Full Parroquial 30-3-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge 30 de març
DIUMENGE IV DE QUARESMA (Lc 15,1-3.11-32)
- Acabem d’escoltar una de les paràboles més emotives i més esperançadores de tot l’evangeli. Jesús l’únic que pot fer-ho, ens fa una radiografia del cor de Déu.
No permetem que aquest ens passi sense més ni més, com una història coneguda que ja sabem com acaba. Deixem que ens entri ben endins i que impregni el nostre esperit com la pluja suau que amara la terra. Ens farà bé. Perquè això que hem escoltat és, en definitiva, la nostra història personal: la meva.
Preguntem-nos sincerament, amb qui ens assemblem més: amb el Pare bo, respectuós de la llibertat i capaç de perdonar; amb el fill petit, inexpert, però capaç de reflexionar i de demanar perdó; o amb el fill gran, de cor mesquí, incapaç d’alegrar-se que el seu germà retorni penedit a casa.
- El Pare, en aquesta paràbola, se’ns presenta com aquell que estima profundament el seu fill, amb un amor a prova de decepcions. Per això és tan respectuós de la seva llibertat i de la seva autonomia. No vol retenir-lo per força, i és que l’amor veritable no fa esclaus, sinó persones lliures. Aquell pare, amb el cor destrossat, deixa marxar el seu fill. Però manté una esperança: que allò que ha sembrat amb amor en el seu cor, un dia donarà fruit.
Creu que un dia, el fill comprendrà, que ha obrat malament i que retornarà a casa.
Quina gran responsabilitat ser lliures!
Quin us en faig de la meva llibertat?
- Hem vist com el fill jove de la paràbola vol viure la seva vida: pensa que viurà millor si s’independitza, si deixa la casa del Pare. Pot ser, també, la nostra gran temptació: creure que seguint les nostres tendències, serem més lliures i més feliços, que prenent l’evangeli com a norma de vida.
I és que el mal, és a dir, allò que no és bo, allò que ens destrueix, sovint se’ns presenta de forma atractiva, com a portador de felicitat. Però el mal no en pot donar de felicitat. Per una raó molt senzilla: perquè no en té.
Aquesta és la constatació que fa el fill jove de la Paràbola: que lluny del Pare no ha estat més lliure, ni més feliç, ni s’ha fet més persona.
Al contrari: s’ha embrutit, i s’ha sentit més buit, i s’ha sentit més buit i més desgraciat que mai. Diu: Aquí jo estic morint de fam. És a dir, constata que lluny no troba res que l’ompli.
Però, amb tot, aquest fill té una gran qualitat: és capaç de reconèixer que s’ha equivocat, que ha obrat malament i té el coratge i la confiança de desfer el camí, de retornar a la casa del Pare.
Això és convertir-se: adonar-nos que no estem al nostre lloc, que la nostra vida no és positiva per a nosaltres, i posar-nos en camí per ressituar-la al lloc que li correspon: prop de Déu, la font de la joia i l’esperança autèntiques.
- El moment culminant de la Paràbola és l’abraçada del Pare amb el Fill que torna. Recordo un pare de família que va dir al seu fill que es va voler independitzar: “Fill, quan totes les portes se’t tanquin, recorda que la meva seguirà oberta”.
I és que un pare mai deixa d’estimar el seu fill, encara que aquest s’hagi allunyat i hagi fracassat. Precisament per això, el fill de la paràbola, s’anima a tornar a casa, sap que el Pare, malgrat tot, segueix estimant-lo.
I no es va equivocar. Diu l’evangeli que el Pare fa canviar els vestits del seu fill, i que fins i tot organitza una festa. Expressa que tot ha quedat oblidat i segueix estimant-lo.
És la mateixa alegria que trobem després d’haver-nos reconciliat amb el Senyor. Llavors comprenem millor l’amor que Ell ens té, i ens sentim impulsats, també nosaltres, a viure d’una manera: estimant i perdonant.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle C
Lectura primera Js 5,9a.10-12
El poble de Déu, després d’entrar a la terra promesa, celebra la Pasqua
Lectura del llibre de Josuè
En aquells dies, el Senyor digué a Josuè: «Avui us he alliberat de la ignomínia d’Egipte». Llavors els israelites acamparen a Galgala, a la plana de Jericó, i van celebrar-hi la festa de Pasqua, al vespre del dia catorze del mes. L’endemà de la Pasqua, des del matí, menjaren productes del país, pa sense llevat i gra torrat. Des d’aquell dia que van menjar els productes del país, no caigué més el mannà. Els israelites, no tenint ja mannà, menjaren de les collites del país de Canaan durant aquell any.
Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7 (R.: 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
R. Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor.
