Full Parroquial 3-8-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XVIII durant l’any (Lc 12,13-21)
- De la lectura de l’evangeli d’avui, no n’hem de veure pas la conclusió de menysprear els béns materials, sinó únicament que hem de saber situar-los en el seu lloc. És a dir, que no ens hem de deixar esclavitzar per ells.
No se’ns convida, evidentment, a negligir el treball per a millorar el benestar de les nostres famílies. Però sí que se’ns demana que no donem valor prioritari a les coses materials, perquè n’hi ha d’altres de més importants.
Quin és el nostre ideal en la nostra vida? Guanyar diners per damunt de tot?
- Jesús vol que entenguem que la recerca dels béns materials, no pot constituir la nostra principal preocupació, ni el motiu prioritari dels nostres esforços.
Tots busquem ser feliços, és una tendència que Déu ha posat en nosaltres. Per això, el motiu conscient o inconscient de les nostres actuacions és sempre la felicitat: mediata o immediata; a curt termini o llarg termini. Però, en el fons, sempre la busquem.
La felicitat no es troba fora de nosaltres. La felicitat brolla de dins del cor. És conseqüència de saber descobrir que estem plens per dins, perquè hi portem l’Esperit de Déu, la nostra major riquesa.
Qui viu amb aquesta convicció troba sentit a qualsevol situació que li toqui de viure.
- No sempre resulta fàcil entendre-ho així. Potser per això, perquè prenguem consciència clara, Jesús a l’evangeli d’avui fa una afirmació molt forta.
Ens diu que aquell que va darrere dels diners s’equivoca. Hi ha persones que potser guanyen molts diners, però que mai no troben temps per somriure, per dialogar amb la parella, per jugar amb els fills, per xerrar amb els amics, per fruir de la natura, per interessar-se pels altres, per contribuir a millorar el seu entorn.
D’això se’n pot dir viure? D’això se’n pot dir sana fruïció de la vida?
Aquesta mena de persones només passen pel costat de la vida, però no entren a fons, no la viuen. Quan se n’adonen, ja se’ls ha escapat.
- I, sobretot, hi ha els valors espirituals. Val la pena que fem cas d’allò que ens ha dit Sant Pau a la segona lectura: “cerqueu allò que és de dalt”, estimeu allò que és de Déu.
Hem de saber valorar la PARAULA DE DÉU, i la PREGÀRIA, que porten PAU i SERENOR als nostres cors. Hem de valorar l’EUCARISTIA que ens dona força i ens agermana, fem-nos més solidaris.
Hem de cercar i estimar allò que Jesús ens ha ensenyat: saber compartir, saber donar la mà, esforçar-se per fer la vida amable a les persones que ens envolten, saber perdonar, posar la nostra confiança en el Senyor.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Ecle 1,2;2,21-23
Què en treu l’home de tot el seu esforç?
Lectura del llibre de l’Eclesiastès
Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va.
Després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort.
Perquè, de fet, què en treu l’home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en va.
Salm responsorial 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 1)
Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d’Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit.
R. Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu estat sempre la nostra muralla.
O bé:
Al·leluia.
Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se de dia,
són com l’herba que s’espiga:
ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s’asseca. R.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents. R.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l’obra de les nostres mans. R.
Lectura segona Col 3,1-5.9-11
Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria; no us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement.
Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és de tots.
Al·leluia Mt 5,3
Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.
Evangeli Lc 12,13-21
Tot això que volies guardar-te, de qui serà?
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència». Jesús li contestà: «Bon home, qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?». Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida».
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir: ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: “Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te”. Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?” Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
HERÈNCIES I RIQUESES
Comentari a l’evangeli del diumenge 18 durant l’any. C
L’evangeli d’aquest diumenge (Lc 12,13-21) està compost per un apotegma seguit d’una paràbola que el complementa. Un apotegma és un relat breu, enginyós amb contingut moral alliçonador. Lluc els ajunta incorporant-los en el seu evangeli. El propòsit de tot plegat és una advertència sobre la possessió de la riquesa.
El text que llegim comença explicant que una veu anònima sorgida d’entre la gent demana a Jesús que intervingui en el repartiment d’una herència. És possible que en alguna comunitat cristiana s’hagués produït un conflicte sobre el repartiment d’una herència, fet inspirador del relat de Lluc.
L’home es dirigeix a Jesús dient-li mestre, reconeixent-li així una autoritat que voldria que Jesús la posés al servei dels seus interessos. No era estrany que s’acudís als experts en la Llei (escribes, rabins) per dirimir en qüestions que impliquessin una interpretació de la Llei acurada.
Jesús es nega a intervenir per diversos motius. Refusa a comportar-se com els mestres de la Llei que estaven molt satisfets quan feien d’àrbitres en determinades qüestions.
El temps de fer de jutge com ho fou Moisès (Ex 2,14) o el de repartidor de la terra com ho fou Josué (Jos 13,6) s’ha acabat, ha passat a la història. Ara el que s’ha de fer és la predicació del Regne de Déu, aquesta ha de ser la preocupació més important.
Segurament Jesús veu que l’home que vol repartir l’herència no juga net, les seves intencions no són bones. El que vol en definitiva és un pronunciament que afavoreixi els seus interessos en detriment dels interessos de l’altre germà. Ell no ha tingut present per res el salm que diu: “Senyor, heretat meva i calze meu, tu m’has triat la possessió; la part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meva heretat” (Sl 16,5-6).
D’aquí que Jesús faci un pronunciament sobre l’avarícia, una dita que unirà l’apotegma amb la paràbola que vindrà tot seguit: “Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus béns” (v 15).
La paràbola de l’home ric és la mostra de l’individualisme portat al màxim exponent. Aquest egoisme queda reflectit en l’ús reiterat de les diverses formes del possessiu ”meu”: la meva collita, els meus graners, el meu gra, els meus béns. En el seu pensament els altres no hi tenen lloc.
L’obsessió per acumular riqueses oblidant Déu és quelcom freqüent en la literatura profètica i sapiencial.
L’home ric s’endinsa en un monòleg interior. És un recurs literari que Lluc usa diverses vegades quan determinats personatges han de prendre decisions importants. Ho veiem en el fill pròdig (15,17-19), en l’administrador infidel (16,3-4), en el jutge que no tenia temor de Déu (18,4-5). En el monòleg s’hi descobreixen tres coses: l’absència total de Déu en els plantejaments de l’home ric, no és capaç d’agrair a Déu els béns obtinguts; no és capaç de veure quina és l’autèntica finalitat dels béns materials, per ell només serveixen per gaudir i divertir-se; no hi entra per enlloc la possibilitat del compartir, per ell els altres no existeixen.
És important veure en tot el text que llegim la rellevància del fet de repartir. L’home de l’herència no s’entén amb el seu germà a l’hora de repartir. L’home ric, com hem dit, el fet de repartir no te cabuda en els seus plans. Jesús no vol ser repartidor perquè vol que sigui la comunitat cristiana la que sigui capaç d’aprendre a repartir (Lc 9,13).
Igual que el mannà (Ex 16,4) només hem de guardar el que ens cal per viure, la resta s’ha de compartir.
Diumenge18 durant l’any. 3 d’Agost de 2025