Full Parroquial 11-5-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE IV DE PASQUA (Jn 10,27-30)
- A l’evangeli d’avui, que és molt curt, però d’una gran densitat, Jesús se’ns presenta com el “Bon Pastor”, és a dir, com el guia de la nostra vida.
És una qüestió important, perquè a la nostra època hi ha molta desorientació i tenim necessitat d’un guia expert que ens ajudi a trobar el camí, que realment porti esperança, pau, unió entre tots, alegria, ganes de viure. Aquest guia és Jesús: no n’hi ha d’altre.
Quina és la llum que marca l’orientació de la nostra vida?
L’Evangeli de Jesús o més aviat la T.V. o el que diu la majoria?
Els resultats seran molt diferents en cada cas.
- Jesús, parlant d’aquells que el segueixen, ens ha dit unes paraules que porten confiança: “També jo les reconec”. Davant de Déu, no som éssers anònims, sinó que ens coneix a fons.
Coneix els nostres problemes, les nostres angoixes, les nostres esperances, les nostres decepcions i també les nostres debilitats… Tot. Per això podem recórrer a Ell amb confiança: Sap com som, sap què ens fa bé i què ens fa mal, què ens construeix com a persones, i què ens destrueix. Sap què necessitem i ens ho vol donar perquè ens estima.
Per què no recorrem més a Jesús en les nostres necessitats?
- Jesús, a l’evangeli, ens ha dit una altra cosa important:
“Allò que el Pare m’ha donat val més que tot”
Allò que “Déu Pare li ha donat”, som nosaltres, cadascun de nosaltres. I, Ell ens diu clarament que som el seu “tresor”. Per a Ell som allò que “val més que tot”, més que qualsevol altra cosa.
Ens ho creiem això?
- Finalment, també ens ha dit Jesús: “Jo us dono la vida eterna”. La vida és quelcom personal i ningú la pot viure per a nosaltres. Però la vida és un procés inacabat.
La VIDA – en majúscula – que ens ofereix Jesús, és molt més que la vida terrenal. Hem de ser conscients que no hem fet més que “començar” a viure, perquè Crist ens ofereix tota una eternitat per davant. Tinguem l’edat que tinguem, sols acabem d’estrenar “la nostra vida”.
En aquest món res no és definitiu: ni els nostres èxits, ni els nostres fracassos. Res. Tot és “penúltim”. Per això hem de saber relativitzar les coses en funció de la nostra vida “total” en relació amb l’eternitat.
Tot allò que anem vivint aquí són, passos que ens van acostant cap a la VIDA definitiva, la que “eixugarà totes les llàgrimes” dels nostres ulls, segons hem escoltat a la segona lectura. Però creure que Déu ens dona la Vida Eterna, no ho hem d’entendre com si només tingués efectes per a després de la mort. Això seria una reducció de la nostra fe.
Ja ara, cada dia, cada instant, podem viure com persones ressuscitades. Nosaltres, constantment patim “morts” en forma de tristeses, decepcions, fracassos, foscors, incomprensions, pecats i tot allò que cadascú se sap.
Però gràcies a Jesús podem ressuscitar cada dia. Podem deixar enrere el nostre passat i mirar endavant per començar de nou. Perquè tot allò de vell que hi ha en nosaltres ha quedat destruït.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle C
Lectura primera Fets 13,14.43-52
Ara ens adrecem als qui no són jueus
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”».
Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió.
Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.
Salm responsorial 99,2.3.5 (R.: 3c)
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d’ell amb crits d’alegria.
R.: Som el seu poble i el ramat que ell pastura.
O bé:
Al·leluia.
Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.
Que n’és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles. R.
Lectura segona Ap 7,9.14b-17
L’Anyell serà el seu pastor,
i els menarà vora les fonts de l’aigua viva
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls».
Al·leluia Jo 10,14
Jo soc el bon pastor, diu el Senyor:
jo reconec les meves ovelles,
i elles em reconeixen a mi.
Evangeli Jo 10,27-30
Jo dono la vida eterna a les meves ovelles
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA PARAULA DE DÉU ARRIBA A TOTHOM
Comentari a la primera lectura del 4rt diumenge de Pasqua.
