Full Parroquial 7-9-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 7 de setembre
DIUMENGE XXIII durant l’any (Lc 14,25-33)
- L’evangeli d’avui és d’aquells que fa pensar. Jesús ens exposa les condicions per ser deixebles seus. I això ens planteja un interrogant seriós.
¿Com és que després de tants anys de ser practicants, de celebrar Nadal, de viure la Quaresma i la Pasqua, de participar en les Eucaristies, de fer les nostres pregàries, i altres coses? Com és que ens sentim encara tan lluny de l’ideal que ens proposa Jesús? Per què?
- Penso que la resposta ens la dona l’últim verset de l’Evangeli d’avui. Diu Jesús: “Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”. “A tot”, diu Jesús.
Sí, nosaltres volem ser cristians, i no es pot negar que ja fem moltes de les coses que ens diu Jesús. No tot ho fem malament, és clar. Però, si som sincers, hem de reconèixer que tots tenim un “raconet”, un petit “tresor”, al qual nosaltres no acabem de renunciar mai.
Tots tenim un “tresor” que, més o menys conscientment valorem més que Jesús.
I això és el que ens destorba de ser cristians de veritat.
Perquè ser cristià suposa que l’amor i la fidelitat a Jesús és el valor més important de la nostra vida. Si no és així, pròpiament no som cristians.
Quin és el valor més important de la nostra vida, aquell que preval per damunt de tot? Realment és la fidelitat a l’Evangeli?
- És possible que, en algun moment de la nostra vida, hàgim de definir-nos davant de qüestions difícils: un negoci brut, un amor egoista, una causa injusta, una petició d’ajut.
L’Evangeli d’avui deixa clar que a l’hora de prendre la decisió, allò que ha de passar per damunt de tot, ha de ser Jesús. No hi ha d’haver res que estigui per damunt d’aquesta fidelitat. Res.
No tinguem por: aquesta preferència per Jesús no suposa deixar oblidats o abandonats aquells que més estimem.
L’acostament al Senyor va destruint el nostre egoisme que és l’obstacle que ens impedeix estimar de veritat.
Posem l’amor de Jesús en el centre del nostre cor i deixem-nos guiar per Ell.
Mai no ens n’haurem de penedir.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Sa 9,13-18
Qui pot descobrir la voluntat del Senyor?
Lectura del llibre de la Saviesa
Quin home pot conèixer què desitja Déu? Qui pot descobrir la voluntat del Senyor? Perquè els raonaments dels mortals són insegurs, són incertes les nostres previsions: el cos que es descompon afeixuga l’ànima, aquesta cabana de terra és una càrrega per a l’esperit, capaç de meditar. Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans, qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel? Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant? Així s’han redreçat els camins dels habitants de la terra, els homes han après a conèixer què és del vostre grat, i la saviesa els salva.
Salm responsorial 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 1)
Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d’Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit.
R. Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu estat sempre la nostra muralla.
O bé:
Al·leluia.
Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se dia,
són com l’herba que s’espiga:
ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s’asseca. R.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents. R.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que l’amabilitat del Senyor
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l’obra de les nostres mans. R.
Lectura segona Flm 9b-10.12-17
Rep-lo, no com esclau, sinó com un germà estimat
Lectura de la carta de sant Pau a Filèmon
Estimat: Jo, Pau, ambaixador de Crist i pres per causa d’ell, recorro a tu intercedint a favor del meu fill Onèsim, jo que l’he engendrat en la fe estant a la presó. Ara te’l retorno com si t’enviés el fruit de les meves entranyes. Jo hauria volgut retenir-lo al meu costat perquè em servís en lloc teu mentre seré a la presó per causa de l’evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no m’hauria agradat obligar-te a fer un favor com aquest, si tu no el feies de bon grat. Qui sap si, providencialment, Onèsim se separà un moment de tu perquè ara el recobris per sempre, i no com esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però més encara ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor. Per tant, si em comptes entre els qui tenim part en uns mateixos béns, rep-lo com em rebries a mi mateix.
