Full Parroquial 23-3-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
SANT JOSEP – 19 DE MARÇ
De sant Josep, pels evangelis, no en sabem gaires coses de la seva vida, però, pel poc que en sabem, també ens podem preguntar: Com va seguir sant Josep el camí de Jesús?
- Sant Josep és l’home del camí constant.
Sant Josep, si seguim literalment el que ens diu d’ell la seva tradició, que s’ha recollit en els evangelis, va fer el camí de Natzaret fins a Betlem, desplaçat per un cens de l’administració central romana, com qualsevol desplaçat d’avui dia. Després va haver de fugir cap Egipte, com qualsevol emigrant polític d’avui dia. Després hauria retornat a Natzaret i devia tornar a reprendre el taller, la seva fusteria, que aleshores devia ser com un servei de bricolatge d’avui dia. Com a bon jueu i com a bon practicant, l’evangeli de Sant Lluc ens diu que cada any feia el camí de pelegrinatge a Jerusalem. Sempre fent camí i sempre treballant. Camí, treball i família, com molta gent en el nostre món, com molts de nosaltres.
Però Josep va fer aquest camí, va treballar i va viure la seva família amb molts interrogants al cap i amb una gran fe al cor. La mateixa fe dels grans patriarques, com Abraham, com Moisès, com David, com els profetes, com els apòstols, com Pere i Pau. Homes de molta fe i gent de grans caminades. El fet que tots ells, com el mateix Josep, siguin sants, no vol dir que no visquessin dificultats i no es fessin moltes preguntes i no tinguessin molts dubtes. Però, de tot això, se’n van sortir, no pas pels dubtes o per les pors que tenien, sinó per la seva gran fe, per la seva confiança sense condicions.
- Sant Josep és l’home de la fidelitat.
Avui sant Josep ens convida a la fidelitat, però no una fidelitat genèrica i desencarnada, com seria la fidelitat en abstracte o com un tema, sinó la millor fidelitat, que és la d’assumir responsablement els nostres compromisos i les nostres obligacions, sobretot aquelles que ens venen donades per la vida. És a dir, sant Josep ens ensenya a ser responsables de les obligacions que la vida ens presenta. Josep és un model d’acollida de la seva esposa, Maria, i també d’acollida adoptiva del seu fill, Jesús. Una fidelitat compromesa que no és fruit del voluntarisme o de voler quedar bé davant de tothom, sinó que arrenca de la fe i de la confiança en Déu. Un Déu que li parla a Josep a través dels somnis i dels ideals, com molt bé ens assenyala l’evangeli de Mateu, quan ens diu que Josep es deixava conduir contínuament pels àngels.
- Sant Josep és l’home del compromís de vida.
Josep avui és un model, un model de ser sant i, per tant, de seguir el camí de Jesús. Per això sant Josep és el patró per a tot home i tota dona, és el patró de tots els esposos, de tots els pares i també de tots els vocacionats, és a dir, de tots aquells que són cridats per Déu mateix a través dels seus ideals pregons i dels seus somnis altruistes. Tots, homes i dones, esposos i esposes, pares i mares, capellans i religiosos i religiosos, estem cridats a viure la nostra fe amb fidelitat, assumint com sant Josep els compromisos i les responsabilitats que la vida ens ha posat al davant i ens ha fet assumir o prendre. Per alguns, aquests compromisos seran els que ells mateixos han triat, voluntàriament; però, per a molts altres potser seran els compromisos que, sense haver-los triat ells, han hagut d’assumir i acceptar. Tant per a uns com per als altres, Josep és un model. Perquè ell no feia tanta diferència entre el que ell havia triat i el que la vida i Déu mateix li havien fet assumir.
Demanem avui, en aquesta Eucaristia que ara celebrem i per la intercessió de sant Josep, que nosaltres també puguem seguir el camí de Jesús amb fidelitat.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle C
Lectura primera Ex 3,1-8a.10.13-15
Jo-soc m’envia a vosaltres
Lectura del llibre de l’Èxode
En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert enllà, arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu. L’àngel del Senyor se li aparegué en una flama enmig de la bardissa. Va mirar, i s’adonà que la bardissa cremava però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa’m anar a veure aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la bardissa». El Senyor veié que s’acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la bardissa estant: «Moisès, Moisès». Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «No t’acostis aquí. Descalça’t, que el lloc on ets és terra sagrada». I afegí: «Jo soc el Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob». Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu.
Llavors el Senyor li digué: «He vist les penes del meu poble al país d’Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, doncs, a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d’aquell país cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel».
