Full Parroquial 4-5-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE III DE PASQUA (Jn 21,1-14)
- Aquest evangeli té molts simbolismes que inclouen ensenyances importants per a nosaltres. En primer lloc, ens mostra uns homes que, tot i ser professionals, no havien pescat res en tota la nit. Tornen cansats i abatuts amb la sensació d’haver fet un esforç inútil.
No ens passa això també a nosaltres, de vegades?
Ens hem esforçat, posem il·lusió en una tasca, intentem ajudar als altres, volem millorar les coses… però aparentment no obtenim cap fruit.
Què fem llavors? Ens enfonsem i llancem la tovallola?
Prenguem exemple dels apòstols. Ells fan cas de la paraula de Jesús: tiren de nou la xarxa i els resultats van ser espectaculars.
Si la llum que guiés la nostra vida fos l’evangeli, la paraula de Jesús, donaríem més fruit:
Per què no ens hi deixem guiar?
- Fixem-nos, també, en la pregunta que fa Jesús als apòstols que tornen completament de buit: “Nois, ¿no teniu res per a menjar?”
Sembla una ironia. Però Jesús parla seriosament. Vol que prenguin consciència d’una cosa: que sense Ell, no tenen res que els pugui alimentar. Res.
Per això quan tornen a terra, els té preparat peix i pa que són signe de l’eucaristia. Vol que entenguem que és Ell qui ens alimenta, qui ens dona força, qui ens dona vida.
Sabem agrair-li? Busquem aquest aliment?
- Després d’haver menjat, Jesús crida a Pere i li fa una pregunta:
“Simó, fill de Joan, m’estimes?”
Feia uns dies, Pere havia negat Jesús, tres vegades. Però Jesús mai no ens deixa enfonsats: sempre ens dona una nova oportunitat. Jesús torna a examinar Pere sobre l’AMOR. I cal dir, que la primera vegada va merèixer suspens, ara mereix excel·lent.
També Jesús a nosaltres ens fa la mateixa pregunta: És una pregunta personal que demana una resposta personal. Què li responem? La resposta de PERE va ser: “Senyor, vos ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimem”. Tant de bo que fos també la nostra!
- Finalment, Jesús diu a PERE, unes paraules misterioses: “a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà, per portar-nos allà on no voleu”.
Jesús va dir aquestes paraules a Pere per indicar-li com moriria: clavat en una creu. Però d’alguna manera, també són vàlides per a molts de nosaltres.
Quan arribem a certa edat o quan estem malalts o quan passem per certes situacions, perdem iniciativa, perdem llibertat: no podem fer el mateix que fèiem quan érem joves, quan estem sans, o quan estem en situacions normals. En aquests casos som més dependents dels altres.
Assumides així, les limitacions de la vellesa o de qualsevol altre mena, poden ser per a nosaltres una font de creixement interior molt gran. Perquè ens fan més humils i ens acosten al Senyor.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle C
Lectura primera Fets 5,27b-32.40b-41
Nosaltres en som testimonis,
i n’és també testimoni l’Esperit Sant
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home». Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen». Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.
Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R.: 2a)
Amb quin goig us exalço, Senyor!
m’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava,
i no heu permès que se n’alegrin els enemics.
Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts,
quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat la vida.
R.: Amb quin goig us exalço, Senyor!
O bé:
Al·leluia.
Canteu al Senyor, els qui l’estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l’endemà són crits de joia. R.
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes,
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R.
Lectura segona Ap 5,11-14
L’Anyell que ha estat degollat
és digne de rebre tot poder
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança». Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles». Els quatre vivents responien: «Amén». I els ancians es prosternaren adorant.
Al·leluia
Crist, el creador de totes les coses, ha ressuscitat
i s’ha compadit del llinatge humà.
Evangeli Jo 21,1-19
Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.
