Full Parroquial 16-11-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
- Diumenge, 16 de novembreDIUMENGE XXXIII durant l’any (Lc 21,5-19)
- Els jueus d’aquell temps se sentien orgullosos del Temple de Jerusalem.
Tenien, certament, motius per estar-ne satisfets: els marbres, l’or, els tapissos, tota l’ornamentació, era l’admiració dels peregrins. Aquell temple era considerat com una de les meravelles del món antic.
Però, Jesús, amb el seu llenguatge clar, que no permet interpretacions ambigües, els diu: “Això que veieu, vindran dies, que tot serà destruït; no quedarà pedra sobre pedra”.
Havia de ser molt dur per als jueus sentir aquestes paraules.
- Però, evidentment, Jesús no els ho deia pas per amargar-los, sinó per donar-los a ells, i també a nosaltres, una ensenyança molt clara: que no posem la confiança en cap cosa humana per meravellosa que sigui, perquè tot és fràgil, tot és caduc.
Val la pena que avui ens preguntem molt sincerament en què posem la nostra confiança. ¿La posem en els diners, en la nostra intel·ligència, en el prestigi, en la nostra salut, en tal persona o institució?
Hem de ser conscients que res de tot això és sòlid i que tot se’ns pot enfonsar, encara que siguin coses molt respectables. Els que tenim alguns anys ja hem pogut experimentar que, amb el temps, s’enfonsen moltes coses en les quals confiàvem.
- Som conscients que l’únic que roman és el Senyor?
- En la nostra vida, és cert, cada dia se’ns destruiran coses, cada dia se’ns enfonsaran seguretats. Però nosaltres, confiant en el SENYOR, hem de saber reconstruir cada dia de la nostra vida. Cada dia hem de ressuscitar la nostra esperança.
Ell (Jesús) no ens deixa a les fosques, ni en la indefensió. Ens ho ha dit clarament a l’Evangeli: “No es perdrà ni un dels vostres cabells”.
- Confiem en la paraula del Senyor?
- Sabem viure amb esperança?
- Vivim com una persona ressuscitada, salvada per Jesús?
- En tota vida humana hi ha dificultats, i el fet de tenir fe no ens en dispensa pas. En això som com tothom.
I és, en els moments d’enfrontament, que hem de demostrar que som homes i dones d’esperança.
I és, en els moments d’enfrontaments, que hem de demostrar que som homes i dones que no guardem rancor per ningú. Això sí que és donar testimoni.
I no tinguem por: enfrontem-nos amb les dificultats ben convençuts que portem dins la força del Senyor que ens dona la seguretat de la victòria final.
“Sofrint amb constància, us guanyareu per sempre la vostra vida” – ens ha dit Jesús.
Ens ho hem de creure.
- Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Ml 3,19-20a
Per a vosaltres sortirà el sol de la felicitat
Lectura de la profecia de Malaquies
Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.
Salm responsorial 97,5-6.7-9b.9cd (R.: 9)
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn.
R. Ve el Senyor a judicar amb raó tots els pobles.
Bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten;
tots els rius aplaudeixen,
i aclamen les muntanyes,
en veure que ve el Senyor a judicar la terra. R.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb raó. R.
Lectura segona 2Te 3,7-12
Qui no vulgui treballar, que no mengi
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi». Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.
Al·leluia Lc 21,38
Alceu el cap ben alt
perquè molt aviat sereu alliberats.
Evangeli Lc 21,5-19
Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: “Soc jo”, i també: “Ja arriba el moment”. Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
MÉS QUE PEDRES
Comentari a l’evangeli del diumenge 33 durant l’any.C
Pràcticament tot el capítol 21 de l’evangeli de Lluc està dedicat al que s’anomena discurs escatològic. S’anomena així perquè parla de les coses que s’esdevindran en el futur; “eschaton” vol dir fi, darrer. “Les “eschata” seran les realitats darreres que fan referència a la destrucció de Jerusalem i el seu temple i també la fi del món. També s’anomena discurs apocalíptic perquè el llenguatge emprat en aquest discurs es val del gènere literari apocalíptic usat en la literatura jueva sobretot la extrabíblica.
En el text que llegim avui ( Lc 21,5-19) trobem tres temes: l’anunci de la destrucció del temple de Jerusalem, la predicció d’ esdeveniments que han de succeir abans no arribi la fi definitiva i l’anunci de les persecucions que ha de sofrir les comunitats cristianes.
Immediatament desprès del retorn de l’exili de Babilònia els jueus començaren a reconstruir el segon temple sota el guiatge de Zorobabel en substitució de l’antic temple de Salomó destruït per Nabucodonosor l’any 586 aC. El nou edifici estava construït en el mateix terreny on havia estat l’anterior; s’acabà l’any 515 aC. No tenia la magnificència que gaudia el de Salomó per això ja més tard Herodes el Gran l’any quinzè del seu regnat ( 20-19 aC.) es decidí a ampliar-lo i embellir-lo. Estava recobert per tot arreu de planxes d’or que feien que en tocar-hi el sol el temple brillés per tot arreu. No hi mancava res que en veure-ho produís admiració. Els pelegrins en acostar-se a la ciutat quedaven bocabadats davant de tant resplandor. El procés de reconstrucció es va allargar fins l’any 63, és a dir, set anys abans de la seva destrucció. Davant de tanta bellesa és normal el comentari que li fan a Jesús.
Amb tot, les paraules de Jesús tenen un to desafiant i provocador. Desprès de la seva reconstrucció el temple s’havia convertit en el principi d’identitat i referència per tot el poble d’Israel. Durant la monarquia hi havia molts centres de culte i el temple de Jerusalem estava sota el domini del rei i actuava com a santuari d’estat; després de la caiguda del regne i reconstruït sota la supervisió de l’imperi persa el temple es convertí en el centre espiritual i social pels jueus. La identitat del poble no estava determinada per la submissió a un rei i el seu estat sinó per la pertinença sacral a una comunitat de culte que es movia entorn del temple.
En les paraules de Jesús s’hi ha de veure que més enllà de les pedres amb la destrucció del temple s’ensorren moltes altres realitats.
El temple era el símbol de la presència de Déu “El núvol va omplir el temple del Senyor. … La presència gloriosa del Senyor havia omplert el seu temple. Llavors Salomó va dir: Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. Per això t’he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre” (1Re 8,10-13). Era el lloc on es reunia el Sanedrí tribunal suprem d’Israel (Sl 122,5). Allà hi havia també els centres de formació i estudi de la Llei, recordem l’episodi de Jesús entre els doctors de la Llei ( Lc 2, 46-47). El temple era també una potència econòmica; es nodria de les aportacions abundants i generoses dels jueus de la diàspora ( els que vivien fora la terra d’Israel); a més d’això existia el tribut al temple que tots els israelites havien de pagar, recordem l’episodi de Pere traient una moneda de la boca d’un peix per pagar aquest tribut (Mt 17,24-27) i els fidels i pelegrins que acudien al temple feien també les seves aportacions, recordem l’episodi de la viuda pobra (Lc 21,1-4).
Les falses seguretats que donava el temple aniran per terra. Amb l’ensorrament del temple s’ensorra també una ideologia, una religiositat on el poder, el diner, l’ostentació hi juguen un paper important. Amb Jesús comença una nova manera de relacionar-se amb Déu que no necessita temples (Ac 7,48-50) simplement que amb el cor senzill se li pugui dir: Pare.
Diumenge 33 durant l’any. 16 de Novembre de 2025