Full Parroquial 5-10-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 5 d’octubre
DIUMENGE XXVII durant l’any (Lc 17,5-10)
- Tots nosaltres, evidentment, tenim fe. Altrament ja no seríem aquí.
Però, què volem dir quan diem que tenim fe?
Tenir fe no és creure únicament en unes veritats teòriques, aquelles que cada diumenge recitem al “CREDO”. És clar que les hem de creure. Però tenir fe és molt més que tot això. És creure en una persona: en JESÚS.
Però no en un Jesús històric que va viure fa dos mil anys, sinó en un Jesús vivent, en un Jesús ressuscitat, que segueix tenint influència en la nostra vida.
A través del seu Esperit, que tots portem dins, i que ens impulsa a obrar el bé.
A través de la Paraula seva, que cada diumenge escoltem i que és llum per a la nostra vida.
A través de l’amor als germans que, quan és sincer, és l’amor de Jesús.
- Això és tenir fe. Una cosa realment important per a nosaltres. Per aquesta raó, perquè ens importa molt, nosaltres hauríem de fer sovint aquella mateixa petició que van fer els apòstols: “Doneu-nos més fe”.
És clar que tots tenim fe. Però, en tenim prou? Sovint la nostra fe és dèbil i vacil·lant, i per això hauríem de fer l’esforç, com ens ha dit Sant Pau, de “revifar la flama”.
- Els homes i les dones, de vegades fallem. Fins i tot les persones de bona voluntat, les persones que ens estimen, de vegades fallen perquè som humans.
- Realment, tota la vida “canviaria” si la nostra fe fos viva. Perquè quan es té fe, totes les coses es veuen amb la llum de Déu que és portadora de joia i esperança.
Val la pena que, en aquesta eucaristia, fem nostra la petició dels deixebles de Jesús:
“Doneu-nos més fe”.
I val la pena que ens esforcem a guardar-la, tal com ens ha dit Sant Pau, com un tresor valuós.
Perquè ho és: és un tresor que dona sentit i seguretat a la nostra vida. Ens ho ha recordat clarament la segona lectura d’avui: L’Esperit que Déu ens ha donat, no és de covardia, “sinó de fermesa, d’amor i de seny”.
No malversem aquest tresor, que és un regal que Déu ens ha donat gratuïtament a nosaltres, que únicament “som servents sense mèrit”.
Realment ho valorem?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Ha 1,2-3;2,2-4
El just viurà perquè ha cregut
Lectura de la profecia d’Habacuc
Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s’aixequen discòrdies.
El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada.
L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut».
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.
R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors».
O bé:
Al·leluia.
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor, que ens ha creat,
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres». R.
Lectura segona 2Tm 1,6-8.13-14
No t’avergonyeixis del testimoni que donà el nostre Senyor
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres.
Al·leluia 1Pe 1,25
La paraula del Senyor dura per sempre,
i aquesta paraula és l’evangeli que és anunciat.
Evangeli Lc 17,5-10
Només que tinguéssiu fe
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria.
Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
DÉU NO ES FA EL SORD
Comentari a la primera lectura del diumenge 27 durant l’any.
El llibre del profeta Habacuc forma part del llibre dels dotze profetes, habitualment conegut com a profetes menors. D’aquest llibre en llegim dos fragments a la primera lectura d’aquest diumenge (Hab 1,2-3; 2,2-4). Es fa molt difícil la comprensió d’aquests dos textos si no es té en compte la totalitat del llibre.
El text de la nostra lectura comença dient: “Fins quan, Senyor, cridaré auxili i no m’escoltaràs? La queixa la trobem en altres indrets de l’Escriptura: Sl 6,4; 13,2-3; 18,42; 79,5; 89,47; Jb 19,7 Lm 5,20. Aquest lament inicial d’Habacuc posa de manifest la inquietud interior del profeta que el mou a iniciar un diàleg amb Déu i que tracta el tema de la justícia divina. Com és possible que un Déu just permeti que hi hagi injustícia enmig del seu poble? Per això es fa del tot comprensible que el profeta es pregunti: Fins quan? i Per què? Les preguntes fan suposar que el profeta ha estat pregant des de fa molt de temps i d’aquí la perplexitat que no hagi obtingut cap resposta. En el passat Déu havia respost al clam del seu poble (Ex 2,23-25; Jt 3,9; Sl 145,19) però ara sembla que es faci el sord davant les supliques dels justos.
“Per què em mostres injustícia i mires l’opressió? Perquè la destrucció i la violència estan davant meu. Hi ha lluites i abunden els plets” (v. 3). El profeta utilitza tres parelles de paraules (injustícia i opressió, destrucció i violència, i lluita i plets) per descriure els problemes que ha vist. No pot entendre per què el Senyor ha permès aquestes coses, no ha pres mesures per aturar-les.
El més cruent del cas és que el just no pot escapar-se dels atacs i del mal tracte dels impius que controlen el sistema i es beneficien de la injustícia. En aquest sentit és il·lustratiu el que diu el salm 73 “Però jo he estat a punt de desviar-me, i ja quasi relliscaven els meus peus, d’enveja que sentia pels injustos, veient el benestar dels insolents. Sense neguits arriben a la mort, van tips, són corpulents; no passen penes com els altres, no sofreixen com tothom … Escarneixen i parlen de fer mal, es posen altius i amenacen amb la força, desafien el cel com si res i xerren de tot a la terra”
I en un moment el salm reprodueix una queixa semblant a la del profeta Habacuc: “Com pot ser que Déu no ho sàpiga, que l’Altíssim no ho entengui? …Que en traiem de guardar un cor pur … a cada instant hem de sofrir, si ens hem de veure castigats tot el dia?”. Els seguidors del Senyor són els justos que s’esforcen per mantenir una vida recta i fidel a la voluntat divina. Amb tota probabilitat Habacuc és un d’ells així com també el seu contemporani Jeremies.
El Senyor respon a les inquietuds del profeta. En una primera resposta el Senyor anuncia que enviarà els caldeus (una manera d’anomenar els babilonis) com instrument de judici i càstig pels impius. Desprès d’una segona queixa del profeta, el Senyor respon assegurant a Habacuc que les seves paraules són paraules fiables. Potser trigaran però es compliran.
Escriure en tauletes ha de servir per acreditar la fiabilitat de les paraules del Senyor, a més que puguin ser llegides i captades amb facilitat. Les tauletes ha de servir de testimoni en el futur compliment de la paraula del Senyor.
El text acaba dient que el just viurà per la seva fidelitat; això vol dir que quan arribin els caldeus no morirà gràcies a la protecció del Senyor en qui ha confiat. Pau es valdrà en un aprofundiment teològic d’aquesta frase per expressar que el cristià aconsegueix la vida eterna per la seva fe en Déu
Diumenge 27 durant l’any. 5 d’Octubre de 2025