Full Parroquial 28-9-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 28 de setembre
DIUMENGE XXVI durant l’any (Lc 16,19-31)
- L’Evangeli d’avui acaba amb unes paraules que conviden a una reflexió seriosa. Diu:
“Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”.
És ben clara l’ensenyança: Allò que té més força per a convertir-nos i ajudar-nos a encetar el camí de la vida, és la Paraula que trobem a les Escriptures.
Aquell que no faci cas de les Escriptures, res ni ningú serà capaç de convertir-lo i convèncer-lo, ni que ressuscités algú d’entre els morts. És molt fort això.
- Nosaltres, cada diumenge, escoltem les Escriptures. I el lector acaba dient “Paraula de Déu” (o “Paraula del Senyor”) que és el mateix. I nosaltres responem “Us lloem Senyor”.
Amb aquesta resposta desitgem mostrar-li el nostre agraïment perquè ens ha volgut parlar d’una forma tan amigable, clara i comprensible per a nosaltres.
Però, evidentment, no n’hi ha prou de dir “Us lloem Senyor”, sinó que cal que ens preguntem si aquesta Paraula de Déu, ens fa reaccionar o ens deixa indiferents.
- Com escoltem la Paraula de Déu a l’Eucaristia de cada diumenge?
Aquesta és la pregunta que avui ens hem de fer amb tota sinceritat.
- Hi ha encara una altra ensenyança que podem treure de la paràbola que hem escoltat. Fixem-nos que aquell home ric no fa cap mal al pobre Llàtzer, senzillament, l’ignora. Però el Senyor el condemna precisament per això, perquè se’n despreocupa, perquè no ha fet res per ajudar-lo.
Queda molt clar, pel desenllaç de la paràbola, que Déu no vol de cap manera, que uns tinguem de tot, i a d’altres els manqui el que és estrictament necessari.
- Acabem, doncs, amb uns interrogants que cadascú es pot respondre sincerament davant de Déu, l’autor de la paràbola.
- Des de la meva situació concreta, que faig per aconseguir que el món, la societat, vagi canviant cap a una major solidaritat?
- Què en faig del meu temps?
- No en podria dedicar una part al servei dels altres?
Evidentment, nosaltres no ho podem resoldre tot, però sí que podem aportar la nostra goteta d’aigua.
El criteri de “tot o res” és un mal criteri, perquè sol acabar en el “res”. És el que acostumem a fer quan els problemes ens sobrepassen: optem per no fer res. Però aquesta actitud no ajuda a resoldre les coses.
Val més fer allò que està al nostre abast, encara que sigui poc, i deixar la resta a les mans del Senyor.
No oblidem que donar per amor al Senyor mai no és empobrir-se sinó enriquir-se. L’amor generós té valor d’eternitat. És l’única moneda que val allà.
L’Evangeli d’avui ens hauria de fer reflexionar seriosament. Ens hi juguem la vida.
Parlem-ho amb el Senyor!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Am 6,1a.4-7
Els vividors seran els primers en les files dels deportats
Lectura de la profecia d’Amós
Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria! S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats a les estables, improvisen al so de l’arpa, creen com David les seves melodies, beuen el vi en grans copes, i s’ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep. Per això ara seran els primers en les files dels deportats; així s’acabarà l’orgia dels vividors».
Salm responsorial 145,7.8.9-10 (R.: 1b)
El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
R. Lloa el Senyor, ànima meva.
O bé:
Al·leluia.
El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos. R.
El Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Lectura segona 1Tm 6,11-16
Guarda el manament rebut, fins que es manifestarà el Senyor
Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis. Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor. Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l’únic Sobirà, el Reis dels reis i el Senyor dels senyors, l’únic que té com a pròpia la immortalitat i habita en una llum inaccessible: Cap home no l’ha vist mai, ni és capaç de veure’l. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.
Al·leluia 2C 8,9
Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
perquè la seva pobresa us enriquís.
Evangeli Lc 16,19-31
Et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals,
però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames”. Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on soc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre”.