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés:
ell m’ha escoltat, res no m’espanta. R.
Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill. R.
Lectura segona 2C 5,17-21
Déu ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraient-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat que portéssim el missatge de la reconciliació. Per tant, nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu.
Vers abans de l’evangeli Lc 15,18
Aniré a trobar el meu pare i li diré:
Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
Evangeli Lc 15,1-3.11-32
Aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, veient que tots els publicans i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dona’m la part de l’herència que em toca”. Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n’anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà dintre seu: “Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors”. I se n’anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu”. Però el pare digué als criats: “Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l’hem retrobat”. I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s’acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: “Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d’haver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras”. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: “He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m’has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics, i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?” El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d’alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat”».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EL BANQUET A LA CASA DEL PARE
Comentari a l’evangeli del 4art diumenge de Quaresma.
El capítol 15 de l’evangeli de Lluc conté tres paràboles: l’ovella perduda (4-7), la moneda perduda (8-10) i la dels dos germans més coneguda com la paràbola del fill pròdig (11-32).La introducció a les tres paràboles i la dels dos germans és el que es llegeix a l’evangeli d’aquest diumenge (Ll 15,1-3.11-32).
El text comença presentant l’auditori, en formen part dos duets: cobradors d’impostos i pecadors per un cantó i fariseus i mestres de la Llei per un altre. Els cobradors d’impostos es relacionen amb els romans i pel fet de tocar moneda romana estan en estat permanent d’impuresa legal. Els pecadors són els que porten una vida immoral, són els adúlters, els tramposos, els d’una professió deshonesta. Aquests són els col·lectius disposats a escoltar Jesús i en la paràbola representats en el germà petit.
Els fariseus són descrits més endavant per Lluc (18,11-12) com aquells que no són lladres, injustos o adúlters, dejunen i paguen el delme. Els mestres de la Llei, com diu el nom, són els entesos en la Llei, l’estudien, l’interpreten i l’ensenyen. Fariseus i mestres de la Llei estan units per la Llei, els primers per l’obsessió de complir-la i els segons per conèixer-ne la interpretació. Aquest dos col·lectius són els que murmuren contra Jesús i l’acusen d’acollir pecadors i menjar amb ells. En la paràbola estan representats en el germà gran.
La paràbola dels dos germans posa de manifest que Déu és capaç de perdonar fins i tot en les situacions més indignes de merèixer el perdó i aquesta realitat s’imposa per damunt el legalisme obsessiu que nega a cobradors d’impostos i pecadors qualsevol gest favorable envers ells per part de Déu. L’amor de Déu s’imposa al legalisme. Amb la paràbola, Jesús reivindica el seu comportament i reivindica també la llibertat de Déu de perdonar.
En la paràbola es parla molt de menjar. Jesús menja amb els pecadors. El fill petit es troba que no pot menjar res, ni tan sols les garrofes que mengen els porcs. Un gran festí a la casa del pare en el que el germà gran no hi vol participar.
En el món bíblic el fet de menjar va més enllà del simple alimentar-se per viure. El menjar comunitari, sobretot els banquets, solen reforçar la unió, són gest d’hospitalitat, enforteixen les bones relacions i els pactes i manifesten una certa sintonia entre tots els que mengen. Els que censuren Jesús critiquen precisament això, la bona sintonia de Jesús amb cobradors d’impostos i pecadors.
El fill petit va a parar a una situació en que no hi ha banquet ni comensals ni menjar ni res de res. És ben bé el que diu el llibre dels Proverbis: “El just menja a cor què vols, el malvat passa gana de la bona” (13,25). A la terra dels pagans simbolitzats pels porcs, lluny de la terra promesa d’Israel simbolitzada per la casa del pare, una terra que raja llet i mel (Ex 3,8) tot és fam i misèria.
Aquesta situació miserable contrasta amb l’abundància i riquesa de la casa del pare. El banquet va precedit per el restabliment de la dignitat perduda. El vestit bo, l’anell i el calçat volen dir que el fill petit s’ha reintegrat en el lloc que li pertoca en la unitat familiar. El vedell gras és símbol de la magnitud i solemnitat de la festa. Menjar carn només es reservava per les grans ocasions, molt menys un vedell quan el normal era matar un anyell. Per menjar un vedell calia molta gent això vol dir que el banquet de la casa del pare és un banquet integrador amb una gran força comunitària i en el que el germà gran no hi voldrà participar.
Les tres paràboles tenen en comú l’alegria i la festa. “Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat” dirà Isaïes desprès de descriure el banquet que Déu oferirà a tots els pobles (Is 25,6-9). El banquet a la casa del pare és la gran festa de la salvació.
Diumenge 4rt de Quaresma . 30 de Març de 2025