Moisès digué a Déu: «Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten quin és el seu nom, què he de respondre?». Déu li contestà: «Jo soc el qui soc». I afegí: «Respon així als israelites: “Jo-soc m’envia a vosaltres”». Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites: “El Senyor, el Déu dels vostres pares, Déu d’Abraham, Déu D’Isaac, Déu de Jacob, m’envia a vosaltres”.
Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions».
Salm responsorial 102,1-2.3-4.6-7.8 i 11 (R.: 8a)
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia,
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable. R.
El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d’ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil d’obrar, als fills d’Israel. R.
«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor».
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra. R.
Lectura segona 1C 10,1-6.10-12
La vida del poble amb Moisès al desert
va ser escrita per advertir-nos a nosaltres
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, no vull que us passi per alt una lliçó de la història. Els nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol, tots passaren el mar Roig i tots, en el núvol i en el mar, van rebre com un baptisme que els unia a Moisès. Tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca significava el Crist. Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu, ja que quedaren estesos pel desert. Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que no és bo, com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d’ells, que van morir a mans de l’Exterminador. Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim. Per tant, els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure.
Vers abans de l’evangeli Mt 4,17
Convertiu-vos, diu el Senyor,
que el Regne del cel és a prop.
Evangeli Lc 13,1-9
Si no us convertiu, tots acabareu malament
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual».
I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
US PODRIA PASSAR EL MATEIX
Comentari a la segona lectura del 3er diumenge de Quaresma C.
A la segona lectura d’aquest tercer diumenge de Quaresma llegim un text (1 Co 10,1-6.10-12) on Pau fa referencia a la sortida d’Egipte i ‘estada en el desert del poble d’Israel. A què ve aquesta referencia? Quina realitat de la comunitat de Corint origina aquest text?
Veiem els antecedents. El capítol 10 de la carta als Corintis forma part d’un conjunt més gran (8,1-11,1) dedicat a tractar la qüestió del menjar carn sacrificada als ídols. A Corint molta de la carn disponible per a consumició humana era carn que havia estat sacrificada als ídols. Part de la carn era cremada a l’altar, una altra part era reservada als sacerdots oficiants, una altra era consumida pels qui feien els sacrificis i la resta es posava a la venda. De la part disponible per vendre part se servia als temples, a l’estil restaurant i la resta es venia als mercats de la ciutat. Tot i que estava clar que la carn que se servia als temples venia de carn sacrificada als ídols, era molt difícil determinar l’origen de la carn que es venia als mercats.
Pels cristians aquest problema tenia dues dimensions. Primer, si es permetia menjar aquesta carn en el recinte del temple i, segon, si era permès comprar carn sacrificada als ídols i menjar-la a casa. Menjar carn dins el recinte del temple presentava un problema particular, perquè cristians nous en la fe en veure que cristians més avançats menjaven carn dins el temple podien pensar que aquests cristians avançats s’involucraven en la lloança als ídols.
Pau intervé en aquesta qüestió amb contundència. Alguns cristians corintis es prenien moltes llibertats com ara participar en festins en temples pagans sense mirar prim si això podia fer mal a altres germans de la comunitat. Ells pensaven que moralment estaven ben resguardats per les experiències espirituals viscudes sobretot el baptisme i l’eucaristia. Pensaven que el baptisme i l’eucaristia assegurarien la seva salvació i per això participaven en festes idòlatres perquè al capdavall un ídol no és res. Pau els adverteix que cal tenir molta cura perquè així com Israel va ser beneficiat i va tenir experiències espirituals positives malgrat tot, van morir al desert i això és el que els podria passar a molts cristians corintis
Pau els posa l’exemple d’Israel perquè la comunitat israelita del desert era considerada per les primitives comunitats cristianes com la comunitat ideal. Enumera les gràcies extraordinàries amb que Déu afavorí els israelites i que estan plasmades en el llibre de l’Èxode: el núvol (Ex 13,21), el pas del mar Roig (Ex 14,19-31) el manà (Ex 16,15) l’aigua que brolla de la roca (Ex17,1-7). Pau presenta aquests fets entenent-los com imatge dels ritus fonamentals cristians, el baptisme i l’eucaristia; aquells fets n’esdevenen tipus o figura. Així el baptisme i l’eucaristia cristians es troben tipificats en l’Èxode perquè la tipologia descriu l’estudi de la continuïtat lliga l’Antic Testament amb el Nou a través de tipus d’esdeveniments que presagien i donen significat als esdeveniments del Nou Testament.
Pau té molt clar que menjar de les víctimes sacrificades sobre un altar ens fa entrar en relació amb la divinitat sigui vertadera o falsa a la que està dedicat aquest altar. Per això dona un avís de caràcter general als corintis pregant-los que es mantinguin allunyats de tot allò que pugui tenir la més mínima relació amb la idolatria.
Diumenge 3er de Quaresma. 23 de Març de 2025