos que és molt significatiu que el primer anunci que Déu ens fa arribar, un cop nascut Jesús, sigui aquest: “Us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria”. Sí, el naixement de Jesús porta alegria: “una gran alegria”.
L’alegria que ens anuncien els àngels és molt diferent: és molt fonda, perquè ve de Déu. Es nota, perquè deixa una empremta que perdura: asserena els cors, porta pau, genera esperança, ens fa sentir més germans, més solidaris.
- Per això és una alegria que transforma la nostra vida. És una alegria guaridora, que cura les nostres ferides, els nostres egoismes, les nostres pors, les nostres tristeses, els nostres ressentiments. Perquè ens fa sentir estimats i això ens impulsa també a nosaltres a estimar.
- L’alegria que ens porta NADAL no sols és guaridora, sinó que és també una alegria consistent: perquè es fonamenta en l’amor de Déu per cadascun de nosaltres. I Déu és aquell que no falla mai.
L’experiència dels creients, malgrat les nostres debilitats i infidelitats, és molt diferent de la d’aquells que no ho són. El creient viu, com tots els altres homes i dones, moments de goig i d’alegria diversos.
El creient pren consciència que el camí de la vida no el fem mai sols. Coneix el goig de tenir el Senyor, per company de camí.
Això l’allibera de la soledat i li dona el coratge per superar les dificultats de la vida.
Fora bo que els pares i mares, i també els avis, sabessin aprofitar aquestes festes per sembrar llavors cristianes en el cor, davant els pessebres, en les festes familiars tot visitant algun parent o amic malalt o vell.
Que els infants experimentin que tot això porta una gran alegria fonda que ens acosta a Déu, que és la font de l’autèntica felicitat, i que és molt diferent de l’alegria superficial que veiem als carrers i aparadors aquests dies. Perquè la nostra alegria neix de la certesa que hem estat salvats pel Senyor.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Dia 25 de desembre
NADAL
Solemnitat amb Octava
MISSA DE LA NIT
Lectura primera Is 9,1-6
Ens ha estat donat un fill
Lectura del llibre d’Isaïes
El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells rebolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà.
Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l’univers.
Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.11-12.13 (R. Lc 2,11)
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.
R. Avui ens ha nascut un salvador,
que és el Messies, el Senyor.
Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.
El cel se n’alegra, la terra hi fa festa,
bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
criden de goig els arbres del bosc. R.
Hem vist que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra;
judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat. R.
Lectura segona Tt 2,11-14
S’ha manifestat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes
Lectura de la carta de sant Pau a Titus
Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
Al·leluia Lc 2,10-11
Us anuncio una gran alegria:
Avui ens ha nascut un salvador,
que és el Messies, el Senyor.
Evangeli Lc 2,1-14
Avui us ha nascut un salvador
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l’imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la població d’on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Betlem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.
A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora».
I una multitud dels exèrcits celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PAU I ELS CRISTIANS DE ROMA
Comentari a la segona lectura del 4rt diumenge d’Advent. A
Pau va escriure la carta als Romans – de la que en llegirem els primers versets a la segona lectura d’aquest diumenge (Rm 1,1-7) – cap a finals del seu tercer viatge missioner. Poc abans de marxar de Corint cap a Jerusalem va escriure aquesta carta a l’Església de la ciutat de Roma per anunciar la seva imminent visita. Escriu la carta perquè ell es considera apòstol dels gentils i sent la necessitat de presentar-se a l’església de Roma que ell no ha fundat i que no coneix personalment. És una mena de carta de presentació on hi exposa la seva manera d’entendre l’evangeli.
A la carta no parla de cap problema específic de l’església romana. Es tracta, més aviat, d’una exposició de les seves reflexions missioneres entorn la possibilitat de salvació que, a partir de la bona nova de Jesús, ara s’ofereix a tots els homes i per tant també als pagans.
Pau manifesta el desig de predicar l’evangeli també a la ciutat de Roma (Rm 1,8.13.13; 15,20) tot i sabent que aquesta església hauria estat fundada per algú altre. En el segle I dC. a Roma hi havia entre 40 000 o 50 000 jueus provinents de comerciants, emigrants i presoners vinguts de Palestina i Síria. Fins i tot fills de famílies riques anaven a estudiar a la capital. Aquila i Priscila són cristians obligats per l’emperador Claudi a abandonar Roma l’any 49. El relat de Tàcit sobre la persecució neroniana desprès de l’incendi de Roma avala que els cristians eren ja nombrosos. Tot plegat fa evident que molt aviat a Roma hi hagués una comunitat cristiana i Pau no vol desaprofitar l’oportunitat de predicar-hi, per això els escriu una carta de la que en llegim els primers versets.
Pau incorpora en la seva salutació epistolar una confessió de fe cristiana antiga, l’estil i el vocabulari mostren que no és de collita paulina. Probablement es tracta d’una confessió de les comunitats cristianes hel·lenistes, molt possiblement l’antioquena, amb la que s’interpretava l’esdeveniment de la resurrecció com l’enaltiment de Jesús com sobirà messiànic, Senyor universal de tots els pobles i l’entenia com a compliment de l’esperança messiànica jueva sobre el descendent de David i legitimació la missió cap als gentils per sobre les barreres del judaisme.
Amb aquesta confessió de fe Pau vol fer veure que comparteix la mateixa fe que els seus destinataris a la vegada que anticipa i resumeix el que serà el contingut del seu evangeli. Al posar en la salutació una confessió de fe del cristianisme primitiu, Pau vol inspirar confiança en el caràcter tradicional del seu evangeli. Amb aquesta confessió cristiana antiga Pau espera captar l’aprovació de la comunitat cristiana de Roma a la que lloa i tracta amb molta deferència.
En la primera part de la fórmula s’afirma: “El seu Fill Jesucrist i Senyor nostre nascut del llinatge de David en la seva condició humana” El Fill s’ha encarnat en un home jueu concret, Jesús de Natzaret; en ell s’han acomplert les promeses de Déu que ha mostrat la fidelitat a les promeses fetes a l’Antic Testament. La segona part de la fórmula afirma: “A partir de la seva resurrecció d’entre els morts, constituït Fill poderós de Déu segons l’Esperit santificador” En parlar de salvació s’entén que s’amplia l’horitzó més enllà d’Israel i s’inaugura la possibilitat d’incorporació dels pagans al pla salvífic de Déu.
La segona part de la confessió podria fer pensar que Jesús no esdevé Déu fins al moment de la seva resurrecció. Cal tenir present que, en moment en que Pau escriu la carta als Romans, les afirmacions sobre Jesús estan en fase de construcció. Pau entén “constituït” no en el sentit de que Jesús es va convertir en Fill de Déu en el moment de la seva resurrecció sinó que Déu, en tant que Fill, li confereix des de la resurrecció la posició poder sobirà celestial. El judaisme no li era cap problema considerar que el Messies descendent de David era Fill de Déu. Pau fa adonar que la resurrecció revesteix d’un contingut nou a la condició de ser Fill, amb la resurrecció el Fill rep el poder santificador.
Diumenge 4rt d’Advent 21 de Desembre 2025