Full Parroquial 31-8-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 31 d’agost
DIUMENGE XXII durant l’any (Lc 14,1.7-14)
- Segurament que, per a molts de nosaltres, l’estiu ha suposat algunes estones de contacte més íntim amb la natura.
I la natura ens dona ensenyances. Perquè la natura ha sortit de les mans de Déu i està en sintonia amb allò que ens ha dit Jesús a l’evangeli: que siguem humils.
La natura és senzilla: l’aigua del rierol, el cant dels ocells, el raig de sol que entra silenciós per portar llum i fer créixer la vida… En la natura tot és senzill i, en la seva senzillesa, tot és meravellós.
Per això, contemplar la natura en silenci, i amb esperit de pau, ens ajuda a trobar Déu.
- Però també, quan les persones es presenten amb senzillesa, resulten agradables, meravelloses, perquè transparenten el reflex de Déu que són.
Només quan algú es deixa corrompre per l’egoisme, pel desig d’estar per damunt dels altres, és quan es perd la senzillesa i comencen les enveges, el malestar i les baralles.
A les benaurances ja ho havia dit: “Feliços els humils, són aquells qui posseiran la terra” (Mt 5,5). Val a dir que, fins i tot en un món tan sofisticat i materialista com el nostre, continuem admirant les persones senzilles, fàcilment ens guanyen el cor. Els autosuficients i orgullosos, en canvi, ens resulten repel·lents.
- La persona orgullosa és exigent, intolerant. Té por de ser superada pels altres, i si pot, ho impedeix. Per això difícilment té amics vertaders. Pot tenir alguns admiradors, potser sí, però mai amics, la persona orgullosa, viu en una gran soledat interior.
La persona humil no s’enorgulleix de les seves qualitats, perquè sap que no són mèrit seu, sinó do gratuït de Déu i, per tant, tot serveix, tant per al seu propi bé particular, com per al bé comunitari.
- I diguem, per acabar, que la persona humil és l’única capaç de complir allò que també ens demana Jesús a l’evangeli: saber donar gratuïtament.
Perquè la persona humil és conscient que tot el que som i posseïm, és do gratuït de Déu. Per això sap donar i donar-se a canvi de res.
I així, fa present enmig del món, la bondat de Déu.
Demanem al Senyor un cor senzill i humil com el seu.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXII DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Sir 3,19-21.30-31; Sir gr 3,17-18.20.28-29
Sigues humil i Déu et concedirà el seu favor
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Fill meu, sigues modest en tot el que facis i et veuràs més estimat que el qui dona esplèndidament. Com més gran ets més humil has de ser, i Déu et concedirà el seu favor. Déu, que és veritablement poderós, revela els seus secrets als humils. La desgràcia dels descreguts no té remei, perquè ha arrelat en ells una planta dolenta. El cor dels assenyats comprèn els proverbis dels assenyats, l’orella atenta s’alegra de sentir parlar amb seny.
Salm responsorial 67,4-5ac.6-7ab.10-11 (R.: 11b)
Que s’alegrin davant d’ell els justos,
que no planyin res per celebrar el seu triomf.
Canteu al Senyor, lloeu el seu nom,
celebreu davant d’ell el seu triomf.
R. Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni.
O bé:
Al·leluia.
Déu és pare d’orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dona casa als desemparats,
allibera els captius i els enriqueix. R.
Senyor, vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni. R.
Lectura segona He 12,18-19.22-24a
Us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, vosaltres no us heu acostat a aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, negra nuvolada i tempesta, ni heu escoltat el toc del corn i la veu que pronunciava aquelles paraules. Els mateixos que sentiren la veu suplicaren que no continués parlant-los. Vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec festiu dels primers inscrits com a ciutadans del cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a terme, a Jesús, el mitjancer de la nova aliança.
Al·leluia Mt 11,29ab
Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,
que jo soc benèvol i humil de cor.
Evangeli Lc 14,1a.7-14
Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden ves a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt”. Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».
Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos».
DIUMENGE XXII DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Sir 3,19-21.30-31; Sir gr 3,17-18.20.28-29
Sigues humil i Déu et concedirà el seu favor
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Fill meu, sigues modest en tot el que facis i et veuràs més estimat que el qui dona esplèndidament. Com més gran ets més humil has de ser, i Déu et concedirà el seu favor. Déu, que és veritablement poderós, revela els seus secrets als humils. La desgràcia dels descreguts no té remei, perquè ha arrelat en ells una planta dolenta. El cor dels assenyats comprèn els proverbis dels assenyats, l’orella atenta s’alegra de sentir parlar amb seny.
