Full Parroquial 20-4-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE DE PASQUA (Jn 20,1-9)
- L’evangeli ens ha dit que aquell deixeble – la tradició considera que és Sant Joan – en entrar al sepulcre, “veié i cregué”. Encara no se’ls havia aparegut Jesús, però ell ja hi va creure. Els altres, en canvi, no van entendre res.
Què és el que va veure sant Joan? Externament, el mateix que tots: un sepulcre buit, el llençol d’amortallar i el mocador que havien lligat al cap de Jesús. Res més.
Però Joan portava una major preparació interior: va ser l’únic deixeble que va ser fidel a Jesús fins a la creu. I també va ser el qui va mantenir amb ell l’amistat més íntima.
Això ens fa entendre que creure en Jesús ressuscitat, no depèn de signes externs sinó de quelcom més personal i més profund.
Depèn del nostre nivell de fidelitat a l’evangeli i de la sinceritat de la nostra pregària. Si ho fem se’ns afinen els ulls i descobrim coses que resten amagades als altres.
Què significa, per a mi, que Crist ha ressuscitat? Què fa canviar de la meva vida?
O no fa canviar res? Seria llàstima?
- Però creure en la resurrecció de Jesús, no significa creure solament que Crist ha ressuscitat. Això seria una reducció de la nostra fe.
Significa creure fermament que, gràcies a Jesús, nosaltres també ressuscitarem. No solament al final dels temps, sinó ja ara, cada dia, cada instant de la nostra vida.
Nosaltres, constantment, patim “morts” en forma de tristeses, decepcions, soledats, foscors, desànims, incomprensions… i tot allò que cadascú se sap.
Però gràcies a la força de Jesús, podem ressuscitar cada dia.
Podem deixar enrere tot el nostre passat i mirar endavant per començar de nou. Per què tot allò de vell que hi ha en mi, pot quedar destruït.
La vida, en majúscula, que Jesús ens ofereix, és molt més que la vida terrenal. Hem de ser conscients que no hem fet res més que començar a viure, perquè tenim tota una eternitat per davant.
- Però ja des d’ara hem de començar a viure amb l’estil de Jesús, és a dir, com a persones ressuscitades, que mirem cap al futur amb esperança. Una persona ressuscitada és aquella que sap valorar el que té: la vida, el sol, les muntanyes, els ocells, l’amor de parella, els fills, els amics, la fe… tot.
En donen gràcies a Déu i en gaudeixen a fons. Si en som de rics i no en tenim consciència!
Ens sentim rics? En donem gràcies a Déu?
Una persona ressuscitada és aquella que és sensible a les necessitats dels altres, i que sap estimar i compartir, convençuda que ara és de veritat “els braços, els ulls, i el cor de Jesús” enmig del món.
Són aquelles que malgrat les dificultats, viuen sempre amb l’alegria serena al cor i el somriure als llavis, fent amable la convivència i escampant per tot arreu la bondat de Déu.
Són aquelles, finalment, que viuen confiades, sense por, perquè saben que els homes i les dones som la riquesa més gran de Déu. D’aquest Déu que ens estima fins a donar el seu propi Fill, i que no aparta mai de nosaltres la seva mirada protectora.
Ens esforcem per viure com a persones ressuscitades?
Com canviaria la nostra vida i la de les persones que ens envolten!
En aquest món, res no és definitiu: ni els meus èxits, ni els meus fracassos. Res. Tot és “penúltim”. Tot són passos que ens van acostant cap a la resurrecció final, la definitiva, la que donarà plena resposta, a tots els anhels del nostre cor.
- Creure això, dona sentit a la vida humana. Però la major part de la gent ho ignora. Som nosaltres els únics que ho podem ensenyar. La nostra manera de viure, potser la demostració més convincent, que Jesús ha ressuscitat.
Que se’ns noti que la nostra fe és una font inesgotable, de joia i d’esperança,
Que se’ns noti que creiem en l’amor de Jesús que ens agermana i ens impulsa a fer el bé i a estimar.
Que se’ns noti!
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE DE PASQUA
LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR
Solemnitat amb Octava
MISSA DEL DIA
Lectura primera Fets 10,34a.37-43
Després d’haver ressuscitat d’entre els morts,
nosaltres hem menjat i hem begut amb ell
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom».
Salm responsorial 117,1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
R. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo.
O bé:
Al·leluia.
La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor em glorifica.
No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor. R.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen. R.