Igual va fer amb el peix
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me’n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PERE I EL DEIXEBLE ESTIMAT
Comentari a l’evangeli del 3er diumenge de Pasqua C
A l’evangeli d’aquest tercer diumenge de Pasqua C es llegeix el capítol 21 de l’evangeli de Joan. El text explica que Jesús desprès de la pesca prodigiosa fa un àpat amb els seus deixebles amb un marcat to eucarístic; desprès del menjar, els deixebles ja no juguen cap paper en l’escena i el relat resta centrat en les figures de Pere i el deixeble estimat. En el començament del quart evangeli Jesús diu a Pere: “Tu et diràs Cefes, que vol dir «pedra”. (1,42) paraules que Mateu ampli amb el poder de lligar i deslligar (Mt 16,18s). Així Jesús dona a Pere una preeminència per damunt de la resta de deixebles. Veiem Pere al costat de Jesús, amb més o menys encert, en diversos moments de la vida d’aquest (6,68s; 13,6-10.36-38; 18,15). Una proximitat que quedarà dramàticament malmesa per la triple negació (18,17; 18,25-27) i per l’absència al peu de la creu.
Triple pregunta de Jesús seguida de la triple resposta de Pere manifestant el seu amor pel mestre. Les nervioses però honestes respostes de Pere mostren que el Senyor ressuscitat accepta les manifestacions de l‘amor de Pere i es produeix el restabliment d’una nova relació.
El triple mandat és una forma d’atorgar especial autoritat i importància a l’encàrrec pastoral de Pere. Era un costum propi de l’Orient proclamar quelcom tres vegades consecutives davant de testimonis a fi de donar solemnitat al que s’afirmava sobretot si es tractava de formular disposicions legals o contractuals.
A la rehabilitació de Pere segueix el mandat de pasturar anyells i ovelles. Això expressa amb claredat la investidura d’una autoritat. Pasturar i tenir cura d’un ramat vol dir governar-lo. Jesús concedeix a Pere la responsabilitat i autoritat sobre el ramat, la mateixa que ell posseeix com a Bon Pastor.
Junt amb Pere apareix la persona del deixeble estimat que posseeix una relació immediata amb Jesús, més intensa que la dels altres deixebles (13,23; 21,20). Ell és el qui és capaç de creure sense cap comprovació, sense entrar a la tomba de Jesús com ho fa Pere (20,8). Ell segueix Jesús fins a ser present al peu de la creu de Jesús, no l’abandona com han fet els altres deixebles entre ells Pere. Ell rebrà de Jesús l’encàrrec d’acollir en la seva comunitat la seva Mare (19,26s).
Al voltant del deixeble estimat sorgirà una tradició que donarà com a fruit la redacció del quart evangeli i de la 1ª carta de Joan. No és tant segur que de la mateixa escola en sorgís les altres cartes de Joan i l’Apocalipsi.
Pere i el deixeble estimat tipifiquen dos tipus de comunitats cristianes. Les comunitats de Pere es caracteritzen pel fort pes que té l’organització i l’autoritat. Les comunitats que sorgeixen del lideratge del deixeble estimat són comunitats carismàtiques. No hi ha cap passatge del quart evangeli que presenti el deixeble estimat amb una autoritat com la de Pere. És l’Esperit el qui guia la comunitat tal com es manifesta en el discurs de comiat: “L’Esperit … us conduirà a la veritat completa” (16,13); “L’Esperit us farà recordar tot el que jo us he dit i us ho farà entendre” (14,26).
Hom podria pensar en una rivalitat entre els dos tipus de comunitats. Les diferències no són divisions. Jesús ha fet de Pere la pedra i el fonament de l’Església i això comporta organització i autoritat. Però el guiatge encara que vagi acompanyat de l’amor (triple afirmació de Pere) és insuficient sense la dimensió carismàtica. El deixeble estimat ha d’acceptar l’autoritat organitzativa al costat d’una comunitat carismàtica que l’Esperit guia. El deixeble estimat ha de dialogar amb l’Església institucional simbolitzada per Pere. La gran Església (Pere) ha d’admetre en la seva institució la comunitat del deixeble estimat i aquesta ha d’admetre l’autoritat de Pere.
Aquesta harmonia i compenetració no han de ser un fet puntual o temporal sinó que que sempre l’Església tipificada per Pere haurà d’admetre en el seu si la realitat carismàtica. Això és el que potser es vol dir amb les paraules de Jesús: “Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?” (21,22).
Diumenge 3er de Pasqua. 4 de Maig de 2025