Full Parroquial 1-1-2026
L’Homilia de Mn. Segimon
Dijous, 1 de gener
Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu (Lc 2, 16-21)
- Ahir vam tancar un altre any de la nostra vida, un any que cadascú ha viscut a la seva manera, perquè no existeixen dues persones iguals.
Aquest any, amb tots els seus esforços, sofrences, èxits, decepcions, projectes duts a terme o no realitzats del tot, ja queda enrere, ja forma part de la nostra història personal irrepetible.
Avui, dia de Cap d’Any és, doncs, un dia de reflexió, per analitzar la nostra vida. Sobretot, com a creients, per preguntar-nos si hem captat les crides que ens ha anat fent el Senyor al llarg d’aquest any i quina ha estat la nostra resposta.
Val la pena que en donem gràcies perquè, en la vida, si estimem, no anem mai endarrere, sinó sempre endavant. Perquè qui estima es va omplint de Déu, que és la VIDA per excel·lència. I això d’estimar ho podem fer sempre, sigui quina sigui la situació que ens toqui de viure.
- Per tant, avui és un dia d’esperança. Tenim davant nostre un nou any, que està a les nostres mans de construir. Tot està per fer i puc corregir amb l’ajut del Senyor, molts errors passats.
En començar un nou any, tothom desitja que porti canvis positius per a la seva vida.
Avui, vuit dies després de NADAL, celebrem la festa de Maria amb el títol que li és més propi, el més popular i també el més atrevit: el de MARE DE DÉU. La recordem i la mirem perquè d’ELLA en podem aprendre moltes coses. Però avui centrarem la nostra atenció sobretot en una.
- A l’evangeli hem escoltat aquestes paraules: “MARIA conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava”. Aquest és el gran propòsit que ens podríem fer en aquest any que comença: Ser, com MARIA, capaços d’escoltar, tenir els ulls i el cor ben oberts i estar molt atents a tot el que passa al nostre entorn.
Perquè, a través d’allò que va succeint, Déu ens crida a seguir un camí determinat en la vida. Aquell que, malgrat les dificultats, que mai no ens mancaran, ens fa sentir al nostre lloc i ens ajudarà a trobar la pau i l’esperança que tant necessitem.
Maria és una persona amb els ulls i l’ànima ben oberts i, per això, a poc a poc va descobrint les crides que Déu li fa: allò que desitja d’ella.
És un bon ensenyament per a nosaltres. Si fem com MARIA, si no som superficials, si estem atents al que passa i si, a través de la pregària, ho rumiem en el nostre cor, segur que la vida s’anirà transformant positivament.
Hi sortirem guanyant nosaltres i també les persones que ens envolten.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Dia 1 de gener
OCTAVA DE NADAL
SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU
Lectura primera Nm 6,22-27
Interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”. Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré».
Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.
R. Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra. R.
Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.
Lectura segona Ga 4,4-7
Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!». Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
Al·leluia He 1,1-2
Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes,
però ara ens ha parlat a nosaltres
en la persona del Fill.
Evangeli Lc 2,16-21
Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PAU I ELS CRISTIANS DE ROMA
Comentari a la segona lectura del 4rt diumenge d’Advent. A
Pau va escriure la carta als Romans – de la que en llegirem els primers versets a la segona lectura d’aquest diumenge (Rm 1,1-7) – cap a finals del seu tercer viatge missioner. Poc abans de marxar de Corint cap a Jerusalem va escriure aquesta carta a l’Església de la ciutat de Roma per anunciar la seva imminent visita. Escriu la carta perquè ell es considera apòstol dels gentils i sent la necessitat de presentar-se a l’església de Roma que ell no ha fundat i que no coneix personalment. És una mena de carta de presentació on hi exposa la seva manera d’entendre l’evangeli.
A la carta no parla de cap problema específic de l’església romana. Es tracta, més aviat, d’una exposició de les seves reflexions missioneres entorn la possibilitat de salvació que, a partir de la bona nova de Jesús, ara s’ofereix a tots els homes i per tant també als pagans.
Pau manifesta el desig de predicar l’evangeli també a la ciutat de Roma (Rm 1,8.13.13; 15,20) tot i sabent que aquesta església hauria estat fundada per algú altre. En el segle I dC. a Roma hi havia entre 40 000 o 50 000 jueus provinents de comerciants, emigrants i presoners vinguts de Palestina i Síria. Fins i tot fills de famílies riques anaven a estudiar a la capital. Aquila i Priscila són cristians obligats per l’emperador Claudi a abandonar Roma l’any 49. El relat de Tàcit sobre la persecució neroniana desprès de l’incendi de Roma avala que els cristians eren ja nombrosos. Tot plegat fa evident que molt aviat a Roma hi hagués una comunitat cristiana i Pau no vol desaprofitar l’oportunitat de predicar-hi, per això els escriu una carta de la que en llegim els primers versets.
Pau incorpora en la seva salutació epistolar una confessió de fe cristiana antiga, l’estil i el vocabulari mostren que no és de collita paulina. Probablement es tracta d’una confessió de les comunitats cristianes hel·lenistes, molt possiblement l’antioquena, amb la que s’interpretava l’esdeveniment de la resurrecció com l’enaltiment de Jesús com sobirà messiànic, Senyor universal de tots els pobles i l’entenia com a compliment de l’esperança messiànica jueva sobre el descendent de David i legitimació la missió cap als gentils per sobre les barreres del judaisme.
Amb aquesta confessió de fe Pau vol fer veure que comparteix la mateixa fe que els seus destinataris a la vegada que anticipa i resumeix el que serà el contingut del seu evangeli. Al posar en la salutació una confessió de fe del cristianisme primitiu, Pau vol inspirar confiança en el caràcter tradicional del seu evangeli. Amb aquesta confessió cristiana antiga Pau espera captar l’aprovació de la comunitat cristiana de Roma a la que lloa i tracta amb molta deferència.
En la primera part de la fórmula s’afirma: “El seu Fill Jesucrist i Senyor nostre nascut del llinatge de David en la seva condició humana” El Fill s’ha encarnat en un home jueu concret, Jesús de Natzaret; en ell s’han acomplert les promeses de Déu que ha mostrat la fidelitat a les promeses fetes a l’Antic Testament. La segona part de la fórmula afirma: “A partir de la seva resurrecció d’entre els morts, constituït Fill poderós de Déu segons l’Esperit santificador” En parlar de salvació s’entén que s’amplia l’horitzó més enllà d’Israel i s’inaugura la possibilitat d’incorporació dels pagans al pla salvífic de Déu.
La segona part de la confessió podria fer pensar que Jesús no esdevé Déu fins al moment de la seva resurrecció. Cal tenir present que, en moment en que Pau escriu la carta als Romans, les afirmacions sobre Jesús estan en fase de construcció. Pau entén “constituït” no en el sentit de que Jesús es va convertir en Fill de Déu en el moment de la seva resurrecció sinó que Déu, en tant que Fill, li confereix des de la resurrecció la posició poder sobirà celestial. El judaisme no li era cap problema considerar que el Messies descendent de David era Fill de Déu. Pau fa adonar que la resurrecció revesteix d’un contingut nou a la condició de ser Fill, amb la resurrecció el Fill rep el poder santificador.
Diumenge 4rt d’Advent 21 de Desembre 2025