Lectura segona Col 3,1-4
Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra.
Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
O bé:
Lectura segona 1C 5,6b-8
Celebrem Pasqua cada dia, vivint amb sinceritat i veritat
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, no sabeu que una engruna de llevat fa pujar tota la pasta? Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova. Vosaltres heu de ser com pans sense fermentar, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat.
Per això, celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat.
Al·leluia 1C 5,7b-8a
Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat:
celebrem en el Senyor la festa de Pasqua.
Evangeli Jo 20,1-9
Havia de ressuscitar d’entre els morts
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
En lloc d’aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa (Any A, B o C). A la missa vespertina, també el pot substituir l’evangeli del diumenge III de Pasqua del cicle A (els deixebles d’Emaús, Lc 24,13-35).
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EL REGNE DE DÉU, PROJECTE DE JESÚS
Comentari a la primera lectura del Divendres Sant
A la primera lectura de la celebració litúrgica en record de la mort del Senyor es llegeix el quart cant del Servent del Senyor (Is 52,13-53,12). Les primeres comunitats cristianes varen veure en els sofriments del servent una prefiguració dels sofriments de Jesús suportats durant la seva passió i mort i la mort del servent que ofereix la vida en sacrifici per expiar les culpes serví per trobar un sentit a la mort de Jesús que, en un primer moment, apareixia com un fracàs total.
Però en el text hi trobem una frase que sovint sol passar desapercebuda: “Per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme”. Que és el designi del Senyor? La paraula hebrea que traduïm per designi és “kephets”. En un primer sentit el terme transmet la idea de plaer o delit aplicat a allò que és agradable o desitjable. També pot referir-se a un propòsit o una qüestió d’interès. En terminologia bíblica s’utilitza per descriure tant els desitjos humans com el plaer o la voluntat de Déu.
En l’antiga cultura hebrea el concepte “kephets” estava íntimament lligat a les inclinacions i desitjos del cor. S’entenia que el qui es delecta revela molt sobre el seu caràcter i les seves prioritats. El terme s’utilitza en diverses ocasions per referir-se als desitjos personals i també a propòsits divins.
La prioritat en l’activitat i predicació de Jesús és la instauració del Regne de Déu. És el gran projecte de Jesús. “El Regne de Déu és a prop” començarà dient l’evangeli de Marc (1,15). Jesús segurament pensava que el Regne de Déu es manifestaria immediatament (Lc 9,11) i que “alguns no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu” (Mc 9,1).
Paral·lelament Jesús s’adonà de la possibilitat d’una mort violenta. L’ acció de Jesús, pretenent ser un anunci del Regne de Déu, era necessàriament una amenaça contra l’ ordre social establert, perquè estava estructurat sobre fonaments oposats als del Regne de Déu. L’enfrontament amb els dirigents religiosos d’Israel havia d’acabar a la curta o a la llarga amb la seva mort.
Però, com vindria el Regne de Déu si ell moria?. El Regne de Déu, projecte de Jesús encaixa perfectament amb la voluntat de Déu que pot realitzar-lo en el fracàs o desprès del fracàs o, inclús, a través del fracàs de Jesús i aquí encaixen les paraules del cant del Servent: “Per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme”
Jesús intueix que la implantació del Regne de Déu passa pel fet de la seva mort. Amb ella tirarà endavant el seu projecte que és a la vegada el projecte de Déu. En el sopar de comiat amb els seus deixebles Jesús dirà: “Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins que begui vi nou en el Regne de Déu” (Lc 14,25). Són paraules d’esperança; més enllà de la mort Jesús celebrarà novament la Pasqua i oferirà un banquet en el inevitablement venidor Regne de Déu. La seva mort no aturarà la salvació i ell no serà abandonat a la mort. La irrupció del Regne de Déu i la mort violenta de Jesús són dos esdeveniments inseparables. La llarga vida promesa al servent i la seva descendència tindran un paper determinant en l’adveniment d’aquest Regne
La mort de Jesús ens salva i ens allibera perquè en la mesura que ens apuntem al seu projecte que inexorablement passa per la mort i l’aparent fracàs, aquest projecte ens allibera del poder que exerceixen els projectes de la nostra societat que porten a l’odi a la destrucció, al sofriment i la mort. Aquests projectes són l’autèntica cara del pecat. Amb tota propietat podem dir que la mort de Jesús ens allibera del pecat.
Divendres Sant. 18 d’Abril de 2025