Full Parroquial 2-11-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 2 de novembre
DIUMENGE XXXI durant l’any (Mt 25,31-46)
COMMEMORACIÓ DE TOTS ELS FIDELS DIFUNTS
Introducció:
Avui és el dia que dediquem a fer memòria dels qui han mort.
Avui pregarem d’una manera especial pels nostres familiars i amics difunts.
Però també pels altres difunts que potser ningú ni coneix ni recorda:
Avui no volem excloure ningú de la nostra pregària.
Que aquesta Eucaristia sigui, també, una afirmació de la nostra fe en la vida eterna que Déu ens ofereix.
- “Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran”.
Són paraules de Jesús que ens omplen d’esperança. Ens fan veure que ni la tristesa ni el dolor, ni la mort, tindran mai la darrera paraula en nosaltres: al final guanyarà la vida.
Tots nosaltres som batejats, és a dir, tots hem estat incorporats íntimament a CRIST. Si Ell va passar per la mort, també morirem nosaltres. Però, com Ell, també un dia ressuscitarem i ens retrobarem amb les persones que hem estimat i que ja són al costat seu. I llavors, per sempre.
Vivim d’acord amb aquesta esperança?
- La nostra vida no és absurda. Nosaltres no anem endarrere, sinó endavant. No anem cap a la destrucció, sinó cap a la VIDA.
Si obrem, com JESÚS, estimant i fent el BÉ, ens anem identificant cada cop més amb Ell, que és la Resurrecció i la Vida.
I quan arribarem al terme del nostre caminar per aquest món, no ens trobarem amb el buit, amb el no-res, sinó amb els braços de Déu que ens acollirà com a Pare perquè veurà en nosaltres un altre Jesús.
- “Tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creieu, això?”
És la pregunta directa que Jesús ens fa també a nosaltres. Diguem-li que sí, que ens ho creiem, i procurem viure d’acord amb aquesta fe.
Perquè si creiem que portem dins la força d’aquest Jesús, que és la Resurrecció i la Vida, ja ara, en aquest món, començarem a ressuscitar.
Nosaltres, constantment patim “morts” en forma de tristesa, desànim, decepcions, infidelitats.
Però, gràcies a Jesús, podem aixecar-nos cada vegada: cada dia podem ressuscitar i començar de nou.
Tota la nostra vida ha de ser un seguit de resurreccions que ens vagin preparant per a la resurrecció definitiva: la que Crist ha guanyat per a tots els qui creuen en Ell.
És així com vivim?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
02/11/2025 – Fidels difunts
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 25,6a.7-9)
Aquell dia, en aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles un convit. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions, engolirà per sempre la Mort. El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat.
Salm responsorial 102,8 i 10.13-14.15-16.17-18 (R.: 8a; o bé: 36;39a)
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.
No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes. R.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
O bé: És el Senyor qui salva els justos.
Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols. R.
La vida de l’home dura com l’herba,
la seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa la ventada,
i no es coneix el lloc on era. R.
Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s’estén als fills dels fills,
si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes i els compleixen. R.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 14,7-9.10b-12)
Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius. Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu, tal com diu l’Escriptura: «Ho juro per la meva vida, diu el Senyor: Davant meu s’agenollarà tothom, i tota llengua confessarà a Déu les seves culpes». Per tant, cadascú haurà de donar compte a Déu de la seva pròpia vida.
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 25,31-46)
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra. Després el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m”. Els justos li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?” El Rei els respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar”. Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?” Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi”. I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
L’ESPERA ES FA LLARGA
Comentari a la segona lectura del diumenge 31 durant l’any. C
Les lectures dominicals dels darrers diumenges de l’any litúrgic solen tenir alguna referència als temps darrers, per això la segona lectura escollida per aquest diumenge és un fragment de la segona carta als Tessalonicencs on en la segona part de la lectura es parla del segon adveniment de Jesús a la fi dels temps ( 2 Tes 1,11-2,2). En la primera part, Pau, el suposat autor d’aquesta carta, prega perquè la comunitat es mantingui en les opcions que els fa creients en Jesús (v.11): vocació, compromís amb el bé i fe en Jesús. També demana que Jesús sigui el centre i el referent indiscutible de les seves vides.