Ens hem de situar en el primer viatge missional de Pau i Bernabé que narra el llibre dels Fets i que va de 13,1 a 14,28. Gairebé en el centre geogràfic d’aquest viatge, Lluc situa un episodi teològicament importat: l’obertura del missatge evangèlic a tothom. És evident que en els capítols 10 i 11 ja hi ha uns primers passos encaminats a la conversió dels no jueus però és en aquest episodi on la missió pren una forma estructurada i organitzada que arrenca d’una iniciativa específica de l’Esperit Sant (Ac13,2). A la primera .lectura d’avui llegim uns versets del relat d’aquesta missió ( Ac 13,14.43-52).
El relat comença dient que Pau i Bernabé predicaven la Paraula del Senyor a les sinagogues dels jueus. L’estratègia missionera normal de Pau i Bernabé era predicar primer als jueus per aconseguir la seva conversió. La missió als pagans vindrà desprès i aquesta prendrà volada perquè els jueus rebutgen la salvació que Pau i Bernabé prediquen. Hi pot haver, més enllà de la pura estratègia, la imitació del procedir de Jesús que ofereix la salvació primer al seu poble: “únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel” (Mt 15,24 i també 10,6).
La lectura litúrgica no recull el llarg discurs de Pau que precedeix les reaccions descrites e el text litúrgic. Pau demana als jueus la seva adhesió a Jesús en qui culminen les promeses de Déu i també demana la conversió dels pagans sense necessitat que hagin de sotmetre’s a les exigències de la Llei de Moisès, una Llei impossible de complir-se i inútil per aconseguir la redempció.. Només la fe en el ressuscitat comporta la justificació i això val per jueus i per pagans.
En acabar el discurs molts jueus i prosèlits (antics pagans incorporats al judaisme) segueixen Pau i Bernabé. Altrament alguns dels oients (se suposa que són els dirigents de la sinagoga) proposen a Pau i Bernabé que tornin la setmana següent a la sinagoga per continuar el discurs però el que realment volen és preparar una estratègia per refutar el plantejament de Pau i Bernabé que han afirmat que Jesús és l’únic camí de salvació. No poden admetre que la salvació no estigui condicionada a la pertinença al poble d’Israel i que tothom la pugui obtenir simplement amb l’adhesió a Jesús sense necessitat de vincular-se a la Llei de Moisès i en conseqüència que els pagans puguin convertir-se al cristianisme sense necessitat de passar per la circumcisió.
Tres vegades apareix en el nostre text “Paraula de Senyor” (vv. 44,48,49) i una vegada “Paraula de Déu” (v.46). “Paraula del Senyor” és una cristianització de “Paraula de Déu” i equival aquí al missatge de Jesús. La reiteració no és el resultat d’una arbitrarietat sinó que és totalment intencionada i toca un tema que afecta al nucli del que significava ser poble escollit de Déu.
Per què Israel és un poble escollit per Déu?. Pels jueus la Paraula de Déu és la Torà, la Llei. Aquesta havia estat creada abans de la creació del cel i la terra. La Llei, més enllà d’un conjunt de normes i manaments, era la saviesa mateixa de Déu (Ba 4,1). En un principi estava destinada a totes les nacions. La Torà fou tramesa per Déu a través de la predicació de Moisès. Déu desitjà donar en primer lloc la Torà a tota la humanitat però les nacions refusaren acceptar-la excepte Israel i així es convertí en el poble escollit de Déu amb la missió de que els pagans acceptessin la Torà amb el pas previ d’incorporar-se al poble d’Israel.
El nostre text mostra que els pagans, les nacions, han rebut pa Paraula de Déu. Així com Israel va rebre la Paraula de Déu, els seus ensenyaments i manaments, ara també les nacions reben la Paraula de Déu. Aquest fet col·loca les nacions, els pagans, per primera vegada en la història del món en peu d’igualtat amb Israel.
Els orgullosos dirigents de la sinagoga d’Antioquia de Pisídia no poden suportar que “gent d’orient i d’occident, del nord i del sud ocupin el seu lloc en la taula de Regne” (Lc 13,29). L’evangeli de Jesús té una càrrega universal que ells accepten només a la seva manera. El mandat de Jesús de fer arribar el seu missatge fins a l’extrem de la terra (Ac1,8) ja està en marxa i no té aturador.
Diumenge 4rt de Pasqua. 11 de Maig de 2025