Full Parroquial 25-5-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE VI DE PASQUA (Jn 14,23-29 ó Jn 17,20-26)
- L’Evangeli d’avui ens ha dit que el DÉU PARE, en nom de Jesús, ens enviarà l’ESPERIT SANT, un ESPERIT D’AMOR que il·lumina la nostra fe, que porta pau, que asserena els cors, que treu la por.
Potser massa sovint oblidem que tots nosaltres portem dins aquesta força de Déu que rebem a través dels Sagraments, i d’una manera especial el dia de la CONFIRMACIÓ.
Cada vegada que assisteixo a una CONFIRMACIÓ m’impressiona veure, asseguts al banc de l’església aquells nois i noies de 17 a 18 anys plens de vida i de joia, disposats a rebre aquest sagrament.
Jo me’ls miro i penso: quants esforços dels pares, dels educadors, dels catequistes i d’ells mateixos, han estat necessaris per poder arribar aquí. Però ha valgut la pena.
- De vegades sentim dir que si la joventut d’avui dia és així o aixà. No ho sé. Però el que sí que podem dir és que també hi ha joventut sana que es deixa guiar per l’Esperit Sant. També existeix aquesta joventut.
La confirmació és molt diferent del Baptisme o la Primera Comunió. Evident que ser batejat o rebre Crist per primera vegada és un fet positiu: són passos endavant en el camí de la maduresa cristiana d’una persona.
En el cas de la Confirmació cristiana, en canvi, es tracta ja de nois i noies madurs que lliurement, responsablement, assumeixen la fe que els han fet descobrir els seus pares i educadors.
Per això, participar en la cerimònia de la Confirmació és tan emotiu i impactant, sobretot pels pares. És veure unes persones joves, plenes de vida, que opten lliurement per Jesús.
- Potser valdria la pena avui, recordar que significa seguir Jesús, aquest compliment, aquest compromís que prenem quan ens confirmem.
L’Evangeli que acabem d’escoltar, ens ho diu clarament.
Ser cristià i cristiana és viure en comunió amb Déu: prendre consciència que l’Esperit de Déu habita en nosaltres, i deixar-nos guiar per Ell.
Jesús, pròpiament no ha vingut a ensenyar-nos com ens hem de comportar: El que Ell (Jesús) ha vingut a revelar-nos, és que Déu habita en nosaltres.
- És clar que això influenciarà la nostra manera de ser i d’obrar. Si nosaltres vivim íntimament units al Senyor el nostre comportament serà conseqüència d’aquesta compenetració. Evident.
Prenguem-ne consciència i deixem-nos impregnar d’aquest Esperit d’Amor que portem dins.
La conseqüència serà, tal com hem llegit a l’Evangeli, la serenor i la pau, diferent de com la dona el món. I també el coratge per a viure, sense por, com a fills i filles estimats de Déu.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle C
Lectura primera Fets 15,1-2.22-29
L’Esperit Sant i nosaltres hem cregut
que no us havíem d’imposar cap altra càrrega
que aquestes indispensables
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.
Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Barsabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adeu-siau».
Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 4)
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i veuran tots els pobles la salvació.
R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
O bé:
Al·leluia.
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra. R.
Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.
Lectura segona Ap 21,10-14.22-23
M’ensenyà la ciutat santa que baixava del cel
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum.
Al·leluia Jo 14,23
Qui m’estima, farà cas de les meves paraules,
diu el Senyor;
el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.
Evangeli Jo 14,23-29
L’Esperit Sant us farà recordar tot el que jo us he dit
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
POSAR LES COSES AL SEU LLLOC
Comentari a la 1a lectura del diumenge 6é de Pasqua. C
Seguim llegint a la primera lectura d’aquest diumenge els fets que s’esdevingueren en la tasca evangelitzadora de Pau. Avui concretament llegim l’episodi que s’ha anomenat assemblea de Jerusalem o Concili de Jerusalem (Ac 15,1-2.22-29). El text contempla una introducció i la conclusió de l’assemblea i no es llegeix el text que narra pròpiament la part central de l’assemblea.