Al·leluia Salm 118,135
Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada,
feu que el vostre servent aprengui els decrets.
Evangeli Lc 14,25-33
Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.
Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. No us asseureu primer a calcular-ne les despeses per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar”. Si un rei vol anar a combatre amb un altre, no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau. Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PRENDRE DECISIONS
Comentari a l’evangeli del diumenge 23 durant l’any. C
És molt possible que els miracles de guarició i l’enfrontament amb els dirigents opressors despertessin entre les classes socials pobres i marginades un fervor envers Jesús que derivés en un seguiment entusiasta.
El fenomen de líders que arrosseguen multituds hi ha sigut sempre en la història, tant per part de líders religiosos, com polítics, com culturals. A l’evangeli d’avui (Lc 14,25-33) Jesús adverteix a les multituds que el segueixen que ser deixeble seu no és fàcil. Sorprèn que en els 8 versets que conformen la lectura d’avui aparegui tres vegades l’expressió: “no pot ser deixeble meu” (vv. 26.27.33). El text que llegim avui ve a continuació de la paràbola del gran banquet. Allà es diu que la casa s’omple amb gent de tota mena provinent dels camps i dels horts (14,23). Serà aquesta multitud la que ara segueix Jesús?.
Cal recordar que Jesús es dirigeix cap a Jerusalem (9,51) i intueix que el futur que allà l’espera no és gens agradable. La gent, però, pensa que va cap a Jerusalem amb l’esperança de la instauració del Regne, però un regne tal com l’entenen ells, un regne victoriós i triomfant que els alliberi dels romans opressors i on esperen aconseguir poder, privilegis, honor i riqueses.
Atenent-nos al text que llegim avui, la primera exigència per seguir Jesús demana odiar (“misein”) el pare, la mare, l’esposa, el fills i filles, germans i germanes i fins la pròpia vida. Són paraules dures que costa de conciliar amb l’amor al pare exigit pel quart manament. Tal com està expressat en el text, pare, mare, esposa fills i germans formen el clan familiar. En les cultures orientals de l’antiguitat el clan era una estructura social de primer ordre. El clan és el que donava seguretat i protecció davant les contrarietats de la vida i a la vegada el clan assegurava una identitat i honorabilitat davant la societat. El que demana Jesús es renunciar a la seguretat i beneficis que dona el clan i al prestigi social i honorabilitat que ofereix. Jesús no incita a l’odi només val manifestar que la lleialtat cap a ell exigeix renunciar a les seguretats, beneficis i a l’honor i prestigi social que poden convertir-se en un impediment per seguir Jesús.
La segona exigència és carregar la creu. Estem fent camí cap a Jerusalem on la creu serà la realitat decisiva. S’ha d’entendre en el mateix sentit que la primera exigència. La creu a més del terrible dolor físic era el màxim desprestigi social imaginable en aquella època; era la pèrdua de l’honor, de la dignitat humana i suposava haver anat a parar a l’estrat més ínfim de la societat. Jesús demana a qui vol ser deixeble seu que renunciï no tan sol als béns materials sinó als immaterials: l’honor, prestigi i consideració social.
Moltes vegades en la vida de cada dia prenem moltes decisions que no tenen massa transcendència. Les dues paràboles que apareixen en el text, la construcció d’una torre i la preparació d’una guerra indiquen que per ser seguidor de Jesús cal pensar-s’ho molt i bé. No es fa una torre ni es prepara una guerra cada dia, ens trobem amb exemples de situacions que requereixen sospesar bé els pros i els contres perquè són empreses d’una gran envergadura que depassen la simplicitat de la vida de cada dia.
L’home que vol fer una torre buscarà el consell d’experts constructors i el rei que vol fer una guerra segurament s’assessorarà dels seus consellers. En el seguiment a Jesús hi té un paper important l’ajuda de la comunitat que donarà clarividència i sosteniment davant la decisió important.
Ser deixeble de Jesús demana una reflexió, requereix entrar en un procés de maduració que pot ser llarg, tant llarg com tota una vida.
Diumenge 23 durant l’any. 7 de Setembre de 2025