El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments”. Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin”. El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran”. Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA PACIÈNCIA DE L’HOME DE DÉU
Comentari a la segona lectura del diumenge 26 durant l’any. C
Llegim a la segona lectura d’aquest diumenge un fragment del darrer capítol de la Primera carta a Timoteu ( 1 Tm 6,11-16)
Comença la lectura dient: “Però tu, home de Déu evita-ho tot això?. Què ha d’evitar? En els versets anteriors a la lectura, l’autor ha descrit el comportament dels falsos mestres que tenen molts fums i no saben res, els agraden les discussions inútils … i provoquen enveges, baralles, insults, suspicàcies, enfrontaments inacabables, són de mentalitat corrompuda, mancats de veracitat que arriben a creure que la religió és un bon negoci (6,4-7). Timoteu no ha de comportar-se així, sinó com un home de Déu. A l’Antic Testament aquest títol s’aplica a aquells que són cridats per Déu a un servei especial. Home de Déu ho és Moisès (Dt 33,1); un home de Déu adverteix Elí (1Sa 2,27), ho és Samuel (1 Sa 9,6-9), també Elies (1Re 1,9; 17,18), ho és Eliseu (2 Re 4,9) i David (2 Cr 8,14). També Timoteu ha de complir un ministeri especial a l’església d’Efes (1,3) seguint l’encàrrec que li ha fet l’apòstol Pau i per això se’l pot anomenar Home de Déu adquirint així la mateixa categoria dels grans personatges de l’Antic Testament. La missió que aquest té confiada en última instancia prové de Déu mateix per això està unit a Déu amb un vincle de pertinença i proximitat, a la vegada Déu és per ell el referent de la seva vida i la seva conducta.
Pel fet de ser cridat per Déu, la seva vida ha de ser un referent per tothom i ha de comportar-se, en conseqüència, fugint de l’estil de vida dels falsos mestres que ha descrit anteriorment; seguidament l’autor de la carta exposa les virtuts que han de brillar en el comportament de Timoteu: la rectitud, la fe, l’amor, la paciència i l’equilibri interior.
De totes aquestes virtuts voldríem destacar la “hupomone” que traduïm per paciència. Les circumstàncies en que es trobava l’església d’Efes demanaven molta paciència. La idea que es vol comunicar amb el terme paciència és la de suportar, la de ser capaç de mantenir-se ferm en un moment de prova. Aquesta perseverança en una situació conflictiva era imprescindible a fi que Timoteu pogués dur a terme el ministeri que se li havia encomanat. No havia de ser gens fàcil enfrontar-se als falsos mestres que abans hem esmentat ni portar a terme l’encàrrec apostòlic entremig dels que consideraven que Timoteu no era digne del ministeri i el servei encomanats (2 Tm 2,25).
Els darrers versets de la lectura són una doxologia. Aquesta paraula prové del terme grec “doxa” que traduïm per glòria. És una forma d’aclamació que dona a Déu honor i lloança fetes amb un sentiment d’adoració i reverència. Les doxologies apareixen sovint en les cartes de Pau (Rm 11,36; 16,25-27; (Gl 1,5; Fl 4,20). Aquestes doxologies que es van forjar en el judaisme tardà i inspirades en la reialesa persa, es basen la imatge d’un Déu sobirà inaccessible aïllat de la resta dels seus súbdits en una grandiosa sala del tron. L’autor de la carta recull la doxologia que trobem en aquesta lectura d’un antic himne cristià. Els termes “sobirà”, “rei de reis”, “senyor de senyors” els trobem a l’Antic Testament (Dt 10,17; 2 Mac 12,15; 13,4; Dn 2,27). Els usaven els monarques orientals i les comunitats primitives els utilitzaren per oposar-se els honors que s’atorgaven els governants de l’època. Només el Déu de Jesús és sobirà, rei i senyor.
Diumenge 26 durant l’any. 28 de Setembre de 2025