Els primers versets del capítols segon (vv.1-2) enceten el tema de la vinguda de nostre Senyor Jesucrist. La preocupació pel futur no és una exclusiva dels tessalonicencs, ni de les primeres comunitats cristianes. De fet, totes les cultures de la humanitat s’han preocupat pel futur i les seves respostes i solucions han sigut d’índole molt diversa.
Hem de partir de la base que la cultura judeo – cristiana és històrica – lineal, és a dir té un punt d’inici i va cap a un punt final. L’Alfa i l’Omega (Ap 1,8) són el simbolisme que expressa aquesta convicció. Hi ha cultures, però, que entenen que el funcionament del món és cíclic. Està sotmès a u procés de destrucció i de renovació constants. L’esperança cristiana en el retorn de Jesús s’inscriu en la concepció d’una història que va cap un moment final. Ja en l’Antic Testament trobem aquesta mirada posada en el futur. Els profetes parlen del “Dia del Senyor” quan Déu intervindrà en la història humana per castigar els opressors d’Israel i alliberar els justos que resten fidels. Isaïes dirà que totes les nacions afluiran al temple de Déu (2,2-3), Jeremies parlarà d’una nova aliança (31,31), Ezequiel dirà que Déu donarà al seu poble un esperit nou (36,36). L’apocalíptica jueva parla del judici a la fi dels temps en que Déu castigarà els injustos i premiarà els justos (Dn 12,1-3)
Les comunitats cristianes actuals no viuen la preocupació per un imminent retorn de Jesús, cosa diferent en les comunitats primerenques. L’esperança en el retorn de Jesús esdevé del tot lògica si es té en compte la totalitat del, per dir-ho d’alguna manera, esdeveniment Jesús. Ell havia predicat l’adveniment del Regne, un Regne d’implantació quasi imminent que havia de canviar radicalment les coses (Mt 12,28; Lc 17,21). La mort i resurrecció de Jesús són esdeveniments cabdals pel que fa a la implantació del Regne de Déu. Encara que sembli que no ha canviat res, que tot segueix igual, sí és cert que sorgeixen i creixen comunitats que viuen en sintonia amb el projecte de Jesús i viuen valors contraris als valors de les societats opressores i antievangèliques. L’establiment del Regne no és total ni definitiu. Caldrà esperar el retorn de Jesús però l’espera d’aquest retorn es fa llarga i caldrà reformular l’esperança amb textos com el de la nostra lectura.
Sempre hi ha qui no es conforma amb la llarga espera i sorgeixen veus que prediquen l’imminent retorn. Els falsos predicadors argumenten haver tingut una experiència de l’Esperit que els ha revelar quan serà la fi. Aquest tipus d’experiències eren molt apreciades en el món pagà afeccionat a sensacionalismes exagerats i experiències d’èxtasis; això s’encomanaria a les comunitats cristianes que tenien en gran estima les experiències místiques ( (1 Co 12,8). També es valien per argumentar les seves prediccions de dites o sentències atribuïdes a Jesús o a Pau però que el seu origen no era ni Jesús ni Pau. Un altre procediment emprat en les seves prediccions era cercar l’autoritat d’unes cartes atribuïdes a Pau o a un personatge de prestigi. El fenomen de la pseudoepigrafia era corrent en aquell temps; el mateix autor de 2 Tes el fa servir.
El que l’autor pretén amb tot el que diu és que els tessalonicencs no es deixin enganyar i que no visquin espantats, és a dir, en l’angoixa de saber amb exactitud el moment de la tornada de Jesús .
Diumenge 31 durant l’any. 2 de Novembre de 2025