Full Parroquial 18-5-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE V DE PASQUA (Jn 13,31-33a.34-35)
- La segona lectura ens ha parlat “d’un cel nou i una terra nova”, és a dir, del Regne que Déu te preparat per a tots aquells que l’estimen.
Us imagineu? Tota la força de Déu omnipotent, creador de la bellesa de la natura i de tot l’univers, que es proposa un objectiu: fer-nos feliços.
Això ens ha de recordar que nosaltres només estem començant a viure. Sigui quina sigui la nostra edat, només estem iniciant la nostra existència: tenim davant tota una eternitat que Déu ens ofereix.
Per això Jesús va morir a la creu: perquè, malgrat les nostres debilitats, fos possible la nostra salvació. Una salvació que, no oblidem, es va fent cada cop més plena a través de l’Eucaristia, que ens va transformant en homes i dones nous, més semblants a Jesús.
- Però ens equivocaríem si penséssim que Jesús va donar la vida, únicament, perquè un dia poguéssim habitar en el seu Regne de plenitud.
No; Jesús va donar la vida perquè nosaltres els qui creiem en Ell, tinguéssim la força necessària per començar a renovar aquest món en què vivim: per fer-ne una terra nova.
El Senyor ens demana a tots un compromís sincer per anar aconseguint que aquesta terra comenci a ser l’avantsala del cel. És a dir, un món que cada vegada s’acosti més al projecte de Déu. Ningú, que es digui creient es pot desentendre d’aquest compromís.
Pensem si en seria de diferent la nostra vida, si de veritat aquest món fos conforme al desig de Déu.
I la ciència i la tècnica estarien al servei de l’home, i no pas de la guerra, de la violència. Quants problemes greus com la fam, les malalties, la ignorància, se solucionarien, si tot el que es gasta per destruir i matar, es destinés a aquests usos pacífics, tan vitals!
Llavors també regnaria la pau autèntica dins de cada família, de cada país, en tot el món i també en el cor de tota persona humana. I en fi, podríem seguir somniant.
¿Us imagineu, pares i mares que els vostres fills i filles poguessin viure en un món així?
Doncs aquest és el món que Déu vol!
- La pregunta que ens podem fer, és si tot això que hem dit, és una utopia irrealitzable, o si podem anar fent passos en aquesta direcció.
La resposta la trobem a l’evangeli que hem escoltat. Jesús ens assenyala el camí per renovar-ho tot, que ens estimem els uns als altres: “Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres”
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle C
Lectura primera Fets 14,21b-27
Anunciaven a la comunitat tot el que Déu havia fet junt amb ells
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.
Salm responsorial 144,8-9.10-11.12-13ab (R.: 1)
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.
R. Beneiré el vostre nom per sempre,
Déu meu i rei meu.
O bé:
Al·leluia.
Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre Regne
i parlin de la vostra potència. R.
Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor,
la magnificència gloriosa del seu Regne.
El vostre Regne s’estén a tots els segles,
el vostre imperi, a totes les generacions. R.
Lectura segona Ap 21,1-5a
Déu ens eixugarà dels ulls totes les llàgrimes
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat». Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou».
Al·leluia Jo 13,34
Us dono un manament nou, diu el Senyor:
Que us estimeu els uns als altres
tal com jo us he estimat.
Evangeli Jo 13,31-33a.34-35
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.
Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
CAMÍ CAP A CASA
Comentari a la primera lectura del 5é diumenge de Pasqua. C.
Llegim a la primera lectura d’aquest diumenge un nou fragment del llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 14,21b-27) del que en llegim diversos fragments aquests diumenges del temps Pasqual.
El text d’avui posa de manifest el rol de la comunitat cristiana en la tasca evangelitzadora. Aquesta neix de la decisió de la comunitat inspirada per l’Esperit Sant d’enviar missioners (Ac 13,2). Per tant la tasca missional no neix del desig personal o de la iniciativa individual dels predicadors, per tant l’èxit de la missió no el consideren Pau i Bernabé el resultat de les seves prèdiques i bona oratòria, no de l’encert d’unes estratègies evangelitzadores sinó d’un projecte comunitari instat per l’Esperit Sant on la mà Déu actua valent-se de la comunitat i dels seus missioners enviats a evangelitzar.
El text està centrat en el retorn de Pau i Bernabé cap el lloc de sortida del seu viatge evangelitzador: Antioquia de Síria. El camí escollit pel retorn no és un camí fàcil. Pau i Bernabé decideixen passar per les ciutats on han estat perseguits i agredits pels jueus ( 13,50; 14,5-6.19-20).
Lluc vol recordar que l’anunci de la Bona Nova no estarà exempt de contrarietats (Lc 24,12-17) ni serà una tasca fàcil. Pau i Bernabé han sofert l’animadversió dels jueus contraris que els pagans es converteixin sense el pas previ de la incorporació al poble d’Israel.
Jesús va predicar l’amor als enemics (Lc 6,27-35); Els habitants d’Antioquia de Pisídia, d’Iconi i de Listra s’han comportat com enemics de Pau i Bernabé. Ells doncs volen portar a la pràctica l’amor que volia Jesús i que ell mateix va ser el primer de posar en pràctica (Lc 23,14).
Les persecucions contra Pau i Bernabé que es produïren en aquestes ciutats esmentades no van acabar quan ells van marxar. És de suposar que d’una manera o altra van continuar. Per això Pau i Bernabé tornen a aquestes ciutats per reconfortar els recentment convertits i animar-los a no defallir davant les dificultats.
No es tracta, per tant, d’un simple retorn al punt de partença, sinó que cal consolidar i refermar les comunitats no només amb paraules escaients sinó d’organitzar les comunitats amb l’establiment de preveres.
A fi de dotar d’autonomia les comunitats tot just fundades, els missioners nomenen per elecció un col·legi de responsables en cada comunitat servint-se del model que tan bons resultats havia donat entre les comunitats judeo-creients dirigides per un col·legi de preveres o ancians per l’estil de les comunitats jueves. També a Grècia i Egipte trobem que un consell d’ancians governava i dirigia els afers d’una localitat o una associació.
Fins ara Lluc tan sols havia insinuat l’existència de col·legis de preveres en les comunitats judeo – creients i més en concret, l’església de Jerusalem tal com es veu en l’entrega als preveres de la col·lecta realitzada al si de l’església d’Antioquia (11,29-30).
Pau i Bernabé reprodueixen ara aquest model introduint-lo en comunitats compostes majoritàriament per deixebles vinguts del paganisme. A cada comunitat hi assignen un col·legi d’ancians a fi que la presideixin i en coordinin les diferents funcions. L’ús del plural ancians indica que la direcció de la comunitat no estava en mans d’una sola persona. La manera de designar-los és l’acostumada en el judaisme mitjançant una pregària acompanyada de la imposició de mans i de dejunis. Que la comunitat pregui i dejuni fa pensar que no eren només Pau i Bernabé els que intervenien en el nomenament sinó que tota la comunitat participava e l’elecció.
Pau i Bernabé han creat noves comunitats. Des d’Antioquia de Síria han sigut església en sortida. No han caigut en la temptació tan freqüent en la història de l’Església d’obstinar-se en la perpetuació d’ella mateixa.
Diumenge 5é de Pasqua. 18 de Maig de 2025