Salm responsorial 67,4-5ac.6-7ab.10-11 (R.: 11b)
Que s’alegrin davant d’ell els justos,
que no planyin res per celebrar el seu triomf.
Canteu al Senyor, lloeu el seu nom,
celebreu davant d’ell el seu triomf.
R. Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni.
O bé:
Al·leluia.
Déu és pare d’orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dona casa als desemparats,
allibera els captius i els enriqueix. R.
Senyor, vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni. R.
Lectura segona He 12,18-19.22-24a
Us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, vosaltres no us heu acostat a aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, negra nuvolada i tempesta, ni heu escoltat el toc del corn i la veu que pronunciava aquelles paraules. Els mateixos que sentiren la veu suplicaren que no continués parlant-los. Vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec festiu dels primers inscrits com a ciutadans del cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a terme, a Jesús, el mitjancer de la nova aliança.
Al·leluia Mt 11,29ab
Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,
que jo soc benèvol i humil de cor.
Evangeli Lc 14,1a.7-14
Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden ves a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt”. Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».
Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
HERÈNCIES I RIQUESES
Comentari a l’evangeli del diumenge 18 durant l’any. C
L’evangeli d’aquest diumenge (Lc 12,13-21) està compost per un apotegma seguit d’una paràbola que el complementa. Un apotegma és un relat breu, enginyós amb contingut moral alliçonador. Lluc els ajunta incorporant-los en el seu evangeli. El propòsit de tot plegat és una advertència sobre la possessió de la riquesa.
El text que llegim comença explicant que una veu anònima sorgida d’entre la gent demana a Jesús que intervingui en el repartiment d’una herència. És possible que en alguna comunitat cristiana s’hagués produït un conflicte sobre el repartiment d’una herència, fet inspirador del relat de Lluc.
L’home es dirigeix a Jesús dient-li mestre, reconeixent-li així una autoritat que voldria que Jesús la posés al servei dels seus interessos. No era estrany que s’acudís als experts en la Llei (escribes, rabins) per dirimir en qüestions que impliquessin una interpretació de la Llei acurada.
Jesús es nega a intervenir per diversos motius. Refusa a comportar-se com els mestres de la Llei que estaven molt satisfets quan feien d’àrbitres en determinades qüestions.
El temps de fer de jutge com ho fou Moisès (Ex 2,14) o el de repartidor de la terra com ho fou Josué (Jos 13,6) s’ha acabat, ha passat a la història. Ara el que s’ha de fer és la predicació del Regne de Déu, aquesta ha de ser la preocupació més important.
Segurament Jesús veu que l’home que vol repartir l’herència no juga net, les seves intencions no són bones. El que vol en definitiva és un pronunciament que afavoreixi els seus interessos en detriment dels interessos de l’altre germà. Ell no ha tingut present per res el salm que diu: “Senyor, heretat meva i calze meu, tu m’has triat la possessió; la part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meva heretat” (Sl 16,5-6).
D’aquí que Jesús faci un pronunciament sobre l’avarícia, una dita que unirà l’apotegma amb la paràbola que vindrà tot seguit: “Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus béns” (v 15).
La paràbola de l’home ric és la mostra de l’individualisme portat al màxim exponent. Aquest egoisme queda reflectit en l’ús reiterat de les diverses formes del possessiu ”meu”: la meva collita, els meus graners, el meu gra, els meus béns. En el seu pensament els altres no hi tenen lloc.
L’obsessió per acumular riqueses oblidant Déu és quelcom freqüent en la literatura profètica i sapiencial.
L’home ric s’endinsa en un monòleg interior. És un recurs literari que Lluc usa diverses vegades quan determinats personatges han de prendre decisions importants. Ho veiem en el fill pròdig (15,17-19), en l’administrador infidel (16,3-4), en el jutge que no tenia temor de Déu (18,4-5). En el monòleg s’hi descobreixen tres coses: l’absència total de Déu en els plantejaments de l’home ric, no és capaç d’agrair a Déu els béns obtinguts; no és capaç de veure quina és l’autèntica finalitat dels béns materials, per ell només serveixen per gaudir i divertir-se; no hi entra per enlloc la possibilitat del compartir, per ell els altres no existeixen.
És important veure en tot el text que llegim la rellevància del fet de repartir. L’home de l’herència no s’entén amb el seu germà a l’hora de repartir. L’home ric, com hem dit, el fet de repartir no te cabuda en els seus plans. Jesús no vol ser repartidor perquè vol que sigui la comunitat cristiana la que sigui capaç d’aprendre a repartir (Lc 9,13).
Igual que el mannà (Ex 16,4) només hem de guardar el que ens cal per viure, la resta s’ha de compartir.
Diumenge18 durant l’any. 3 d’Agost de 2025