Full Parroquial 20-7-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XVI durant l’any (Lc 10,38-42)
- “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària”.
Aquesta resposta que dona Jesús a la queixa de Marta, segons com, ens pot desconcertar. Sembla com si digués que és més important escoltar que actuar.
D’alguna manera sí que ho diu, però cal matisar-ho bé. L’actitud que defensa Jesús no és la d’escoltar i no fer res, perquè això, evidentment aniria contra l’esperit de la Bona Nova.
Fixem-nos que Ell (Jesús) afirma que MARIA ha escollit la millor part. Escoltar és solament una part. Però el tot complet és escoltar la PARAULA i posar-la en pràctica.
Això ens ha de quedar ben clar. Jesús en aquest evangeli, únicament vol remarcar la importància de saber escoltar la seva PARAULA, deixar-nos influenciar per ella.
Perquè si no som capaços d’escoltar Jesús, per omplir-nos de la seva llum i del seu amor, encara que féssim moltes coses, de poc servirien.
Avui dia hi ha encara moltes persones “preocupades i neguitoses per moltes coses”, però que obliden allò que és essencial per a un creient: l’obertura interior a Déu.
Llavors gastem la nostra vida fent mil coses superficials, que no donen fruit, que no deixen cap rastre positiu darrere seu. Això seria llàstima perquè significaria malversar el do preciós de la vida.
- Però també necessitem escoltar la seva PARAULA per una altra raó. Perquè sempre és una proposta d’estimació, que pot donar sentit a tota la nostra vida.
La Paraula de Jesús ens omple el cor.
Si nosaltres som capaços d’obrir la ment i el cor a la Paraula del Senyor, ens sentirem estimats i constatarem que el seu “jou és suau” i la seva “càrrega és lleugera”.
Les realitats externes són les mateixes, però tot ho veiem amb uns altres ulls, amb una llum nova, amb la de Jesús que sempre és portadora de pau i d’esperança!
Per això Jesús va dir a Marta, i també ens diu a nosaltres: “La part que Maria ha escollit és la millor”. Ens ho creiem això?
- Acabem amb una darrera reflexió. Què devia explicar Jesús aquell vespre, a Maria, perquè ella l’escoltés amb tanta atenció? No ho sabem. Però sí que sabem que cada diumenge, aquest mateix Jesús ens vol parlar aquí, a l’EUCARISTIA.
Ens vol dir la paraula que necessitem en aquest moment per tal que nosaltres puguem viure amb més esperança, perquè tinguem més coratge per lluitar, més força per estimar.
L’estiu és un bon moment per posar-ho en pràctica.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XVI DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Gn 18,1-10a
Senyor, no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Abraham a l’alzina de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d’ell. Així que els veié corregué a rebre’ls des de l’entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra de l’alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent». Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».
Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets». Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells sota l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara la teva esposa?». Abraham respongué: «És dintre la tenda». Ell li digué: «L’any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill».
Salm, responsorial 14,1b-3a.3b-4b.5 (R.: 1a)
Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla, no escampa calúmnies.
R. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
Mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honra i aprecia els fidels del Senyor. R.
No fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així mai no caurà. R.
Lectura segona Col 1,24-28
El misteri que d’ençà que existeixen els segles,
Déu guardava amagat, ara l’ha revelat al seu poble sant
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l’Església. Ara jo soc servidor d’aquesta Església: Déu m’ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri secret, que d’ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d’aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.
Al·leluia Cf. Lc 8,15
Feliços els qui amb cor bo i dòcil
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.
Evangeli Lc 10,38-42
Marta l’acollí. Maria ha escollit la millor part
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA MILLOR PART
La visita de Jesús a casa de Marta i Maria és l’episodi que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Lc 10,38-42). Al quedar situat immediatament desprès de la paràbola del bon samarità, el passatge dona un relleu particular l’escolta de la paraula i l’ensenyament de Jesús, una disposició que supera el manament d’amor als altres. Si amb la paràbola del bon samarità queda enaltida l’eficàcia de l’ajuda als altres, amb el relat que construeix Lluc queda senyalada la importància de l’escolta de la Paraula de Déu concretada amb la paraula de Jesús. Cap més sinòptic conté la narració que llegim avui.
Hi ha una consonància amb els dos textos de l’evangeli de Joan (Jn 11,1.5; 12,1-11) on es parla de Marta i Maria germanes de Llàtzer tots tres estimats de Jesús. D’ells es diu que eren de Betània, detall que Lluc no menciona. Que Llàtzer, Marta i Maria estiguin en evangelis de Lluc i Joan fa pensar que es tracta de persones importants en alguna de les incipients comunitats cristianes.
El text comença dient que fent camí cap a Jerusalem una dona que es diu Marta acull Jesús a casa seva. No tots els còdexs fan menció de la casa. Sí ho fa un important còdex, el Beza. La casa és el contrapunt de la sinagoga i per extensió del temple de Jerusalem. Descriu el lloc de reunió de les primeres comunitats cristianes. Marta es mostra com amfitriona, dirigent o representant d’una comunitat local presidida per una dona.
Es pot veure en aquest episodi una referència a la realitat de l’acollida en les cases cristianes de missioners itinerants. Aquí les dues germanes realitzen els dos típics ministeris de la comunitat cristiana: la “diaconia”, el servei i la proclamació de la paraula.
En els primers temps del cristianisme hi hagué dones riques que posaren les seves cases al servei de comunitat. L’home manava en les institucions públiques, la dona manava a casa per això no es fa estrany que hi haguessin dones en la presidència de les reunions de les comunitats cristianes. En el seu evangeli Lluc ja dona notícia d’un grup de dones que serveixen Jesús i la comunitat (8,2-3).
No era ben vist en el judaisme que les dones rebessin visitants masculins però les primeres comunitats Trencaren el costum sense cap escrúpol.
El nucli del relat és la conversa entre Marta i Jesús. La paraula pronunciada per Jesús en tant que és paraula que prové de Déu té una prioritat absoluta sobre les preocupacions de la vida. Marta voldria obsequiar Jesús amb un banquet esplèndid tal com pertoca a l’hospitalitat oriental, però Jesús li recorda que per sobre d’aquesta disposició lloable hi ha l’escolta de la paraula.
Jesús no desqualifica el servei de Marta però insisteix en que les preocupacions materials poden quedar fora de lloc. Un servei que no presti suficient atenció a la paraula no té cap garantia d’eficàcia ni d’estabilitat. Lluc no té cap problema en presentar Maria, una dona en la posició del deixeble asseguda als peus de Jesús, és la característica del deixeble que escolta el mestre en un paper tradicionalment masculí. L’escolta de la paraula és realment l’únic necessari i demana una exclusivitat absoluta que passa per damunt de tota altra cosa per això Jesús diu que aquesta és la millor part. El valor de l’escolta de la paraula ja l’ha defensat Jesús quan la seva mare i els seus germans el busquen (8,21)
Hi ha qui ha vist en aquest episodi una recomanació a la vida contemplativa com una actitud superior a la vida activa però no és el propòsit d’aquest episodi.
Marta i Maria, dones deixebles de Jesús, noms que els primeríssims escrits cristians han volgut recordar. Aquests han volgut posar en guàrdia que en les comunitats de tot temps hi ha persones que no veuen en bons ulls que les dones siguin inspirades esdevenint, amb molta probabilitat, dirigents de comunitats cristianes.
Diumenge 16 durant l’any 20 de Juliol de 2025.