La predicació de Pau i Bernabé durant el primer viatge missioner va aconseguir que pagans es convertissin i fossin admesos a les comunitats dels seguidors de Jesús sense necessitat de sotmetre’s a la Llei de Moisès i a la pràctica de la circumcisió
Això despertà l’animadversió dels jueus més ortodoxes. Semblava que el tema havia quedat resolt quan Pere informà de la davallada de l’Esperit Sant a casa del pagà Corneli i el seu posterior bateig: “ Ara veiem també que Déu ha fet als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida” (Ac 11,18). Però el tema no quedà resolt del tot. Durant el viatge, Pau i Bernabé pogueren comprovar l’oposició dels jueus de les ciutats que visitaren (Ac 13,45; 14,5; 14,19).
El text que llegim mostra que el conflicte va prendre una envergadura que acabà amb la intervenció dels dirigents de la comunitat de Jerusalem.
El fragment que ens ocupa comença dient que en vistes al que estava passant a Antioquia hi van anar uns individus des de Jerusalem presentant-se com enviats dels apòstols i preveres dirigents d’aquella comunitat quan de fet hi anaven per iniciativa pròpia (Ac 15,24). La doctrina que presentaven era contundent: “Si no us feu circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no us podreu salvar”. Ells creien que el pacte de Déu amb Abraham del que els jueus n’estaven tan satisfets no podia ser suprimit perquè les promeses de Déu es poden fer enrere. La fe en Jesús està molt bé sempre que comporti la prèvia incorporació al poble d’Israel. Les comunitats de creients havien sorgit dins Israel i per tant els seus membres havien de ser jueus o fer-se’n i per tant viure com a tals. Cal advertir, per tant que les reticències no provingueren dels dirigents de la comunitat de Jerusalem sinó d’un grup concret que s’intueix que es tractava de cristians provinents del fariseisme que sense el vist i plau dels dirigents emprengueren “a la brava” la tasca d’exigir la incorporació.
La reacció de Pau i Bernabé i dels creients de la ciutat d’Antioquia va ser sonada, amb tot no feren com els exaltats de Jerusalem que pel seu compte anaren a Antioquia. La reacció va ser assenyada i organitzada perquè la comunitat va decidir enviar una delegació juntament amb Pau i Bernabé a Jerusalem per tractar la qüestió. És important notar que a nivell de relacions comunitàries no es trenquen les relacions i que entre les dues comunitats hi ha bona relació i la proba és el bon acolliment que la delegació antioquena rep al arribar a Jerusalem.
L’expressió “L’Esperit Sant i nosaltres” obre algun interrogant Si s’interpreta que l’acord fou pres sota la inspiració de l’Esperit Sant, de seguida sorgeix la pregunta: Com pot ser que l’Esperit Sant condicioni la pertinença a la comunitat cristiana al compliment d’unes pràctiques rituals i legals jueves, quan Ell, el mateix Esperit, s’havia abocat amb profusió damunt jueus i pagans, sense cap mena de restricció a la casa de Corneli? (Ac 10, 44s). La fórmula posa de manifest que la sentència va ser el fruit d’un acord. Per una banda, Pere, en sintonia amb l’Esperit i impactat pel que s’havia esdevingut a casa de Corneli, fou contrari a imposar la circumcisió (15,7-11) ni cap altra càrrega. Jaume i el seu grup, partidaris del contrari, va cedir en la imposició de la circumcisió a canvi d’imposar algunes pràctiques de puresa ritual (15,13-21). El document final de l’assemblea anà encaminat a sembrar l’harmonia entre les dues comunitats. L’objectiu era evitar que la presència de pagans cristians en la comunitat pogués ferir els sentiments dels cristians provinents del judaisme.
Diumenge 6é de Pasqua. 25 de Maig de 2025